Paulina Buxareu

Josep Maria De Sagarra

Description

The Project Gutenberg EBook of Paulina Buxareu, by Josep Maria Sagarra
This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it,
give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included with this eBook or online at
www.gutenberg.org
Title: Paulina Buxareu
Author: Josep Maria Sagarra
Release Date: March 2, 2008 [EBook #24729]
Language: Catalan
*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK PAULINA BUXAREU ***
PAULINA BUXAREU - Josep Maria de Sagarra
PRIMERA PART
I
Jo vaig conèixer en Víctor Buxareu i Buxareu en un dolç poblet de muntanya on em deixo caure gairebé tots els istius.
En aquest poblet no hi tinc casa pròpia ni llogada, ni una llenqueta de terra, ni una tomaquera tan sols; no m'hi lliga cap
interès material, per petit que sigui. Això és causa que el seu record no faci trontollar el meu egoïsme: ni em treu la son
el presseguer exposat a la golafreria pública, ni el mestre de cases que no fineix mai la paret del galliner.
Aquest poble no és gaire lluny de Barcelona; permet l'anar i venir cada dia; cosa que el fa assolible a molta gent de
despatx. Però, sigui pel que sigui, la concurrència hi és escassa; i no pas per falta d'aigua, ni de verdor, ni de bones
vistes. No vol dir tot això que en el poblet deixi de formar-s'hi colònia. Ben al contrari; hi ha una mena de colònia reduïda,
ensopida; d'aquestes colònies que, encara que siguin d'estar per casa i dispensin de tot enfarfec ...

Informations

• Publié par: nesur
• Publié le: 08 décembre 2010
• Nombre de lectures: 76
• Langue: Catalan

Extrait

The Project GtuneebgrE oBkoo Paf inulBua rexab ,uoJ y pesiraMgarra Sa s eB a Thisif oo kehu rot anf  oseny aneyota erehwtsoc on  hlaomtsa dnw tirictions no rest.revuoY ahw eostity  iv , g ay mop c r -e yroa aw eti thenderit uuse rP eht fo smret g ernbteGut ecojtiw ht he sikooBceLie nsclinedud g.tuneebgro.gr  or online at www nècog ain  eerixB rotcíVi ueraxuoJv  I annt oyaemn ei dc oxeruaiag éber Buxareu en un dlo çoplbted  eum sac cnit ih on toglli  niaòppra  itsu ssi slet to oblest paque . En qamoareuu int an ns;m'o an tol snu allneda,an  i terra, queta de xi ò.iA uaasséc tit r pesiguque etam sèrep ,lair gali lhi tein ap c sïem :ine  mrtueollar el meu egon draf ot ictnorue ql  eu secore mest el , nilicap búreaialrf aog l aatosxp eerguesserp le nos al  st poble ner. Aque leg lailp rated max lai  fnoeiin ses euqd erac e  fa e ela qu cosomtl e aillbsaos txpaes e d  dntgea  ep iugis ,òreP . aire llu no és gcrleno;aynd  eaBanl' iarer pt me ada;aidnev c ri au ,a'gi eevind , nirdorbone de  .setsiv s  lov oN t tor diue qxòai  luq eisug,il  aconcurrència hi e sésacs ;ason ias per pal f dta e ,adïuder ainòlo cdea en mna uha q euinseocòlet sques d'aida;nsop amro's-r ixif edleobdet n  e pelra;ih  ilac nortia. Ben hi colòn onnc'i n lt ennive autpmus enet ,ir obess trada  a csíisrgva eel muq n uiesd'r tar pene ,araceuq gis  de tot enfarfecacasi d siepsnni  m it olr pexòai èuqp le,sémrep fesso quò jo conp saas r esep to s  énoi  sas pun reP .tatinumoc net'és no nt imomean r eodislbp so  ,er rep toterraseu en sunt caa ani e slp needtns li venen a sob moC .tot sé euq  vaa un en gore pll  t'sboellai ohv fa p ho nar erdo dbmonilanàicsea  d'arrogardadorsmercug arolo ed s on cdepas alnt nleieexvnlil e'a noràciva ga seL .iam abaca's one qua guaid'ó nç etes, greixosos te s iel sacpmnaen, e trs elaublov al arf sestnoots aperhi hque am , aadslp ine erroar à bunlg'a d le in ,slletsac   part mev  jo, perivev;si  soces s s els mépot e bla'd seuqs ,aovrematgla isia  ja dr:serocel smabaa  lde, arol sntemangassed led e ocalati l  allno d'acariciar la xo d tnal eirt  ats nigaa.ss r Pemudah  iem,s lemahe alladeixs ho del ed tnemel setotósllverataannc e ebasq( rlati le  nraapo n uacaenacol)rq eratl  a s novell ui són eld atsac aniuq ,s r aràni antgee sa alac a t uaera; paltrtal o a  mafullredea oi b  o ar l edun ar acosada víctima de lobll E .  nle sll eons ocrembnol uitse'd é stnajeduïts re una, téroàti pmc pacnai des llce ols et,ot tid nah oh's a i jixencone es  tajnineynv l a' iust o  . N des 'i lf leàcarixè' o tnitiva l en definea s rep sav né rpmes ahme sle e st'e dtshig eiiunee tn ,boelslp è, nerqualmeatur av nep not rranrue qls eue qe' slesld  eap;sc moigrants i els oc atl  iossl , eoppitaecrèla da veeud sel ertnE .s desenpls deros an imacd  p sorau  , ensopie gràcia l neà seab ,ugethae den meniqus   quealtsel c fa au nroq uenesev à arstcoime irgan-ranigas sle soanes que duen al sonsu seiteuajtn en v pir lercaa terr are seltrat amb als mirauna morbel sserpsev  a arnc ea 'h snoneloiv ad nauq( at ria més justificuq esél  aatafen qet, uendfet in adad alj lenevo ocesd  eD ué éedun buga bell es   etbud ah ih on  . I esoriddrennt s e a'uqse t aidsnd leugeresment o lrcnai se slellopliden rereain  o om sf tlqser seue quladen tea unojevenatd  eiduvit anys.

