Karl Marx: Escritos sobre la Comunidad Ancestral

Varios Autores

Description

KarlMarx Escritos sobre la Comunidad Ancestral KarlMarx Escritos sobre la Comunidad Ancestral © Vicepresidencia del Estado Plurinacional Presidencia de la Asamblea Legislativa Plurinacional © Fondo Editorial y Archivo Histórico de la Asamblea Legislativa Plurinacional. Ediicio de la Vicepresidencia del Estado Plurinacional calle Ayacucho esq. calle Mercado Nº 308 Teléfono: (591-2) 214 2000 Coordinación: Fondo Editorial y Archivo Histórico de la Asamblea Legislativa Plurinacional Edición: Silvia de Alarcón Vicente Prieto Diagramación: Jorge Dennis Goytia Valdivia Impresión: SOIPA Ltda. Depósito legal: 4-1-218-15 P.O. ISBN: 978-99974-847-3-4 Segunda edición: julio de 2015 Impreso en La Paz, Bolivia 1. 2. 3. 4. Contenido Formaciones económicas precapitalistas.......................................7 Karl Marx Introducción ..........................................................................................9 Eric J. Hobsbawm Cuaderno Kovalevsky (Extractos) Inédito en castellano ................................................................ 101 Karl Marx Introducción ......................................................................................103 Álvaro García Linera Escritos sobre Rusia II. El porvenir de la comuna rural rusa..................................... 165 Vera Zasúlich Karl Marx Friedrich Engels Vera Zasúlich y Karl Marx - Introducción........................................

Informations

• Publié par: rebelion.org
• Publié le: 11 mai 2018
• Nombre de lectures: 1 922
• EAN13: 978-99974-847
• Langue: Español
• Poids de l'ouvrage: 5 Mo

Extrait

K arl M arx EscrItos sobre la ComunIdad Ancestral

K arl M arx EscrItos sobre la ComunIdad Ancestral

© Vçépéŝdénçà dé Eŝtàdo Punàçonà Péŝdénçà dé à Aŝàmbéà égŝàtvà Punàçonà © ondo Edtoà y Açvo ŝtóço dé à Aŝàmbéà égŝàtvà Punàçonà.

Edîço dé à Vçépéŝdénçà dé Eŝtàdo Punàçonà çàé Ayàçuço éŝq. çàé Méçàdo Nº 308 TéÈono: (5912) 214 2000

Coodnàçón: ondo Edtoà y Açvo ŝtóço dé à Aŝàmbéà égŝàtvà Punàçonà

Edçón: Svà dé Aàçón Vçénté Péto

Dàgàmàçón: Jogé Dénnŝ Goytà Vàdvà

ïmpéŝón: SOïPA tdà.

Dépóŝto égà: 4121815 P.O. ïSBN: 9789997484734

Ségundà édçón: juo dé 2015

ïmpéŝo én à Pàz, Bovà

1.

2.

3.

4.

Contenido

omàçonéŝ éçonómçàŝ péçàptàŝtàŝ....................................... 7 Kar Marx ïntoduççón .......................................................................................... 9 Erîc J. Hobsbawm

Cuàdéno Kovàévŝky (Etàçtoŝ) ïnÈdto én çàŝtéàno ................................................................ 101 Kar Marx ïntoduççón ...................................................................................... 103 Ávaro García Lînera

Eŝçtoŝ ŝobé Ruŝà ïï. E povén dé à çomunà uà uŝà..................................... 165 Vera Zasúîc Kar Marx Frîedrîc Enges Véà Zàŝç y Kà Mà  ïntoduççón ........................................ 167 Davîd Borísovîc Rîazánov

oŝ àpuntéŝ étnoógçoŝ dé Kà Mà..................................... 229 ïntoduççón ...................................................................................... 235 Lawrence Krader

PARTE ï Etàçtoŝ dé Mà, tomàdoŝ dé éwŝ ény Mogàn,Ancîent socîety................................................................................................. 331

PARTE ïï Etàçtoŝ dé Mà, tomàdoŝ dé Jon Budd Péà,he Aryan vîage................................................................................................ 547

PARTE ïïï Etàçtoŝ dé Mà, tomàdoŝ dé ény Sumné Màné,Lectures on te eary îstory o înstîtutîons............................................................. 603

5.

