Manifèste de l¹Aligança Liura Europèa (ALE)

De
Publié par

Manifèste de l'Aligança Liura Europèa (ALE) per las eleccions europèas de junh de 2004. Sobeiranetat, justícia sociala, subsidiaritat. De cap a una Euròpa de ...

Publié le : lundi 16 avril 2012
Lecture(s) : 20
Nombre de pages : 6
Voir plus Voir moins
Manifèste de l'Aligança Liura Europèa (ALE)
per las eleccions europèas de junh de 2004
Sobeiranetat, justícia sociala, subsidiaritat
De cap a una Euròpa de la diversitat
Desempuèi de decennias, l'Aligança Liura Europèa apara los dreches de las nacions, dels
pòbles e de las regions sens Estat. La legitimitat democratica rend nòstra causa ineludibla. La
concretisacion de nòstres dreches istorics, l'amelhorament del benèsser social e de las economias de
nòstres païses exigisson nòstra representacion de part plena en Euròpa.
Per aquestas eleccions, l'ALE farà campanha per una melhora representacion de nòstres païses
en Euròpa. Trabalharem subre dos fronts. Nòstres representants s'engatjan a prepausar d'unas politicas
progressistas.
Nòstres objectius son : l'amelhorament de las condicions socialas, la qualitat de la vida e una
redistribucion de las riquesas. Per nosaus, lo principi de desvolopament duradís constituís lo mejan
d'ameliorar la qualitat de la vida de nòstres conciutadans dins una environa sanitosa. La nòstra ideologia
correspond al desir de bastir un monde melhor per las generacions presentas e avenidoiras. Pasmens,
l'estatut constitucional actual de nòstres païses fa que podèm pas aténher lo nivèl de representacion que ne
gausisson d'autres païses en Euròpa. En consequéncia, riscam d'èsser desbrembats quand Euròpa prend
d'unas decisions vitalas qu'afèctan lo nòstre avenidor. Aquò's contrari a la democracia e necessita una
reforma. Es atanben la rason per laquala obram, al delà de l'escalon etatic, als nivèls nacional e regional,
en levant batèsta per que las nacions e los pòbles sens Estat d'Euròpa agen drech a una representacion
justa a totes los nivèls de govèrnança.
L'èra de l'Estat sobeiran tradicional es ara acabada. Mas refusam que li succedigue una Union
Europèa monolitica ont los Estats los pus bèls detendrián lo poder. Lo defís actual consistís a obténer una
participacion aprigondida de totes los pòbles dins lo procediment politic. La transmission de poders
politics, portant a l'autonomia e a la reconeissença de las identitats particularas, es l'incarnacion de nòstre
combat politic.
L'ALE recampa d'unas nacions sens Estat e d'unas entitats territorialas dotadas d'un sentiment
fòrt d'identitat e desirosas d'obténer un drech drechurièr a la paraula en Euròpa. Los partits sòcis son los
seguents :
Bloque Nacionalista Galego (Blòc Nacionalista Galician), Esquerra Republicana de Catalunya
(Esquèrra Republicana de Catalonha), Chunta Aragonesista (Junta Aragonesista), Eusko
Alkartasuna (Solidaritat Basca), Fryske Nasjonale Partij (Partit Nacionalista Frison), Libertà
Emiliana - Nazione Emilia (Libertat Emiliana-Nacion Emiliana), Liga Fronte Veneto (Front de la
Liga Veneciana), Ligue Savoisienne (Liga Savosiana), Lithuanian Polish People's Party (Partit del
Pòble Polonés en Lituania), Mebyon Kernow (Partit Autonomista Cornoalhés), Mouvement Région
Savoie (Moviment Region Savòia), Partei der Deutschsprachigen Belgier (Partit dels
Germanofònes de Belgica), Partido Andalucista (Partit Andalosista), Partit Occitan, Partito Sardo
d'Azione (Partit Sarda d'Accion), Partitu di a Nazione Corsa (Partit de la Nacion Còrsa), Plaid
Cymru (Partit Nacionalista Gallés), Silesian Autonomy Movement (Moviment Autonomista
Silesian), Slovenska Skupnost (Partit autonomista eslovèna de l'Estat italian), Spirit (Partit
flamenc de Belgica), Union démocratique Bretonne (Union Democratica Bretona), Union du
Peuple Alsacien (Union del Pòble Alsacian), Union für Südtirol (Union pel Sud Tiròl), Union
Valdôtaine (Union Valdotana), Unitat Catalana.
