Arte e identidad: una relación utópica con la tecnología (Art and identity: a utopian relationship with technology)

Gemma

Description

Resumen
Internet está generando nuevas propuestas comunicativas de carácter interpersonal en las que interviene de una forma definitiva la identidad de los usuarios. Además de lo anterior, el uso que los artistas están haciendo del medio nos ha llevado a plantearnos conceptos y procesos alrededor de los cuales se produce la manifestación y la representación del sujeto en este nuevo entorno. Entre estos conceptos, nos hemos basado en el término utopía y en la relación (histórica) que con ella establecen las nociones de identidad y arte en el ámbito tecnológico.
Abstract
The Internet is generating new forms of interpersonal communication, in which a user?s identity plays a definitive role. Furthermore, the use made of this medium by artists has led to the development of concepts and processes through which the subject can be manifested and represented in this new context. From among these concepts, we have focused on that of utopia and the (historical) relationship together with which the ideas of identity and art have been established in terms of technology.

Sujets

• Arte
• Identidad
• Tecnología
• Avatar
• Utopia
• Monstruo
• Viaje
• Retrato
• Distopía
• ART
• Identity
• Technology
• Monster
• Journey
• Portrait
• Self-portrait
• Dystopia

Informations

• Publié par: erevistas
• Publié le: 01 janvier 2004
• Nombre de lectures: 24
• Langue: Catalan