PARTE ïV Etàçtoŝ dé Mà, tomàdoŝ dé Jon ubboçk,he orîgîn o cîvîîsatîon.......................................................................................... 673

à omà çomundàd dé poçéŝo dé poduççón. omàŝ çomunàéŝ qué àn péçéddo à Ègmén dé çàptà: àgunàŝ détémnàçonéŝ dé omà y çonténdo tÈçnçoogànzàtvo................................................................. 693 Ávaro García Lînera

Introducción

ïnçàménté, déŝéàmoŝ àgàdéçé à géntézà dé à Edtoà Sgo XXï po àçé poŝbé à çompàçón dé àŝ obàŝ qué én éŝtà opotundàd péŝéntàmoŝ à oŝ éçtoéŝ bovànoŝ.

Pàà énténdé é poçéŝo évouçonào po é qué Bovà àtàvéŝà oy, néçéŝààménté ŝé débé çompéndé é çàmno éçodo po àŝ ŝoçédàdéŝ umànàŝ déŝdé à çomundàd pmtvà, qué éŝ péçŝàménté é objétvo dé péŝénté çompàdo.

Cuàndo é Vçépéŝdénté Ávào Gàçíà néà ŝé éîéé à “ŝoçàŝmo çomuntào”, ntoduçé un tÈmno pééçtàménté àpçàbé à çontéto dé éŝçàté dé oŝ vàoéŝ ànçéŝtàéŝ én à çutuà ŝoçà bovànà, éŝ déç, unà çoŝmovŝón ognàà àténàtvà à çàptàŝmo én todàŝ ŝuŝ àŝéŝ (néobéà o mpéàŝtà), qué mpçà unà ŝmboŝŝ énté éçonomíà éîçénté y juŝtçà ŝoçà pààvîvîr bîen.

E tánŝto dé éŝé çàmno àçà à çonŝtuççón dé unà nuévà omà ŝoçà égé tàmbÈn, pàà ŝé évàdo çon Èto, à évŝón dé téoíàŝ y, ŝobé todo, dé oŝ éŝtudoŝ pévoŝ qué pémtén ŝu éàboàçón, pnçpàménté à pàt dé à péŝpéçtvà màŝtà, qué àçé poŝbé dà çuéntà dé oŝ ànáŝŝ tànto dé oŝ qué éŝtán à àvo çomo dé oŝ qué éŝtán én çontà dé ŝŝtémà çàptàŝtà.

à péŝénté çompàçón çonténé pnçpàménté àgunoŝ éŝçtoŝ dé Kà Mà, qué épéŝéntàn mpotàntéŝ àpotéŝ én é çonoçménto y à çompénŝón dé poçéŝo ŝoçoévoutvo dé àŝ dééntéŝ àgupàçonéŝ umànàŝ, à pàt dé un poundo éŝtudo dé àŝ obàŝ é nvéŝtgàçonéŝ éàzàdàŝ po oŝ àntopóogoŝ dé ŝu Èpoçà y à popà obŝévàçón émpíçà dé éŝté îóŝoo àémán àuto dé àmoŝo “Mànîéŝto Comunŝtà”.

A çontnuàçón unà ŝoméà énuméàçón dé éoŝ. En pmé ugà, ténémoŝ “omàçonéŝ éçonómçàŝ péçàptàŝtàŝ”, un mànuŝçto dé Mà qué àpàéçé ognàménté çon é títuo “Grundrîsse der Krîtîk der poîtîscen Ökonomîe” (máŝ çonoçdo én é ámbto ntééçtuà çomo oŝ “Gundŝŝé”), qué tàtà báŝçàménté ŝobé à évouçón ŝtóçà péçàptàŝtà. DéŝpuÈŝ éŝtá é “Cuàdéno Kovàévŝky”, qué éŝ é éŝutàdo dé àŝ notàŝ, tànŝçpçonéŝ y çoméntàoŝ dé Mà àçéçà dé à obà dé ŝtoàdo uŝo çuyo nombé é dà títuo à bo. uégo ténémoŝ “Eŝçtoŝ ŝobé Ruŝà ïï. E povén dé à çomunà uà uŝà”, qué véŝà ŝobé àŝ omàŝ dé poŝéŝón dé à téà én àŝ çomundàdéŝ uŝàŝ; é ogén dé éŝté této ŝé émontà à à éŝpuéŝtà bndàdà

