Les Humanitats en el segle XXI. Crònica de la taula rodona (Las Humanidades en el siglo XXI. Crónica de la mesa redonda) (The humanities in the 21st century. Report on the round table)

Miquel

Description

La I Jornada sobre les Professions de les Humanitats en la Societat del Coneixement, organitzada pels Estudis d'Humanitats i Filologia de la UOC, que va tenir lloc el passat 1 d?octubre de 2003, va constar de tres taules rodones: "Les Humanitats en el segle XXI", ?Expectatives i sortides professionals dels llicenciats i llicenciades? i "Les Humanitats vistes des del món laboral i professional". En aquest document, elaborat per estudiants de la titulació d?Humanitats de la UOC, es recullen en forma de crònica els aspectes que els autors han considerat més rellevants de les aportacions dels ponents de la primera de les taules rodones (Joan Campàs, professor d'Humanitats de la UOC, Josep Maria Terricabras, professor de Filosofia de la Universitat de Girona, i Artur Serra, investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya) i del posterior col·loqui.
Resumen
La I Jornada sobre las Profesiones de las Humanidades en la Sociedad del Conocimiento, organizada por los Estudios de Humanidades y Filología de la UOC, que se celebró el pasado 1 de octubre de 2003, constó de tres mesas redondas: "Las Humanidades en el siglo XXI", "Expectativas y salidas profesionales de los licenciados y licenciadas" y "Las Humanidades vistas desde el mundo laboral y profesional". En este documento, elaborado por estudiantes de la propia titulación de Humanidades de la UOC, se reúnen en forma de crónica los aspectos que los autores han considerado más relevantes de las aportaciones de los ponentes de la primera de las mesas redondas (Joan Campàs, profesor de Humanidades de la UOC, Josep Maria Terricabras, profesor de Filosofía de la Universidad de Gerona, y Artur Serra, investigador de la Universidad Politécnica de Cataluña) y del posterior coloquio.
Abstract
The 1st Conference on Humanities Professions in the Knowledge Society, organised by the UOC?s Humanities and Philology department, took place on October 1st 2003 and was made up of three round tables: ?The Humanities in the 21st century?, ?Professional openings and expectations for graduates? and ?The humanities seen from a professional and employment perspective?. This document, produced by students of the UOC?s Humanities degree, compiles in a report the aspects that the authors believe to be most important from the contributions made at the first of the round tables (Joan Campàs, professor of Humanities at the UOC, Josep Maria Terricabras, professor of Philosophy at the University of Girona, and Artur Serra, researcher at the Polytechnic University of Catalonia) and the subsequent discussion.

