Annex 4. Sanejament en alta, en baixa i instal·lacions de ...

Maboutj

Description

Annex 4. Sanejament en alta, en baixa i instal·lacions associades. Pàgina 1 de 6. Introducció. Des de l'aprovació de la Llei 5/1981, de 4 de juny, sobre ...

Sujets

• Convergence démocratique de Catalogne
• Catalogne
• Autonomisme
• Convergence et Union
• Internationale libérale
• Catalanisme
• Centrism
• Libéralisme
• Jordi Pujol
• Artur Mas

Informations

• Publié par: Voxpopuli
• Nombre de lectures: 23
• Langue: Catalan

Extrait

Annex 4. Sanejament en alta, en baixa i

instal·lacions de sanejament associades

Annex 4. Sanejament en alta, en baixa i instal·lacions associades

Pàgina 1 de 6

Introducció

Des de l’aprovació de la Llei 5/1981, de 4 de juny, sobre desplegament legislatiu en matèria

d'evacuació i tractament d'aigües residuals, mitjançant la qual es va reservar a la Generalitat

la planificació del servei de sanejament en alta i es va crear un tribut propi per finançar les

despeses d'inversió i explotació de les infrastructures de sanejament i depuració,

l’administració hidràulica de Catalunya ha exercit les competències en matèria de

sanejament en alta amb un règim de participació econòmica íntegre de les actuacions

derivades de la planificació sectorial, tal i com així ho recull la disposició transitòria primera

del Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la

legislació en matèria d'aigües de Catalunya.

Malgrat les grans implicacions econòmiques i de responsabilitat derivades d’aquest concepte,

resulta difícil trobar una definició clara, precisa i inequívoca del mateix, de manera que, en

ocasions, s’han assumit per part de l’Agència Catalana de l’Aigua algunes actuacions i

responsabilitats que han quedat integrades en el Pla de Sanejament de Catalunya d’una

manera poc rigorosa.

Es desprèn de tot això, la necessitat i conveniència d’adoptar uns criteris de fàcil

interpretació per a la correcta determinació d’aquelles actuacions que, tenint en compte les

diferents situacions i casuístiques, puguin formar part d’un sistema de sanejament en alta.

Així, aquesta definició esdevindrà l’eina necessària per determinar l’abast competencial de

l’Agència Catalana de l’Aigua i l’elegibilitat de les actuacions de sanejament a càrrec del Pla

de Sanejament de Catalunya.

D’altra banda, també resulta necessari establir, amb la màxima precisió possible, quines són

aquelles actuacions de sanejament que, amb independència de la seva possible consideració

com a sanejament en alta, han de ser finançades pel sistema públic de sanejament i quines

han de ser suportades pels seus titulars, amb especial atenció a les promocions

urbanístiques que comporten una consolidació de sectors, ja sigui de caràcter industrial o

residencial.

Antecedents

Una de les escasses definicions d’aquest concepte (i del seu complementari

sanejament en

baixa)

es pot trobar en el Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament

dels serveis públics de sanejament i on es diu literalment, en el seu article 3 el següent:

“Sistema públic de sanejament en alta: el conjunt de béns de domini públic constituït per

l’estació

depuradora

d’aigües

residuals,

les

estacions

de

bombament,

els

emissaris

submarins i els col·lectors en alta associats.

S’entén per col·lector en alta aquella instal·lació a la qual es connecten les xarxes de

clavegueram col·lectives, conduint directament (per gravetat o bombament) les aigües

residuals recollides fins a l’estació depuradora d’aigües residuals”.

“Sistema públic de sanejament en baixa: el conjunt de béns de domini públic constituït per la

xarxa de clavegueram municipal i les altres instal·lacions que, de conformitat amb la

normativa de règim local, són de competència del municipi”.

Si bé es pot considerar com una primera aproximació al problema, es tracta d’unes

definicions que no aporten la totalitat dels elements que permetin identificar, amb claredat,

els àmbits de cadascuna de les xarxes que conformen un sistema de sanejament integrat i,

per tant, no permeten delimitar els dos àmbits competencials diferents.

Annex 4. Sanejament en alta, en baixa i instal·lacions associades

Pàgina 2 de 6

Definicions

•

À

MBIT D

’

UN SISTEMA DE SANEJAMENT

Amb la voluntat d’establir una definició que permeti abordar de manera satisfactòria aquesta

problemàtica, es proposa un criteri que es sustenta amb el concepte de l’àmbit del sistema

de sanejament.

Així, s’identifica un sistema de sanejament a una estació depuradora d’aigües residuals

(EDAR) a la que es connecten, mitjançant els elements de transport necessaris, els diferents

abocaments dels diferents nuclis, o parts dels nuclis, que s’integren en el sistema. La

integració d’aquest nuclis, o parts dels nuclis, es definirà en el Programa de Sanejament

d’Aigües Residuals Urbanes o es determinarà per raons tècniques, d’oportunitat o d’impacte

sobre el medi.

