La lecture en ligne est gratuite
Le téléchargement nécessite un accès à la bibliothèque YouScribe
Tout savoir sur nos offres

Partagez cette publication

Vous aimerez aussi

Annex 4. Sanejament en alta, en baixa i
instal·lacions de sanejament associades
Annex 4. Sanejament en alta, en baixa i instal·lacions associades
Pàgina 1 de 6
Introducció
Des de l’aprovació de la Llei 5/1981, de 4 de juny, sobre desplegament legislatiu en matèria
d'evacuació i tractament d'aigües residuals, mitjançant la qual es va reservar a la Generalitat
la planificació del servei de sanejament en alta i es va crear un tribut propi per finançar les
despeses d'inversió i explotació de les infrastructures de sanejament i depuració,
l’administració hidràulica de Catalunya ha exercit les competències en matèria de
sanejament en alta amb un règim de participació econòmica íntegre de les actuacions
derivades de la planificació sectorial, tal i com així ho recull la disposició transitòria primera
del Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la
legislació en matèria d'aigües de Catalunya.
Malgrat les grans implicacions econòmiques i de responsabilitat derivades d’aquest concepte,
resulta difícil trobar una definició clara, precisa i inequívoca del mateix, de manera que, en
ocasions, s’han assumit per part de l’Agència Catalana de l’Aigua algunes actuacions i
responsabilitats que han quedat integrades en el Pla de Sanejament de Catalunya d’una
manera poc rigorosa.
Es desprèn de tot això, la necessitat i conveniència d’adoptar uns criteris de fàcil
interpretació per a la correcta determinació d’aquelles actuacions que, tenint en compte les
diferents situacions i casuístiques, puguin formar part d’un sistema de sanejament en alta.
Així, aquesta definició esdevindrà l’eina necessària per determinar l’abast competencial de
l’Agència Catalana de l’Aigua i l’elegibilitat de les actuacions de sanejament a càrrec del Pla
de Sanejament de Catalunya.
D’altra banda, també resulta necessari establir, amb la màxima precisió possible, quines són
aquelles actuacions de sanejament que, amb independència de la seva possible consideració
com a sanejament en alta, han de ser finançades pel sistema públic de sanejament i quines
han de ser suportades pels seus titulars, amb especial atenció a les promocions
urbanístiques que comporten una consolidació de sectors, ja sigui de caràcter industrial o
residencial.
Antecedents
Una de les escasses definicions d’aquest concepte (i del seu complementari
sanejament en
baixa)
es pot trobar en el Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament
dels serveis públics de sanejament i on es diu literalment, en el seu article 3 el següent:
“Sistema públic de sanejament en alta: el conjunt de béns de domini públic constituït per
l’estació
depuradora
d’aigües
residuals,
les
estacions
de
bombament,
els
emissaris
submarins i els col·lectors en alta associats.
S’entén per col·lector en alta aquella instal·lació a la qual es connecten les xarxes de
clavegueram col·lectives, conduint directament (per gravetat o bombament) les aigües
residuals recollides fins a l’estació depuradora d’aigües residuals”.
“Sistema públic de sanejament en baixa: el conjunt de béns de domini públic constituït per la
xarxa de clavegueram municipal i les altres instal·lacions que, de conformitat amb la
normativa de règim local, són de competència del municipi”.
Si bé es pot considerar com una primera aproximació al problema, es tracta d’unes
definicions que no aporten la totalitat dels elements que permetin identificar, amb claredat,
els àmbits de cadascuna de les xarxes que conformen un sistema de sanejament integrat i,
per tant, no permeten delimitar els dos àmbits competencials diferents.
Annex 4. Sanejament en alta, en baixa i instal·lacions associades
Pàgina 2 de 6
Definicions
À
MBIT D
UN SISTEMA DE SANEJAMENT
Amb la voluntat d’establir una definició que permeti abordar de manera satisfactòria aquesta
problemàtica, es proposa un criteri que es sustenta amb el concepte de l’àmbit del sistema
de sanejament.
Així, s’identifica un sistema de sanejament a una estació depuradora d’aigües residuals
(EDAR) a la que es connecten, mitjançant els elements de transport necessaris, els diferents
