Artur Mas Artur Mas

Description

Entrevista a Pere Esteve, president de la Fundació. Ramon Trias Fargas. El projecte està garantit. Artur Mas. Nou secretari general de Convergència ...

Sujets

• Convergence démocratique de Catalogne
• Catalogne
• Autonomisme
• Convergence et Union
• Internationale libérale
• Catalanisme
• Centrism
• Libéralisme
• Jordi Pujol
• Artur Mas

Informations

• Publié par: Voxpopuli
• Nombre de lectures: 37
• Langue: Catalan

Extrait

rAut reta sec s Nou r Ma oC ed  lareneg ir ocem   D iancgèernv E ayn ertntsiva a tirà  d ca Cae luta

teve, dació

Núm. 69  ma

CONGRES CONVERGENCIA

El projecte es tà garantit La renovació conseqüència de l'11è Congrés

s

CONGRES CONVERGENCIA

El projecte està garantit La renovació conseqüència de l’11è Con

Entrevista a Pere esteve, presi la Fundació Ramon Trias Farga

4

Maria

L’ e

ho

 

ra de al 

e

ARTUR MAS, NOU SECRETARI GENERAL DE CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA “Ara podem dir més que mai que hem consolidat el projecte” S r o A C a r q o t c u n i i e v ó m s e t     r e d g h n e a è   f l n ’ a e c 1 s s i t 1 a a d è , t e     q l C u   u o n i m   n n a g C a t r o   e é v n i s g a x   r l ? d é o s e - magnífic, i ha estat així gràcies a la feina i la participació dels mili- tants, que han demostrat, un cop més, el seu compromís amb el pro- jecte convergent i la seva implica- ció per definir el nostre futur. El Congrés ha demostrat un cop més que som el principal partit polític de Catalunya i que el nostre pro-   jecte és més sòlid i viu que mai. Al llarg de tres dies més de 1900 per- sones representats d’arreu de Catalunya i totes les diferents sen- sibilitats hem estat capaços d’arri- bar a fixar uns objectius que ens són comuns a tots, uns objectius basats en el compromís renovat de fer de Catalunya un país de prime-   ra línia. Un compromís que entron- ca amb el catalanisme polític de sempre.  L’11è Congrés ha posat de manifest que seguim sent capaços d’aglutinar a l’en- torn de Convergència gent de procedències ideològiques diverses. De fet eren molts els que esperaven que aquest Congrés no seríem capaços de mantenir-nos com a pal de paller .

Sí és cert. De fet, abans del Congrés eren molts els de fora de Convergència que esperaven un cert clima de confrontació, i que fins i tot han jugat en molts casos a destacar les diferències. Però l’11è Congrés ha ser vit per demostrar que a Convergència per sobre dels matisos segueixen havent-hi objectius comuns i com- partits. Aquesta és, ha estat i serà la nostra principal força ser capaços d’aplegar gent molt diver- sa i que treballin per a un objectiu comú: Catalunya i la seva gent. Per això ara podem dir més que mai que hem consolidat el projec- te, perquè s’ha evidenciat un cop més que som un partit polític fort i implantat arreu de Catalunya, amb una envejable salut, que és la seva cohesió interna i amb un alt nivell de debat. Ara doncs cal més que mai posar-nos a treballar per als objectius que vam definir en les diverses ponències. Per tant, un cop definides i sintetitzades les diferents postu- res en uns objectius col·lectius com ho demostra el fet que la ponència primera “Catalunya pri- mer” que definia el nostre contin- gut ideològic fos aprovada pel 99’5% del vots, és l’hora de posar-se a treballar per ser més

notar més que mai la nostra força municipal, per créixer en nombre de militants i en activitat, per fer de Convergència un partit encara més obert i permeable a les pro- postes i inquietuds que ens arri- ben de la societat. En definitiva per seguir sent punta de llança nacional i social.  I a nivell personal, podem dir que aquest ha estat el Congrés d’Artur Mas? No. Per sobre de tot aquest congrés ha estat el Congrés de Convergència. Com deia un dels eslògans: “el projecte està garan- tit”, perquè iniciem una nova etapa avalats per la força de la nostra gent, dels nostres militants i simpatitzants, que han renovat el seu compromís amb Catalunya i la seva gent. Aquesta és la nostra garantia, perquè els projectes no depenen mai d’una sola persona. Jo sóc un més, una peça més de l’engranatge de Convergència. A més, crec que en el futur el que compten són els equips de perso- nes, vivim en un món canviant i en una societat canviant i això impli- ca que en les organitzacions calen cada cop més equips de gent capaços de ser referent en àmbits concrets. És evident que els grans

