Arte e identidad: una relación utópica con la tecnología (Art and identity: a utopian relationship with technology)
8 pages
Catalan
Obtenez un accès à la bibliothèque pour le consulter en ligne
En savoir plus

Arte e identidad: una relación utópica con la tecnología (Art and identity: a utopian relationship with technology)

-

Obtenez un accès à la bibliothèque pour le consulter en ligne
En savoir plus
8 pages
Catalan

Description

Resumen
Internet está generando nuevas propuestas comunicativas de carácter interpersonal en las que interviene de una forma definitiva la identidad de los usuarios. Además de lo anterior, el uso que los artistas están haciendo del medio nos ha llevado a plantearnos conceptos y procesos alrededor de los cuales se produce la manifestación y la representación del sujeto en este nuevo entorno. Entre estos conceptos, nos hemos basado en el término utopía y en la relación (histórica) que con ella establecen las nociones de identidad y arte en el ámbito tecnológico.
Abstract
The Internet is generating new forms of interpersonal communication, in which a user?s identity plays a definitive role. Furthermore, the use made of this medium by artists has led to the development of concepts and processes through which the subject can be manifested and represented in this new context. From among these concepts, we have focused on that of utopia and the (historical) relationship together with which the ideas of identity and art have been established in terms of technology.

Sujets

Informations

Publié par
Publié le 01 janvier 2004
Nombre de lectures 24
Langue Catalan

Exrait

QXP Cornelio 26 16/06/04 10:09 Página I
Juny de 2004 ISSN: 1695-5951
www.uoc.edu/artnodes
Article
Art i identitat: una relació
utòpica amb la tecnologia
http://www.uoc.edu/artnodes/cat/art/pdf/sancornelio0604.pdf
Gemma San Cornelio QXP Cornelio 26 16/06/04 10:09 Página 1
Artnodes Juny de 2004
Juny de 2004 ISSN: 1695-5951
Art i identitat: una relació utòpica amb la tecnologia
Article
Art i identitat: una relació utòpica
*amb la tecnologia
http://www.uoc.edu/artnodes/cat/art/pdf/sancornelio0604.pdf
Gemma San Cornelio
Resum
Internet genera noves propostes comunicatives de caràcter interpersonal, en les quals intervé d’una manera definiti-
va la identitat dels usuaris. A més d’això, l’ús que els artistes fan del mitjà ha provocat que ens plantegem conceptes
i processos entorn dels quals es produeix la manifestació i la representació del subjecte en aquest nou entorn. Entre
aquests conceptes, ens hem basat en el terme utopia i en la relació (històrica) que hi estableixen les nocions d’iden-
titat i art en l’àmbit tecnològic.
Paraules clau
art, identitat, tecnologia, avatar, utopia, monstre, viatge, retrat, autorepresentació, distopia
El futur de l’ésser humà no està a ser «hardware»,
sinó a ser «software», açò és la capacitat per a
1implantar la nostra identitat en altres suports.
artístiques que tracten el concepte d’identitat: la recerca i la repre-
Introducció sentació d’un mateix posseeix moltes vegades una certa dosi d’u-
topia, una dosi que va augmentant en el nou territori artístic i
Tot va començar fa uns quants mesos, quan arribà a les nostres comunicatiu d’Internet i que mirarem d’explicar a continuació.
mans una targeta postal free de color groc cridaner, en què con- La utopia es defineix com un pla, projecte, doctrina o siste-
trastaven dues siluetes negres i el següent eslògan: «Vine a ser ma que complau en teoria, però la pràctica del qual és irrealitza-
2un altre». ble. L’origen del terme prové del llibre de Tomás Moro amb aquest
4«Anar a ser un altre», viure en la pell d’un altre, imaginar altres títol, que descriu una república imaginària. Així, doncs, el terme
experiències: aquesta és la nova panacea que ofereix una impor- utopia apareix inicialment associat a l’organització col·lectiva i al
3tant marca de cervesa en el seu espai d’Internet. Una proposta atrac- govern d’una comunitat. No obstant això, el sentit del terme
tiva, impregnada d’una idea present en moltes de les manifestacions s’ha estès i, molts cops, afecta qualsevol convicció, pensament o
*Aquest article és un extracte de les conclusions de la tesi doctoral Cartografías de la identidad: seis itinerarios para la reflexión en torno a la práctica artística
y comunicativa en la era digital, defensada a la Universitat Politècnica de València l’11 d’abril de 2003.
