Lou pichin Prince
100 pages
Occitan (post 1500); Provençal

Découvre YouScribe en t'inscrivant gratuitement

Je m'inscris

Lou pichin Prince , livre ebook

Découvre YouScribe en t'inscrivant gratuitement

Je m'inscris
Obtenez un accès à la bibliothèque pour le consulter en ligne
En savoir plus
100 pages
Occitan (post 1500); Provençal
Obtenez un accès à la bibliothèque pour le consulter en ligne
En savoir plus

Description

Antoine de Saint-Exupéry es naissut à Lioun, lou 29 de jun dóu 1900. A passat la sieu jouinessa da sa tanta, proche d’Amberieu. Faguèt lu sieu estudi à Santa-Crous dóu Mans en Suissa e à Paris doun a preparat l’Escola Navala. Ma couma a pas reussit l’oural dóu councours d’intrada en aquela escola, decida d’assistà ai cours de l’Escola dei Bei-Art. En 1921, fa lou sieu servici militari à Strasbourg, en l’armada de l’aria. Empara à piloutà e ensin la sieu carrièra èra lançada. A la sourtida de l’armada, en 1923, fa touplen de mestié. Si mete à escrieure e, en 1925, publica la sieu premièra obra que si passa dintre lou mounde de l’aviacioun. En 1926, Saint-Exupéry i entra, couma pilota, da Latécoère, soucietat d’aviacioun que encamina lou courié de Toulousa à Dakar. Pi es noumat cap d’escala de Port Juby dintre lou Rio de Oro. Es en aquela perioda qu’escrieu Courrier Sud (1929). Mé Mermoz e Guillaumet, si lança vers l’Amèrica dóu Sud per estudià la poussibilità de creà de nouvèli ligna aeriani. En 1931 publica Vol de nuit que siguèt uan grana reüssida. Ma, la soucietà Latécoère fa fahita : estacat à Air-France en 1935, prova de batre lou record Paris-Saïgon en avioun. Ma la tentativa s’es mau terminada. En 1938, prova de religà New-York à la Tierra de Fuego. Blessat gravament, passa de Jonc més de counvalescença à New-York. Publica en 1939 Terre des hommes. Durant la segounda Guerra moundiala, Saint-Exupéry fa partida de l’armada de liberacioun. Lou piloutage li es defendut en rasoun dôu sieu age. Ma ensista per avé de missioun. En tems de guerra, publica tré obra : Pilote de guerre, Lettres à un otage e Le Petit Prince en 1943. Lo 31 de juiét dóu 1944, Saint-Exupéry s’envola de Borgo en Corsa. Nen revendrà jamai.

Sujets

Informations

Publié par
Date de parution 22 décembre 2016
Nombre de lectures 0
EAN13 9782824051451
Langue Occitan (post 1500); Provençal
Poids de l'ouvrage 2 Mo

Informations légales : prix de location à la page 0,0075€. Cette information est donnée uniquement à titre indicatif conformément à la législation en vigueur.