Extrait

QXP Cornelio 26 16/06/04 10:09 Página I
Juny de 2004 ISSN: 1695-5951
www.uoc.edu/artnodes
Article
Art i identitat: una relació
utòpica amb la tecnologia
http://www.uoc.edu/artnodes/cat/art/pdf/sancornelio0604.pdf
Gemma San Cornelio QXP Cornelio 26 16/06/04 10:09 Página 1
Artnodes Juny de 2004
Juny de 2004 ISSN: 1695-5951
Art i identitat: una relació utòpica amb la tecnologia
Article
Art i identitat: una relació utòpica
*amb la tecnologia
http://www.uoc.edu/artnodes/cat/art/pdf/sancornelio0604.pdf
Gemma San Cornelio
Resum
Internet genera noves propostes comunicatives de caràcter interpersonal, en les quals intervé d’una manera definiti-
va la identitat dels usuaris. A més d’això, l’ús que els artistes fan del mitjà ha provocat que ens plantegem conceptes
i processos entorn dels quals es produeix la manifestació i la representació del subjecte en aquest nou entorn. Entre
aquests conceptes, ens hem basat en el terme utopia i en la relació (històrica) que hi estableixen les nocions d’iden-
titat i art en l’àmbit tecnològic.
Paraules clau
art, identitat, tecnologia, avatar, utopia, monstre, viatge, retrat, autorepresentació, distopia
El futur de l’ésser humà no està a ser «hardware»,
sinó a ser «software», açò és la capacitat per a
1implantar la nostra identitat en altres suports.
artístiques que tracten el concepte d’identitat: la recerca i la repre-
Introducció sentació d’un mateix posseeix moltes vegades una certa dosi d’u-
topia, una dosi que va augmentant en el nou territori artístic i
Tot va començar fa uns quants mesos, quan arribà a les nostres comunicatiu d’Internet i que mirarem d’explicar a continuació.
mans una targeta postal free de color groc cridaner, en què con- La utopia es defineix com un pla, projecte, doctrina o siste-
trastaven dues siluetes negres i el següent eslògan: «Vine a ser ma que complau en teoria, però la pràctica del qual és irrealitza-
2un altre». ble. L’origen del terme prové del llibre de Tomás Moro amb aquest
4«Anar a ser un altre», viure en la pell d’un altre, imaginar altres títol, que descriu una república imaginària. Així, doncs, el terme
experiències: aquesta és la nova panacea que ofereix una impor- utopia apareix inicialment associat a l’organització col·lectiva i al
3tant marca de cervesa en el seu espai d’Internet. Una proposta atrac- govern d’una comunitat. No obstant això, el sentit del terme
tiva, impregnada d’una idea present en moltes de les manifestacions s’ha estès i, molts cops, afecta qualsevol convicció, pensament o
*Aquest article és un extracte de les conclusions de la tesi doctoral Cartografías de la identidad: seis itinerarios para la reflexión en torno a la práctica artística
y comunicativa en la era digital, defensada a la Universitat Politècnica de València l’11 d’abril de 2003.
1. «El futuro del ser humano no está en ser ‘hardware’ sino en ser ‘software’, esto es, la capacidad para implantar nuestra identidad en otros soportes. José Rafa-
el Hernández Arias (2002), Nietzsche y las nuevas utopías, Valdemar, pàg. 177.
2. Eslògan publicitari de www.sanmiguel.es: «Entra en San Miguel City y métete en la piel de uno de sus ciudadanos».
3. Altres marques com Coca-Cola o Habbo Hotel també fan servir aquests tipus d’estratègia publicitària en les seves comunitats virtuals, on l’usuari interactua
amb la resta de membres mitjançant un avatar que és la representació d’ell mateix en l’entorn digital. Així mateix, s’observa la tendència de recrear espais
físics, com ara la ciutat o un hotel, per tal de dotar d’una metàfora referencial aquests espais de caràcter virtual.
4. Diccionario de la RAE, U. (1869), pàg. 776, 3.
© Gemma San Cornelio Esquerdo, 2004 1
© d’aquesta edició: FUOC, 2004QXP Cornelio 26 16/06/04 10:09 Página 2
Artnodes Juny de 2004
Art i identitat: una relació utòpica amb la tecnologia
teoria optimista que esdevé irrealitzable, almenys en el moment
5de la seva formulació, per la qual cosa podríem deduir que es pot
arribar a materialitzar quan ho permetin les circumstàncies pos-
teriors, en forma d’avenços científics o tecnològics.
En relació amb la representació d’un mateix, els avenços tec-
nològics influeixen d’una manera directa en la imatge o la forma
que es plasma en eixos nous suports. Un dels exemples més evi-
dents el tindríem en la fotografia i la revolució que va comportar
quant a democratització de la imatge. Amb tot, la imatge que volem,
la que creem de nosaltres mateixos, no es redueix a una simple
projecció especular, i ni tan sols la fotografia aconsegueix allibe-
rar-se de la intencionalitat de l’artista, de les seves pretensions, de
les estratègies emprades per a donar forma, en podríem dir, a la
idea utòpica de la seva persona, atès que mai no es podran can- Imatge 1. Els pares del rei Valtahu. La terra i els seus
viar determinats aspectes, o tal vegada sí? habitants, 1878
L’establiment de la tecnologia digital i la consolidació de les xar-
xes de comunicació, concretament Internet, ha impel·lit la reflexió
6 En l’actualitat, com abans, la normalitat física permet una inte-i el debat sobre la noció d’identitat des de mitjan anys noranta. Autors
7 gració social que si no es té genèticament, s’aconsegueix mitjançantcom Sherry Turkle, Patricia Wallace, Sandy Stone i Manuel Castells
la cirurgia, a cop de bisturí. D’aquesta manera, entenem que l’as-han estudiat alguns patrons de comportament relatius a la mane-
pecte exòtic pot resultar atractiu fins un cert límit: el que el sepa-ra de presentar-nos i relacionar-nos en l’entorn d’Internet.
ra de l’exclòs. No tots els trets exòtics són acceptats de la matei-Tanmateix, alguns d’aquests models o tendències que es
xa manera, i els que no ho són de cap manera es converteixendonen habitualment a la Xarxa, de manera quotidiana, han estat
8per extensió en monstres.adoptats per artistes i creadors pràcticament al llarg de tota la histò-
La representació del monstre ens ofereix un camí d’abun-ria, per a representar-se ells mateixos i els altres. La manifestació
dants d’exemples, tot i que són especialment destacables els bes-de la identitat, d’una identitat passada pel filtre de la subjectivi-
tiaris existents des de l’edat mitjana i els que varen elaborar natu-tat, reflecteix anhels o desitjos utòpics d’aconseguir i experimen-
ralistes i estudiosos de la ciència en segles posteriors.tar una determinada forma.
Ulisse Aldrovandi, un naturalista del final del segle XVI, recull
en els seus quaderns de viatge un repertori d’éssers de naturale-
Identitats de naturalesa científica sa híbrida i exòtica. Va reunir en una col·lecció especialitzada
minerals, plantes i animals poc coneguts, i exemples de monstruositats
En la persistent cerca d’un mateix, el viatge es presenta com una humanes i animals. La seva obra aporta una iconografia de la mons-
experiència d’autoconeixement, moltes vegades com una infruc- truositat d’inestimable valor (imatge 2).
tuosa fugida d’un mateix, perquè allò que som, en essència, ho Actualment la ciència, i especialment la genètica, es permet
traslladem d’un lloc a un altre amb nosaltres mateixos. la fabricació de monstres: manipulació i experiments d’animals,
En un altre sentit, el viatge, entès amb fins de descobriment, sota l’escut de l’evolució científica, aquella que suposadament és
d’exploració al llarg de molts segles de colonialisme, presenta dirigida a obtenir òptimes condicions de la nostra espècie. Així,
una constant cerca de la trobada amb allò perfecte: la fantasia de doncs, el monstre, des del seu doble vessant, la fascinació i la repul-
trobar paratges i éssers exòtics, sovint inventats, que recullen les sió, es relaciona amb la idea d’utopia en la mesura en què la seva
particularitats òptimes de cadascuna de les parts d’un ésser o espè- primera intenció és la de crear i representar éssers perfectes, iden-
9cie que el compon. No obstant això, aquests éssers també es pre- titats utòpiques, valent-se de determinats avenços i tècniques.
senten, en contrapartida, com a monstres, ja que la seva pecu- Des de la formulació de les teories evolucionistes de Darwin, la
liaritat confirma, d’alguna manera, la normalitat d’allò conegut, ciència i la tecnologia sembla que hagin reemplaçat la filosof