abocaments dels diferents nuclis, o parts dels nuclis, que s’integren en el sistema. La
integració d’aquest nuclis, o parts dels nuclis, es definirà en el Programa de Sanejament
d’Aigües Residuals Urbanes o es determinarà per raons tècniques, d’oportunitat o d’impacte
sobre el medi.
S
ANEJAMENT EN ALTA
Un cop determinat l’àmbit del sistema de sanejament, es proposa la següent definició de
sanejament en alta:
Sistema de sanejament en alta:
Conjunt de béns constituït per l’estació depuradora
d’aigües
residuals,
els
col·lectors
en
alta
i
els
col·lectors de restitució de l’aigua tractada al medi.
Col·lectors en alta:
Conduccions
i
elements
auxiliars
necessaris
per
interceptar
els
abocaments
agrupats
de
tots
i
cadascun dels nuclis, o part dels nuclis, que formen
un sistema de sanejament i els condueix fins a
l’estació depuradora d’aigües residuals.
S
ANEJAMENT EN BAIXA I INSTAL
·
LACIONS ASSOCIADES
Per deducció de la definició anterior, tot allò que no forma part del sistema de sanejament en
alta forma part de la xarxa de sanejament en baixa.
Aquesta distribució competencial de funcions, derivada de qualsevulla definició que es pugui
establir, podria arribar a comprometre el bon resultat global d’una actuació de sanejament si
no coincideixen, en el temps, l’execució simultània de determinades obres del sistema de
sanejament en alta i en baixa.
Així, la construcció d’un col·lector en baixa que no estigui acompanyada de la construcció,
simultània en el calendari, del corresponent col·lector en alta crearà un conflicte en el medi
per l’abocament directe sense recollida ni tractament del mateix. D’igual manera, la
construcció d’un sistema de col·lectors en alta sense una xarxa de sanejament en baixa
definida i agrupada en un únic punt, provocaria una alta ineficiència i malbaratament de
recursos econòmics.
És per això que resulta necessari introduir el concepte d’instal·lació de sanejament associada
a un sistema de sanejament en alta, concepte que inclouria aquelles actuacions que estan a
cavall entre el concepte de xarxa en baixa i xarxa en alta i resulta del tot necessària la seva
execució simultània en el temps amb la xarxa de col·lectors en alta amb la finalitat de
garantir la màxima eficiència de la inversió i l’assoliment dels objectius de qualitat en un
àmbit determinat. Dit d’una altra manera, les ISA atorguen sentit a l’existència del
sanejament en alta.
Donat que l’Agència Catalana de l’Aigua només pot assumir, en virtut de la normativa vigent,
el cost de les actuacions del sistema públic de sanejament en alta, resulta evident que, en
alguns casos, caldrà buscar les fórmules adequades de finançament que permetin l’execució
simultània de les obres de sanejament associades.
Annex 4. Sanejament en alta, en baixa i instal·lacions associades
Pàgina 3 de 6
En tot cas, caldrà analitzar, sistema a sistema, si les obres associades són considerades com
a xarxa en alta o com a xarxa en baixa.
S’adjunten exemples il·lustratius dels criteris d’elegibilitat:
1 Sistema –
1
Nucli:
2 Sistemes
1
Nucli:
Col·lectors en alta
Col·lectors en baixa
Divisòria de vessants
Nucli
A
EDAR
EB
EB
Col·lectors en alta
Col·lectors en baixa
Divisòria de
vessants
EDAR
EB
Nucli A
EDAR
Annex 4. Sanejament en alta, en baixa i instal·lacions associades
Pàgina 4 de 6
1-Sistema – 2 Nuclis:
Nucli
A
EB
EDAR
EB
Nucli
B
EB
Col·lectors en alta
Col·lectors en baixa
Divisòria de vessants
EB
Nucli A
EDAR
EB
Nucli B
EB
Col·lectors en alta
Col·lectors en baixa
Divisòria de vessants
Annex 4. Sanejament en alta, en baixa i instal·lacions associades
Pàgina 5 de 6
2 Sistemes – 3 Nuclis:
Nucli A
EB
Nucli C
EDAR
EB
Nucli B
EB
EDAR
EB
Divisòria de
vessants
Col·lectors en alta
Col·lectors en baixa
Divisòria de
vessants
Col·lectors en alta
Col·lectors en baixa
Nucli B
Nucli A
EB
Nucli C
EDAR
EB
EDAR
EB
EB
Annex 4. Sanejament en alta, en baixa i instal·lacions associades
Pàgina 6 de 6
Divisòria de
vessants
Col·lectors en alta
Col·lectors en baixa
Divisòria de
vessants
Col·lectors en alta
Col·lectors en baixa
Nucli A
EB
EDAR
EB
Nucli C
EDAR
EB
EB
Nucli B
Nucli A
EB
Nucli B
EB
EDAR
EB
Nucli C
EDAR
EB
EB
Divisòria de
vessants
Col·lectors en alta
Col·lectors en baixa