Pagina
1 de 6
Partits observators :
Hungarian Federalist Party (Partit Federalista Ongarés) Moravian
Democratic Party (Partit Democratic Moravian), Partido Nacionalista Vasco (Partit Nacionalista
Basc), Partit Socialista de Mallorca-Entesa Nacionalista (Partit Socialista de Malhòrca -
Ententuda Nacionalista), Transilvanian Party (Partit Transilvanian).
Long de la legislatura 1999-2004, nòstres 9 deputats forniguèron un gròs trabalh al Parlament
europèu (Escosseses, Galleses, Flamencs, Basques, Galicians, Catalans e Andaloses).
Al dintre d'un grope parlamentari comun amb los Verds avem assegurat una preséncia
significativa al Parlament.
Vòstre sosten a las eleccions europèas nos permetrà de contunhar d'aparar al Parlament las
opcions vitalas que seguentas :
(a) Simplificacion e democratisacion de las institucions de l'Union Europèa en una estructura
bicamerala : lo Parlament europèu (elegit dirèctament pels ciutadans europèus) e lo Conselh o Senat
(compausat dels representants de las entitats territorialas autonòmas). Aqueste Senat, successor del
Conselh, transformat en cambra territoriala, legiferariá en codecision amb lo PE. Aqueste darrièr
nommariá la Comission e auriá lo poder d'iniciar d'unas proceduras d'empachament. Aquesta
estructura facilitariá lo processús d'alargament intèrne pel biais de l'autodeterminacion. Dins
l'espèra, l'ALE sosten lo principi d'una participacion complèta de nòstres govèrns decentralisats al
Conselh dels Ministres. Nòstres païses deurián, atanben, se véser garantir l'accès a la Cor de
Justícia.
(b) Pluralisme constitucional. Los diferents nivèls de governament, a saber l'UE, los Estats, los
païses autonòmes, las regions, etc., aurián diferents domènis de competéncia amb una cooperacion
egalitària e sens cap de ierarquia. Seriá un resal de governància.
(c) Drech per totas las lengas d'èsser reconegudas a l'escalon europèu , sens cap de diferéncia
artificiala entre las lengas estatalas e las autras lengas. L'ALE s'esperforçarà d'obténer la realisacion
significativa del projècte de diversitat culturala e lingüistica europèa e d'egalitat de totas las lengas
europèas. Per aquò far, l'ALE trabalharà a la mesa en plaça d'instruments legislatius constrenhents e
de budgetes per la promocion, lo desvolopament e la normalisacion de las lengas minorisadas e non
estatalas d'Euròpa.
(d) - Contraròtle e gestion dels fons estructurals pels poders decentralizats.
(e) Libertat de desvolopament d'una cooperacion interregionala e transfrontalièra afranquida de
l'intervencion dels Estats. Desvolopament de las euroregions (regions europèas que traspassan las
frontièras d'un Estat membre).
(f )- La solidaritat, l'egalitat e lo benèsser social de sos ciutadans devon jostendre totas las politicas
de l'UE. L'ALE promòu la coësion sociala e l'Estat-providéncia e considèra necessari que l'UE
establisque d'unas nòrmas socialas minimalas.
(g) – Plen emplec e armonisacion dels dreches dels trabalhaires magencats per las politicas
inspiradas pel neo-liberalisme.
(h) - Egalitat dels dreches e aplant de las discriminacions fondadas subre l'origina etnica, lo sèxe, la
religion, la lenga, l'edat o l'orientacion sexuala.
(i) - Cambiament radical dins la PAC. Aquò's son los productors agricòles gròsses qu'abasiman la
part mai bèla del budgèt de l'UE. Los fons europèus deurián èsser alogats als productors pichons, a
las expleitacions familialas e a las zònas visquent de la pesca per fin d'assegurar la vitalitat e
l'avenidor de las regions ruralas. L'agricultura duradissa e las expleitacions extensivas prosperarián,
anequilissent de tal biais las menaças actualas que planejan subre la qualitat de l'alimentacion.