Title: Paulina Buxareu Author: Josep Maria Sagarra Release Date: March 2, 2008 [EBook #24729] Language: Catalan

*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK PAULINA BUXAREU ***

PRIMERA PART

PAULINA BUXAREU - Josep Maria de Sagarra

a uni t rear ble i ,al·lerbmo uell cave cast el senlael siru'enlld  iostt nascdegeonh agnamuc alerràhicle) da del ve xnua pmseocrbie

Una noia inconeguda, en aquests casos, és el més torbador misteri que pugui presentar-se: no et deixa aclucar l'ull en tota la nit. ¡Com es fa viva, aquella calma nocturna, amb els grills i les aranyes, i algun lladruc estantís, si penses que no gaire lluny de tu jeu una donzella que t'ha semblat divina a la migrada claror dels fanals de la tartana, i t'imagines que demà, a plena llum, esguardaràs la seva rosada finor, i sentiràs el to de la seva veu en el repòs discret d'una pollancreda! Però, abandonem tals consideracions i anem al gra. Vull dir: no oblidem el meu amic Víctor Buxareu. Aquest apreciable subjecte el vaig conèixer, com ja he dit, en el poblet muntanyenc; i ara diré que en qualitat d'ocell de pas. Efectivament, la família Buxareu va venir un any, i després no ha tornat: sigui perquè es van ensopir molt, sigui perquè no els varen provar les aigües. Era quan el juliol estava fent els darrers badalls que comparegueren, en un auto llogat, en Víctor, la seva dona, quatre brivalls deliciosos, i una germana que, si no hem de mirar gaire prim, també diré que era deliciosa. L'arribada va ser cap al tard. Com que ningú els coneixia, no hi hagueren xiscles, ni petons, ni encaixades. Varen instal·lar-se silenciosament en llur domicili estival: una caseta horrible, pintada de rosa, amb una mica de jardí, però situada en un recó agradable de verdor; encara que el senyor Prats (un de la colònia) deia que a la nit no podrien dormir de mosquits per estar massa prop de la Riera. Les minyones dels Buxareu varen comparèixer una mica més tard amb la tartana del servei públic. I deixem-los estar la primera nit, atrafegats amb la cuina que no tira, apaivagant la canalla i cercant les claus dels baguls. És inútil contar la manera no gens complicada com jo vaig entrar en relació amb la família Buxareu. Només puc dir que, al cap d'una setmana de veure'ns, en Víctor em va invitar a fer una excursió plegats; una excursió curta sense massa pujades ni baixades, perquè els nens poguessin fruir força i no perillés l'estabilitat de la senyora Buxareu. La senyora Buxareu no s'havia decidit encara a calçar les espardenyes camperoles. En Víctor Buxareu és un home obert i franc. Posseeix els dots de l'admiració i l'entusiasme: és d'aquells que van amb el cor a la mà. Sense ser un xerraire excessiu, li agrada parlar, i parlar d'ell, com totes les persones ben intencionades. Deu anar a la ratlla dels trenta quatre anys, i físicament és d'una vulgaritat simpàtica: ni alt ni baix, ni gras ni prim, tirant a bru, el cabell escàs, afaitat sempre d'una manera impecable; es deixa un bigotet com un