Sujets

• Internet
• Humanidades
• Sociedad del conocimiento
• Humanities

Informations

• Publié par: erevistas
• Publié le: 01 janvier 2004
• Nombre de lectures: 18

Extrait

Digit·HVM. Revista Digital d’Humanitats
Maig de 2004 ISSN: 1575-2275 Núm. 6
www.uoc.edu/digithum
Crònica
Dossier Les professions de les Humanitats
en la societat del coneixement
Les Humanitats
en el segle XXI.
Crònica de la taula rodona
http://www.uoc.edu/humfil/articles/cat/taula-rodonaA0304/
taula-rodonaA0304.pdf
Miquel Bou Planas
Marisa Casillas Allés
Maragda Royo i MeyaDigit·HVM. Revista Digital d’Humanitats
Maig de 2004 ISSN: 1575-2275 Núm. 6
Crònica
Dossier Les professions de les Humanitats en la societat del coneixement
Les Humanitats en el segle XXI.
*Crònica de la taula rodona
http://www.uoc.edu/humfil/articles/cat/taula-rodonaA0304/taula-rodonaA0304.pdf
Miquel Bou Planas ([e-mail])
Marisa Casillas Allés ([e-mail])
Maragda Royo i Meya ([e-mail])
Resum
La I Jornada sobre les Professions de les Humanitats en la Societat del Coneixement, organitzada pels Estudis d’Hu-
manitats i Filologia de la UOC, que va tenir lloc el passat 1 d’octubre de 2003, va constar de tres taules rodones: «Les
Humanitats en el segle XXI», «Expectatives i sortides professionals dels llicenciats i llicenciades» i «Les Humanitats vis-
tes des del món laboral i professional». En aquest document, elaborat per estudiants de la titulació d’Humanitats de
la UOC, es recullen en forma de crònica els aspectes que els autors han considerat més rellevants de les aportacions
dels ponents de la primera de les taules rodones (Joan Campàs, professor d’Humanitats de la UOC, Josep Maria Terri-
cabras, professor de Filosofia de la Universitat de Girona, i Artur Serra, investigador de la Universitat Politècnica de
Catalunya) i del posterior col·loqui.
Paraules clau
Humanitats, societat del coneixement, Internet, sortides professionals
La I Jornada sobre les Professions de les Humanitats en la Socie- El primer ponent que hi va intervenir fou el professor Joan Campàs,
tat del Coneixement, organitzada pels Estudis d’Humanitats i el qual va fer una introducció basada en l’anàlisi de dos textos. El
1Filologia de la UOC, va constar de tres taules rodones, la prime- primer, pertanyent a la revista Idees –que havia publicat a la pri-
ra de les quals, titulada «Les Humanitats en el segle XXI», va ser meria de 2003 un dossier dedicat a Les Humanitats en temps d’In-
presentada per la professora Elisenda Ardèvol (UOC), que també ternet–, concloïa que les Humanitats viuen avui una crisi agòni-
hi va fer de moderadora. Com a ponents hi van participar els pro- ca. El professor Campàs va reflexionar sobre si el paper dels
fessors Joan Campàs, dels Estudis d’Humanitats de la UOC, Josep humanistes ha de continuar el mateix discurs que qualificava
Maria Terricabras, catedràtic de Filosofia, director de la Càtedra d’antic, i que justificaria, aleshores sí, l’agonia. El segon text
Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de –Manifest de l’humanista del segle XXI– apareix a la pàgina web
2Girona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, i Artur Serra, del de la llicenciatura d’Humanitats de la UAB. S’hi equipara l’humanista
Departament d’Arquitectura de Computadors de la Universitat Politèc- del segle XXI amb els humanistes del Renaixement, per la visió trans-
nica de Catalunya. versal i, sobretot, pel seu vessant d’humanisme cívic, compromès,
* Aquest text forma part del dossier elaborat a partir de la I Jornada sobre les Professions de les Humanitats en la Societat del Coneixement, organitzada pels
Estudis d’Humanitats i Filologia de la UOC, que va tenir lloc a Barcelona l’1 d’octubre de 2003. Els autors d’aquesta crònica són estudiants d’Humanitats de
la UOC.
1. Idees. Revista de Temes Contemporanis. Núm. 17 (gener-març 2003), pàg. 75-121.
2. Vegeu URL: <seneca.uab.es/humanitats/codi/manifest.html>.
© M. Bou, M. Casillas i M. Royo, 2004 1
© d’aquesta edició: FUOC, 2004Digit·HVM. Revista Digital d’Humanitats Maig de 2004 Núm. 6
Les Humanitats en el segle XXI. Crònica de la taula rodona
que participa en la política per a ser útil a la seva comunitat; el El professor Campàs va concloure que l’humanista del segle
mitjà de què hom disposava aleshores era el text escrit i imprès, XXI ha de ser...
ara és Internet, per la qual cosa l’humanista ha de ser avui dia un
