CONCLUSIONS JORNADA TERRITORIAL SECTORIAL DE ...
Description
“Catalunya, destí turístic de futur”. Sant Feliu de Guíxols, 25 d'octubre de 2005. JORNADA TERRITORIAL SECTORIAL SOBRE TURISME CONVERGÈNCIA ...
Sujets
Informations
| Publié par | Voxpopuli |
| Publié le | 17 avril 2012 |
| Nombre de lectures | 26 |
| Licence : |
En savoir + Paternité, pas d'utilisation commerciale, pas de modification
|
| Langue | Catalan |
Extrait
“Catalunya, destí turístic de futur” Sant Feliu de Guíxols, 25 d’octubre de 2005
JORNADA TERRITORIAL SECTORIAL SOBRE TURISME CONVERGÈNCIA CATALUNYA DESTI TURÍSTIC DE FUTUR
A) INTRODUCCIÓ
El sector turístic es configura com un dels principals i més importants sectors de l’economia europea en general, i de l’economia catalana en particular, tant per la seva aportació al creixement econòmic i a la creació d’ocupació com per la seva contribució a l’equilibri territorial de les diferents zones del país.
El sector turístic esdevé avui un sector de futur. Les previsions efectuades per les més importants institucions internacionals, l’augment del temps de lleure i de la importància social del mateix impulsarà un creixement del turisme superior al creixement econòmic mitjà, per la qual cosa el sector turístic serà un sector clau per a la consecució dels objectius principals de la Unió Europea com ara el desenvolupament sostenible , el creixement econòmic , la creació d’ocupació i la cohesió econòmica i social .
Per a Catalunya el turisme a més de ser important en termes econòmics, de cohesió, és vital per fer present Catalunya al món , per la qual cosa esdevé un sector estratègic per a Convergència.
Cal treballar per, de cara al futur immediat, aconseguir un model d’indústria turística que sigui sostenible en el temps i de qualitat , fet que exigeix un mercat diversificat , amb noves ofertes de productes i equipaments per tal d’aconseguir un flux turístic constant al llarg de tot l’any, superant una imatge exclusivament vinculada al “sol i platja . ”
Tenim avui nous escenaris als quals fer front com són la generalització dels sistemes de qualitat vinculats a la satisfacció del client, el desenvolupament de cadenes d’hotels i
1
“Catalunya, destí turístic de futur” Sant Feliu de Guíxols, 25 d’octubre de 2005
línies aèries i de creuers de baix preu , el creixement i la consolidació de destinacions alternatives amb productes molt competitius. I alguns reptes que cal fer front com són una competència creixent arreu de l’actual mercat mundial globalitzat, una demanda més exigent , l’increment del temps lliure , el fraccionament de les vacances i la tendència a viatges més curts i més freqüents, el binomi reinversió- reinvenció i la cada dia més important posada en valor dels intangibles . I per fer front a aquests reptes ens cal continuar en la línia de la renovació , singularització i patrimonialització dels elements que configuren l’ oferta . Les oportunitats de futur que tenim en el sector turístic, tal i com s’apuntava en el passat Congrés de Turisme de Catalunya – desembre 2004- seran una realitat tangible si som capaços entre altres coses de: definir polítiques turístiques a diferents escales; organitzar de nous sistemes de gestió ; transformar els sistemes de comercialització ; dissenyar estratègies formatives ; implantar d’un model específic d’urbanisme turístic ; desenvolupar nous sistemes de finançament en matèries i institucions relacionades amb el sector del turisme; aprofitar bé els recursos del territori i del seu paisatge ; i posicionar la imatge turística de Catalunya i de tots els destins turístics diferenciats que s’engloben.
B) EIXOS DE LES PROPOSTES DEL MODEL DE CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA
1.- POTENCIAR LA DIVERSITAT DE LES OFERTES TURÍSTIQUES.
A Catalunya cal potenciar un model de turisme que es basi en una multiplicitat de destins i d’ofertes amb avantatges competitius diferenciats. Han de ser diferents les motivacions susceptibles de generar viatjar a Catalunya: lleure, negocis, cultura, congressos, compres, salut, gastronomia, climatologia, el paisatge, les singularitats que defineixen les persones que viuen a Catalunya, etc.
