Treball, sostenibilitat i benestar
8 pages
Catalan
Le téléchargement nécessite un accès à la bibliothèque YouScribe
Tout savoir sur nos offres

Treball, sostenibilitat i benestar

Le téléchargement nécessite un accès à la bibliothèque YouScribe
Tout savoir sur nos offres
8 pages
Catalan

Description

1. Promoció econòmica: Del turisme i dels serveis per si mateixos i com a motors de la indústria, l'habitatge i l'agricultura, de tan difícil mercat, facilitant-los ...

Sujets

Informations

Publié par
Nombre de lectures 37
Langue Catalan

Exrait

febrer 2011
núm: 44
Us vull presentar els eixos d’actuació que des de Conver-gència i Unió aportarem a Coll-bató dins o fora del govern.
Entenem que sense un teixit econòmic, ni ordre pressupos-tari, ni política d’inversions no hi ha serveis, equipaments, ni infraestructures que facin sentir-nos orgullosos i satisfets de viure a Collbató. Treballem i treballarem amb ferm com-promís, humilitat i valentia per aconseguir-ho.
El creixement i caiguda de la construcció ha anat en detri-ment dels recursos econòmics i socials tradicionals deixant profunds desequilibris. Això, la crisi global i la manca de com-petència de l’equip actual ens motiva a apostar pels següents eixos de govern:
Treball, sostenibilitat i benestar
1. Promoció econòmica:Del turisme i dels serveis per si mateixos i com a motors de la indústria, l’habitatge i l’agricultura, de tan difícil mercat, facilitant-los valor afegit i marca “Qualitat Collbató”.
2. Inversió en benestar social, personal i residencial: Els recursos generats són per dotar de benestar als ciutadans. Aquest és el contracte: fort compromís amb les persones.
3. Racionalitat i austeritat pressupostària:pressupostos han de Els respondre a la programació de la política dels eixos anteriors. Una correcta taxació, rigor, control de qualitat i del rendiment és, a la vegada, estalvi i incre-ment de la inversió.
A Collbató cal un canvi d’objectius, de concepte, de maneres, d’actitud... Cal prendre decisions amb responsabilitat i valentia per construir un futur digne.
Ramon Ferrer i Jané Cap de Llista CIU Collbató
Collbató, Brossa i Reciclatge: tots a una !!!
Els veïns de Collbató ens adaptem al Nou Sistema de Recollida de Brossa, però la periòdica aparició de bosses escampades pel voltant dels “iglús se-lectius vidre/plàstic/cartró” fa pensar que no tothom ho entén, o ho intenta.
Rebutgem aquestes conductes incíviques, d’una minoria sorollosa. Escoltem els motius que ens ex-pliquen veïns Pro-Reciclatge, que no poden adap-tar-se al Porta a Porta: incompatibilitat d’horaris, recollides sorolloses a hores intempestives, o amb una freqüència insuficient ... potser un cert cansa-ment per l’esforç addicional que suposa el correcte triatge de la brossa?
La Comissió de Medi Ambient va demanar suport a tots els grups municipals, mitjançant la firma con-junta d’un comunicat, que finalment NO es va sig-nar. Des de Convergència i Unió vam estar totalment d’acord amb el següent text:
“Tots els Grups Municipals de Collbató, malgrat puguem tenir diferències de criteri respecte de l’eficàcia i satisfacció obtinguda pel Porta a Porta, compartim el criteri de que no hi ha cap raó que jus-tifiqui els comportaments incívics d’una minoria de veïns i veïnes, que deixen les bosses de residus ba-rrejats, a qualsevol lloc (dins dels iglús o al voltant, a terra), i estem treballant de valent perquè tothom pugui adaptar-se tan aviat com sigui possible. La imatge visual negativa va en perjudici de tothom i del medi ambient. Així doncs, animem a tothom a pujar-se a l’onada del reciclatge i del bon veïnatge.”
L’equip de govern aprovarà una nova Ordenança Municipal de Residus de forma apressada, que per-metrà aplicar sancions econòmiques, sense tenir en compte altres possibles propostes re conductores dels altres grups municipals.
