Una vida sense razo - article ; n°1 ; vol.14, pg 81-89

Anna Mariacompagnaperronecapano

Description

Annexes des Cahiers de linguistique hispanique médiévale - Année 2000 - Volume 14 - Numéro 1 - Pages 81-89
9 pages
Source : Persée ; Ministère de la jeunesse, de l’éducation nationale et de la recherche, Direction de l’enseignement supérieur, Sous-direction des bibliothèques et de la documentation.

Informations

• Publié par: ANNEXES_DES_CAHIERS_DE_LINGUISTIQUE_HISPANIQUE_MEDIEVALE
• Publié le: 01 janvier 2000
• Nombre de lectures: 20
• Langue: Catalan

Extrait

Anna Maria Compagna Perrone
Capano
Una vida sense razo
In: Annexes des Cahiers de linguistique hispanique médiévale, volume 14, 2000. Ausias March (1400-1459).
Premier poète en langue catalane. pp. 81-89.
Citer ce document / Cite this document :
Compagna Perrone Capano Anna Maria. Una vida sense razo. In: Annexes des Cahiers de linguistique hispanique médiévale,
volume 14, 2000. Ausias March (1400-1459). Premier poète en langue catalane. pp. 81-89.
doi : 10.3406/cehm.2000.2202
http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/cehm_0180-9997_2000_sup_14_1_2202VIDA SENSE UNA
Per valorar la importancia dels moviments literaris i per
mesurar la grandesa dels poetes, cree que també resulta
significativa l'activitat crítica que neix al seu voltant i el débat que
aconsegueixen suscitar.
Recentment, Martí de Riquer ha cridat l'atenció una vegada
mes sobre com vidas i razos « forman el primer intento de historia
literaria en lengua romance, en el que asume preponderancia la
personalidad del escritor »*. Ja Caluwé havia remarcat com « vidas
et razos recontent Phistoire de la poésie lyrique et s'identifient avec
cette histoire »2. Vidas i razos teñen una indubtable rellevància per
a una historia de la crítica literaria. La seva aparició al segle XIII
coincideix amb la crisi política, económica, social i cultural del Midi
que segueix a la croada albigesa. Vidas i razos es posen al costat del
cant cortés quan aquest recorre a Pescriptura per a preservar-se de
l'oblit i per donar-se una historia.
Cree que, de la mateixa manera, podem notar que davant de
la crisi catalana, a mitjan segle XVI, hi ha un intent de salvar de
l'oblit i de donar una historia al mes gran poeta cátala, potser « il
piu grande poeta lirico europeo del secólo XV »3. Un intent que
reeixirà només en part, perqué per desgracia el coneixement i la
influencia d'aquest gran poeta romandrà « fortemente limitata »* ; i
no tant perqué la seva poesia és difícil d'entendre, com pel « rápido
declino della cultura catalana, che proprio nel corso del sec. XV
aveva toccato il massimo splendore »*\
*) Traducció de Joan Ha i Nuria Puigdevall.
1) Martín de Riquer, Vidas y retratos de trovadores, textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona,
Círculo de Lectores i Galaxia Gutenberg, 1995, pàg. XXV.
2)Jean-Michel Caluwé, Vidas et razos: une fiction du chant, dins «Cahiers de Civilisation
Médiévale », XXXII, 1989, pàgs. 3-23, aquí pàg. 21.
3) Costanzo Di Girolamo, introducció a Ausias March, Pagine del Canzonurt, Napoli, 1996,
pàg. 5.
\) Ibidem.
5) 82 Anna Maria Compagna Perrone Capagno
Aquest intent s'emmarca dins la rica tradició manuscrita i
impresa de les seves poesies, d'ençà del segle XV, en la llengua
original o traduïdes al castellà6.
Es especialment signifîcatiu per al nostre raonament el ms. E
(Bibl. Nac. de Madrid, ms. 3695, ex M. 58), datât Valencia, l'l de
maig de 1546 pel copista Jeroni Figueres7, que conté només poesies
de March. L'ordre alfabètic de les poesies no és Túnica particu-
laritat que presenta el manuscrit** : a l'index segueixen una
Declarado de páranles lemosines escures (fols. IIIv-IVv) i un Ptolech (fols.
V^VI1) amb la vida del poeta. Així, horn ha pogut dir que aquest
llibre (définit així al próleg), que conté quasi totes les poesies de
March (ben bé cent vint-i-sis de cent vint-i-vuit) esta acompanyat
« da una biografía del poeta e da un "diccionario de las voces mas
difficiles en Lemosin" »^. Al Prólech les dades biogràfiques son
6) Es tracta de 9 manuscrits en la llengua original (10 si considerem també A, és a dir
Paris, B. N. esp. 225, datât entre finals del segle XV i començaments del XVI), que
contenen quasi tots (excepte A i la seva copia I) només poesies de March, i de 9
impressions antigües del segle XVI en cátala i en castellà (la primera en la quai al text