Extrait

9HSMIOG*biageb+
Antoine de Saint-Exupéry
Lou Pichin Prince
T R A D U C T I O N E N N I Ç A R D
Lou pichin Prince
Crèsi qu’aproufitèt, per la sieu evasioun, d’una migracioun de passeroun sauvage.
2
3
Antoine de Saint-Exupéry
ANTOINE DE SAINT-EXUPÉRY
LouPichinPrince Mé de pintura à l’aiga de l’autour
Revirat en nissart per Albert Rosso
Lou pichin Prince
Existe également la traduction du « Petit Prince » enlangue gasconne, même édi-teur.
4
Tous droits de traduction, de reproduction et d’adaptation réservés pour tous les pays. Títou originau de l’òbra en francés : « Le Petit Prince ». ©Edicion Gallimard, 1946 (tèste e illustracion). ©Ed. des Régionalismes — 2002/2010 « La loi du 11 Mars 1957 n’autorisant, aux termes des alinéas 2 et 3 de l’article 41, d’une part, que les « copies ou reproductions strictement réservées à l’usage privé du copiste et non destinées à une utilisation collective » et, d’autre part, que les analyses et les courtes citations dans un but d’exemple et d’illustrations, « toute représentation ou reproduction intégrale, ou partielle, faite sans le consentement de l’auteur ou de ses ayants–droits ou ayants–cause, est er illicite » (alinéa 1 de l’article 40). « Cette représentation ou reproduction, par quelque procédé que ce soit, constituerait donc une contrefaçon sanctionnée par les articles 425 et suivants du Code Pénal ».
ISBN 2.84618.064.4
5
Antoine de Saint-Exupéry
A LEOUN WERTH
Demandi perdoun ai pichoui d’avé dedicat aqueu libre à una grana persouna. Ai un’escusa serioua : aquela grana persouna es lou pu bouòn amic que ai au mounde. Ai una segounda escusa : aquela grana persouna pòu tout capì, meme lu libre per lu pichoui. Ai una tersa escusa : aquela grana persouna està en França doun a fam e frei. A ben da besoun d’èstre counsoulada. Se touti aqueli escusa noun vous dounon satisfacioun, vouòli ben dedicà aqueu libre au pichoun qu’es estada aquela persouna. Touti li grani persouna soun estadi de pichoui. (Ma n’i a gaire que s’en avison). Aloura refau la dèdica :
A LEOUN WERTH QUOURA ERA PICHOUN
Lou pichin Prince
6
7
Antoine de Saint-Exupéry
I uoura avìi siei an ai vist, un còu, una magnifica image, dintre un libre soubre Q «Estoria Vieugudi». Representava un lou Bouòsc Vierge que si sounavaserpent boa que avalava una bèstia sauvaja. Aquì la copia dóu dessen. En aqueu libre si diìa : «Lu serpent boa ava-lon la sieu preda en entié, sensa la mastegà. Après pouòdon plus boulegà e duèrmon lu siei mes que dura la sieu digestioun». Ai aloura touplen pensat en aqueli aventura de la jungla e, au mieu tour, ai reüssit, m’un creioun de couloù, à faire lou mieu premié dessen. Lou mieu dessen numerò 1. Era coum’acò :
Ai fach veire lou mieu cap d’obra ai grani persouna e li ai demandat se lou mieu dessen li faìa pau. M’an respoundut : «Perqué un capèu farìa pau ?»
Lou pichin Prince
8
Lou mieu dessen noun representava un capèu. Representava un serpent boa que digerissìa un elefant. Ai aloura dessinat lou dedintre dóu boa, per que li grani persouna pouòscon capì. An toujou da besoun d’esplicacioun. Lou mieu dessen numerò 2 èra coum’acò :
Li grani persouna m’an counseiat de laissà de coustà lu dessen de boa dubert o serrat, e de m’enteressà à la geougrafìa, à l’istoria, au carcul e à la gramàtica. Es ensinda qu’ai abandounat, à l’age de siei an, una magnifica carrièra de pintre. Eri estat descapriciat per la noun reüssida dóu mieu dessen numerò 1 e dóu mieu dessen numerò 2. Li grani persouna capisson jamai ren souleti, e lu pichoui soun las de toujou e toujou li dounà d’esplicacioun. Ai deugut aloura faire un autre mestié e ai emparat à piloutà lu avioun. Ai voulat un pau dapertout en lou mounde. E la geougrafìa, es ver, m’a touplen servit. Sabìi recounouisse, dóu premié còu d’uèi, la China de l’Arizona. Es touplen utile, se siès perdut de nuèch. Ai ensinda fach, en la mieu vida, de mouloun de rescouòntre embé de mouloun de gent se-rious. Ai touplen vieugut dai grani persouna. Li
9
Antoine de Saint-Exupéry
ai visti de proche. Acò noun a gaire ameliourat la mieu oupinioun. Quoura nen trouvavi una que mi semblava un pau lucida, faìi l’esperiença sus d’ela dóu mieu dessen n° 1 que ai gardat. Voulìi saupre se veramen capissìa. Ma toujou mi respoundìa : «Es un capèu». Aloura li parlavi plus de boa, de bouòsc vierge, d’estela. Mi metìi au sieu nivèu. Li parlavi de bridge, de golf, de poulitica e de gravata. E la grana persouna èra ben countenta de counouisse un ome tant rasounable.
II i ensinda vieugut soulét, mé degun en qu parlà, fin à una pana dintre lou QuAauquaren s’èra rout dintre lou moutur. E desert dóu Sahara, li à d’acò siei an. couma avìi pas, ensen mé ieu, de mecanician e de passagié, anavi prouvà de reüssì, soulét, una reparacioun dificila. Era per ieu una questioun de vida o de mouòrt. D’aiga per beure n’avìi just per vuèch jou. Lou premié sera mi sieu endurmit soubre la sabla à mile mile de touta terra abitada. Eri ben de mai soulét qu’un naufragat soubre d’un radèu au mitan de l’oucean. Aloura v’imaginas
Lou pichin Prince
10
lou mieu estounament, au levà dóu jou, quoura una curioua pichina vous m’a drevihat. Mi diìa : — Fa-mi plesì... dessine-mi un moutoun ! — Que ! — Dessine-mi un moutoun... Mi sieu més dréch d’un còu couma se un tron mi siguesse calat soubre. Mi sieu ben frutat lu uèi. Ai ben regarjat. E ai vist un pichoun propi estraourdinari que mi counsiderava gravamen. Acò es lou plus bèu poutrèt que, plus tardi, ai pouscut faire d’eu. Ma lou mieu dessen, segur, es pas tant bèu que lou moudèle. Noun es de la mieu fauta. Eri estat descapriciat en lou mieu mestié de pintre per li grani persouna, à l’age de siei an, e avìi ren emparat à dessinà, levat lu boa serrat e lou boa dubert. Regarjavi aquela aparicioun mé d’uèi tout redoun d’estounament. Noun óublidès que mi trouvavi à mile mile de touta regioun abitada. E lou pichoun noun mi semblava perdut, ni mouòrt de fatiga, ni mouòrt de fam, ni mouòrt de sét, ni mouòrt de pau. Ren laissava veire qu’èra un pichoun perdut, à mile mile de touta regioun abitada. Quoura ai enfin pourgut li parlà, li diguèri : — Ma... que fas aquì ?
  • Univers Univers
  • Ebooks Ebooks
  • Livres audio Livres audio
  • Presse Presse
  • Podcasts Podcasts
  • BD BD
  • Documents Documents