" A q u e s t h a e s t a t

u n C o n g r é s

m a g n í f i c , i ha estat

així gràcies a la feina

i la participació dels

militants,que han

demostrat, un cop

més, el seu compromís

amb el projecte con-

vergent i la seva impli-

cació per definir el nos-

tre futur.”

e

6

 Quins són els principals objectius que t’has marcat com a Secretari General?

el partit vers e Convergèn- és encara a iu del nostre terrenys. nivell intern, sforç de for- gent, posant stres equips  millorar la i el govern. dotar amb més stres estructu- lment en l’àm-

tot a l’àrea metropolitana de Bar-

celona, ens obliga a convèncer la

gent més jove que s’incorpora a

l’electorat que Convergència és

coses que no estan indefectiblement

lligades. Ara bé, entenc que molta

gent del nostre partit pensi que una

cosa pot acabar portant a l’altra.

 

 

secretari

 

 

general

del

 

 

partit

 

de

la

e

u u. r x u he estat elegit i és el que he de tirar endavant.  Són molts els militants de Convergència que es pregun- ten sobre l’objectiu que ens vam marcar a l’11è Congrés de refundació de la coalició. Quina és la teva opinió? Sé que aquest és un tema que preocupa, però jo sóc dels que penso que el solucionarem. Ni a Convergència, ni a Unió interessa perdre l’actiu que tenim de fa més -

gut problemes, però crec que sabrem trobar una solució satis- factòria per les dues parts. El que crec que a hores d’ara ningú dis- cuteix ni a Convergència, ni a Unió és que la gent ens identifica com una mateixa marca electoral i que en política la suma de 1 més 1 és sempre més que dos i la resta és menys que 1 i 1. Què vull dir amb això, doncs vull dir que CiU és un actiu importantíssim i tant UDC com CDC tenim clar que junts representem una majoria nacional i social, l’espai del nacionalisme català i que no podem ni volem renunciar a seguir ocupant aquest

necessari per arribar a bon port.  I sobre Duran i Lleida? A nivell personal, la meva rela- ció amb Duran i Lleida és la de dos companys de coalició des de fa molts anys i és cordial. A nivell polític, Duran és el líder d’Unió, i és perfectament legítim que aspiri a tenir un major protagonisme en el conjunt de la coalició. M’ha alegrat molt com- provar que en l’últim congrés d’U- nió va quedar molt clar que en qualsevol cas el més important és garantir el futur de la coalició com a instrument al servei del

   citats amb els fets.

 

 

-

, - cia té gent molt preparada que

“ N o h e d e

c o n v è n c e r n i n g ú

a m b p a r a u l e s ,

sinó demostrar les

meves capacitats

amb els fets. ”