2
“Catalunya, destí turístic de futur” Sant Feliu de Guíxols, 25 d’octubre de 2005
La capacitat de desenvolupar ofertes distintes i diferenciades al motiu primer del desplaçament a una destinació turística, constitueix un factor d’increment i equilibri de la demanda.
L’èxit turístic de Catalunya depèn de que l’estada en una determinada destinació turística esdevingui una experiència gratificant per al viatger, en funció de la motivació primera del desplaçament i de les seves expectatives i necessitats que un cop en el destí es puguin anar generant.
Cal potenciar la qualitat , la imatge diferenciada i el reconeixement internacional de totes i cada una de les marques turístiques de Catalunya. El reconeixement de Catalunya com a destí turístic ha de fer-se sobre la base de potenciar els avantatges competitius de totes i cadascuna de les seves marques i la seva capacitat de generar demanda , no sobre la base de diluir-les sota una sola plataforma o entorn de promoció. Pertoca al Govern de Catalunya, i a les principals institucions del país, d’implicar-se directament en el desenvolupament de l’oferta de totes i cada una de les marques turístiques que faran més rica l’oferta del nostre país.
Per fer possible una promoció diferenciada cal que el Govern, sigui present al territori i t reballi conjuntamen t amb els respectius ajuntaments, diputacions i consells comarcals i amb les entitats que hi representen les ofertes turístiques empresarials, tant la d’allotjament i restauració , com aquella que històricament s’ha anomenat oferta turística complementària , però que sovint és la que gestiona allò que constitueix el podríem denominar el motiu primer i principal del viatge: l’atracció turística.
Cada una de les marques turístiques ha de tenir el seu Pla Estratègic que inclogui programes d’actuació, tant pel que fa a l’oferta i la imatge del destí, com pel que fa a la seva promoció i comercialització. El Govern de Catalunya no se’n pot mantenir al marge, com un espectador, sinó que ha d’implicar-se en la seva redacció, el seu desenvolupament i l’assoliment dels objectius previstos.
3
“Catalunya, destí turístic de futur” Sant Feliu de Guíxols, 25 d’octubre de 2005
2.- L’OFERTA TURÍSTICA:UNA COMBINACIÓ ENTRE ACTIVITAT EMPRESARIAL I PÚBLICA.
La configuració de l’oferta turística s’integra de dues vessants, clarament diferenciades però íntimament relacionades, la privada i la pública . La primera es correspon amb la generació de riquesa i de treball . La segona es correspon amb la gestió del territori, les infrastructures i els serveis.
Un destí turístic necessita que l’activitat pública i privada, les empreses i les a dministracions, treballin simultàniament i coordinadament per a oferir un producte complert, cohesionat i de qualitat , capaç d’oferir al turista una experiència gratificant.
3.- L’ACTIVITAT EMPRESARIAL EN LA CONFIGURACIÓ DE L’OFERTA.
Pel que fa a l’activitat empresarial, ha de tenir el suport de l’administració , no tant des del punt de vista de les subvencions, sinó, principalment, a través de la ordenació i també des del punt de vista de la orientació , el suport tècnic i la coordinació . Aspectes a tenir en compte:
a) Allotjaments turístics.
L’oferta d’allotjament ha de tenir un dimensionament raonable i un nivell de qualitat . No han de ser possible creixements quantitatius il·limitats per damunt de la capacitat de càrrega del territori i de la capacitat de la demanda . D’altra banda, cal sempre aprofundir en el camí de la qualitat de les instal·lacions i dels serveis .
La necessària c reació de nova oferta d’allotjament hauria de ser compatible amb l’amortització de l’oferta més obsoleta i de menys qualitat. En aquest sentit, cal una acció decidida que neixi del consens entre l’administració i el sector. 4
“Catalunya, destí turístic de futur” Sant Feliu de Guíxols, 25 d’octubre de 2005
El Pla Territorial Sectorial de Turisme hauria de ser l’instrument per a garantir un ús racional del territori , evitant-ne la sobrecàrrega i el deteriorament paisatgístic, així com per a garantir que el creixement de l’oferta es realitzarà més en termes qualitatius que quantitatius, especialment en les zones saturades.
b) Creixement urbanístic i finançament dels municipis turístics.