A Convergència i Unió estem convençuts que tot i que sovint s’escolten comentaris desquali-ficadors, hem millorat la imatge i la qualitat en el paisatge com a Poble que s’integra a l’entorn del Parc Natural de Montserrat.
Des de Convergència i Unió valorem l’esforç que està suposant per a les famílies de Collbató.
AUSTERITAT
Aquest terme tan escoltat últimament, relacio-nat amb l’àmbit polític i econòmic de la nostra societat, conté en si mateix una filosofia asso-ciada i sembla ser que ara no recordada, a la forma de ser i fer dels Catalans.
Sempre i per tradició, hem estat una nació cap-davantera en tots els aspectes socials i econò-mics. A la vegada “-amb convicció- hem estat una nació austera de mena. Massa sovint inte-ressos obscurs han reinterpretat malintenciona-dament aquesta actitud en avarícia i cobdícia.
Dit això, confirmen la nostra capacitat per viu-re l’actual situació de crisi amb menys psicosi caòtica i més esperança i confiança en nosal-tres mateixos i en el nostre futur. Sabem que ningú ens regalarà res, que res és fàcil, però el temps i la història, ens donen la raó a l’hora de superar el reptes del nostre camí.
Si Convergència i Unió és ESCOLLIDA PER GO-VERNAR COLLBATÓ en les properes Eleccions Municipals del pròxim mes de maig, tindrem com a una de les nostres prioritats REINVER-TIR EN LES MILLORES I SERVEIS DEL NOSTRE POBLE SENSE HIPOTECAR A LES FUTURES GENERACIONS.
EIXOS DE GOVERN Treball, sostenibilitat i benestar
1. Promoció econòmica:turisme i dels serveis per si mateixos i com a motors de la indústria, Del l’habitatge i l’agricultura, de tan difícil mercat, facilitant-los valor afegit i marca “Qualitat Collbató”.
La promoció econòmica no ha estat tinguda seriosament per cap govern ni programa electoral. Realitzarem desenvolupament del turisme (familiar i esportiu) amb responsabilitat, il·lusió i res-pecte a la llei de turisme, llei de parcs naturals i en consonància amb els seus plans de desenvolu-pament. Aquesta promoció haurà d’acomplir la funció de detonador per tal d’incrementar els ser-veis (dels que estem especialment mancats), dotar de valor afegit a la indústria i a l’habitatge, de tan difícil mercat i tanta sobre oferta, amb la marca de qualitat Collbató i, així, repercutir l’activitat econòmica al benestar de tots el ciutadans.
2. Inversió en benestar social, personal i residencial: Els recursos generats són per dotar de benestar als ciutadans. Aquest és el contracte: fort compromís amb les persones.
La finalitat de tot Ajuntament és administrar els recursos comunitaris per dotar de serveis i be-nestar als seus ciutadans: serveis sanitaris, d’acompanyament, esportius, educació, via pública, casal d’avis, per als joves, llar d’infants, piscina coberta, poliesportiu, seguretat... Les polítiques dutes a terme fins ara han estat en funció de l’oferta de subvencions i no d’un estudi de les ne-cessitats. Les polítiques socials seran objectius públics declarats a fi i efecte de que totes les instàncies públiques i privades coneguin i connectin amb el camí comú.
3. Racionalitat i austeritat pressupostària:Els pressupostos han de respondre a la programació de la política dels eixos anteriors. Una correcta taxació, rigor, control de qualitat i del rendiment és, a la vegada, estalvi i increment de la inversió.
El rigor i actituds professionals i l’aplicació de controls de qualitat i rendiment en les activitats dels serveis municipals han de repercutir positivament en l’estalvi i en la inversió. Des de fa molts anys hi ha un desviament d’un 30% entre la liquidació i el pressupost corresponent, és com si volgues-sin auto enganyar-se. El pressupost ha de ser el programa d’actuació anual, una anàlisi rigorosa de necessitats que ens permeten estalviar i ser eficients.
4 L A B I B L I O T E C A D E L S E G L E X X I