  Susagna Caseras

El projecte està garantit c r o e n n s o e v q a ü c è ió n   ci d a e     n p a e t r u s r o al n   e d s ’   u a n l     C ca o p n d gr a é v s a , n   t é   s d  l e a l   p e a u J l C r o a o d r a p e l e q e B u u s a i r m A c . e   l M o G o n a l a s in ò s li   b i  a A  i m   a B t ö , h p m re , si p d o e r n t t a   v d e e u l    G al r   u P p a   rl M a u m n e ic n i- t   projecte. Els nomenaments i l’elecció de  Pilar Blasco i Prim, presidenta de les entitats muni- cipalistes. càrrecs dóna lloc als nous òrgans de direcció  Joan Vallvé i Ribera, President de l’Institut de For- mació del partit. I la presidenta de la futura organització representativa de les dones de Convergència. Després de l’11è Congrés, s’ha produït a Convergència un període de reestructuració, amb l’elecció dels equips Són membres electes els deu vocals escollits en l’11è locals, comarcals i de districte i les federacions, la constitu-Congrés a proposta del Secretari General: ció del Consell Nacional i, per tant, del Comitè Executiu Nacional complert.  Carles Campuzano i Canadés El Comitè Executiu Nacional és l’òrgan d’execució emanat  M. Eugènia Cuenca i Valero del Congrés. Té com a funcions principals les de direcció del  Maite Fandos i Payà Partit en les línies marcades pel Congrés i pel Consell Nacio-  Carme-Laura Gil i Miró nal, les d'administració i disposició del patrimoni del Partit i les  Josep Grau i Seris de representació del Partit en actes judicials i extrajudicials,  Immaculada Juan i Franch amb facultat de conferir delegacions i atorgar poders.  Josep López de Lerma i López  Pere Macias i Arau El Comitè Executiu Nacional el formen els següents  Felip Puig i Godes membres:  Joaquim Triadú i Vila-Abadal

Són membres nats en funció de la seva responsabilitat:  Jordi Pujol i Soley, president del partit.  Artur Mas i Gavarró, secretari general.  Lluís M. Corominas i Díaz, secretari d’organització.  Jordi Vilajoana i Rovira, president de la Mesa del Con- sell Nacional.  Joaquim Forn i Chiarello, president de la Federació de la Ciutat de Barcelona  Joan Raventós i Pujadó, president de la Federació de Barcelona Comarques  Joan Aregio i Navarro, president de la Federació de Tarragona  Josep Micaló i Aliu, president de la Federació de Giro- na  Isidre Gavín i Valls, president de la Federació de Lleida  Albert Batalla i Siscart, secretari general de la JNC  Ramon Camp i Batalla, portaveu al Parlament de Cata- lunya  Xavier Trias i Vidal de Llobatera, portaveu al Congrés  Francesc Xavier Marimon i Sabaté, portaveu al

També són membres del Comitè Executiu Nacional, designats pel Secretari General:  Joan Puigdollers i Fargas i Jordi Moltó i Biarnés, responsables de l’Àrea d’Acció Territorial i Municipal  Oriol Pujol i Ferrusola, responsable d’ Acció Sectorial   Són membres convidats del CEN:  Joaquim Ferrer i Roca, Defensor del Militant  Jordi Xuclà i Costa, president de la JNC.  Pere Esteve i Abad, president de la Fundació Ramon Trias Fargas. Encara s’han d’escollir, per part dels òrgans correspo - nents, els següents membres: - dues persones elegides pel Consell Intersectorial Nacional - quatre persones elegides per la Comissió Nacional de Política Municipal. - quatre persones elegides pel Consell Nacional, d’entre