cátala s'afegeix al costat la traducció castellana de Romani, les següents 4 en català,
mes altres 4 en castellà: una que reprodueix la traducció de Romani, la segona que
proporciona la traducció de Montemayor, la tercera que integra la segona amb la
primera, i la quarta que reprodueix la tercera). També existeixen 3 traduccions al
castellà d'alguns fragments, en els marges d' exemplars de la primera edició (una
d'anônima, la segona del Brócense i la tercera de Quevedo). A la meitat del
segle XVII tenim encara la traducció al liad de Vicenç Mariner, a la quai Fuster
(Vigencia d'Ausiàs March, dins Obres completes, vol. I, Barcelona, 1968, pàgs. 213-247, perô
ja éditât el 1959 sense títol, com a proleg a l Antología poética a cura d'ell) afegeix la
traducció « al castellà, avui perduda, de Narcís Araño » (cito Joan Fuster, Ausiàs March,
Valencia, Eliseu Climent, 1982, pàg. 48). Després d'aquestes, caldrà arribar a la segona
meitat del segle XIX perqué les poésies de March s'editin novament en català. I fins i
tot al present segle s'editin una altra vegada en castellà en les traduccions ja
conegudes i editades de nou.
7) Amadeu Pages (éd. cr.), Les obres d'Auzjàs March, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans,
1912-14, 2 vols., aquí vol. I, pàg. 31 (cito de l'edició facsímil Valencia, Generalitat
Valenciana, 1995), assenyala que en ell « se veuen en diversos indrets, rasquedures, en
vista sens dubte de l'impressió que mai ha sigut fêta, al menys integralment ».
8) F. Xavier Dilla, El manuscrit E d'Ausiàs March: ordre alfabètic o remaginació?, dins Za cultura
catalana ira l'Umanesimo e il Barocco: Atù del V Convegno dell'Associazione italiana di studi
catalani, Padova, 1994, pàgs. 219-227, ha assenyalat com aquesta ordenado grosso modo
alfabética, no esta tan Uuny, al capdavall, de la seqiiència mes acreditada dels cançoners
segons l'edició de Pages, que d'alguna manera sembla tenir en compte.
9) Di Girolamo cit., pàg. 51. Perô el títol escrit a finals del segle XVIII en el recte del full
de guarda, reproduit en part per Di Girolamo, diu : « OBRAS POÉTICAS DE
MOSEN AUSIAS MARCH / corregidas de los yerros de la imprenta por D. Luis
Carroz de Villa/ragut : año 1546. Con un diccionario de la voces en Lemosin » (cfr.
Pages cit., vol. I, pàg. 28). Títol, índex, vocabulari i proleg han estât publicáis per
Jaume Massó i Torrents, Manuscrits catalans de la Biblioteca Nacional de Madrid, Barcelona,
L'Avenç, 1896, pàgs. 38-52. Una vida sense razo 83
introduïdes pels motius que han empès a recollir-les : don Lluis
Carrôs de Vilaragut parla en primera persona i explica la seva
tasca de curador de l'obra de March. Llegim el que escriu :
« Ab la molta affectió y estremada voluntat que la noble dona
Ángela Borja y de Carroç de Vilaragut té a les maravelloses obres
del gran poeta y stremat cavalier mossèn Ausiàs March, enamorada
y encesa ardentment en aquelles, desijant saber la descendencia y
origen natural de aquell y hon era nat e criât una persona tan
exemplar y de maravellós e angèlich ingeni, art, saber, gracia y stil
de trobar, eloqiiència y audacia de parlar y scriure en vers obres
tan profundes y plenes de tot saber y doctrina, y per tenir un libre
de verdadera scripció, essent informada que yo, don Luys Carroç
de Vilaragut, batle general per la cesárea magestad de l'emperador
e rey nostre señor en lo règne de Valencia, hauria vist molt y
inquirit axí en saber la descendencia y linatge del dit mossèn Ausiàs
March, com encara en tenir la verdadera y original scripció de les
obres de aquell, havent legit, vist y regonegut molts libres antichs
scrits de ma per los contemporals ab lo dit auctor, verifficant y
comprobant los uns ab los altres y ab les dos impressions fetes a
Barcelona, per manament de l'iHustre admirant de Nàpols don
Ferrando de Cardona, la una a XXIJ de dehembre any
MDXXXXIIJ y l'altra en lo mateix dia y mes any MDXXXXV,
vistes les errors e inadvertencies dels impressors, les quais
corrompen la excel-lència y sentencies de les dites obres, feta
diligencia per molts anys en tot lo que es estât a mi possible, axí
per complir los manaments y satisfer a la voluntat de la dessusdita
dama y señora per a que de son desig fos complidament satisfeta,
com perqué de tal auctor restas perpétua memoria y verdadera
scriptió y de la sua origen y descendencia se tingues complida
noticia, recoMigint ab tot compliment les s