La Biblioteca (del grecβιβλιοθήκηbiblion = lli-bre i thekes = caixa) ha evolucionat cap a al-tres usos al llarg de la història però, sobretot, ha estat en els últims 10 anys en els que ha sofert la revolució més gran, probablement de tornada cap als orígens; la caixa on es guar-den els originals. L’accés al contingut i les seves indexacions ho farem des de qualsevol lloc.
Històricament els usos de la biblioteca, lle-vat del que li és propi, han estat des de sala d’estudis, fonoteca, videoteca... Les Bibliote-ques, com la impremta i l’escolarització uni-versal, han estat un dels grans actius de la societat moderna i de la democràcia. El gran magatzem de la cultura i del saber.
Ara; usos i funcions han estat desplaçats per la xarxa global: Internet. L’accés a la cultura, a l’educació, a la informació i a la democrà-cia, ja no li cal la Biblioteca com a element de difusió.
En la societat contemporània la Biblioteca es-devindrà, “a grans trets” per un costat la caixa on es guardin els exemplars en format paper: museu i per l’altre la disciplina que indexi, agrupi i difongui el contingut pel mitjà més àgil i universal: Internet. Internet també ha desdi-buixat la difusió tradicional de la música i del vídeo que des de fa uns anys dotaven de valor afegit als locals on s’ubicava la Biblioteca.
Als polítics, junt amb els tècnics ens toca pro-posar, decidir i invertir per facilitar l’accés uni-versal a la cultura i a l’educació. I quins són els pilars estructurals d’aquests valors? Com hem d’interpretar la Biblioteca, avui? Com un museu temàtic? Com hem de re inventar un espai comú que garanteixi l’accés universal a la informació, i de qualitat? Preguntes de res-posta complexa.
Una Biblioteca de 900m² està fora de tot ordre tant pel cens de Collbató, com pels usos, com per l’actualitat tècnica i educativa i, com no, pelscostos de manteniment. Potser algú enca-
ra es preguntarà per què les grans multinacio-nals del sector com Appel, HP, Toshiba, Acer, Microsoft... estan apostant pel “TabletPC”. Els alumnes ja no els enxampen parlant amb el company de pupitre sinó amb un amic d’una altra escola via “facebook”. Ara, ja ni es bai-xen les cançons o pel·lícules, les veuen “on line” i si m’apureu, comparteixen un compte a Rapidshare o Megaupload i van més que so-brats..... Seria doncs, més adient repreguntar-nos, humilment, com des de les competències municipals hem d’intervenir en l’educació i la cultura! Fent una biblioteca de 900m²? No en sabem més?
Quin és l’objectiu de tenir un projecte desfa-sat en cartera? Prometre pa i cultura, tot i que sigui de cartró-pedra, per tenir captius uns quans vots! Hem de suposar que si l’equip ac-tual ha aprovat els pressupostos incloent-t’hi l’enèsima subfase de la Biblioteca al “Casal de Cultura” també ho inclouran en el seu pro-grama electoral, en definitiva, des de CIU els instem a que actualitzin les seves propostes.
e presentació deRamon FerrerActe d Cap de llista de CIU a Collbató
AmbJosep Lluís Cleries i GonzálezConseller de Benestar Social i Família iJosep Maria Llop Rigol Diputat al Parlament de Catalunya
Dissabte 5 març a les 19:00 horesA la Sala de Baix -Casinet-Rambla Mansuet s/n front a la Plaça de l’Era de Cal Missé
canvi en positiu
En acabar l’acte se servirà un refrigeri
El Govern impulsa el Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2011-2015 El pla forma part de l’estratègia del Govern per treure Catalunya de la crisi. El turisme és un sector clau per a l’economia catalana, aporta el 12% del PIB i dóna feina a gairebé 400 mil persones . El Govern també ha autoritzat la contractació via concurs públic d’una auditoria externa per avaluar la situació financera de la Generalitat. El portaveu del Govern anuncia una reunió entre els presidents Mas i Camps el proper 20 d’abril.
