La lecture en ligne est gratuite
Le téléchargement nécessite un accès à la bibliothèque YouScribe
Tout savoir sur nos offres
Télécharger Lire

LA CONSULTA ONLINE SOBRE EL TRACTAT PEL QUE S ...

De
14 pages

3 Nov. 2005 – LA CONSULTA ONLINE SOBRE EL TRACTAT PEL QUE S. ´INSTITUEIX UNA CONSTITUCIÓ EUROPEA: ASPECTES. TECNOLÒGICS I ...

Publié par :
Ajouté le : 16 avril 2012
Lecture(s) : 13
Signaler un abus
LA CONSULTA ONLINE SOBRE EL TRACTAT PEL QUE S ´INSTITUEIX UNA CONSTITUCIÓ EUROPEA: ASPECTES TECNOLÒGICS I METODOLÒGICS
Oriol Llauradó, responsable d´Operacions de Netquest. Consultor per la Diputació de Barcelona en la realització de Plans Estratègics de Ciutat
1. Introducció El desenvolupament de les noves tecnologies, i en particular el d´internet, ha influït inqüestionablement en la forma en què es desenvolupen els processos de participació ciutadana. Amb l´afany de contribuir al seu desenvolupament i a una millor comprensió per part de la comunitat d´investigadors i gestors públics, l ´article que es presenta descriu un exemple de projecte d´e-participació: la consulta online que a nivell intern es va realitzar a Ciutadans pel Canvi en relació al Tractat pel que s´institueix una Constitució Europea. La consulta online és un instrument de participació, l´objectiu de la qual no és tant descriure un cert aspecte de la realitat, sinó el d´assolir una major implicació ciutadana en els assumptes públics, tot desenvolupant un sentit col.lectiu de la responsabilitat pública. Per assolir el propòsit suara esmentat, la consulta conté una important dimensió divulgativa, possibilitant que el ciutadà s´informi, i participi obertament en el procés. En definitiva, la consulta online pot contribuir profitosament a la creació d´una opinió pública més reflexiva i al desenvolupament d una consciència cívica més profunda. ´  Malgrat la extensió i diversificació dels usos d´internet experimentats durant aquests últims anys, el volum d´usos que en podríem qualificar de “polítics” resulta encara baix, assolint solament un 9% del total (Castells i Tubella, 2002.) Aquesta baixa utilització s´explica, sobretot, pel fet que els projectes polítics actuals a internet no s´adapten suficientment a les necessitats ni als gustos reals dels internautes, però no perquè existeixi una suposada “desafecció política o no s´observi per part dels ciutadans un interès per participar en una iniciativa d ´aquesta naturalesa. Cal entendre que un format que s´adapti d´una manera eficaç a les preferències dels internautes resulta cabdal per garantir l´èxit de tot procés d´e-participació.
2. El punt de partida: un estudi preliminar Precisament, per conèixer amb una major minuciositat com s´hauria de desenvolupar tecnològicament un procés d´aquestes característiques, Netquest va realitzar a l´any 2003 un estudi 1 entre els socis i simpatitzants de Ciutadans pel Canvi per conèixer el grau d´interès real en una eventual iniciativa de democràcia electrònica, així com quin hauria de ser el disseny òptim en el cas de portar-se a terme. La investigació es va enviar a través d´un e-mail als 2.776 simpatitzants de Ciutadans pel Canvi. El tamany de la mostra va ser de 691 persones, això és, un 1 Les conclusions d´aquest estudi es van presentar a la Conferència “German Online Research” que va tenir lloc a Duisburg (Alemanya) durant l´any 2004.
24,89% de les persones convidades, i el tipus de mostreig va ser “auto-sel.leccionat”, és a dir, les persones que van participar ho van fer perquè es van sentir atretes pel reclam d´una iniciativa de democràcia electrònica. L´estudi es va desenvolupar entre el 9 de juliol i el 9 d´agost de 2003. A través de l´estudi, es va poder observar com la prioritat política d´impulsar una iniciativa de democràcia electrònica i el grau d´interès per participar en ella eren molt alts. A més, les persones enquestades van manifestar clarament que internet podia ser una eina útil per desenvolupar un procés d´aquestes característiques. Respecte al format majoritàriament preferit pels usuaris a l´hora de participar, va ser el d´una consulta en forma d´enquesta. Respecte a la periodicitat, els enquestats van preferir, gairebé unànimement, participar una vegada a la setmana o una vegada al mes, en detriment de les opcions “a diari” i “un cop a l´any”. Un dels objectius clau de la nostra investigació va ser el de conèixer quins eren els factors decisius que haurien de determinar la participació o no dels usuaris en una eventual iniciativa de democràcia electrònica. Segons els resultats obtinguts, els principals factors a l´hora de decidir la participació tenien a veure amb què el procés fos seriós i pautat, simple, i els resultats del qual fossin vinculants.
