CiU proposa mesures per combatre la desafecció política dels ...

Jordimor

Description

Núm. 608 – Dilluns 26 de novembre de 2007. 1. CiU proposa mesures per combatre la desafecció política dels ciutadans de Catalunya. CiU considera ...

Sujets

• Convergence démocratique de Catalogne
• Catalogne
• Autonomisme
• Convergence et Union
• Internationale libérale
• Catalanisme
• Centrism
• Libéralisme
• Jordi Pujol
• Artur Mas

Informations

• Publié par: Voxpopuli
• Nombre de lectures: 37
• Langue: Catalan

Extrait

 Núm.608 – Dilluns 26 de novembre de 2007 CiU proposa mesures per combatre la desafecció

política dels ciutadans de Catalunya

CiU considera necessària una regeneració democràtica per superar l’actual situació de separació entre política i societat ; És evident queja fa temps que existeix a Catalunya un procés de desafecció política, és a dirun distanciament progressiu entre la societat i els seus representants. Els símptomes d’aquesta situació que debilita la nostra democràcia són diversos:augment de l’abstenció, descrèdit creixent de governs i partits, manca d’implicació creixentde la ciutadania en l’acció governamental, etc. Ésun procés poco moltgeneralitzat a Europa, però que a Catalunya es dóna amb més força. ; CiU considera queno es pot defugir més temps aquesta problemàtica, i quecal plantejar solucions per tal que la gent torni a percebre que la política és important. De la mateixa manera, cal tenir present quela regeneració de la política només pot sorgir de la pròpia política. Aquestes mesures poden englobar-se dins de quatre grans àmbits: revalorització de la política; l’estil de fer política; model electoral; i el funcionament del partit. ; Revalorització de la política: 1.Cal actualitzar el posicionament respecte tots els temes que afectendirectament o indirectael present de Catalunya i la seva gent, i sobretot cal buscar solucions creïbles per als nous reptescom són la globalització, la immigració, la seguretat, la sostenibilitat o la integració europea. La insuficiència de plantejaments en aquests terrenys genera dubtes entre la ciutadania sobre la utilitat de participar-hi. Alhora, és important evidenciar com a través de l’autogovern es pot assolir major prosperitat, major benestar, major cohesió social, major solidaritat, etc. 2. Calintentar quela política sigui també pedagogia. Calexplicarels fets rellevants que es dirimiran els propers anys,els objectius per a la legislatura; cal fer unesforç permanent

1

 Núm.608 – Dilluns 26 de novembre de 2007 de proximitat per explicar l’ús que es fa dels vots rebuts; cal queels representants elegits polsin l’estat d’opinió de la societat, i per tant, que es demostri que no tenen una delegació absoluta de la capacitat de decidir. En aquest sentit, convindriaposar en marxa a Catalunyaun organisme tècnic independent amb la funció d’avaluar i emetre dictàmens sobre el grau real de compliment dels programes. 3. Calcombatre la insatisfacció pel funcionament de les administracions, la sensació d’ineficàcia, d’impotència o de desinterès per resoldre els problemes de la gent. L’acció de govern no pot convertir-se en una mera tasca de gestió d’aquestes qüestions. L’acció política ha de representar un valor afegit, que en el cas de CiU ésla defensa de la identitat nacional, no pas com una mera abstracció, sinótraduïda a la pràctica del govern, de l’economia, de la cultura, de l’educació, dels serveis. 4. Calfer bandera de lalluita contra la corrupció. 5.Malgratimportància que tenen actualment laels mitjans de comunicaciói que aquests privilegien la polèmica per sobre de la reflexió, destaquen uns temes i en silencien d’altres, o bé reclamen posicionaments ràpids,cal procurar que l’acció política no estigui marcada sempre per l’estricta actualitat informativa, tot evitant que es triïn les actuacions en funció de titulars. ; L’estil de fer política: 1. Ésnecessariincentivar el respecte per l’adversari i per les institucions.Les crítiques han de ser sempre a les propostes i a les accionsi no pas a les persones o als partits com a tals. En resum, cal demostrar que es pot fer política sense caure sistemàticament en la desqualificació. 2.Afavorir una cultura real del pacte. Actualment, la visió que es dóna del pacte entre partits se centra en el repartiment del poder. La cultura del pacte que cal reclamar és que aquella que busqui proactivament punts d’acord per a construir el país en les seves diverses facetes i que suposi el compromís de mantenir i sostenir els acords subscrits. 3.El ciutadà ha de sentir que quan vota està influint realment en el resultat final. En aquest sentit, algunes polítiques de pactes més orientades a desbancar el guanyador que a oferir alternatives cohesionades posen en entredit la credibilitat de la política i incentiven la