•

S

ANEJAMENT EN ALTA

Un cop determinat l’àmbit del sistema de sanejament, es proposa la següent definició de

sanejament en alta:

Sistema de sanejament en alta:

Conjunt de béns constituït per l’estació depuradora

d’aigües

residuals,

els

col·lectors

en

alta

i

els

col·lectors de restitució de l’aigua tractada al medi.

Col·lectors en alta:

Conduccions

i

elements

auxiliars

necessaris

per

interceptar

els

abocaments

agrupats

de

tots

i

cadascun dels nuclis, o part dels nuclis, que formen

un sistema de sanejament i els condueix fins a

l’estació depuradora d’aigües residuals.

•

S

ANEJAMENT EN BAIXA I INSTAL

·

LACIONS ASSOCIADES

Per deducció de la definició anterior, tot allò que no forma part del sistema de sanejament en

alta forma part de la xarxa de sanejament en baixa.

Aquesta distribució competencial de funcions, derivada de qualsevulla definició que es pugui

establir, podria arribar a comprometre el bon resultat global d’una actuació de sanejament si

no coincideixen, en el temps, l’execució simultània de determinades obres del sistema de

sanejament en alta i en baixa.

Així, la construcció d’un col·lector en baixa que no estigui acompanyada de la construcció,

simultània en el calendari, del corresponent col·lector en alta crearà un conflicte en el medi

per l’abocament directe sense recollida ni tractament del mateix. D’igual manera, la

construcció d’un sistema de col·lectors en alta sense una xarxa de sanejament en baixa

definida i agrupada en un únic punt, provocaria una alta ineficiència i malbaratament de

recursos econòmics.

És per això que resulta necessari introduir el concepte d’instal·lació de sanejament associada

a un sistema de sanejament en alta, concepte que inclouria aquelles actuacions que estan a

cavall entre el concepte de xarxa en baixa i xarxa en alta i resulta del tot necessària la seva

execució simultània en el temps amb la xarxa de col·lectors en alta amb la finalitat de

garantir la màxima eficiència de la inversió i l’assoliment dels objectius de qualitat en un

àmbit determinat. Dit d’una altra manera, les ISA atorguen sentit a l’existència del

sanejament en alta.

Donat que l’Agència Catalana de l’Aigua només pot assumir, en virtut de la normativa vigent,

el cost de les actuacions del sistema públic de sanejament en alta, resulta evident que, en

alguns casos, caldrà buscar les fórmules adequades de finançament que permetin l’execució

simultània de les obres de sanejament associades.

Annex 4. Sanejament en alta, en baixa i instal·lacions associades

Pàgina 3 de 6

En tot cas, caldrà analitzar, sistema a sistema, si les obres associades són considerades com

a xarxa en alta o com a xarxa en baixa.

S’adjunten exemples il·lustratius dels criteris d’elegibilitat:

1 Sistema –

1

Nucli:

2 Sistemes

–

1

Nucli:

Col·lectors en alta

Col·lectors en baixa

Divisòria de vessants

Nucli

A

EDAR

EB

EB

Col·lectors en alta

Col·lectors en baixa

Divisòria de

vessants

EDAR

EB

Nucli A

EDAR

Annex 4. Sanejament en alta, en baixa i instal·lacions associades

Pàgina 4 de 6

1-Sistema – 2 Nuclis:

Nucli

A

EB

EDAR

EB

Nucli

B

EB

Col·lectors en alta

Col·lectors en baixa

Divisòria de vessants

EB

Nucli A

EDAR

EB

Nucli B

EB

Col·lectors en alta

Col·lectors en baixa

Divisòria de vessants

Annex 4. Sanejament en alta, en baixa i instal·lacions associades

Pàgina 5 de 6

2 Sistemes – 3 Nuclis:

Nucli A

EB

Nucli C

EDAR

EB

Nucli B

EB

EDAR

EB

Divisòria de

vessants

Col·lectors en alta

Col·lectors en baixa

Divisòria de

vessants

Col·lectors en alta

Col·lectors en baixa

Nucli B

Nucli A

EB

Nucli C

EDAR

EB

EDAR

EB

EB

Annex 4. Sanejament en alta, en baixa i instal·lacions associades

Pàgina 6 de 6

Divisòria de

vessants

Col·lectors en alta

Col·lectors en baixa

Divisòria de

vessants

Col·lectors en alta

Col·lectors en baixa

Nucli A

EB

EDAR

EB

Nucli C

EDAR

EB

EB

Nucli B

Nucli A

EB

Nucli B

EB

EDAR

EB

Nucli C

EDAR

EB

EB

Divisòria de

vessants

Col·lectors en alta

Col·lectors en baixa