1. «El futuro del ser humano no está en ser ‘hardware’ sino en ser ‘software’, esto es, la capacidad para implantar nuestra identidad en otros soportes. José Rafa-
el Hernández Arias (2002), Nietzsche y las nuevas utopías, Valdemar, pàg. 177.
2. Eslògan publicitari de www.sanmiguel.es: «Entra en San Miguel City y métete en la piel de uno de sus ciudadanos».
3. Altres marques com Coca-Cola o Habbo Hotel també fan servir aquests tipus d’estratègia publicitària en les seves comunitats virtuals, on l’usuari interactua
amb la resta de membres mitjançant un avatar que és la representació d’ell mateix en l’entorn digital. Així mateix, s’observa la tendència de recrear espais
físics, com ara la ciutat o un hotel, per tal de dotar d’una metàfora referencial aquests espais de caràcter virtual.
4. Diccionario de la RAE, U. (1869), pàg. 776, 3.
© Gemma San Cornelio Esquerdo, 2004 1
© d’aquesta edició: FUOC, 2004QXP Cornelio 26 16/06/04 10:09 Página 2
Artnodes Juny de 2004
Art i identitat: una relació utòpica amb la tecnologia
teoria optimista que esdevé irrealitzable, almenys en el moment
5de la seva formulació, per la qual cosa podríem deduir que es pot
arribar a materialitzar quan ho permetin les circumstàncies pos-
teriors, en forma d’avenços científics o tecnològics.
En relació amb la representació d’un mateix, els avenços tec-
nològics influeixen d’una manera directa en la imatge o la forma
que es plasma en eixos nous suports. Un dels exemples més evi-
dents el tindríem en la fotografia i la revolució que va comportar
quant a democratització de la imatge. Amb tot, la imatge que volem,
la que creem de nosaltres mateixos, no es redueix a una simple
projecció especular, i ni tan sols la fotografia aconsegueix allibe-
rar-se de la intencionalitat de l’artista, de les seves pretensions, de
les estratègies emprades per a donar forma, en podríem dir, a la
idea utòpica de la seva persona, atès que mai no es podran can- Imatge 1. Els pares del rei Valtahu. La terra i els seus
viar determinats aspectes, o tal vegada sí? habitants, 1878
L’establiment de la tecnologia digital i la consolidació de les xar-
xes de comunicació, concretament Internet, ha impel·lit la reflexió
6 En l’actualitat, com abans, la normalitat física permet una inte-i el debat sobre la noció d’identitat des de mitjan anys noranta. Autors
7 gració social que si no es té genèticament, s’aconsegueix mitjançantcom Sherry Turkle, Patricia Wallace, Sandy Stone i Manuel Castells
la cirurgia, a cop de bisturí. D’aquesta manera, entenem que l’as-han estudiat alguns patrons de comportament relatius a la mane-
pecte exòtic pot resultar atractiu fins un cert límit: el que el sepa-ra de presentar-nos i relacionar-nos en l’entorn d’Internet.
ra de l’exclòs. No tots els trets exòtics són acceptats de la matei-Tanmateix, alguns d’aquests models o tendències que es
xa manera, i els que no ho són de cap manera es converteixendonen habitualment a la Xarxa, de manera quotidiana, han estat
8per extensió en monstres.adoptats per artistes i creadors pràcticament al llarg de tota la histò-
La representació del monstre ens ofereix un camí d’abun-ria, per a representar-se ells mateixos i els altres. La manifestació
dants d’exemples, tot i que són especialment destacables els bes-de la identitat, d’una identitat passada pel filtre de la subjectivi-
tiaris existents des de l’edat mitjana i els que varen elaborar natu-tat, reflecteix anhels o desitjos utòpics d’aconseguir i experimen-
ralistes i estudiosos de la ciència en segles posteriors.tar una determinada forma.