Pagina
2 de 6
(j) - En matèira de proteccion de l'environa, sosten al principi del polluaire-pagaire. Tocant a l'aiga,
l'avenidor se trapa dins son utilisacion mai racionala esquivant, atal, de rompre lo cicle natural
d'aquesta ressorga vitala. Es ara ora de n'acabar amb l'energia nucleara. Es perilhosa e necessita un
modèl centralizat de produccion e de distribucion. Investir dins las energias renovelablas melhorarà
la nòstra environa e ajudarà las economias localas a prene lo contraròtle de lors ressorgas pròprias.
(k) Sosten a l'idèia d'una politica estrangièra comuna per l'UE. La securitat, la defensa e la
diplomacia devon èsser amassadas dins un organe europèu unenc qu'obrariá per un monde
multipolari, unit contra la guèrra e combatent la talent e l'injustícia, encausas primièras de la màger
part dels conflictes.
(l) Sosten al ròtle de manten de la patz jogat per l'Union Europèa quand los conflictes espetan al
dintre e a l'exterior de sas frontièras.
(m) - Mai de transparéncia e de dobèrtura dins la conducha dels afars europèus.
Despartissèm la vision d'una Euròpa armoniosa facha de la diversitat dels pòbles s'entrajudant
dins un esperit de cooperacion. Volèm arapar la riquesa de la nòstra diversitat tot aprofiechant los apòrts
d'una Union alargada. La subsidiaritat, qu'acèrca lo ciutadan del processús decisional, es l'instrument
politic per i arribar. Avem besonh d'una reparticion justa e plegadissa de las responsabilitats jos la
bandièra comuna de la sobeiranetat despartida. Lo mejan d'i arribar se trapa dins la bastison d'un sistèma
interconectat ont cadun a sa vertat a escalcir. Recomandam d'unas relacions bilateralas de cooperacion
eficaças entre l'UE, los Estats, e las entitats autonòmas dins lo respecte del principi d'autodeterminacion.
La nòstra prioritat es d'aparar los dreches dels ciutadans europèus a causir lor avenidor pròpri
e a viure dins una societat pacifica, democratica e divèrsa.
I L'Euròpa de la diversitat
(Una Euròpa multiculturala dels pòbles, de las lengas e de las identitats)
L'Union Europèa deu integrar, al dintre de son encastre institucional, la realitat de las entitats
territorialas dotadas de poders politiques e legislatius. Èsser un Estat, non pòt èsser la sola via de cap la
reconeissença politica la nivèl europèu. Lo processús de l'alargament farà pas que renfortir aquesta
contradiccion, amb l'adesion a l'Union Europèa de mai d'un desenat d'Estats membres novèls, de talha
pichona per la màger part. Se la sola garantida d'existéncia politica al nivèl europèu es « lo fach d'èsser un
Estat », las nacions sens Estat, se vòlon èsser reconegudas al nivèl europèu, auran gaire maitas possibilitat
que de venir un Estat independent dins l'encastre de l'Union Europèa.
L'Union Europèa deu reconeisser e metre en practica lo concèpte « d'unitat dins la diversitat ».
Deu respectar la realitat de sos pòbles diferents e particularament la realitat de las nacions e regions sens
Estat dotadas d'una lenga, d'una istòria, d'unas caracteristicas economicas e socialas e, qu'ademai,
possedisson aspiracions politicas pròprias. L'Union Europèa deu transpassar las mentalitats e las practicas
centralistas e tecnocraticas dels Estats sempre predominantas dins l'arèna politica europèa.
Una reconeissença alargada a la diversitat lingüistica de las nacions e regions sens Estat es
essenciala se volèm respectar plenament totas las lengas que son pas de lengas estatalas oficialas. Aquò's
implica absoludament la reconeissença per l'Union Europèa de las lengas reconegudas oficialament pels
Estats membres a lors nacions o regions intèrnas al meteis titol que las lengas oficalas de l'Union. Las
politicas de l'Union Europèa devon atanben respectar la diversitat de la television e de la ràdio dins las
nacions sens Estat.