Una de les conclusions més interessants que es van extreure de l´estudi va ser la relativa a la identificació o no de l´usuari en el propi procés de participació. La majoria dels enquestats va creure que les opinions expressades havien d´estar signades. Les principals raons per preferir una participació identificada van ser que: induïria a una participació de qualitat i al fet que, en una democràcia, ningú ha de tenir por a opinar.
Finalment, i pel que fa a la interface o plataforma ideal de participació, la majoria d´enquestats va respondre que preferien fer-ho a través del seu correu electrònic, mentre que un 34,7% preferia fer-ho a través d´una pàgina web. Diríem que, quan un usuari utilitza el correu electrònic, es sent molt més còmode i segur, mentre que quan la participació es vehicula a través d´una pàgina web, l´internauta es sent en un espai que en bona part li resulta hostil.
3. La Consulta a CpC sobre el Tractat pel que s´institueix una Constitució Europea
Com hem vist tot just fa unes línies, els internautes mostren un interès genuí en explorar les oportunitats que els hi ofereixen les noves tecnologies aplicades a l ´àmbit de la democràcia. Justament en aquest sentit, internet se´ns presenta com una eina extraordinàriament útil: la seva rapidesa permet realitzar deliberacions de qualitat i consultes regulars sobre aquells assumptes que influeixen en la vida social i en la política, sense cap restricció d´espai, ni de temps, ni de número de participants.
Atenent a les conclusions que es van extreure de l´estudi preliminar, Ciutadans pel Canvi va decidir al novembre de 2004 realitzar amb la tecnologia de Netquest una consulta online entre els seus associats sobre el nou Tractat europeu. Netquest és una empresa especialitzada en ajudar a les organitzacions a realitzar la seva investigació per internet. Per a fer-ho, compta amb la eina de software, Survey Manager 1.3, desenvolupada per Netquest a partir de l´any 2001 dins del Programa Innova de la Universitat Politècnica de Catalunya. Cal remarcar que, els objectius i els continguts de l´enquesta van ser desenvolupats i fixats per Ciutadans pel Canvi, mentre que Netquest es va encarregar de proporcionar la solució tecnològica i dissenyar la metodologia del procés, cosa que va suposar la programació de la Consulta, l´assesorament respecte a la metodologia, i el disseny de tots els processos necessaris per a desenvolupar-la. Per a la realització de la Consulta, es va comptar amb el software Survey Manager 1.3, una eina integral d´investigació quantitativa online desenvolupada per Netquest, i que va permetre la gestió d´un qüestionari avançat així com un sistema automatitzat de control d´unicitat de les respostes. L´establiment d ´aquest sistema de control va ser central per poder establir tecnològicament el desideratum democràtric de que cada persona només fos consultada en una única ocasió. D´altra banda, a través de la plataforma Survey Manager 1.3, els gestors del projecte van poder anar observant en tot moment l´evolució de l estudi, de manera que el procés de treball de camp es va tornar molt més ´ transparent i flexible per a ells. La Consulta es va estructurar al voltant de tres grans eixos:
-Una política de difusió adecuada a les necessitats i al propi objectiu de la Consulta -El qüestionari com a eix central de la Consulta -La pàgina web de la Consulta ( www.netquest/cpc/ ) com a instrument de suport al qüestionari
Vegem ara amb una mica més detall el desplegament sencer de la Consulta.
3.1 L´e-mail d accés a la Consulta ´ La Consulta va estar activa entre el dia 17 de novembre i el 29 de novembre de 2004, i estava dirigida única i exclusivament a aquelles persones l´email de les quals figurava a la base de dades de Ciutadans pel Canvi (socis, simpatitzants, i persones no identificades de les que la organització tenia només el seu e-mail.) Per tant, l´única forma d´accedir a la Consulta era mitjançant l´e-mail d´invitació. El fet de convidar als participants per e-mail va ser escollit en detriment d´altres opcions per diverses raons. En primer lloc, com a forma per a poder controlar la unicitat de les respostes. En segon lloc, perquè és una forma molt més efectiva d ´assolir una major participació davant d´altres formes d´invitació com són la publicació de la consulta en una página web o en un pop-up . Gràcies a l´estudi preliminar i a l´experiència de Netquest en el camp de la investigació online, sabíem que a través d´un e-mail, les persones es senten més còmodes i tenen una major sensació de privacitat a l´hora de participar en un procés d aquestes ´ característiques.