Els Ajuntaments no poden resoldre els seus problemes immediats de finançament mitjançant l’atorgament de més llicències d’obres. La capacitat de càrrega d’un territori no es pot veure superada per un creixement insostenible . Quan això passa o es passa per alt la capacitat de la demanda , poden estar atacant directament el principi de sostenibilitat i racionalitat que ha de presidir la ordenació de qualsevol territori, produint impactes ambientals i paisatgístics irreparables que van en contra de la qualitat de l’oferta. A aquest efecte de degradació dels valors de qualitat de l’oferta caldrà tenir present que quan es tracta de creixement urbanístic per a construcció de segones residències pot produir-se una desproporció entre l’impacte global i la baixa intensitat d’ús, efecte aquest també molt perjudicial pel territori on es produeix ja que pot hipotecar la seva capacitat de futur de generar riquesa .
Per aquest motiu no es por demorar per més temps la necessitat d’obrir un debat polític al voltant de l’impuls del reconeixement de l’especificitat del municipi turístic i sobretot resoldre les necessitats de finançament que aquests tenen .
Cal advertir que per aquest problema la solució no passa en cap cas per la creació d’una taxa turística. Seria injusta en la mesura en que, en la major part dels casos, hauria de ser suportada efectivament pels mateixos agents turístics –empreses turístiques- que ja suporten els seus impostos i que són generadors riquesa i llocs de treball. A més seria una mesura discriminatòria , si més no actualment, en la mesura que en quedaria exempt el contingent d’oferta que es comercialitza fora dels canals
5
“Catalunya, destí turístic de futur” Sant Feliu de Guíxols, 25 d’octubre de 2005
oficials i que incideix en gran mesura en la sobrecàrrega i el deteriorament de l’entorn .
c) L’oferta turística complementària
Tradicionalment s’han inclòs sota aquesta denominació el conjunt heterogeni de productes turístics diferents de l’allotjament i la restauració que s’ofereixen als viatgers. Exemples d’aquesta oferta són les estacions d’esquí, els parcs aquàtics o els esports d’aventura, però podríem afegir-hi un gran nombre, indeterminat i indeterminable, de productes del que denominem oferta turística complementària que podem distingir en cadascun dels destins turístics catalans. Aquesta oferta sovint vinculada al concepte de “ vacances actives ”.
L’oferta turística complementaria esdevé sovint principal en la mesura en que constitueix el motiu del viatge i en qualsevol cas, aporta un important valor afegit al destí turístic en la mesura en que contribueix decisivament a que l’estada esdevingui una experiència gratificant i de qualitat .
Així doncs, cal donar suport a totes aquelles iniciatives empresarials que incrementin el posicionament competitiu del destí aportant-li valor afegit i convé que les iniciatives empresarials “d’oferta turística complementària”, es dissenyin d’acord amb les característiques i els objectius principals del destí i amb els segments de demanda que es pretenen atraure.
Així mateix, cal fomentar la cooperació entre les empreses d’allotjament i les ofertes complementàries per tal de generar productes turístics integrats .
4.- EL PAPER DEL SECTOR PÚBLIC EN LA CONFIGURACIÓ DE L’OFERTA.
6
“Catalunya, destí turístic de futur” Sant Feliu de Guíxols, 25 d’octubre de 2005
Pel que fa a la vessant pública, cal tenir present que el sector turístic aporta el 13 % del PIB català. Aquesta aportació necessita una important inversió en infrastructures i serveis indispensables per a configurar destins turístics de qualitat , amb bona imatge i capacitat d’atracció .
Cal demanar al sector públic un considerable esforç inversor en infrastructures viàries, marítimes i aèries que millorin la mobilitat i l’accessibilitat a totes les zones turístiques de Catalunya, donant prioritat a l’accés per mitjà de transports públics.
Seria necessari també un nou esforç d’inversió per a incrementar i millorar la dotació d’espais públics de lleure en les zones turístiques, per a adequar i mantenir els recursos turístics de titularitat pública , per a promoure la recuperació paisatgística i ambiental dels municipis turístics. I també seria important invertir en serveis essencials com són la neteja , la seguretat i l’ assistència sanitària .
Una política turística adequada és aquella que és transversal i que integra i compromet programes i inversions de tots els governs, institucions i administracions d’un país que exerceixen competències amb incidència en el sector turístic. Aquesta política transversal s’hauria d’articular a partir d’un Pla Interdepartamental de Millora dels Destins Turístics , en el que es farà un tractament específic de les necessitats de cada una de les marques turístiques i dels seus municipis i es faran les previsions corresponents per períodes plurianuals.