Consell Nacional Presidents d’agrupació comarcal Alt Camp Maria Balmanyà i Miró El Consell Nacional és l’òrgan encarregat del debat i aprovació de les línies A A l l t t     P E e m n p e o d r è d s à J P o e a r n e    P Vi u l j a o ú l     i i     G M u o à n r t d s i e a rrat polítiques del Partit i constitueix la delegació permanent del Congrés, per Alt Urgell Ventura Roca i Martí això li corresponen les més àmplies facultats de direcció que no siguin expres- Alta Ribagorça Albert Alins i Abad sament reservades al Congrés. Anoia Flora Sanabra i Villarroya El Consell Nacional el formen el President, el Secretari General i el Bages Francesc Iglesies i Sala Secretari d’Organització, els membres elegits i els membres nats. Són mem- Baix Besós Car b le e s r   t  Vi O ñ r a t s i a     S i  e S rr al a vadó bres electes del Consell Nacional: B B a a i i x x     E C b a r m e p S R a o lvador Pa i l g larés i Brll u a) per cada agrupació comarcal o de districte: Baix Empordà Josep Sala i Leal cinc consellers nacionals, les cinc agrupacions amb més nombre de Baix Llobregat Maria Camps i García - militants. Baix Penedès Josep Maldonado i Gili - quatre consellers nacionals, les quinze següents agrupacions en Berguedà Ramon Minoves i Pujols Cerdanya Beatriu Obis i Aguilar nombre de militants. Conca de Barberà Josep Maria Llobet i Guim -tres consellers nacionals, la resta d'agrupacions. Garraf Agustí Vila i Segura En congressos anteriors s’elegia un número determinat de consellers Les Garrigues Antoni Gorgues i Gorgues nacionals. En aquest 11è Congrés no ha estat així, perquè tots han estat ele- L’Hospitalet Cornellà Jacint Borràs i Manuel gits al territori. Garrotxa Josep Maria Padrosa i Macias b) vint consellers nacionals per la JNC. G M ir ar o e n s è m s e J A o l a b n e   rt B   a B g a u tl é l   e i   i R  S o a u l r v a anya c) tres consellers nacionals per cadascuna de les sectorials. Montsià Josep de Santiago i Julien Aquest ha estat un altre canvi d’aquest 11è Congrés. S’ha reduït el nombre La Noguera Antoni Balasch i Parisi de sectorials a 19, procés que s’ha establert en un nou reglament sectorial. Osona Josep Maria Matas i Babon Aquest document havia de ser aprovat pel Consell Nacional, segons esta- Pallars Jussà Josep Maria Solé i Santaolla bleixen els nous Estatuts, de manera que el primer Consell Nacional poste- Pallars Sobirà Lluís Segalàs i Sala la de l’ n re Lladó i Isàal rior a l’11è Congrés, que es va celebrar el dia 21 de gener, no comptava enca- P P la d’Urg E e s l t l ay J P o e an Reñé i Huguet ra amb la presència dels consellers nacionals corresponents a l’Àrea Secto- Priorat Joan Jaume Salvadó i Llorens   rial. A partir de l’aprovació del nou reglament, s’inicia el procediment de reno- Ribera d’Ebre Santiago Campos i Piñol vació sectorial i de nomenament dels seus consellers nacionals. Ripollès Paquita Pastoret i Busquets Són membres nats del Consell Nacional els militants que tinguin la con- S S e e g g r a i r à ra G Sa o l n v ç a a d l  o S r  e Bo a r t d é e  i s     C i  u B n a i l ll cells dició de parlamentaris o Consellers de la Generalitat, així com els membres Selva Interior Narcís Jun r q r uera i Fusellas del Comitè Executiu Nacional, els Presidents de les Agrupacions, de les Fede- Selva Marítima Susanna Sola i Escobar racions i de les Sectorials. Solsonès Francesc Xavier Ballabriga i Cases Tarragonès Santiago Pallàs i Guasch La renovació territorial Terra Alta Xavier Pallarés i Puvill Urgell Josep Pont i Sans a i zález La renovació territorial ha estat molt important. V V a a l l l l  è d s ’   A O r r a ie n ntal J J o o r s d e i p     T L u l r u u í l s l    i B   o N y egr   e Gon A nivell de presidents comarcals ha estat del 38,64%. Vallès Sabadell Sebastià Ruiz i García Vallès Terrassa Ferran Turà i Vila 38,64% Presidents de districte de Barcelona        , Ciutat Vella Jordi Torrents i Romero Esquerra Eixample Sílvia Cazorla i Xalmà 53,85% Dreta Eixample Francesc Homs i Molist Sant Antoni Ramon Almirall i Erliso En aquest cas, també cal destacar l’augment del número de dones Sagrada Família Josepa Ventura i Tarrason responsables de districte: amb 5 dels 13 districtes de Barcelona Sants-Montjuïc Josep Sicart i Enguix residits er dones el ercentat e és del 38 47% Les Corts Francesca Llopis i Caldero Sarrià- Sant Gervasi Armand Giménez i Navarro 38,47% Gràcia Montserrat Marchante i Carque Horta-Guinardó Josep M. Pon i González mentre abans de l’11è Congrés, era del 7,63%, amb una única Nou Barris Carles Moliner i Bernabé dona presidenta de districte. Sant Andreu Anna Figueras i Ibáñez Sant Martí Eduard García i Plans