5

à à évouçonàà uŝà Véà Zàŝç, én à qué ŝé déjà én çào qué à téoíà màŝtà ŝobé é déŝàoo y oçàŝo dé çàptàŝmo no débíà tomàŝé çomo unà ntépétàçón néà y tééoógçà dé poçéŝo ŝtóço, y máŝ bén àbíà qué àdéçuàŝé à àŝ çààçtéíŝtçàŝ ntínŝéçàŝ dé çàdà poçéŝo ŝtóço én pàtçuà.

TàmbÈn ŝé énçuéntàn nçudoŝ oŝ “Apuntéŝ étnoógçoŝ dé Kà Mà”, tànŝçtoŝ, ànotàdoŝ é ntoduçdoŝ po àwénçé Kàdé, én oŝ qué ŝé éàzà un éçodo po oŝ éŝtudoŝ dé émnéntéŝ àntopóogoŝ nvéŝtgàdoéŝ éŝtàdoundénŝéŝ é ngéŝéŝ, ntééŝàdoŝ én é déŝàoo dé àŝ ŝoçédàdéŝ àntguàŝ (pàté dé éŝtoŝ àpuntéŝ àbíàn ŝdo utzàdoŝ po édéç Engéŝ én ŝu obàE orîgen de a amîîa, a propîedad prîvada y e Estado). Eŝté bo póŝtumo é nÈdto dé Mà éŝtàíà çonŝdéàdo çomo uno dé oŝ doçuméntoŝ máŝ mpotàntéŝ dé éŝté pénŝàdo àémán. nàménté, é çompéndo çéà çon “à omà çomundàd dé poçéŝo dé poduççón. omàŝ çomunàéŝ qué àn péçéddo à Ègmén dé çàptà: àgunàŝ détémnàçonéŝ dé omà y çonténdo tÈçnçoogànzàtvo”, un této dé Ávào Gàçíà néà, péténéçénté à ŝu obà ttuàdàForma vaor y orma comunîdad, éŝçtà én pŝón, y déîndà dé à ŝguénté mànéà (én à ntoduççón dé à édçón dé 2009) po é mŝmo àuto:

“…[éŝ] un bo qué buŝçà éŝçudñà à uézà ŝtóçà dé çomunŝmo çomo dénŝîçàçón màtéà ŝupéo y tétoàménté unvéŝàzàdà dé à çvzàçón çomuntàà à pàt dé o qué oy ŝomoŝ y émoŝ égàdo à ŝé, éŝto éŝ, à pàt dé à çonjunçón dé àŝ poténçàŝ çomuntàŝtàŝ unvéŝàéŝ çonténdàŝ én àŝ çontàdççonéŝ dé çàptà (àŝ uçàŝ obéàŝ y é ntééçto ŝoçàunvéŝà), y én àŝ uézàŝ poduçtvàŝ àŝoçàtvàŝ, ŝubjétvàŝ é ŝtóçàŝ dé àŝ çomundàdéŝ àgààŝ y ubànàŝ àçtuàménté éŝténtéŝ”.

Sé tàtà dé un àçápté qué égé unà éçtuà éŝozàdà, péo qué déŝpuÈŝ dé àbé éído y ànàzàdo oŝ àntéoéŝ tétoŝ dé Mà, ŝé vuévé muço máŝ çompénŝbé pàà àquéoŝ qué no éŝtán àdéntàdoŝ én é éŝtudo dé oŝ poçéŝoŝ dé çàptà y àŝ çonçépçonéŝ màŝtàŝ.

