Comunicaciones – Grupo 16 Internet en la filología aplicada ...

Joan Mayans

Sujets

• Comunicación
• Cultura
• Conocimiento

Informations

• Publié par: McLuhan-Marshall
• Nombre de lectures: 6
• Langue: Español

Extrait

CULTURA & POLÍTICA @ CIBERESPACIO 1er Congreso ONLINE del Observatorio para la CiberSociedad Comunicaciones – Grupo 16 Internet en la filología aplicada: análisis del discurso y enseñanza de lenguas Coordinación: Mar Cruz Piñol y Marta Torres Vilatarsana ([e-mail]&[e-mail]) http://cibersociedad.rediris.es/congreso Català col·loquial a Internet: els xats i els correus electrònics per a l'ensenyament de les varietats informals Marta Torres i Vilatarsana [e-mail] http://www.ub.es/lincat/marta.torres Resum Un dels efectes de la Societat de la Informació en la nostra vida quotidiana ha estat i és la implantació d'Internet als centres educatius i a les nostres llars (cf. estadístiques DURSI - SSI http://www.gencat.es/csi/cat/documents/estadistiques/ ). La xarxa, i en especial, els nous sistemes de comunicació que ens posa a l'abast, són una font inesgotable de recursos per a l'ensenyament de la llengua catalana. En concret, ens centrarem en dos d'aquests mitjans: un de sincrònic, el xat, i un d'asincrònic, el correu electrònic. Donarem compte de com es poden utilitzar aquests mitjans per a l'aprenentatge de la llengua catalana i, en especial, de la pràctica i estudi de les varietats col·loquials de la llengua. Ens centrarem en els avantatges que representen per als alumnes no-catalanoparlants residents dins o fora de Catalunya i pels alumnes d'àrees amb un ús social baix de la llengua. Veurem algunes propostes que ja s'han dut a terme en centres de secundària i universitaris i proposarem noves activitats per a la pràctica de l'escriptura i de la plasmació de la llengua oral en mode escrit amb les particularitats pròpies dels xats. Introducció L'aplicació de les TIC per a l'aprenentatge de la llengua als Països Catalans s'ha dut a terme amb petits i grans èxits. En qualsevol cas, sembla evident que no hem quedat al marges de la Societat del Coneixement. Només esmentaré algunes iniciatives que ben segur que coneixeu:

•Secundària: PIE i Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya http://www.xtec.es/ •Universitats: UOChttp://www.uoc.edu amb tota una llicenciatura en Filologia Catalana, les comunicacions entre el professorat i l'alumnat s'estableixen a través dels correus electrònics i dels fòrums de les assignatures. •Autoaprenentatge en línia: oPELC Programa d'Ensenyament de la Llengua Catalana http://pelc.caib.es, oSALC Servei d'Autoformació en Llengua Catalana http://www.upf.es/gl/, oIntercat amb lesGuies de conversa anglès, etc.-català http://www.intercat.gencat.es/ •Proper curs de llengua de l'Institut Ramon Llull Abans d'entrar en matèria, recordem algunes dades sobre l'ús de l'ordinador i Internet a Catalunya que em semblen prou significatives:

"El 78,3% dels nois i noies de 10 a 14 anys utilitza l’ordinador a la seva llar. El 80,8% d’aquests nois l’utilitza per lleure i un 82,6% per fer treballs escolars. Pel que fa a Internet, el 33,9% l’utilitza. Els motius d’aquest ús són principalment els mateixos que els de l’ordinador: un 79,2% per lleure i un 75,7% per fer treballs escolars. Cal destacar que un 41,8% dels nois que utilitzen Internet fan servir també el correu electrònic i el xat (el que equival al 14,1% del total de nois i noies d’aquestes edats)." Segons la mateixa font i pel que fa a nivells educatius superiors, un 64,8% dels joves entre 15 i 24 anys de Catalunya utilitza setmanalment Internet. Així, doncs, tenim d'una banda productes multimèdia i plataformes d'aprenentatge en línia i d'altra banda usuaris de l'ordinador i d'Internet. Tornem a l'aula. Qualsevol mestre que hagi aplicat les TIC a la docència pot afirmar que, en general, l'alumne és molt més receptiu a l'ús de productes multimèdia que no pas als llibres en suport paper. Fins i tot, hi ha estudis que demostren que els alumnes d'educació especial participen molt més en aquests entorns en els quals un error es pot esmenar repetint l'exercici tantes vegades com faci falta i no es queda en evidència pel fet de preguntar un dubte massa vegades al mestre. No és l'objectiu d'aquesta comunicació donar compte del per què de la fascinació que produeixen les TIC en els escolars -que algú s'ha aventurat a anomenar "generació PlayStation"- i cada cop més en els joves de més de trenta anys.