Ulisse Aldrovandi, un naturalista del final del segle XVI, recull
en els seus quaderns de viatge un repertori d’éssers de naturale-
Identitats de naturalesa científica sa híbrida i exòtica. Va reunir en una col·lecció especialitzada
minerals, plantes i animals poc coneguts, i exemples de monstruositats
En la persistent cerca d’un mateix, el viatge es presenta com una humanes i animals. La seva obra aporta una iconografia de la mons-
experiència d’autoconeixement, moltes vegades com una infruc- truositat d’inestimable valor (imatge 2).
tuosa fugida d’un mateix, perquè allò que som, en essència, ho Actualment la ciència, i especialment la genètica, es permet
traslladem d’un lloc a un altre amb nosaltres mateixos. la fabricació de monstres: manipulació i experiments d’animals,
En un altre sentit, el viatge, entès amb fins de descobriment, sota l’escut de l’evolució científica, aquella que suposadament és
d’exploració al llarg de molts segles de colonialisme, presenta dirigida a obtenir òptimes condicions de la nostra espècie. Així,
una constant cerca de la trobada amb allò perfecte: la fantasia de doncs, el monstre, des del seu doble vessant, la fascinació i la repul-
trobar paratges i éssers exòtics, sovint inventats, que recullen les sió, es relaciona amb la idea d’utopia en la mesura en què la seva
particularitats òptimes de cadascuna de les parts d’un ésser o espè- primera intenció és la de crear i representar éssers perfectes, iden-
9cie que el compon. No obstant això, aquests éssers també es pre- titats utòpiques, valent-se de determinats avenços i tècniques.
senten, en contrapartida, com a monstres, ja que la seva pecu- Des de la formulació de les teories evolucionistes de Darwin, la
liaritat confirma, d’alguna manera, la normalitat d’allò conegut, ciència i la tecnologia sembla que hagin reemplaçat la filosofia en la
10del que ens resulta pròxim (imatge 1). pregunta de què és l’home, principi bàsic de la filosofia clàssica: ja
5. Diccionario de la RAE, U. (1992), pàg. 1.452, 6.
6. És ben cert que aquest debat ja es va fer palès als anys setanta i vuitanta per mitjà de les teories postestructuralistes i l’art de la postmodernitat, que anun-
ciaven una fractura, un desglossament de la identitat del subjecte que molts autors reprenen avui dia des de l’espai Internet, veient una continuació i una
confirmació d’aquelles teories.
7. Sherry Turkle (1995), Life on the screen. Patricia Wallace (1999), La psicología de Internet. Manuel Castells, (2001), El poder de la identidad.
8. En una comunitat multicultural com la novaiorquesa, s’accepten certs tipus de trets, com el color de la pell fosca, però fins a un punt determinat, el de resul-
tar exòtic, ja que si fos massa exagerat produiria rebuig. El mateix s’esdevé amb algunes faccions asiàtiques, com l’amplària del nas, que els immigrants s’o-
peren, mentre que el seu color de pell és acceptat.
9. Un exemple conegut per tothom és el de Frankenstein, de Mary Shelley.
10. José Rafael Hernández Arias, op. cit., pàg. 144.
© Gemma San Cornelio Esquerdo, 2004 2
© d’aquesta edició: FUOC, 2004QXP Cornelio 26 16/06/04 10:09 Página 3
Artnodes Juny de 2004
Art i identitat: una relació utòpica amb la tecnologia
Imatge 2. U. Aldrovandi. Il·lustració del seu quadern núm. 6, Imatge 3. Orlan. Self hybridation, núm. 1, 1998
pàg. 47
no és el filòsof, sinó el científic o el tecnòleg, qui defineix l’home. Tant rellevants de la societat. Aquestes implicacions ideològiques van anar
la genètica com la cirurgia estètica es presenten com la resposta a la evolucionant amb l’arribada de la fotografia, encara que és al llarg
utopia estètica d’una manera immediata, especialment la segona. segle XX (i més intensament en la segona meitat) quan l’aparició de
Crear-se un mateix i inventar-se segons determinats cànons noves expressions artístiques (happening, performance, art conceptual)
és l’essència del treball d’artistes com Orlan. Orlan, malgrat defen- juntament amb la consolidació de tecnologies com el vídeo plan-
11sar-se amb una postura crítica, es val dels mateixos mitjans que tegen una nova perspectiva en la representació d’un mateix. En aquest
moltes dones (i també homes) que fan ús de la cirurgia estètica escenari, és ineludible la referència a les teories postestructuralis-
per a adaptar el seu cos als models estètics del moment. Orlan tes i la importància que concedeixen aquestes al llenguatge per a
13només opera el seu rostre, i no podia ser d’una altra manera, per- establir la identitat personal. Aquesta reivindicació de la noció d’i-
què no pot fugir de la nostra cultura occidental, que dóna la dentitat en l’àmbit artístic es produeix des de diferents vessants.
