Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelon

Robarts - University Of Toronto, Academia De Buenas Letras De Barcelona

Informations

• Publié par: ofte
• Nombre de lectures: 77
• Langue: Español
• Poids de l'ouvrage: 33 Mo

Extrait

' BOLETINLjw-mbh ^ f T0tf>*/rV OF DE LA n li 1 BUENAS LETRAS DE BARCELONA Su" Enero A Marzo de 1917 V. Año XVII Núm. 65 Año Académico CLXXXIX BARCELONA LA CASA PROVINCIAL DE CARIDADIMPRENTA DE NÚM. 5CALLE DE ttONTEALEGRE, 1917- OSXTI^A.ÜIO Paga. 5950 Brasés 1por E. Molinédeis Desconfiats, yLa Ac191 LA ACADEMIA DELS DESCONFIATS En la redivivencia del classicisme grech roma manifestat ab forcay increíble durant los segles XV XVI radica lo renaxement académichy o millor dit la reaparició del mot Academia en totes les nacions cuites molt especialment en la gentil térra d'Italia creadora un temps des-y y prés recreadora insuperades belleses. La primitiva Academia fou lade escola de Plato en los suburbis d'Atenes ja desde aleshores significay alta serenitat científica, aquella que tenia sabia escampar com resplan-y dent aureola lo espiritualista la Eragran filosoph de Grecia. ademes escola tancada com a tal combatía contra antagonistes tan formi-y dables com los pirrónichs; mes quan los renaxentistas deis segles mitjos tractaren de resucitar la institució platónica, la consideraren en son plácit científica imaginativa de la qualmes elevat aspecte d'espansió oy podien participar ab ampie criteri de tolerancia totes les idees mentres fossen expressades ab erudició bon gust; en aquest nou aspecte foreny son les Academies lo sojorn de la gent de lletres, arts ciencies.y y Es indiscutible Alfons la restauració de lesgloria del nostre rey V, Academies a Europa, fundant la primera d'elles en la vella Partenope l'any que's reunía en la Biblioteca també fundada peí magnánim1442, monarca. Aquesta Academia napolitana de la que parla extensament Minieri Riccio, Florensa en a laprecedí a la médica fundada a 1460,(1) romana instituida l'any a la deis assorditi d'Urbino qu'algún1470 y escriptor italiá afirma erradament esser anterior a la médica. Mes enda- veurém Italia l'arbre acadé-vant quanta fou la brotada que tragué a mich trasplantat de terres heléniques. Franca, abans de que'l Rey Lluís XIII fundes la Academia france- literats com ensa en ja feya anys que veya reunirse a sos millors1635, visita ordinaria, pera actualitats o temescambiar impressions sobre Cenno Storico della Accademia instituita nella citta di Napoli(1) Alfonsina nel (Napoli1442 1875). —1017. lMOIJNE Y BRASESE.2 llurs trevalls (i). Fun-pera llegir les primicies deKteraris artístichs oy moltes vacilacions, comencá lo gran Diccio-Academia després dedada la ennari que fou publicat 1694. la antigua Corona d'Aragó, tením un deisEspanya, dintre deA y fundadad'Academia en la célebre deis Nocturns aprimers exemples a la protecció entussiasme d'en BernatValencia l'any gracies y1591 Valeriola. Conservém sos curiosos estatuts, de redaccióCátala de que tenia'l meteix organisme;senzillíssima, reflexe de la simplicitat vitalici (En Bernat Cátala o'l seu sustituí o Vispre-en ell lo President era'l tot; arbitre d'elegir nous academichs, de autorisar les lee-sident) setmanals), de designar los qui devian llegir fins de triartures (qu'eran deis trevalls; un consiliari a qui recorria'l President en l'exer-los temes facultats un secretan que devia assentar encici de ses amplissimes y sois les deliberacions preses sino també'ls treballs llegits,un llibre no completaven aquell organisme. Se ha conservat derrerament imprésy corpus d'aquella ilustre Academia que, després d'eclip-en tres volums lo sada en renasqué segons diu en Salva ab lo nom de Montañeses1596, (2) Per referencies erudites de poca consistenciadel Parnaso l'any 1616. parla aquest meteix autor d'altres dos efímeres Academies espa-nos nyoles anteriors a la deis Nocturns : Tuna que's reunía a casa d'Hernan la Nova Espanya altra anomenada Imi-Cortés, lo conquistador de y tatoria establerta a Madrid l'any 1586. La Academia deis Generosos(3) de Lisboa adquirí major celebritat. Fundada en per Antoni Al-1647 varez da Concha, tingué la alta honra de comptar entre sos membres al clássich de les lletres castellanes elegant historiador de la nostray Segadors en FranciscoManuel de Meló qui la presidia en 1662.guerra deis Prompte quedan mortes o esmortuhides aqüestes institucions a Es- un faro brillantíssim, apareix la primera Academiapanya fins que, com catalana. En lo «Resumen histórico del origen progreso de la Realy Academia de Buenas Letras de la Ciudad de Barcelona baxo la pro- tección Magestad», publicat en lo volum primer dede su les nostres Memorias, s'hi llegeix una referencia a VAcademia deis Desconfiáis, derreries del segleestablerta en les XVII, considerantla com precursora la de Bones Lletres, referencia tant lleugera que no mes vede a dir que, fundada en aquella remota data, prompte desaparegué després d'haver publicat les Nenias reales, colecció de poesíes discursos dedicatsy a plorar la mort del Rey Caries II, d'haver celebrat una sessió públicay HistoirePellisson. de VAcadémie francaise, 1653.(1) Catálogo, t. I, p. 83.(2) «En el año de 1612, en Madrid, se abrió la Selvaje,academia así llamada(3) porqué se hizo en casas de D. Francisco de Silva, aquel lucido ingenio, aquel ánimo generoso, calidad de la casa de Pastrana, lustre de las Musas, mayor trofeo de Marte que parece movió toda aquella guerra, sólo para contrastar su valor. Asis- tieron en esta academia los mayores ingenios de España que al presente estaban entre ellos el fértilísimo,en Madrid, y abundante, siempre lleno siempre vertientey Lope de Vega Carpió.» Pedro Soto de Rojas. Desengaño de amor. (Madrid. 1623).I,A ACADEMIA DEIyS DESCONFIATS 3 pera solemnisar la proclamació de Felip V. Mes com també fa una re- ferencia a les Memories inédites d'aquella Academia de les quals copia la nomina de sos membres, hem cercat aquest document interessant pera la nostra Corporació disposats com estavem a ampliar les breus noticies a que'ns hem referit, mes ni en l'arxiu d'aquesta casa ni en papers proc