Pagina
3 de 6
II L'Euròpa dels ciutadans.
(Democracia, dimension sociala, dreches)
Formas novèlas de participacion e renfortiment de la democracia.
La participacion democratica deu èsser renfortida. Per aquesta rason, las mesuras seguentas
son prepausadas per ajudar a acréisser la participacion ciutadana :
1 Encorajar las formas directas de participacion en mai de las eleccions dels representants a las
amassadas legislativas : referendòms, amassadas especificas, etc.
2 Promòure l'entindada dels ciutadans a tot nivèl.
3 Desvolopar d'unes sistèmas educatius qu'encoratjan l'endindada individuala dins los afars politics.
4 Metre jos contraròtle las activitats dels gropes de pression.
5 Assegurar que las mediàs, e particularament las del servici public , siaguen dobèrtas e revertèssen la
pluralitat de la societat.
6 Promòure d'unes sistèmas electorals qu'afavorissen l'entindada ciutadana e garantisquen que los
Parlaments siaguen representaius, aitant coma se pòsque.
7 Accès directe a l'informacion per totas las iniciativas presas pel s ciutadans tocant a las discutidas
europèas.
8 Reconeisser l'importància de las ONG, de las associacions e de la societat civila dins l'elaboracion de la
legislacion.
Lo modèl social europèu.
Lo modèl social europèu deu èsser renfortit per venir la clau de vòlta del modèl europèu de
societat basat subre la solidaritat ; lo plen emplec e d'emplecs de qualitat dins d'unas environas de trabalh
sanitosas e seguras amb accès als servicis universals d'interès general.
D'unes objectius de quantitat e de qualitat constrenhents deurián far l'objecte d'un acòrdi a
l'escalon europèu. Un
Pacte europèu d'Estabilitat Sociala
seriá mes en òbra un pacte pel plen emplec,
lo benèsser social, l'equitat sociala e la durabilitat ecologica. Es prepausada, coma part integranta del
Pacte d'Estabilitat Sociala, l'idèia d'una part minimala del P.I.B. per païs, destinada a las despensas de
l'Estat-providéncia e als servicis socials.
Per un monde en patz.
Es caporal de regetar tota forma d'agression o de violéncia coma mejan d'impausar d'ensems
de valors. Per fin de resòlvre los conflictes, plaidejam activament pel dialògue e en favor d'unes mejans
non-violents.
La prevencion dels conflictes e la patz duradissa exigisson un comèrci mondial e un
desvolopament duradís mai equitablament equilibrat. L'UE se deu plaçar del costat dels païses en
desvolopament dins las negociacions de l'OMC.
Un còdi de conducha obligatòri pel comerci de las armas e la prevencion de l'espleitacion de
las ressorgas per las societats multinacionalas a l'escalon europèu seriá la pèira angulara d'un monde mai
juste e pus pacific.
L'eradicacion de la pauretat deu constituir l'objectiu prioritari .
III Per una Constitucion europèa.
Cap a una Euròpa dels pòbles e de las nacions.
Fins ara l'Euròpa es estada exclusivament basada subre los Estats membres que fan pròva
d'una extrèma reticéncia a cedir lor sobeiranetat a un organe politic europèu. Ademai, las diferéncias
màger entre los Estats membres tocant a la talha e a la populacion, facilitan pas una coordinacion entre
Pagina
4 de 6
eles.
Maldespièch que, segon l'ALE, lo processús actual d'unificacion europèa siá inadeqüat, lo
partit exprimís la seu volontat de trabalhar al dintre de las institucions existentas per influir, participar e
utilizar totes los mejans permetent de far progressar l'Union europèa dins la direccion desirada.
Las institucions deurián èsser reformadas subre las basas seguentas :
En encorajant e melhorant lo ròtle de las nacions e regions intèrnas al còr de las institucions.
Demandam lor representacion al Conselh dels ministres.
En apliquant menimosament lo principi de subsidiaritat, dins l'amira que çò que pòt èsser fach per
un organe inferior non deuriá pas èsser fach per una instància superiora.