E çompéndo qué àoà ponémoŝ én çonŝdéàçón dé pbço éçto, épéŝéntà un éŝuézo métodoógço qué téné çomo pnçpà objétvo dà uz, én éŝé éŝpnoŝo çàmno dé çonŝtuççón −déŝdé o téóço y o páçtço y à tàvÈŝ dé à çompààçón y é ànáŝŝ ŝtóçoŝoçà poŝt màŝtà− dé unà nuévà ŝoçédàd nçuŝvà y juŝtà, dé un “ŝoçàŝmo çomuntào” qué noŝ évé évéŝbéménté àçà é àñoàdovîvîr bîen.

6

Vçépéŝdénçà dé Eŝtàdo Punàçonà dé Bovà

1. FORMACïONES ECONÓMïCAS PRECAPïTALïSTAS

Introducción

Eric J. Hobsbawm

Formaciones económicas precapitalistas*

ï

E péŝénté tàbàjo omà pàté dé un voumnoŝo mànuŝçto édàçtàdo po Mà én 185758 çomo pépààçón dé ŝuŝ obàŝContrîbucîón a a crítîca de a economía poítîcayE capîta. Dço mànuŝçto ŝé pubçó bàjo é títuo déGrundrîsse der Krîtîk der Poîtîscen Okonomîeén Moŝç, 193941, àunqué àgunoŝ çotoŝ étàçtoŝ àbíàn àpàéçdo én 1903 én àNeue Zeît.E moménto y é ugà dé à pubçàçón détémnàon qué à obà uéà vtuàménté déŝçonoçdà àŝtà 1952, én qué éŝtà pàté dé à mŝmà ŝé pubçó çomo oéto én Béín, y 1953, çuàndo oŝGrundrîsse çompétoŝ uéon éédtàdoŝ én à mŝmà çudàd. Eŝtà édçón àémànà dé 1953 ŝgué ŝéndo à nçà àççéŝbé**. No çonozço otà tàduççón à domàŝ dé Euopà oççdéntà, ŝàvo à tàànà dé 1956.

oŝGrundrîssepéténéçén, po o tànto, à àmpo gupo dé mànuŝçtoŝ dé Mà y Engéŝ nunçà pubçàdoŝ én vdà dé ŝuŝ àutoéŝ, y qué àn quédàdo én çondçonéŝ dé un éŝtudo àçàbàdo ŝóo à pàt dé 1930. à màyo pàté dé éoŝ, çomo én é çàŝo dé oŝManuscrîtos económîco-IosóIcos de 1844, qué àn téndo unà àmpà îguàçón én oŝ tmoŝ débàtéŝ, péténéçén à à juvéntud

*

**

Mà, K. y obŝbàwm, E. (1987).Formacîones Económîcas Precapîtaîstas,Edçonéŝ Pàŝàdo y Péŝénté. ïmpéŝo y dŝtbudo po Sgo XXï Edtoéŝ, MÈço. DéŝpuÈŝ dé édàçtàdà éŝtà ntoduççón àpàéçéon ŝuçéŝvàménté àŝ édçonéŝ ànçéŝà, tàànà, éŝpàñoà é ngéŝà dé oŝGrundrîsse. Sgo XXï dé Agéntnà oŝ à pubçàdo én tàduççón déçtà y én omà ntégà én téŝ voménéŝ àpàéçdoŝ én 19711976. [E.]

9

Karl Marx - Escritos sobre la Comunidad Ancestral

dé Mà y dé màŝmo. oŝGrundrîsse, ŝn émbàgo, çoéŝpondén à ŝu pénà màduéz. Son é éŝutàdo dé unà dÈçàdà dé nténŝoŝ éŝtudoŝ én ïngàtéà, y éŝ évdénté qué épéŝéntàn é éŝtàdo dé ŝu pénŝàménto nmédàtàménté àntéo à à édàççón déE capîta duànté oŝ pméoŝ àñoŝ dé à dÈçàdà dé 1860, dé à çuà, çomo yà ŝé obŝévó, çonŝttuyén un tàbàjo pémnà. oŝGrundrîsseŝon, po o tànto, oŝ tmoŝ éŝçtoŝ undàméntàéŝ dé Mà màduo qué àn égàdo à pbço.