És justament d'aquest dos grups d'on provenen la majoria d'alumnes no- catalanoparlants. I avui aquest mot ha deixat de ser, com ja sabem, sinònim de castellanoparlant. Amaga llengües d'origen tan diverses com el mandarí, el berber o el portuguès. En la meva comunicació, a més de donar suport a l'ús dels productes multimèdia i de les plataformes d'aprenentatge en línia per a l'ensenyament de la llengua que ja he esmentat, vull tractar el paper dels sistemes de comunicació mediada per ordinador (CMO) a l'aula. Per qüestions de temps em centraré en dos d'aquest sistemes: un de sincrònic, el xat, i un d'asincrònic, el correu electrònic. Ni Internet ni els sistemes de comunicació que ens posa a l'abast es van crear amb finalitats educatives, però hem estat els usuaris qui hem decidit amb quins propòsits utilitzaríem la xarxa. A tall d'exemple, Internet no es va crear per permetre l'enviament de correu electrònic, però en canvi avui un 81% de les persones que es connecten a Internet a Catalunya, entre d'altres activitats, consulten el correu electrònic. Així, doncs, som els usuaris els que decidim què fem i que no fem a Internet. Per tant, no és d'estranyar que hàgim trobat aplicacions pedagògiques als nous sistemes de CMO. Quins són els beneficis directes de l'ús d'aquestes sistemes a l'aula? •Fomentar la motivació per a la lectura i l'escriptura. •Convertir la pràctica de la lectura i l'escriptura en una activitat dinàmica i en un projecte de grup. Fins ara, en general, era una activitat individual. •Interaccionar per escrit amb alumnes d'altres varietats dialectals i de realitats socials i culturals diverses, amb tot l'enriquiment lingüístic i cultural que se'n desprèn •Introduir l'alumnat i el professorat en les tecnologies de la informació i la comunicació, benefici colateral però igualment necessari Tot seguit analitzarem els usos del correu electrònic i del xat a l'aula. Centrarem la 1 nostra atenció en quins registres lingüístics se solen emprar en aquests sistemes i formularem una proposta de treball que permeti la pràctica i l'estudi del registre col·loquial. El correu electrònic Cada cop són més els professors que conceben el correu electrònic com a recurs per a l'aprenentatge de la llengua. En general, la llengua d'ús sol ser una varietat formal, estàndard, neta d'incorreccions. D'entre les múltiples iniciatives que ja s'han dut a terme citaré només una eina d'interacció en entorns virtuals i un parell d'experiències, una d'educació una d'educació universitària i una de primària: 2 a) SIMULAB L'objectiu d'aquest projecte, subvencionat pel Programa d'Aplicacions Telemàtiques de la UE, fou la creació d'un entorn multimèdia a Internet per a l'aprenentatge de llengües a partir de situacions de rol. Es va dur a terme per 6 països de la UE entre el 1996 i el 1998 3 b) ELE, espanyol com a llengua estrangera Hi ha diverses experiències d'ús del correu electrònic a l'aula de ELE. Destacaré la dirigida per Mar Cruz, professora del Dept. de Filologia Espanyola de la UB. El maig del 2001 estudiants d'ELE d'Austràlia, Japó, Àustria i Israel i estudiants de la UB, futurs professors d'ELE, van intercanviar missatges en un fòrum virtual d'accés públic. L'activitat va permetre l'ús de la llengua en situacions comunicatives reals i

va posar de manifest que l'intercanvi de missatges propicia la pràctica de l'expressió escrita i de la comprensió lectora. 4 c) Interconte, un conte telemàtic L'escola Lavínia va endegar aquest projecte el curs 1997/98. Enguany, es porta a terme per cinquena vegada. Els alumnes de cicle inicial de cinc escoles participen en la redacció i il·lustració de contes. "Interconte, un conte telemàtic, és una activitat de suport a la funció docent que pretén dinamitzar la utilització de les tecnologies de la informació, fomentar la coordinació entre el professorat de diverses escoles i, a través del contacte telemàtic, posar en contacte l'alumnat de cicle inicial de diverses escoles per treballar la lectura i l'escriptura."