5.- LA IMPORTÀNCIA DE LES PERSONES EN EL SECTOR TURÍSTIC.
En cap altra activitat econòmica el tracte personal és tant important com en el turisme. La indústria turística és, com cap altre, una empresa bàsicament de persones que atenen persones. L’amabilitat, el bon tracte i la professionalitat són factors dels quals dependrà en gran part la impressió que s’endurà el visitant. L’oferta turística no depèn solament de les infrastructures públiques i privades. Depèn també en gran part de
7
“Catalunya, destí turístic de futur” Sant Feliu de Guíxols, 25 d’octubre de 2005
les persones i de la seva capacitació per a atendre els serveis turístics . No hi pot haver oferta de qualitat sense un personal suficient i en òptimes condicions de formació , cadascú al nivell que li pertoqui, per a oferir un servei de qualitat.
És molt necessari potenciar la formació en matèria de turística a Catalunya , tant pel que fa a la formació professional en hosteleria , especialment en els centres situats en zones turístiques, com pel que fa a la Diplomatura de Turisme per tal de formar i promocionar bons professionals i quadres directius per al sector.
Però també cal ser conscients que la nostra indústria turística necessita i contracta treballadors immigrants nouvinguts al nostre país en molts casos. Per aquestes persones necessitarem cursos de formació que serà imprescindible i necessària per la seva integració i per oferir un servei de qualitat. Caldria que des del Govern de Catalunya, amb la col·laboració de les escoles d’hosteleria i turisme i coordinadament amb el les empreses i les seves entitats representatives, s’estableixi els mecanismes per a la captació i la formació de personal en origen.
Un altre repte important és impulsar l’interès de les noves generacions pel treball en el sector turístic. El turisme és l’activitat de l’acolliment , de facilitar el coneixement del nostre país, de l’intercanvi cultural i la relació entre les persones . La indústria del turisme és una oportunitat per emprendre a Catalunya doncs es tracta d’un sector fortament consolidat i amb capacitat d’expansió, més enllà de les nostres pròpies fronteres. Així doncs, pels valors que aporta i per la garantia de progrés i oportunitats de generació de riquesa que ofereix ha de ser presentat com una opció professional de primer ordre al nostres joves.
Pel que fa a les condicions de treball la indústria turística haurà de fer un esforç reorganitzatiu per a flexibilitzar-les de manera que el treball en l’hosteleria, la restauració i els serveis turístics en general pugui compatibilitzar-se amb la vida
8
“Catalunya, destí turístic de futur” Sant Feliu de Guíxols, 25 d’octubre de 2005
personal i familiar. Altrament, podria esdevenir un sector poc desitjat o valorat com a opció de carrera professional.
Tot el seguit d’accions que requereix la solució satisfactòria de la problemàtica del personal en el sector, hauria d’articular-se a través d’un Pla de Recursos Humans per a les Empreses i Activitats Turístiques , en el qual, a més dels Departaments de govern competents en matèria de turisme, ensenyament i universitats, hauran de participar les escoles de turisme , universitats i les entitats representatives del sector , així com també aquelles empreses, grups empresarials i agents socials que desitgin implicar-s’hi directament.
6.- EL TURISME, UN APARADOR AL MÓN PER A LA NACIÓ CATALANA.
Catalunya, com a nació sense Estat no pot deixar perdre l’ocasió que li ofereix el turisme per a presentar-se com una realitat nacional diferenciada davant els milions de ciutadans d’arreu del món que ens visiten cada any ( 12,8 milions de visitants estrangers l’any 2004).
També en termes econòmics, els elements diferencials, mostrats d’una forma lúdica, amable i atractiva, constitueixen un valor afegit i esdevenen el contingut real que ha de potenciar el reconeixement de Catalunya com a marca turística diferenciada .
Si el visitant quan està en qualsevol de les destinacions turístiques de Catalunay – per exemple la Costa Brava o el Pirineu- no rep missatges constants que el facin distingir que es troba a Catalunya nació diferenciada d’Espanya per llengua, per història, per -cultura i per tradicions-, no podem pretendre que els mercats emissors ens identifiquin com un destí turístic nacional.