màxima importància al rostre com a representació de l’ésser. No Algunes d’aquestes tendències s’orienten cap a narratives
li interessa canviar la corpulència (més corbes o menys greix) ni implicades amb experiències autobiogràfiques (Sophie Calle, Mari-
canviar de sexe. Amb tot, les cirurgies facials successives poden na Abramovic, etc.). Altres se centren en l’autorepresentació a par-
representar un canvi d’identitat física i psicològica. tir de personatges inventats o als quals s’aproximen transformant-
En els seus últims treballs, com podem observar en la imatge ne la imatge. Un dels mitjans més emprats és la fotografia, que permet,
3, Orlan fa servir la fotografia digital, en lloc de les operacions, bé mitjançant una posada en escena i abillaments (Pierre Molinier,
per a continuar la seva particular exploració de la identitat a par- Cindy Sherman), bé fent ús de manipulacions tècniques (Starn Twins),
tir de trets de diferents ètnies, que barreja en el seu retrat. crear imatges d’un mateix que representen la interpretació de
papers aliens, d’éssers que no poden ser ells mateixos en la vida
real, però sí en l’artística. És, amb tot, destacable l’exemple de Lynn
L’herència de Prometeu Hershmann (imatge 4), que va estar interpretant dia a dia el paper
d’una dona inventada per ella mateixa. Roberta Breitmore va sig-
12L’individu es creu artista del seu cos nificar el seu alter ego durant gairebé deu anys (de 1971 a 1978),
portant a terme una espècie de performance a temps real fins al
14Al llarg de la història els artistes han fet de creadors d’ells mateixos punt d’arribar a executar-la públicament.
i dels altres. Especialment el gènere del retrat ha servit per a repre- Podríem dir, arran del que s’acaba de comentar, que aquesta
sentar, d’una manera més evident, els caràcters aparentment més vida artística proporciona un espai on té cabuda la multipersonali-
11. «Un determinat sector de la premsa molt maldient no havia comprès el significat de les meves intervencions anteriors, van creure que jo només tractava de
ser més bella i que per això triava les dones més notables de la història de l’art. Vaig voler demostrar que no és així; amb els meus implants va quedar clar
que la meva intenció no és respondre a un cànon de bellesa, que justament qüestiono; d’altra banda, sóc absolutament original i els he desorientat«. A Orlan
Corinne Sacca-Abadi, La caiguda de la metàfora: quan el que és real s’apodera de l’escena (vegeu la bibliografia).
12. «El individuo se cree artista de su cuerpo». José Rafael Hernández Arias, op. cit., pàg. 172.
13. Aquestes teories es van fer presents en treballs de molts artistes, com Bàrbara Kruger, que va estar vinculada teòricament a aquest moviment intel·lectual.
14. Es pot trobar més informació d’aquest projecte al web de l’artista (http://www.lynnhershman.com) o a Lynn Hershmann Leeson (1996), Clicking in and
clicking on: hot links to digital culture, Seattle, Seattle Bay Press.
© Gemma San Cornelio Esquerdo, 2004 3
© d’aquesta edició: FUOC, 2004QXP Cornelio 26 16/06/04 10:09 Página 4
Artnodes Juny de 2004
Art i identitat: una relació utòpica amb la tecnologia
[www2]ara la de Victòria Vesna, que tracta la noció de cos i la d’avatar
en alguns dels seus projectes; altres artistes es decanten per la narra-
tivitat en la construcció de perfils identitaris, com el treball what-
[www3]youget, de R. Aguirrezabala. Quant a l’experimentació amb
identitats alienes, és especialment interessant el projecte The
[www4]exchange program, en el qual es proposa i es porta a terme
un intercanvi d’identitats entre un grup d’estudiants nord-ameri-
cans de dos en dos. Fins i tot l’iniciador del projecte, Michael
[www5]Mandiberg, elabora tota una guia per a interpretar-lo a ell mateix.