L´ il de benvinguda contenia bàsicament dos elements, una breu descripció e-ma de la Consulta i els seus objectius, i el propi accés personal a la Consulta. Aquesta explicació va poder ser el més breu possible donat que les persones vinculades a CpC ja havien estat informades prèviament que la Consulta s´havia de realitzar al voltant d´aquella data. D´altra banda, l´accés a la Consulta era un link únic i personal, incloent com a paràmetre un identificador de l´ususari:
L´assumpte de l´e-mail d´accés a la Consulta va ser “Accés personal a la Consulta sobre el Tractat per a una Constitució Europea”. Tal i com s´ha descrit abans, aquest e-mail de benvinguda es va enviar a les 4.668 persones que constaven a la base de dades de Ciutadans pel Canvi. Aquestes persones estaven classificades en tres perfils ben diferenciats: persones no identificades i de les quals en algun moment s´havia pogut aconseguir la seva adreça d´e-mail, simpatitzants de CpC, i socis de CpC. Aquesta distinció resulta interessant, donat que en funció del vincle que la persona té amb l organització presenta un comportament o un altre davant d´una ´ iniciativa d´aquestes característiques.
Taula 1. Obertura de l´email de benvinguda a la Consulta Persones Mails oberts/persones convocades Mails oberts convocades Persones no identificades 1.822 892 48.95% Simpatitzants 2.398 1.310 54.62% Socis 448 313 69.86% TOTAL 4.668 2.515 53.87%
3.2 El qüestionari online de la Consulta Com podem veure a la taula anterior, 2.515 persones (53,87%) de les 4.668 convocades es van veure atretes per l´assumpte de la Consulta i van obrir l´e-mail de benvinguda. Una vegada obert l´e-mail de benvinguda, la persona ja podia clicar en el seu link personal i accedir directament al qüestionari de la Consulta. Tal i com s´ha expressat abans, el qüestionari era l´eix fonamental entorn del qual es va articular la Consulta. Com podem veure a la taula següent, de les 2.515 persones que van obrir l´e-mail de benvinguda, 723 (28,74%) van clicar sobre el link d´accés al qüestionari:
Taula 2. Clic al link d´accés a la Consulta Clic a l ´enquesta/persones Clic Clic a l´enquesta convocades enquesta/obertura Persones no identificades 114 6.2% 12.78% Simpatitzants 458 19,0% 34.96% Socis 151 33.7% 48.24% TOTAL 723 15.48% 28.74%
El primer que trobava l´usuari a l´accedir al qüestionari la Consulta era una breu pàgina d´instruccions per a completar-la, tal i com recomanen les bones pràctiques de participació online:
La Consulta contenia un total de 17 preguntes, cadascuna d´elles relativa a un determinat aspecte del nou Tractat europeu. La Consulta estava estructurada en pàgines diferents (tres preguntes per pàgina) per tal de facilitar la navegació de l ´ ari. I alment, la persona consultada tenia la possibilitat en tot moment de usu gu tornar enrere i rectificar les respostes que anteriorment havia donat. Malgrat que la Consulta no contenia cap pregunta de resposta obligatòria, la pràctica totalitat dels consultats va contestar a totes i cadascuna de les preguntes que se li van
plantejar. Naturalment, l´aparença de la Consulta es va adaptar a les pautes gràfiques i estilístiques característiques de CpC:
Com podem veure en la imatge anterior, totes les preguntes eren de resposta única, i simplement se li demanava a l´ususari si determinat aspecte del nou Tractat suposava un avenç o un retrocés respecte a la situació jurídica anterior.
La característica més notable del qüestionari va ser la inclusió d´uns pop-up´s o finestres d´ampliació de la informació per ajudar als usuaris a respondre. Donada la complexitat d´algunes qüestions del nou Tractat, així com sobretot davant de la manca d´informació que hi havia al respecte, l´usuari tenia dues possibilitats abans de respondre a una pregunta: d´una banda podia llegir un resum del text del Tractat sobre aquell aspecte concret, i de l´altra podia llegir els principals arguments a favor i en contra d´aquell aspecte del Tractat que havien estat formulats per diverses personalitats del món intel.lectual i polític europeu, i que havien estat escollits prèviament.
L´usuari podia obrir aquestes finestres d´ampliació de la informació tot clicant sobre els elements “Llegir què diu el Tractat” i “Llegir principals arguments” que se li presentaven al costat de cada pregunta.