raspall; té uns ulls atacats de miopia, i una gran boca, on es marca una certa energia viril. Vesteix discretament, no diu mai cap paraula grollera, és extraordinàriament efusiu, i quan dóna la mà apreta ben fort. El rostre de la senyora Buxareu és una harmonia daurada, fina i grassa, on es fonen les perles i les roses; i els seus ulls són dues llenquetes de cel tremoladís. És una dona que ompliria de glòria la intimitat d'un burgès capficat pel negoci, i vessaria tràgiques ombres a la capçalera d'un adolescent inexpert. Però la senyora Buxareu és tranquila i honesta: els seus ulls, d'una sinceritat diàfana, reflecteixen sempre la cara bruna del seu marit, i tot el sant dia no fa sinó repetir els noms dels seus infants, quatre galifardeus que no la deixen viure. Aquesta dona, nascuda d'una mare troglodítica i d'un senyor Ramonet qualsevol, engendrada amb les angúnies de la botigueta i educada per unes monges incolores, tot de sobte es manifestà meravellosa, enlluernant; i quan, per una puja de valors, el seu pare es va engegar amb automòbil de trompeta ferotge per l'esfaltat del Passeig de Gràcia, la senyora Buxareu arribà a ser una donzella cobejable en tots els sentits. Aleshores vingué el festeig amb en Víctor, després el casament, després quatre infants; i, malgrat aquesta darrera circumstància, la gerdor no ha emigrat del seu cos, i la senyora Buxareu és una bellesa digna de tota honor. Deixem ara la senyora Buxareu, i diguem alguna cosa de la germana d'en Víctor. En parlar d'aquesta donzella voldria que una absoluta fredor guiés les meves paraules. Això ho dic per algunes coses que més endavant han de ser comentades en aquesta història. La germana, que es diu Lluïseta, és bruna, petita, té una cara simpàtica; no és bella, però és bufona, el cos ben proporcionat; té la veu de noia viciada, però sap donar-li unes inflexions molt dolces que a ella li escauen bé La seva animeta no es manifesta mai. És d'aquelles noies que, al començament de tractar-la, un no sap ben bé amb qui se les heu. Tan aviat diu una cosa atinada i graciosa, com es despenja amb una lletania de consideracions enfavades i ridícoles. Tan aviat fa un gest de flexible llibertat, com s'encongeix en una hipòcrita virtut de col·legiala. Al punt de la nostra coneixença acabava de complir divuit anys. Però ni la senyora Buxareu, que es diu Maria de la Mercè, ni la Lluïseta, són les que omplen aquella casa ni les que donen caràcter a la família Buxareu. S'aguanten totes dues dins d'un to correcte, descolorit i vulgar. …Allí els que vibren de debò són en Víctor Buxareu i la canalla. La descendència està constituïda per quatre nois: el més gran té deu anys, i el més petit tres i mig. Llurs noms, per ordre de grans a petits, són: Josep, Víctor, Lluís i Ramon. Des que arribaren es varen fer el amos de la situació. Quan encara la família Buxareu es mantenia en la més absoluta reserva, i només, de tant en tant, quan se'ls trobava en tombar un corriolet, feien un -Bones tardes- discretíssim, els