No pot ser, per exemple, que els nostres visitants en els destins de sol i platja se’n vagin amb les mateixes percepcions que haurien tingut si haguessin passat les seves vacances
9
“Catalunya, destí turístic de futur” Sant Feliu de Guíxols, 25 d’octubre de 2005
en qualsevol destinació del litoral espanyol. És inútil intentar posicionar la marca “Catalunya” a l’exterior si aquesta referència, un cop aquí, no es correspon amb realitats tangibles que el visitant identifiqui clarament .
Cal vendre, posicionar en la nostra oferta, promocionar allò que es propi de la nostra pròpia oferta turística. Allò que diferencia la nostra proposta per atreure turistes d’arreu del món. Una oferta turística diferenciada a llarg termini té més oportunitat d’èxit que aquella que no ho és. La nostra oferta primer va ser una oferta de millor preu. Després de millor qualitat. Per tenir èxit avui i sobretot en un futur globalitzat la nostra oferta ha de ser creativa i innovadora . Ha de tenir un valor afegit inherent , ha de ser diferent. Diferència en producte i qualitat , però també, - i molt important-, diferència en identitat . La clau del l’èxit.
Per això, el Govern de Catalunya amb implicació de tots els seus departaments, de les administracions locals i del sector empresarial, haurà de promoure un Pla per a la divulgació de la realitat nacional de Catalunya , amb un programa d’actuacions idoni per a assolir aquest objectiu i la dotació pressupostaria suficient per a desenvolupar-lo.
7.- NOUS CANALS PER A LA PROMOCIÓ I PER A LA VENDA DELS NOSTRES PRODUCTES TURÍSTICS.
Els paisatges, les destinacions, les tipologies d’allotjament i de productes turístics a oferir són múltiples i diversos a Catalunya. Per a aquest motiu, resulta difícil fer un tractament homogeni dels sistemes de promoció i dels canals de comercialització .
Així, per exemple, dins les destinacions costaneres d’una mateixa marca turística trobem, d’una població a una altra, sensibles diferències entre les dimensions dels hotels, la seva titularitat i gestió, el tipus de clientela, la comercialització, els serveis oferts i els preus aplicats. De la mateixa manera, en una mateixa destinació per exemple els càmpings, en general, funcionaran en bona part sobre la base de la relació directa
10
“Catalunya, destí turístic de futur” Sant Feliu de Guíxols, 25 d’octubre de 2005
amb el client mentre que els hotels es comercialitzen majoritàriament a través de “tour-operador”. Un altre exemple són aquelles ofertes que interessen a segments molt específics de la demanda, on l’activitat a realitzar esdevé principal i l’allotjament n’és el complement. És cabdal la identificació dels segments de demanda adequats en els mercats emissors , la capacitat d’accedir als col·lectius corresponents i la possibilitat d’adaptació del producte a les seves necessitats.
En tot cas, però, alguns aspectes poden ser considerats d’una manera conjunta con ara la presentació de les nostres marques turístiques i de la marca Catalunya a través d’internet, la seva fàcil i reiterada localització a través dels principals cercadors, el sistema de links amb l’oferta d’allotjament i d’activitats i amb les agències de viatges que comercialitzen el nostre producte turístic, així com la possibilitat comercialització “on line”.
Amb la participació dels òrgans gestors de les marques turístiques i de les entitats representatives del sector , -especialment les agències de viatges, les d’allotjament i les d’oferta complementària-, el Govern de Catalunya hauria d’elaborar, implementar i mantenir en constant funcionament un Pla de promoció i comercialització a través de les noves tecnologies. Aquest Pla requerirà la dedicació permanent de personal altament qualificat i l’assignació dels necessaris recursos públics i privats.
D’altra banda, una part important de l’oferta turística catalana es troba d’una manera gairebé exclusiva a mercè de grans tour-operadors que capten demanda en els mercats emissors i la condueixen cap a un destí o cap a un altre en funció dels seus interessos de cada moment. En tot cas tenen una forta capacitat per incidir en els preus i en la rendibilitat de les nostres empreses turístiques , especialment de les d’allotjament.
El pes de la indústria turística catalana; la necessitat de presentació diferenciada de les nostres destinacions, de les nostres ofertes diverses i dels seus avantatges competitius ;
11
© 2010-2024 YouScribe