L’exemple esmentat a la introducció, com a mostra d’un model
de comunitats virtuals emergents, representa una combinació de
18diferents entorns: el joc de rol, en la seva versió MUD, dins un
marc visual gràfic amb un cert nivell d’animació (imatge 5).
Aquests productes tenen com a objectiu principal la creació i con-Imatge 4. Imatges de la transformació de Lynn Hershmann en
19Roberta Breitmore següent consolidació d’una comunitat virtual.
tat. No ens cansaríem d’esmentar exemples predecessors i contemporanis
de gran interès, des de diferents disciplines, com la mitologia (el mite
de Proteu, el d’Amfitrió, etc.), la literatura (William Wilson, de Poe;
Dr. Jekyll i Mr. Hyde, de Stevenson, etc.) i el cinema (Zelig, de W.
Allen; La doble vida de Verònica, de K. Kieslowski, etc.), en què els
protagonistes prenen diferents punts de vista i es converteixen en
personatges múltiples: dobles, transvestits o màquines.
Així mateix, alguns descobriments científics i possibilitats tèc-
niques del moment han facilitat en l’àmbit creatiu l’interès per la
construcció d’identitats utòpiques. Per exemple, el descobriment
de l’electricitat i del fonògraf per part d’Edison, influencia, indub-
15tablement, el treball de Villiers de L’Isle-Adam, La Eva futura, per
a creure en la possibilitat –tot i que fos en l’àmbit de la ficció– de
crear éssers autòmats a imatge i semblança dels humans. Un
16exemple semblant té lloc al relat de Hoffman L’home de l’arena.
Imatge 5. Apartament i personatge assignat a San Miguel CityTornant a l’actualitat i reprenent l’interès per la invenció d’identitats
que s’expressa quotidianament en la comunicació per Internet, cons-
tatem que reverteix, així mateix, en el pla creatiu. Aquesta dispo-
Les estratègies lúdiques comencen amb la creació d’un per-sició es manifesta en algunes ficcions hipertextuals i en treballs de
sonatge fictici (un avatar, generalment de caràcter gràfic) que estànet art. En el cas de les ficcions hipertextuals es presenta una
17 immers en una narrativa, en part organitzada i en part que va crei-constant incidència en el desmembrament de la identitat: con-
flictes interiors i adopció de personalitats fictícies són arguments xent amb la interacció de l’usuari amb l’aplicatiu i amb la resta de
recurrents en un mitjà que permet la diversificació d’identitats, de personatges que intervenen en la comunitat. Aquestes accions serien
un reflex de l’interès per l’experimentació de vides paral·leles quela mateixa manera que permet la bifurcació de trames argumen-
es construeixen en línia (on line) i les comunitats virtuals es con-tals. D’altra banda, en l’entorn artístic, o de net art, es presenten
verteixen en el si d’aquest tipus de fenòmens.diferents tendències: des de les més evidents manifestacions d’au-
toretrats fragmentaris, com el treball de Natalie Bookchin The És evident que a tots ens agrada experimentar personatges i vides
[www1]construction of Natalie, fins a reflexions d’altres tipus, com alienes, i encara que açò no és absolutament nou, com hem pogut
15. Villiers de l’Isle Adam (1988), La Eva futura, Madrid, Valdemar Ediciones.
16. E.T.A. Hoffmann (1996), Cuentos (I), Madrid, Alianza Editorial.
17. Segons afirmà Mark Berstein, científic en cap d’Eastgate, en una entrevista del 1999 (vegeu la bibliografia), aquest tema es repeteix a algunes ficcions hiper-
textuals, com a In Small & Large Pieces i Patchwork Girl i Engineering the Body Electric.