En éŝtàŝ ççunŝtànçàŝ, ŝu ovdo éŝutà muy ŝopéndénté. Eŝto pàtçuàménté àŝí pàà àŝ ŝéççonéŝ ttuàdàFormen dîe der Kapîtaîstîscen Produktîon vorergeen, én àŝ qué Mà nténtà àbodà é pobémà dé à évouçón ŝtóçà péçàptàŝtà, y qué ŝon àŝ qué àquí ŝé tàduçén. Poqué no ŝé tàtà dé notàŝ çàŝuàéŝ o ŝn mpotànçà. Eŝté tàbàjo no épéŝéntà ŝóo – çomo é mŝmo Mà é éŝçbé oguoŝàménté à àŝàé é 12 dé novémbé dé 1858– "é éŝutàdo dé qunçé àñoŝ dé nvéŝtgàçonéŝ, éŝ déç, dé oŝ méjoéŝ àñoŝ dé m vdà". No ŝoàménté muéŝtà à Mà én ŝu àçétà máŝ bànté y poundà. Eŝ, àdémáŝ, én muçoŝ ŝéntdoŝ, ŝu nténto máŝ ŝŝtémátço dé àbodà é pobémà dé à évouçón ŝtóçà y é çompéménto ndŝpénŝàbé dé ŝu màgníîçoPróogoà àCrítîca de a economía poítîca, éŝçto poço déŝpuÈŝ y qué muéŝtà à màtéàŝmo ŝtóço én ŝu àŝpéçto máŝ Èt. Puédé déçŝé ŝn vàçàçón qué çuàqué ànáŝŝ ŝtóço màŝtà qué no téngà én çuéntà éŝtà obà –éŝ déç, páçtçàménté todoŝ oŝ ànáŝŝ àntéoéŝ à 1941 y, po déŝgàçà, muçoŝ dé oŝ poŝtéoéŝ– débé ŝé éçonŝdéàdo à ŝu uz.

Péo éŝtén àzonéŝ obvàŝ pàà éŝté ovdo. oŝGrundrîsseçomo éàn, Mà éŝçbó à àŝàé, "monogàíàŝ éŝçtàŝ én muy dvéŝoŝ péíodoŝ, pàà m popo éŝçàéçménto y no pàà à pubçàçón". No ŝóo équéén dé éçto unà çómodà àmàdàd çon é éŝto dé pénŝàménto dé Mà –éŝ déç, çon todà ŝu évouçón ntééçtuà y, én éŝpéçà, çon é égéànŝmo– ŝno qué, àdémáŝ, éŝtán éŝçtoŝ én unà éŝpéçé dé tàqugàíà ntééçtuà pvàdà, à véçéŝ mpénétàbé, én à omà dé notàŝ ŝn pu, çon ntépoàçonéŝ qué, po muy çààŝ qué pudéàn éŝtà pàà Mà, noŝ éŝutàn çon éçuénçà àmbguàŝ. Todo é qué àyà tàtàdo dé tàduç é mànuŝçto, y àun dé éŝtudào é ntépétào, ŝàbá qué à véçéŝ éŝutà mpoŝbé vét é ŝgnîçàdo dé àgunoŝ pàŝàjéŝ ŝbnoŝ uéà dé todà dudà àzonàbé.