El xat L'ús dels MOO (Multi-user dimension Object Oriented) per a l'ensenyament de llengües està força estès a les universitats dels EUA. Es tracta d'uns xats basats en una metàfora espacial (una ciutat, un campus, una habitació d'una casa, etc.), en els quals els participants trien un personatge gràfic amb el qual es poden moure pels escenaris i parlar amb la resta de participants. N'hi ha de base únicament textual i n'hi ha que incorporen una interfície gràfica. Un dels més coneguts és Habbo Hotel, un espai de conversa sense objectiu preestablert ni tema de conversa prefixat.

Tot i que els sistemes sincrònics com els MOO o els xats semblen molt més atractius per a la pràctica de la llengua atès que la interacció es dóna a temps real, encara no s'usen gaire a casa nostra. Alguns dels motius, a priori, poden ser: •Desconeixement dels aspectes tècnics i del codi lingüístic per part del professor: d'una banda, cal impulsar la formació a la universitat i els cursos de reciclatge sobre l'anàlisi del discurs a Internet i les seves aplicacions en l'ensenyament i, d'altra banda, cal fomentar els treballs de recerca sobre la llengua catalana en els sistemes de comunicació propis d'Internet (Trenchs, 1998; Torres, 1999, 2001, en premsa) •Associació dels sistemes sincrònics de CMO amb varietat informal, simplificada, no estàndard i per tant incorrecta: si bé podem trobar correus escrits en un registre col·loquials (1) o xats amb un nivell de llengua estàndard (2), l'afirmació intuïtiva que la varietat dels xats és més informal (3) que la dels correus i sembla certa. (1)d'un missatge de correu electrònic d'una alumna polonesa d'un Exemple campus d'estiu de català. Usa un nivell de llengua informal i una llengua normativa, amb alguna llicència (l'omissió d'accents, allargaments vocàlics, repetició de símbols d'exclamació i interrogació, emoticones).

(2)Exemple de xat entre professors del CPNL durant un curs de formació en noves tecnologies per a lingüistes. Es tracta d'un xat informal però amb nivell de llengua estàndard. Tot i que com a professora (amb el sobrenom <xxx>) vaig intentar fomentar l'omissió d'accents (soc, catala) i l'ús de k en lloc de qu els alumnes es van mantenir ferms en l'ús d'una llengua normativa: <Montse> Hola, judith! <Núria> què tal? <josep> hola! teniu calor? <tomàs> molta <xxx> que xulu! <Montse> Apa! Avui no parem. <Núria> Molt xulu, xulíssim! <Montse> algú té calor? <xxx> soc la profe: simulem que sou alumnes de catala <xxx> avui parlarem de les vacances <xxx> ke original!!!!!!! <Montse> ets una profe poc dinàmica!!! <xxx> on aneu de vacances? <josep> quines vacances? <Núria> jo aniré a Portugal, de vacances <tomàs> què vol dir tenir la mà foradada? <xxx> virtuals, potser? <tomàs> I canviar l'aigua de les olives? <Montse> Anar de vacances a Portugal (3)d'un xat prototípic, de to informal i amb la varietat pròpia dels Exemple sistemes sincrònics de comunicació a Internet. Hi trobem algunes de les característiques recurrents: substitució de minúscules (hola lolaperHola Lola), elisions vocàliques (dperde), jocs de paraules (toco el 2 pertoco el dos), abreviatures (tbpertambé), repetició de símbols d'exclamació. En canvi, podem observar com un participant que es declara novell (<Xup>) respecta la normativa.