18. Multi User Dungeons (adaptació a la xarxa del tradicional joc de rol).
19. Som conscients que s’està produint un canvi en el panorama de les comunitats virtuals: sota el nostre punt de vista les formes MUD han evolucionat cap a
aquests models de comunitat virtual gràfica, en lloc de textual, i patrocinada per una marca, en aquest cas San Miguel.
[www1]: http://www.easylife.org/natalie/natalie.html
[www2]: http://193.203.239.9/edith-russ-haus/english/avatar.html" \l "top
[www3]: http://www.whatyouget.net
[www4]: http://exchangeprogram.org
[www5]: http://turbulence.org/Works/guide
© Gemma San Cornelio Esquerdo, 2004 4
© d’aquesta edició: FUOC, 2004QXP Cornelio 26 16/06/04 10:09 Página 5
Artnodes Juny de 2004
Art i identitat: una relació utòpica amb la tecnologia
comprovar, el ciberespai es presenta com un espai alternatiu, on es fet relativament accessible per a un ciutadà mitjà. No ens referim
pot provar paral·lelament, sense trencar la nostra línia, allò que som. tan sols als espais de comunicació i relació, comentats abans,
Al web podem viure narratives i jocs envoltants, en definitiva, una sinó també a la publicació de pàgines personals on cadascú exhi-
vida semificcional, perquè la nostra consciència ens fa tornar a l’es- beix allò que més li interessa de la seva biografia, tant oficial com
21pai en què habitem fora de línia (off line) un cop premem l’inte- extraoficial. Si volem conèixer la identitat d’algú, dels seus fets
rruptor de l’ordinador o desviem la nostra vista del monitor. i de les seves quimeres, només hem d’introduir el seu nom en un
Així, doncs, podríem afirmar que el mitjà Internet, des de la cercador. Si aquesta persona posseeix una pàgina personal o un
seva aparició, ha alimentat una sèrie d’utopies, una de les quals weblog (imatge 6), tindrem l’oportunitat de trobar fotografies de
és la de construir i habitar identitats diferents. familiars, amics, records de viatges i una sèrie d’elements narra-
tius que configuren el nostre univers de la memòria i del dia a dia.
Recórrer les pàgines personals és semblant a veure per televisió
Utopies i distopies d’Internet un reality show: la curiositat ens empeny al seguiment de perso-
natges famosos i d’aquells que no ho són tant.
La tecnologia, com hem anat dient, sembla que ofereix respos-
tes al descrèdit de les utopies socials i polítiques del segle passat,
tant la socialista com la capitalista: davant del buit ideològic es pro-
dueix una mistificació del ciberespai, mitjançant definicions que
el descriuen, d’una manera absolutament abstracta, amb termes
simbòlics i metafòrics com ara rizoma, telèpoli o biblioteca de Babel.
D’altra banda, la utopia d’Internet presentaria similitud amb
el concepte clàssic en la dimensió que adopta l’anhel d’immorta-
litat com un estat paradisíac de l’home, on preval el concepte d’u-
niversalitat. Aquesta utopia política defineix la Xarxa com un
espai democràtic on tothom pot tenir el seu lloc i manifestar la seva
opinió sense restriccions ideològiques o geogràfiques.
Aquesta idea anterior, a més del caràcter no espacial (o deses-
pacialitzat) del mitjà, en el sentit més literal del terme, és la que
20ha donat lloc a la construcció de països i regions inventats. De
la mateixa manera, s’ha considerat Internet com una via per a eli-
minar la propietat privada. No obstant això, aquestes utopies
tenen el seu anvers o distopies, que preveuen, gens desencami- Imatge 6. Model estàndard de pàgina personal a Geocities de
yahoo.esnades, que els més poderosos dominaran els espais i serveis pri-
vilegiats: la privatització de serveis de correu electrònic, periòdics
digitals i la resta de continguts inicialment gratuïts és un fet que
es va consumant a poc a poc.