intèrpret, i no un acumulador de coneixements. expert en la complexitat,
Un cop comentats aquests textos, el professor Campàs va especialista en la cibercultura,
prendre en consideració tres aspectes importants que han de estrateg de la mundialització.
caracteritzar, segons el seu parer, el paper de les noves Huma-
nitats:
el paradigma de la complexitat
la revolució digital
la mundialització
El paradigma de la complexitat
En el passat, el món estava basat en el principi de l’ordre, lineal i
sistemàtic, regit per regles –eficaç, atesos els grans avenços–, i tot
allò que contravingués a aquest ordre era rebutjat. És a partir del
segle XIX, amb el segon principi de la termodinàmica, que es va
introduir la irreversatibilitat en Física com a principi de desordre
creixent. Així, el paradigma de la complexitat va començar a arre-
lar. «Per què, si som diferents –afirma Campàs–, tothom ha de saber Un moment de la intervenció del professor Josep M. Terricabras
el mateix, en el mateix moment i de la mateixa manera? (...) Es (UdG), al costat de Joan Campàs i Elisenda Ardèvol (UOC).
tracta de ser multiversàtil».
El següent ponent, Josep Maria Terricabras, va començar la
La revolució digital seva intervenció amb el que va qualificar de «drama de la histò-
ria de la cultura», el qual no és altra cosa que la separació de les
Campàs va fer referència a la transició de la cultura basada en el Ciències i les Humanitats. Va establir tres categories:
text escrit a la cultura digital, l’hipertext. Va relacionar el llibre amb
l’ascensió del capitalisme, i l’hipertext amb la societat del conei- les divinitats,
xement. A més, va esmentar estudis sobre això i va continuar afir- les humanitats,
mant que són precisament les tecnologies les que diferencien les animalades.
l’home de l’animal i alliberen el pensament; alhora, es va preguntar
si aquest nou suport digital implicava un canvi en les formes de Les activitats de l’ésser humà no són ni divines ni animals, i si
pensament, per la mateixa versatilitat del mitjà. s’ha de parlar de crisi de les Humanitats, d’aquesta ja en parlava
Els enllaços hipertextuals també modifiquen la nostra relació Ciceró.
amb el text, perquè comporten la interacció en lloc de la passivi- Terricabras va defensar que el primer pas per a les Humani-
tat, ens fan actors en comptes d’espectadors. tats és introduir en la carrera l’estudi de llengües, un any, dos...,
ja que el no-domini del llenguatge significa no dominar les estruc-
tures mentals.
La mundialització Des del seu punt de vista és rigorosament fals que les Huma-
nitats hagin entrat en crisi, que estiguin en camí de descomposi-
De la història més recent es dedueix que no hi ha res lineal, que ció i que provoquin rebuig social, tal com s’anuncia; avui dia són
tot és ambivalent i que es produeix una contradicció i desavinença l’àmbit d’estudis universitaris més sol·licitat i, alhora, on s’exigei-
entre les polítiques nacionals i l’economia de mercat, que el poder xen les qualificacions més altes per a poder accedir-hi: Comuni-
no es troba en les classes polítiques sinó en els imperis financers. cació Audiovisual, Turisme, Relacions Públiques, Periodisme, etc.,
Precisament per aquesta característica, la mundialització és con- si bé és cert que les carreres «tradicionals» de Lletres tenen cada
tradictòria i conflictiva, encara que tendeixi a la uniformització. No vegada menys alumnes.
es pot perdre de vista que les necessitats humanes no són només Que les Humanitats estiguin en crisi no deixa de ser un mite
tècniques i socials, sinó també afectives i emocionals. i, com tots els mites, ja no serveix que ens preguntem si és veri-
L’humanista hi té un paper important, contràriament a una colum- table o fals, això no és important, sinó si el mite és útil. Aquest
na jònica i ornamental. mite s’ha aplicat sovint amb la finalitat de desacreditar les Huma-
© M. Bou, M. Casillas i M. Royo, 2004 2
© d’aquesta edició: FUOC, 2004Digit·HVM. Revista Digital d’Humanitats Maig de 2004 Núm. 6
Les Humanitats en el segle XXI. Crònica de la taula rodona
nitats. Qui defensa aquest mite estableix una jerarquització en el l’estudi de societats possibles,
coneixement, de manera que subordina les Humanitats a les l’alfabetització digital,
Ciències Empíriques (no va ser fins al segle XIX que Ciències i el fet de repensar els models epistemològics de la cultura
Hum