Transcripció del text: <LOLA> HOLA GENT QUE TAL <mookie> privant o morts <mookie> hola lola <LOLA> Qui està mort <mookie> la penya <mookie> ets la lola d españa? <LOLA> Ja ho veig, semble que dormint sobre el teclat <LOLA> no soc la LOLA i prou <mookie> toco el 2 <mookie> massa festa x a mi <LOLA> dons adeu, jo tb!!!!!!!!!! <Xup> De què va això ? <martona*> bona nit eh <Xup> És la primera vegada que entre a un xat. Disculpa. <martona*> bona nit xup En la majoria dels casos, les característiques del mitjà sociotècnic, en aquest cas, del xat, condicionen el tipus de llengua. Així, per exemple, la sincronia en la interacció, la celeritat dels canvis de torn de parla entrellaçats (interleaved turns), la multiplicitat d'usuaris i de temes de conversa sobreposats (layered topics), etc. fan que els usuaris duguin fins al darrer extrem la Màximes de Rellevància i de Quantitat: cal dir el màxim en el mínim de text. Cada abreviatura, cada omissió gràfica és, doncs, valuosa. Algunes característiques lingüístiques i discursives (Torres i Payrató, 2002): •Ús d’un codi simplificat que contribueix a la disminució del cost de producció del missatge. En són exemple les elisions vocàliques, els jocs de paraules, les abreviatures i la simplificació dequenk.

•Ús d'un argot propi, que ens permeten parlar d’una varietat social donat que es poden interpretar com a marques de pertinença a un grup. Aquest codi, sovint críptic per als forans, esdevé un factor de cohesió entre els participants que fonamenta en un joc de complicitats. holes = salutació a tots participants connectats al xat a10 = acrònim del comiat, homòfon d’adéu nanit = bona nit •Ús d’emoticones com a recurs per transmetre afectivitat, com per exemple, ke be, vens al cine :),però també per guiar inferències:ke be, no vens al cine ;). Així, en el segon exemple, si fem l’ullet, el nostre interlocutor no s’ofendrà i interpretarà que fem broma; dit d’una altra manera, desapareixerà allò que en anàlisi del discurs s'anomenaacte d’amenaça a la imatge de l’interlocutorque implicava que ens alegréssim de la seva 5 absència. La majoria de programes client d’IRC preveuen l’enviament d’emoticones i d’accions (estic rient, t’envio un petó, etc.). Algunes de les emoticones més usades són les següents: •:-) ‘ric’, :-( ‘estic trist’, ;-) ‘pico l’ullet’, :-* ‘un petó’, etc. •Ús freqüent de marques d’expressivitat, com ara repeticions (holaaa), exclamacions, interjeccions i ús de les majúscules per simular que estem cridant. L’ús constant d’aquest recursos contradiu les tesis que a la dècada dels 80 (i fins i tot encara avui, potser per desconeixement del medi) titllaven la CMO de freda, impersonal i, en definitiva, pobra per a la interacció social (Kiesleret al., 1984). Tots aquest elements que hem analitzat i que sempre són presents en les interaccions sincròniques informals s'usen intuïtivament en català, sense cap mena d'aprenentatge previ. El fet que quedin al marge de la docència fa que els participants en xats únicament prenguin com a model una combinació de la llengua normativa que s'ensenya a l'escola amb la seva experiència oral com a parlants d'una llengua. Quan els models són insuficients, el més senzill és recórrer al llenguatge col·loquial i a la terminologia especialitzada de l'anglès (nicknameper sobrenom) i del castellà (recordem algunes sèries de TV3). Aquest servilisme es podria eliminar o, com a mínim, atenuar si ja des dels currículums escolars es treballés la llengua col·loquial, i una eina magnífica per practicar-la és el xat. La dificultat o excusa per desatendre la varietat col·loquial ha estat que se l'associava exclusivament al mode de producció oral i que hi havia manca de materials per treballar-la però els xats són de mode escrit, fet que permet disposar de la transcripció de les sessions per fer-ne una activitat d'anàlisi de la conversa. Altres activitats que es poden plantejar són el debat sobre un tema prefixat, l'entrevista, la resolució d'un problema, etc. El fet que l'intercanvi comunicatiu tingui uns objectiu definits, més enllà del parlar per parlar o de la pràctica únicament lingüística, garanteix l'èxit de l'activitat des del punt de vista pedagògic (Trenchs, 1998: 39). Tots els elements discursius que hem vist, són dignes d'estudi. La intervenció del professor és clau per vetllar per l'aprenentatge del català col·loquial. Ara bé, hem de permetre la transgressió de la normativa? Aquest tema podria ser objecte d'una altra comunicació i segurament encetaria un debat acalorat. Al meu entendre, és molt millor permetre les llicències pròpies dels xats i poder practicar la llengua col·loquial, que no pas continuar bandejant-la o passant-hi per damunt. Una proposta de treball del registre col·loquial a l'aula:

Es pot establir que els alumnes usin un nivell de llengua normatiu en les activitats basades en el correu electrònic. En les activitats a través del xat es pot permetre el registre informal propi d’aquest mitjà. Això implicaria tolerar, per exemple: •lesken lloc dequ •la manca accents •abreviatures i jocs de paraules •estalvi de majúscules i de puntuació al final del torn de parla Però també implicaria exigir un ús normatiu de: - pronoms febles - preposicions - concordances morfològiques i discursives, etc. - I, evidentment, respecte per l’ortografia normativa (b/v, s/ss, etc.) en tots aquells casos que no siguin objecte de l’escurçament gràfic, és a dir, en la majoria. Conclusions En primer lloc, voldria animar als professors, centres i institucions que encara no han incorporat les TIC a les classes de llengua a fer-ho, als que ja aprofiten els recursos multimèdia dissenyats ad-hoc per a l’ensenyament de la llengua a usar els sistemes de CMO d’Intenet i voldria encoratjar especialment als que ja usen el correu electrònic a dur a terme activitats en l’entorn del xat. En segon lloc, voldria que els professors de secundària i de centres de català per a adults veiessin amb bons ulls la pràctica de les varietats col·loquials pròpies de la CMO. Crec que l'important és que els alumnes escriguin i llegeixin i, si pot ser, en català. Des del meu punt de vista, és preferible que els alumnes usin una varietat col·loquial, si voleu, simplificada, però en català que no pas que no es practiqui aquesta varietat a l'aula i que, per tant, els únics models provinguin de l'espanyol o de l'anglès. Els professors, en lloc de donar l'esquena a l'ús del correu i del xat, poden determinar diferents nivells de correcció per a cada sistema. Per acabar, vull subratllar que la creativitat del joves en els xats i en altres sistemes de CMO en català s'ha d'interpretar com a símptoma de salut lingüística. Una llengua sense varietats col·loquials, relegada només a registres formals, és una llengua sentenciada a mort. Biliografia CRUZ, M. (2001) "La enseñanza presencial del ELE en la era de Internet" a Mosaico. Revista para la Promoción y Apoyo a la Enseñanza del Español, núm 7, pp. 10-19. Disponible ahttp://www.sgci.mec.es/be/mosaico07.pdf KIESLER, S.et al., (1984): “Socio Psychological Aspects of Computer-Mediated Communication.”,American Psychologist, 39, pp. 1123-34. TRENCHS PARERA, M. (1998):a una mestra. Correu electrònic i E-mails aprenentatge de llengües, Lleida: Pagès Editors. TORRES, M. (1999): “Elsxats: entre l’oralitat i l’escriptura”,Els Marges, 65, pp. 113-126.http://www.ub.es/lincat/marta.torres/articles/art-emot.html

TORRES, M. (2001): "L'analyse du discours médiatisé par ordinateur: l'apport de la linguistique à la société de l'information", Actes du colloqueLa Communication Médiatisée par Ordinateur : un carrefour de problématiquesde (Université Sherbrooke, Quebec, 15-16 de maig 2001). Disponible a http://grm.uqam.ca/cmo2001/torres.html TORRES, M. (en premsa): “Com es regula la comunicació interpersonal a Internet? Lanetiqueta”,Llengua i ús. TORRES, M. i Payrató, L. (en premsa): "El català dels joves en els xats, correus electrònics i missatges a mòbils: una nova varietat col.loquial? ", Actes delI Congrés Internacional Llengua, societat, ensenyament(Universitat d'Alacant, 8-10 de novembre 2000). Disponible ahttp://www.softcatala.org/articles/article04.htm 1 En aquest text utilitzarem indistintament els motsvarietatiregistreiinformalicol·loquial. 2 http://www.ethoseurope.org/ethos/tap.nsf/661773b8e75c083e802562d2005c4adc/12b9c7403e5bc2658 02563be00532aff?OpenDocument 3  Per a una descripció d'aquesta experiència i d'altres relacionades amb l'ELE, vegeu Cruz (xxx, xxx) http://www.sgci.mec.es/be/mosaico07.pdf 4 http://www.xtec.es/~tesquiro/interconte2001/objectius.html 5 Per a una anàlisi de les funcions pragmàtiques de les emoticones, vegeu Torres 1999.