El Consell Executiu ha acordat aquest dimarts im-pulsar el Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2011-2015, un document que seguirà els criteris de la UE i de l’Organització Mundial del Turisme. El Pla contemplarà la potenciació de la marca Ca-talunya als mercats europeus i mundials; la crea-ció d’una línia de suport per a les empreses turís-tiques; la modernització del turisme, en especial de les infraestructures i serveis, i la professionalit-zació del sector. El portaveu del Govern, Francesc Homs, ha em-marcat la redacció d’aquest pla en l’”estratègia” de l’executiu per “fer front a la situació econò-mica actual”, una de les tres grans prioritats del Govern per enguany, juntament amb l’estabilitat financera de la Generalitat i l’autogovern. Amb una aportació del 12% al PIB i 400.000 llocs de feina, molts vinculats a petites i mitjanes empreses i autònoms, el turisme és un sector “estratègic per al país”, ha subratllat Homs. “Aquest pla és un instrument molt potent, molt interessant per fomentar el sector” i per això el Govern ha volgut “posar-hi molt l’accent per als propers anys”.
Les dades del sector turístic català demostren que al 2010 ja es va produir una certa millora i els indicadors avançats fan preveure que al 2011 aquesta millora s’accentuarà. Tot i lamentar la situació actual de conflicte en els països de la riba sud del Mediterrani, Homs ha apuntat que “obre grans oportunitats de creixement per a aquesta temporada turística”, perquè són competidors directes de Catalunya en l’oferta de turisme. “El nostre país té unes infraestructures turístiques molt potents grà-cies a l’esforç fet pel sector i tenim capacitat de generar oferta”, ha afegit Homs, “i podem dir amb tota la prudència que aquest estiu la campanya turística pot ser interessant pel nostre país”.
Auditoria de les finances de la Generalitat En la línia de transparència impulsada des del Govern en matèria econòmica, l’Executiu també ha aprovat avui autoritzar al Departament d’Economia i Coneixement la licitació i adjudicació d’una auditoria externa per avaluar la situació financera de la Generalitat i del seu sector públic, amb un cost d’1,2 milions d’euros. Segons ha explicat el portaveu del Govern, les conclusions d’aquest estudi estaran disponibles “a finals de maig o principis de juny”, i se sumaran a l’informe que en les properes setmanes presentarà la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE). Homs ha volgut deixar clar que la voluntat del Govern amb aquesta auditoria no és “posar el dit a l’ull a ningú” sinó “ser transparents”. “És una garantia per a les forces del parlament i per a aquelles forces amb qui puguem discutir els pressu-postos”, i també “de cara als mercats financers”. “Això dóna molta més credibilitat a la presentació de la situació financera de la Generalitat”, ha reblat el portaveu.
7
Tot el relacionat amb el massís de Montserrat té un LES COVES:halo màgic i singular, i les Coves del Salnitre no són menys. Per començar, les empremtes d'assentaments humans trobats en el seu interior fan referència al neolític i a l'edat del bronze. Aquestes coves van ser un refugi natural per als primitius pobladors de la zona, que les van usar a més com a lloc d'enterraments i inhumacions.
Posteriorment, van ser explotades per extreure el salnitre, un dels ele-ments bàsics per elaborar la pólvora. Durant la Guerra de la Independèn-cia, s’hi va amagar en elles el guerriller Mansuet, un ferrer de Collbató que va dirigir la resistència davant dels exèrcits de Napoleó. També han estat admirades per visitants il·lustres com Santiago Rusiñol, Jacint Ver-daguer i Antoni Gaudí. El genial arquitecte es va inspirar en les formes de la Cova de la Catedral per a la seva pròpia obra mestra, la Sagrada Família.
L'entrada a les coves està situada a un quilòmetre de Collbató, al peu de Montserrat. El visitant recorre poc més de 500 metres, perfectament senyalitzats i il·luminats, que són suficients per admirar la bellesa de les estalactites i estalagmites, els conglomerats calcaris formats per l'acció de l'aigua de pluja. Les sales se succeeixen amb noms evocadors, com la Cova de la Catedral, la més gran i esplèndida, la Boca de l'Infern o el Pou del Diable, amb una profunditat de 16 metres.