Un altre tòpic, relatiu a la manera de relacionar-nos amb per- Una perspectiva múltiple
sonalitats fictícies, es basa en l’anonimat, l’absència de pistes
visuals que ens alliberen de la determinació de l’aparença física. La nostra societat assumeix les noves tecnologies, però continuem
A Internet ens creiem anònims perquè ningú no ens veu, però dei- tenint models socials i comunicatius antics, i pràctiques creatives
xem un rastre en cada moviment, en cada clic. Som anònims, però que es mantenen. La tradició conviu amb el que és modern i sovint
no tant com pensem. Els mecanismes de seguiment de dades i iden- es contradiu tant com es complementa; en l’art és especialment
titats per a localitzar els usuaris es fan complexes i, de vegades, on es pot percebre aquesta tendència: l’absència d’un focus con-
tenim la sensació d’estar controlats. cret provoca la barreja de tendències tan dispars com un retrat pictò-
La idea del poder, plasmada en la imatge i en la possibilitat de ric realista, una videoperformance i un treball de net art en una
tenir una presència mitjançant el retrat antic, eixa idea que per- mateixa sala d’exposicions, per esmentar tres aproximacions a la
segueix l’home al llarg de la seva vida, torna a ser reclamada per representació de la identitat des de tres suports diferents. Les comu-
la tecnologia, tot i que ens adonem que no és tan senzill com sem- nitats virtuals artístiques, que considerem un important vehicle i
bla. En aquesta línia, no podem negar que una certa democratit- suport per als artistes en general, també mostren aquesta hete-
zació ha acompanyat aquests anys d’Internet almenys pel que fa rogeneïtat. En general, considerem (tal vegada utòpicament) que
a la possibilitat de fer-se present en un mitjà de tant gran abast, la Xarxa, com a espai de comunicació, aglutinador de comunitats
20. Alguns exemples d’això són els següents: Waveland, un país virtual ecologista (http://www.waveland.org), la monarquia constitucional de Liz Sterling (http://www.liz-
bekistan.com) i la famosa Sealand (http://www.sealand.com).
21. Patricia Wallace suggereix a La psicología de Internet que una pàgina personal d’Internet té components d’autoretrat i d’autobiografia alhora.
© Gemma San Cornelio Esquerdo, 2004 5
© d’aquesta edició: FUOC, 2004QXP Cornelio 26 16/06/04 10:09 Página 6
Artnodes Juny de 2004
Art i identitat: una relació utòpica amb la tecnologia
PAJARES TOSCA, S. (1999). Entrevista a Mark Berstein, científico jefeartístiques, representa un mitjà especialment favorable per a la difu-
de Eastgate [entrevista en línia]. [Data de consulta: octubre 2003]. sió i la informació entre els mateixos artistes, crítics i gent vincu-
<http://www.ucm.es/info/especulo/hipertul/entrevista.htm>lada al món de l’art en general.
SACCA-ABADI, C. (1996). Orlan, la caída de la metáfora: cuando loAquesta multiplicitat d’opcions no es fa present tan sols en la
real se adueña de la escena. [article en línia]. [Data de consulta:
faceta artística, sinó també en la personal i quotidiana; d’alguna
octubre 2003].
manera, ens adaptem i reinventem davant de cada situació que ho
<http://www.apa.org.ar/otram/orlan01.htm>
requereixi: en alguns casos ens apropiem de les experiències dels
TURKLE, S. (1997). Life on the screen. First Touchstone edition. Nova
altres de diferents maneres, o mostrem aquella cara, aquell aspec- York: Touchstone, 347 pàg.
te inimaginable fins i tot per a nosaltres mateixos. Però després tor- WALLACE, P. (2001). La psicología de Internet. Barcelona: Paidós, 334
narem a la nostra pròpia pell, havent portat un tros d’eixa expe- pàg.
riència, que incorporarem al nostre registre personal, perquè com
deia Italo Calvino, «què som cadascun de nosaltres sinó una com-
22binatòria d’experiències, d’informacions, de lectures, d’imaginacions?» Enllaços relacionats
STONE, A.R. (1993). Violation and virtuality: two cases of physical
Bibliografia and psychological boundary transgression and their implications.
[Article en línia]. [Data de consulta: novembre 2001].
Article en què Sandy Stone reflexiona sobre les implicacions de l’úsBREITWEISER, S. (ed.) (2001). Double life: Identität und
d’identitats alienes des de diverses disciplines, contraposant diferentsTransformation in der zeitgenössischen Kunst / identity and
casos concrets.transformation in contemporary art. Catàleg d’exposició. Colònia,
Viena: Generali Foundation.