Aunqué Mà ŝé ubéŝé tomàdo é tàbàjo dé vové çào ŝu ŝgnîçàdo, éŝtàíà muy éjoŝ dé éŝutà áç, puéŝto qué ŝu ànáŝŝ ŝé véîçà én un nvé

10

Formaciones económicas precapitalistas

muy àto dé généàzàçón, éŝ déç, én tÈmnoŝ ŝumàménté àbŝtàçtoŝ. En pmé ugà, Mà ŝé péoçupà àquí, y én éPróogoà àCrítîca, dé éŝtàbéçé é méçànŝmo généà détodoçàmbo ŝoçà: à omàçón dé àŝ éàçonéŝ ŝoçàéŝ dé poduççón qué çoéŝpondén à un éŝtàdo déîndo dé déŝàoo dé àŝ uézàŝ màtéàéŝ dé poduççón; é déŝàoo éçuénté dé çonçtoŝ énté àŝ uézàŝ y àŝ éàçonéŝ dé poduççón; àŝ "Èpoçàŝ dé évouçón ŝoçà" én qué àŝ éàçonéŝ vuévén à àjuŝtàŝé à nvé dé àŝ uézàŝ. Eŝté ànáŝŝ généà no mpçà àîmàçón àgunà ŝobé péíodoŝ ŝtóçoŝ, uézàŝ y éàçonéŝ dé poduççón éŝpéçíîçoŝ. Dé tà modo, à pààbà "çàŝé" no éŝ n ŝquéà ménçonàdà én éPróogo, puéŝto qué àŝ çàŝéŝ no ŝon máŝ qué çàŝoŝ éŝpéçàéŝ dé àŝ éàçonéŝ ŝoçàéŝ dé poduççón én péíodoŝ pàtçuàéŝ, àunqué ŝn dudà muy poongàdoŝ, dé à ŝtoà. Y à nçà àîmàçón àçéçà dé péíodoŝ y omàçonéŝ ŝtóçàŝ éŝ à bévé ŝtà, no undàméntàdà n épçàdà, dé àŝ "Èpoçàŝ dé pogéŝo, én à omàçón éçonómçà dé à ŝoçédàd", éŝto éŝ, "é modo dé poduççón àŝátço, é àntguo, é éudà y é modéno buguÈŝ", dé oŝ çuàéŝ é tmo çonŝttuyé à omà "àntàgónçà" înà dé poçéŝo ŝoçà dé poduççón.

àŝFormen ŝon, à à véz, máŝ généàéŝ y máŝ éŝpéçíîçàŝ qué éPróogo, àunqué éàŝ tàmpoço –éŝ mpotànté àçéo notà déŝdé é pnçpo– ŝon "ŝtoà", én é ŝéntdo éŝtçto. En un àŝpéçto, é boàdo nténtà déŝçub én é ànáŝŝ dé à évouçón ŝoçà àŝ çààçtéíŝtçàŝ détodadàÈçtçà, é nçuŝo dé todà téoíà ŝàtŝàçtoà, çuàquéà ŝéà ŝu témà. Tàtà dé ogà, y o ogà éàménté, àquéàŝ çuàdàdéŝ dé éçonomíà ntééçtuà, généàzàçón y ógçà nténà nntéumpdà, qué oŝ çéntíîçoŝ téndén à dénomnà "béézà" o "éégànçà", y àŝ péŝgué utzàndo é mÈtodo dàÈçtço dé égé, àunqué ŝobé unà bàŝé màtéàŝtà y no déàŝtà.

Eŝto noŝ pàntéà dé nmédàto é ŝégundo àŝpéçto. àŝFormentàtàn dé omuà écontenîdodé à ŝtoà én ŝu àŝpéçto máŝ généà. Eŝté çonténdo éŝ éprogreso. N quénéŝ négàn à éŝténçà dé pogéŝo ŝtóço n quénéŝ (bàŝándoŝé çon éçuénçà én oŝ éŝçtoŝ dé Mà nmàduo) vén én é pénŝàménto dé Mà ŝmpéménté à égénçà Ètçà dé à béàçón dé ombé, énçontàán àquí àpoyo àguno. Poqué pàà Mà é pogéŝo éŝ àgo objétvàménté déînbé, y qué à mŝmo témpo àpuntà àçà o déŝéàbé. à uézà dé à çéénçà màŝtà én é tuno dé bé déŝàoo dé todoŝ oŝ ombéŝ dépéndé no dé vgo dé à éŝpéànzà dé Mà éŝpéçto dé Èŝté, ŝno

11