3.3 La pàgina web de la Consulta  Quan l´usuari finalitzava el seu qüestionari se´l redirigia a la pàgina web de la Consulta ( www.netquest.es/cpc/ ). La pàgina web es va concebre purament com un instrument de suport al qüestionari, i només s´hi podia accedir des de l´e-mail de benvinguda o una vegada l´usuari ja havia estat consultat. Tal i com hem expressat anteriorment, la pàgina web només havia d´esdevenir una eina secundària de suport a la Consulta, amb la funció sobretot de poder informar-se més extensament sobre el propi procés així com sobre el nou Tractat.
A la pàgina web s´hi podia trobar un breu recordatori sobre l´objecte de la Consulta i la manera de participar-hi:
A banda d´aquesta breu explicació sobre la Consulta, a la pàgina web, l´usuari hi podia trobar un espai on afegir els seus propis arguments a favor o en contra de l ´aprovació del nou Tractat. La inclusió d´aquesta possibilitat es va desenvolupar coneixent l´alta taxa de resposta que tenen les preguntes de resposta oberta en els processos d´aquesta naturalesa, així com creient fermament que tota consulta ha de contenir una dimensió oberta i participativa on l´usuari pugui expressar-se obertament:
Fins un total d´11 persones van deixar els seus arguments a favor i en contra del nou Tractat. La mitjana de paraules escrites per usuari en aquest apartat va arribar gairebé a setanta (69,5).
D´altra banda, tant des de l´e-mail de benvinguda, com a la pròpia pàgina web es va desenvolupar i programar un formulari de contacte amb la vocació d´ajudar a resoldre els eventuals problemes que poguéssin tenir els usuaris. Aquest apartat de contacte va rebre un total de 7 peticions, cap d´elles per a resoldre una incidència (cosa que demostra el grau de familiaritat dels usuaris amb el mitjà internet). L´apartat de contacte va esdevenir finalment l´espai on els usuaris van expressar la seva opinió sobre el procés de Consulta, així com l´espai on desvetllar el sentit del seu vot en el referèndum real.
Finalment, la principal funció de la pàgina web de la Consulta va ser la de donar la possibilitat d´ampliar la informació sobre el nou Tractat mitjançant la inclusió de més de 30 articles d´opinió escrits per polítics i intel.lectuals, expressant tots ells les seves raons a favor i en contra de l´aprovació del nou Tractat. Naturalment, la dimensió divulgativa i informativa resulta cabdal en tot procés de participació online:
La pàgina web, en el període durant el qual va estar activa la Consulta, va rebre un total de 425 visites, i van ser llegits un total de 428 articles d´opinió, fet que ens demostra la importància del desenvolupament d´una política d´informació potent en qualsevol procés de participació online. Passem finalment, a analitzar el procés i l´evolució del treball de camp online.  
3.4 Anàlisi i evolució del treball de camp online
La Consulta va ser completada per un total de 262 persones. Naturalment, la taxa de resposta va oscil.lar en funció del grup de destinataris al que ens adreçàvem i del seu grau de compromís amb l´entitat: els socis van tenir una taxa de resposta superior a la dels simpatitzants, i a la de les persones de les que només constava a la base de dades el seu e-mail.
Taula 3. Persones que van respondre a la Consulta al llarg dels dies Persones no Dies identificades Simpatitzants Socis Total % Total 17-nov 10 52 18 80 30,53 18-nov 0 9 7 16 6,11 19-nov 0 7 8 15 5,73 20-nov 0 1 3 4 1,53 21-nov 0 1 3 4 1,53 22-nov 2 6 2 10 3,82 23-nov 0 1 0 1 0,38 24-nov 6 40 15 61 23,28 25-nov 1 6 10 17 6,49 26-nov 3 27 7 37 14,12 27-nov 2 10 3 15 5,73 28-nov 0 0 2 2 0,76 29-nov 0 0 0 0 0,00 TOTAL 24 160 78 262 100,00
Com podem veure a la taula anterior, gairebé el 37% de les respostes totals es van obtenir en els dos primers dies d´obertura de la Consulta (17 i 18 de novembre). En aquest sentit cal advertir que, una vegada oberta la Consulta, es van enviar dos e-mails de recordatori (el primer el dia 24, i el segon el dia 26 de novembre) advertint del tancament de la Consulta en un plaç breu de temps. Les respostes obtingudes durant aquests dos dies de recordatori va ser d´un 37,4% respecte el total de respostes. Aquest fet ens demostra la baixa “esperança de vida” dels e-mails, això és, les persones només responen a una iniciativa d´aquestes característiques si en aquell moment es troben disponibles. Al següent gràfic podem observar l´evolució al llarg dels dies de la corba de respostes:
 Taula 4. Evolució de la corba de respostes
Un pour Un
Permettre à tous d'accéder à la lecture
Pour chaque accès à la bibliothèque, YouScribe donne un accès à une personne dans le besoin