CALVINO, I. (1992). «Multiplicidad». A: Seis propuestas para el http://eserver.org/gender/violation-and-virtuality.txt
próximo milenio. Madrid: Ed. Siruela, 3a edició.
CASTELLS, M. (1997). «El poder de la identidad». A: La era de la «Avatars and others». (2001)
información: economía, sociedad y cultura. Madrid: Alianza Editorial, Exposició basada en l’ús de l’avatar i de la identitat en l’art
volum II. contemporani. Hi participen Victoria Vesna, Dan Graham i Lynn
CORTÉS, J.G. (1997). El rostro velado: travestismo e identidad en el Hershman, entre altres.
arte. Catálogo de exposición. Sant Sebastià: KM Kulturunea, 343 pàg.
DICCIONARIO DE LA RAE U. (1869). [Diccionari en línia]. [Data de http://193.203.239.9/edith-russ-
consulta: 12 de desembre de 2002]. haus/english/avatar.html#top
<http://www.rae.es> (1992). [Diccionari en línia]. [Data de Recull de gran part de les il·lustracions dels viatges d’Aldrovandie de 2002]. (Universitat de Bolonya)
<http://www.rae.es>
DIVERSOS AUTORS (1878). La tierra y sus habitantes. Barcelona. http://www.filosofia.unibo.it/aldrovandi/pinakesweb/main.as
Llibre de viatges, volums I i II. p?language=it
GAGGI, S. (1998). From text to hypertext. Filadèlfia (Pennsilvània):
University of Pennsylvania Press, 169 pàg. Pàgina oficial d’Orlan
HERNÁNDEZ ARIAS, J.R. (2002). «IV. Nietzsche y las nuevas utopías».
A: Nietzsche y las nuevas utopías. Madrid: Valdemar, pàg. 131-190.
http://www.orlan.net/
HERSHMANN LEESON, L. (1996). Clicking in: hot links to a digital
culture. Seattle: Seattle Bay Press, 371 pàg.
Pàgina oficial de Lynn Hershman
HOFFMANN, E.T.A. (1996). «El hombre de la arena». A: Cuentos (I).
Madrid: Alianza Editorial, 5a edició.
http://www.lynnhershman.com/
ISLE ADAM, V. DE L’ (1988). La Eva futura. Madrid: Valdemar
Ediciones, 267 pàg.
Si vols citar aquest document, pots fer servir la següent referència:
SAN CORNELIO, Gemma (2004). «Art i identitat: una relació utòpica amb la tecnologia». Artnodes [article en línia]. UOC.
[Data de consulta: dd/mm/aa].
<http://www.uoc.edu/artnodes/cat/art/pdf/sancornelio0604.pdf>
ISSN 1695-5951
22. Italo Calvino (1985), Seis propuestas para el próximo milenio, Ed. Siruela.
© Gemma San Cornelio Esquerdo, 2004 6
© d’aquesta edició: FUOC, 2004QXP Cornelio 26 16/06/04 10:09 Página 7
Artnodes Juny de 2004
Art i identitat: una relació utòpica amb la tecnologia
Gemma San Cornelio
Consultora dels estudis de Comunicació Audiovisual (UOC)
gsan_cornelio@uoc.edu
Llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València (UPV) i doctora per la mateixa universitat en el seu pro-
grama de Comunicació Audiovisual. En els darrers anys ha desenvolupat la seva tasca investigadora, creativa i docent a la
Universitat Politècnica de València i a altres entorns institucionals i privats. Actualment és consultora de l’assignatura Art i
estètica digital, dins el programa de Comunicació Audiovisual de la UOC, i professora del màster de Comunicació multimè-
dia de la Universitat Politècnica de València. A més, és col·laboradora de la revista en línia Artnodes. La seva línia de recer-
ca explora les relacions que s’estableixen entre la disciplina artística i la comunicació en els entorns digitals i interactius, i se
centra especialment en les estratègies de representació de la identitat.

  • Accueil Accueil
  • Univers Univers
  • Livres Livres
  • Livres audio Livres audio
  • Presse Presse
  • BD BD
  • Documents Documents