Durant els anys hi ha ha-UN PATRIMONI A CUIDARgut obres i treballs de manteniment a les coves de salnitre de Collbató. L’últim al 2006 amb la neteja de l’anomenada “malaltia verda”, que afecta pedres i parets de les coves, uns microorganismes vegetals que s’estenen afavorits per unes males condicions ambientals de llum i temperatura. I canvi de les esca-les i baranes. No obstant, queden pendents molts arranjaments espe-cialment el de l’enllumenat. Actualment les coves són una important font d’ingressos per les seves innumerables visites. Tanmateix estan manca-des d’un pla de manteniment i explotació que les exposa a les inclemèn-cies circumstancials. La degradació de les coves seria un gran revés per Collbató.
Dissabtes, diumenges i festius de 10 a 13h i de CONEIX-LES16:30 a 18:30h./Visites grups concertats de di-marts a divendres de 10 a 13h./Agost de dimarts a diumenge de 10 a 13 i de 16:30 a 18:30h.
Tancat tots els dilluns no festius. Tingueu en compte que l'última visita comença a l'entrada de la Cova i entre la venda d'entrades i la Cova hi ha 20 minuts. No espereu a l'últim moment!!
BREUS: Si hi ha alguna cosa que aquest poble necessita, és un lloc per alsJoves, per desenvolupar el seu potencial i a la mateixa ve-gada orientar-los davant la societat. Abans d’ajudar-los els hem de conèixer, aquí entra elpaper dels educadors al carrer, són necessaris per crear una xarxa per a ells i una major comunicació. Hi ha furts, vandalisme, rebel·lia, dro-gues… Proposem crear, coordinada amb l’escola, una institució o agrupació per al seguiment dels nois amb problemes * Respecte de la Gent Gran,com podem com-plementar els serveis actuals? Un bon com-plement foren elsmèto-des de relaxacióadaptatsa les seves necessitats que estan oferint diver-ses associacions * Ens estimem les Coves?Al nostre petit poble te-nim un impressionant patrimoni natural, un fa-bulós tresor geològic re-conegut, una autèntica meravella de la natura: les Coves són el llibre de registre de l’evolució del carst montserratí: formada i transforma-da entre els700.000 i els 135.000 anys ABANS de Crist. De veritat els Collbatonins tenim molt clara la responsabilitat universal que ens per-toca, de vetllar per a la seva conservació? Som conscients de que això només ens toca a nosal-tres, als Collbatonins?
COLLBATONINS: QUIN COLLBATÓ VOLEM?
Ens preguntem: quin és el model que volem per al nostre poble? Què podem fer per aconseguir-ho? Poden sorgir moltes inquietuds diferents…
Per a fer-ho bé però, hauríem de saber: Què tenim, Què volem, de Quines Eines disposem (Pla estratègic), Com ho portarem a terme i en quins Terminis (Pla Ordenació Urbanística Municipal).
Tenim un municipi petit i dispers, on aproximadament la meitat de la població viu fora del nucli urbà i treballa en altres municipis, amb tots els inconvenients i avantatges que això comporta.
Tenim un Pla Estratègic (2006), molt ben estructurat per una empresa de con-sultoria; però ens ha quedat una mica desfasat. No es contemplava, en cap cas, una situació de crisi econòmica com la que estem patint des de fa uns anys. Caldria preguntar-se què hem estat capaços de realitzar des de que el Pla fou entregat a l’ajuntament fa 5 anys. Aquest Pla estratègic és una guia que l’ajuntament encomana. A l’ajuntament li pertoca decidir posteriorment quins són els objectius que vol/pot aconseguir.
Definim com es duen a terme les diferents actuacions mitjançant el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Des de l’ajuntament encara s’hi està treballant, però NO el tenim aprovat. A Convergència i Unió entenem que és PRIORITARI definir un “FULL DE RUTArealista, comprometre’ns per a treballar-lo, i aconseguir amb el vist i plau i la il.lusió de TOTS els Collbatonins el millor model de poble que podem arribar a imaginar.
ssoc ac o a