En facilitant, aitant coma possible, la cooperacion interterritoriala e transfrontalièra entre los
diferents païses de l'Union, compte tengut que las frontièras son la consequéncia de l'istòria e que
revèrtan pas necessariament los ligams naturals, economiques o culturals que los ligan entre eles.
En anant de cap un sistèma electoral unic pel Parlament europèu a l'escala de l'Union, que
respectariá la proporcionalitat e la representacion dirècta dels pòbles e de las nacions.
Lo processús constitucional actual.
L'Aligança Liura Europèa sosten l'idèia d'una constitucion per l'Union europèa. Aquesta es la
condicion d'un govèrnament democratic e transparent de l'Union, respectuós dels dreches umans (comprés
lo drech a l'autodeterminacion), del principi de subsidiaritat, e garant de decisions presas al pus prèp dels
ciutadans concernits.
D'un punt de vista democratic, lo projècte de constitucion prepausat per la Convencion
europèa representa un progrés real dins l'entrevescament actual dels tractats que regisson l'Union e sas
competéncias. Saludem particularament l'intrusion d'una Carta dels dreches fondamentals coma part
integranta de la Constitucion. Lo fach que la conferéncia intergovernamentala age pas adoptat lo tèxte
prepausat per la Convencion constituís un revèrs seriós per una reconstruccion mai senada de l'Union.
Lo projècte de Constitucion es pas, ça que la, franc de dècas. La nacions sens Estat, emai las
que dispausan d'estructuras autonòmas consequentas al dintre dels Estats membres, an pas agut que fòrça
paucas escasenças de contribuir a la Convencion.
IV Una planeta plan mai segura pels nòstres enfants.
Que siague culturala, lingüistica o alavetz ecologica, la durabilitat es al còr de la nòstra
estrategia politica. Desiram bastir unas comunitats duradissas al dintre d'una Euròpa duradissa.
L'Union europèa deuriá afavorir l'idèia d'unas zònas e regions sens OGM e una legislacion
rigorosa relativa a l'etiquetatge e a la traçabilitat. Prèp de 90 % de la populacion europèa es contra los
OGM. La question se redusís pas a la securitat alimentària, mas pòrta tanben sul drech democratic de
causir sa noiridura e subre la primautat del drech del ciutadan subre lo profièch.
La lucha contra lo cambiament climatic testimònia concretament del ròtle d'avantgarda que
pòt jogar Euròpa. Oltra sas implicacions per l'avenidor de las politicas europèas dins lo sector de l'energia
e dels carreges, la campanha contra lo rescalfament planetari a d'unas repercussions politicas plan mai
espandidas. Aquò's aquò que la dependéncia de l'economia americana de cara als combustibles fossils a
fach del contraròtle de las ressorgas en energia, e mai que mai dels poses de petròli, un element
determinant dins l'intervencion de las assalidas militàrias americanas en Irac. L'UE deu contunhar de jogar
un ròtle motor dins la mesa en òbra del protocòl de Quiòto, sens los Estats Units d'America qu'an refusat
de lo signar, pr'aquò emetor màger de CO2.
Tocant a l'energia nucleara (EURATOM), l'ALE defend una atituda antinucleara clara e l'idèia
d'una supression progressiva de l'energia nucleara en Euròpa. Los estalvis d'energia, las energias
renovelablas e l'utilizacion eficaça de l'energia constituisson l'avenidor de la societat europèa.
Amb 1,2 miliard de personas dins lo monde subrevivent amb mens d'un èuro per jorn, sièm
tenguts d'aténher los uèit objectius de las Nacions Unidas pel segond millenari e de respectar los
Pagina
5 de 6
engatjaments de Johannesborg. Es indispensable de luchar contra la pauretat e la malafam, d'ofrir a cadun
un nivèl d'educacion primariá, de renfortir l'autonomia de las femnas e de permetre l'accès als suènhs
sanitaris, se volem instaurar un monde de patz e de justícia.
Barcelona, lo 26 de març de 2004
Pagina
6 de 6
Soyez le premier à déposer un commentaire !

17/1000 caractères maximum.

Diffusez cette publication

Vous aimerez aussi