[document en línia]. [Data de consulta: 25 de gener de 2006].
mons[document en línia]. Creative Commons Catalunya. [Data de consulta: 25 de gener de 2006].
3
XQ0P2Papers09B29/03/0609:18Página5
1.La Vanguardiade desembre de 2005), pàg. 44, en l’article «Mp3 contra el imperio del plástico».(dimarts, 27
Raquel Xalabarder Plantada
4
r-y-el n-y-at la és is t--eri
-
QXP02Papers09B29/03/0609:1
Raquel Xalabarder Plantada
8Página6
lectual relacionats amb el comerç (ADPIC) de 1994, de l’Organització Mundial del Comerç (http://www.wto.org). bres literàries i artístiques de 1886, recentment complementat amb el Tractat de l’OMPI sobre dret d’autor de 1996
5
XQP02Papers09B29/03/0609:1
Raquel Xalabarder Plantada
8Página7
nits d’Amèrica de 1787: «The Congress shall have Power [...] 8) To promote the Progress of Science and useful Arts, by securing sive Right to their respective Writings and Discoveries.» gramari lliure que hi ha actualment al mercat. Més del 50% del programari lliur e es crea i s’explota seguint la GPL
6
QXP02Papers09B29/03/0609:1
Raquel Xalabarder Plantada
8Pgánia8
7
XQ0P2aPpers09B29/03/0609:1
Raquel Xalabarder Plantada
8Página9
t refós de la Llei de propietat intel∙lectual: http://www.mc u.es/propint/files/LeyProp_Intelectual_mod172.pdf. ó d’obres a través d’Internet utilitzem la parauladistribuir–importada de la nomenclatura jurídica nord-ameri-ermet a l’usuari guardar o imprimir l’obra) es qualifica de «d istribució»–. A Europa hauríem de parlar només de
8
0/6/930B2s90na1Pági1809:erapP02XPQ
(http://www.sgae.es/contenido/cont.inm?ins-
úsica en Internet
ernatiu al pagament per utilització (pay per use) que permeti la
9
mbit internacional, el 73% a Espanya i només el 33% a França.
0
_
_
Raquel Xalabarder Plantada
XQP02Papers09B29/03/0609:1
Raquel Xalabarder Plantada
8Página11
10
tog rafies familiars d’un famós que ell mateix va divul-e va utilitzar les fotografies sense l’autorització del seu n dre que quedava autoritzat qualsevol ús (sense repa-
QXP02Papers09B29/03/0609:18Página12
l’autor com per la comu-d – nc),que assegura una i, al mateix temps, reser--ne un benefici econòmic. internacional demostren utilitzades (30,5%), que la usos comercials (nc) i que sibilitat de fer obres deri-ensiblement: (byiby-sa) vi, les diferències són més itzen només un 9%, men-usos comercials (nc) i el un autor decideix utilitzar ció de la seva obra poden litància» (per contribuir a ltres l’utilitzen com a pla-s ho fan pensant que amb infractors; altres ho fan opyright», i altres, simple-exercir una pressió social ojecte ni el públic si el seu t sentit, em preocupa veure ent les més permissives— rcepcions com aquesta fan l d’una comunitat. t sistema decommons, ni sa de fomentar el progrés e sí que sabem és que les gurar la difusió de moltes ts els autors, ni per a totes lic necessita entendre una a. Les llicències CC posen utors i usuaris. Ara bé, per objectius que s’ha marcat, seus drets i els seus deu-onvingui o prefereixin. De opietat intel∙lectual asse-plotar la seva obra. yits sinó que depenen l’un ibri entre l’un i l’altre no mans dels autors. El pro-
12. ELKIN-KOREN, Niva (2001), «A Public-Regarding Approach to Contracting over Copyrights». A: R.C. DREYFUSS, D.L. ZIMMERMAN, H. FIRST(eds.).Expanding the Boundaries of Inte-llectual Property,Oxford University Press. 13.Vid.Lessig (2004), pàg. xvi. 14. Estadístiques obtingudes de http://schijndel.org/CC/stat_data_cc.php. [Data de consulta: 25 de gener de 2006] 15. Exclusió d’obres derivades que normalment es fa juntament amb l’exclusió dels usos comercials (nc-nd).