2

 Núm.608 – Dilluns 26 de novembre de 2007 desconfiança. 4.Els missatges han de ser comprensibles. Això no vol dir simples, sinó clars,que vagin directament a destacar la importància de la qüestió i a aclarir la posició del partit. 5.S’han de buscar solucions i no tan sols culpables. És necessariprioritzar l’atenció a les necessitats dels afectats pel problema (serveia la societat). Un cop reconduïda la situació serà el moment d’abordar la qüestió de les responsabilitats. 6. Calprioritzar laproximitat dels polítics als ciutadans. Sense negar la importància de la proximitat física, calfocalitzar la proximitat política, és a dir, situar en l’agenda política aquelles qüestions que preocupen la gent. També vol dir fer els esforços per generar interès de la gent en aquells temes que siguin rellevants. 7. CiUha defomentar les seves accions buscant un bon estil de fer política, tenint en compte: ƒ Elprestigide l’acció política. ƒ Elcompromísefectiu i prioritari amb elssectors més desafavorits. ƒL’aliançanaturalamb la gent “normal”de tot el país. ƒ Ladefensa d’iniciatives que resolguin els problemes realshavent escoltat els implicats. ƒ Unavisió global de país, amb un projecte que estigui destinat a la seva totalitat i no només als afins. ƒ L’obertura i el respecte a les noves realitats socials, renovant l'esforçper a comprendre- les i donar resposta als reptes que generen. ƒ Laconcreció dels seus posicionaments, sense por a expressar dubtes quan existeixin, i evitar les vaguetats o les evasives. ƒ Larenúncia explícita a la demagògia, als tòpics, a les etiquetes i a l’electoralisme superflu. ƒper la L’apostainnovació permanent, renovant contínuament les pròpies propostes programàtiques. ƒ Lavoluntat integradora. ƒ Elrespecte per la paraula donada, per la promesa realitzada, defensa de lacoherència. ƒAl costatde totsels que empenyen el país. ; Model electoral:

3

608 – Dilluns 26 de novembre de 2007 Núm. 1. Lallei electoral és un factor queté gran influència en el funcionament del sistema polític, cosa que fa imprescindible que la sevaaprovaciósiguifruit del consens polític i social. 2. Elsdosrequisitsque ha de complir la llei són: que indispensablestendeixi a la proporcionalitati quegaranteixi la suficient representativitat territorial. 3. Aquestnou sistema electoralhauria de contribuir areduir el distanciament entre ciutadans i els seus representants;afavorir la rendició de comptespart dels per diputats;estimular la qualitat dels parlamentaris;augmentar el graude llibertat d’elecció del ciutadà. 4.CiU proposa un sistema electoral de doble vot, proporcional i personalitzat, en el qual cada elector disposade dos votsen una mateixa papereta:un vot a unallista tancada de partit, en la respectiva circumscripció(que haurien de ser les vegueries), a partir del qual s’assignaran els escons a les diferents candidatures per una fórmula de representació proporcional; iun vot a un candidat individual del seu districte electoral (comarca,o districte en el cas de Barcelona). Amb aquest sistema, es mantindria o s’augmentaria la proporcionalitat; s’aconseguiria la representació de totes les comarques del territori; i es propiciaria un lligam més pròxim entre diputats i ciutadans. 5.Mentre no hi hagi avanços cap a un nou sistema electoral, seria raonable procedir a la reforma del reglament del Parlamentpel que fa al procés d’investidura del President de la Generalitatde manera que el President del Parlamentproposi en primer lloc, necessàriament,el candidat de la formació política que hagi guanyat les eleccions. Si aquest és incapaç de reunir el nombre de suports necessaris en les corresponents votacions, el President del Parlament podrà proposar un altre candidat. Encara que això no garanteix que el President de la Generalitat sigui el candidat de la formació guanyadora sí que li reconeix el dret d’intentar-ho en primer lloci visualitza més clarament a l’electorat l’actitud dels diferents grups parlamentaris. 6. Tambéés recomanable una modificació del règim electoral municipal. Es pot estudiar la possibilitat d’elecció directa de l’alcaldeper part dels electors. ; Funcionament del partit. Està clar que a l’hora de considerar els mitjans per a revertir la desafecció política s’ha d’entrar necessàriament en el funcionament dels partits, tant en els

4

608 – Dilluns 26 de novembre de 2007 Núm. seus aspectes interns com de relació amb la societat.No es pot pretendre incrementar la qualitat de la democràcia a la nostra societat sense incrementar la qualitat de la democràcia interna dels partits. 1.Si CDC vol convertir-se en la casa gran del catalanisme, ha d’acollir i acomodar diferents sensibilitatspolítiques, i al mateix temps cal garantir queaquesta pluralitat interna influeixi en l’orientació del partit.La força de CDC és que pugui mostrar al país la seva capacitat d’aglutinar i posar d’acord gent de sensibilitats diverses. 2.Les ponències congressuals han de ser el referent constant de l’acció de CDCse i n’han d’acatar les conclusions. En aquest sentit, seria convenient que CDCreforcés els mecanismes per a vetllar pel compliment dels acords dels seus congressos. Per exemple,a través d’una comissió de vigilància, la pertinença a la qual fos incompatible amb altres càrrecs dins de l’organització. 3. ElConsell Nacional ha d’incrementar el seu rol polítici ha de poder fixar les estratègies bàsiques del partit a proposta de la direcció. Així, hauria de ser habitual que el Consell Nacional es pronunciés sobre propostes polítiques concretes. Per reforçar aquest rol,en la seva primera sessió de cada curs polític es podria constituir en Conferència Nacional i aprovar un document d’orientació política general, que ajudés a definir les línies mestres de l’estratègia de CDC durant els mesos següents. 4. Calseduir els propis militants perquè se sentin elements clau del partit iconstatin l’atenció que mereixen les seves opinions, i sobretot,el respecte que es té per les seves decisions. 5. Lesllistes electorals haurien de ser el reflex de la voluntat i la pluralitat de la militància. 6. Elscàrrecs públics d’elecció o de designació i els càrrecs interns haurien de comprometre’s a respectar un codi deontològic. Així mateix,cal que el partit vetlli perquè els càrrecs públics de CDC compleixin amb els seus compromisos electorals, i en definitiva, perquè els nostres candidats tinguin un full de serveis exemplar. 7. CalqueCDC promogui encara més la seva porositat amb la societat. Aquesta ha de tenir un doble sentit:traslladar el nostre missatge, però igualment, iprincipalment, auscultar les opinions i expectatives de la societat.

5