La resistència liberal de Lleida davant la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís

Antoni

Description

Resumen
Ante el fracaso de la contrarrevolución interior efectuada por los realistas a partir prácticamente del inicio del sistema constitucional inaugurado por la revolución de Riego los elementos más absolutistas organizaron mediante la celebración del Congreso de Verona la invasión del territorio español por las tropas francesas (los Cien Mil Hijos de San Luis). La reacción de las instituciones locales leridanas, sobretodo de la Paeria (ayuntamiento) no se hizo esperar. Rápidamente rechazo fervientemente la imposición extranjera y organizaron la resistencia en el interior de la ciudad. Aunque esta topó con la penuria económica de la hacienda municipal, motivo por el cual, tuvieron que realizar una guerra defensiva. Esta tuvo éxito ya que resistieron a la invasión hasta el último día de octubre del año 1823, convirtiéndose juntamente con ciudades como Barcelona o Tarragona, en los baluartes del liberalismo.
Abstract
Before the failure of the inner contrarevolución conducted by the realists to practically start off of the beginning of the constitutional system inaugurated by the revolution of Riego the absolutists elements they organized by means of the celebration of the congress of Verona the invasion of the Spanish territory by the French troops (One hundred Thousand Children of San Luis). The reaction of the Lleida?s local institutions, coverall of the Paeria (city council) was not made hope. Quickly they rejected fervent the foreigner imposition and they organized the inner resistance of the city. Although this hit the economic shortage of the municipal property, reason by which, they had to make a defensive warfare. This tactics were successful since they resisted to the invasion until the last day of the month of October of year 1823, to turned itself together with cities like Barcelona or Tarragona, in the bastions of liberalism.
Resum

Davant el fracàs de la contrarevolució interior efectuada pels reialistes a partir, pràcticament, de l?inici del sistema constitucional inaugurat per la revolució de Riego de l?any 1820, els elements més absolutistes van organitzar mitjançant la celebració del Congrés de Verona la invasió del territori espanyol portada a terme per les tropes franceses (els Cent Mil Fills de Sant Lluís). La reacció de les institucions locals lleidatanes, sobretot de la Paeria (ajuntament), no es va fer esperar. Ràpidament va refusar fervorosament la imposició estrangera i van planejar la resistència a l?interior de la ciutat. Encara que aquesta va topar amb la penúria econòmica de l?hisenda municipal, motiu pel qual, van tenir que realitzar una guerra defensiva. Aquesta va tenir èxit ja que van resistir a la invasió forana fins al darrer dia del mes d?octubre de l?any 1823, convertint-se juntament amb ciutats com Barcelona o Tarragona, en els baluards del liberalisme.

Sujets

• Milicia nacional
• Trienio Liberal
• Lleida
• Absolutismo
• Cien Mil Hijos de San Luis
• National Militia
• Absolutism
• Absolutisme

Informations

• Publié par: erevistas
• Publié le: 01 janvier 2007
• Nombre de lectures: 24
• Langue: Español

Extrait

HISPANIA NOVA
Revista de Historia Contemporánea
http://hispanianova.rediris.es


SEPARATA
Artículo de opinión

Nº 7 - Año 2007

E-mail: [e-mail]
© HISPANIANOVA
ISSN: 1138-7319 - Depósito legal: M-9472-1998
Se podrá disponer libremente de los artículos y otros materiales contenidos en la revista
solamente en el caso de que se usen con propósito educativo o científico y siempre y cuando
sean citados correctamente. Queda expresamente penado por la ley cualquier
aprovechamiento comercial.
HISPANIA NOVA. Revista de Historia Contemporánea. Número 7 (2007) http://hispanianova.rediris.es







La resistència liberal de Lleida davant la invasió dels
Cent Mil Fills de Sant Lluís


Antoni Sánchez i Carcelén
Universitat de Lleida
[e-mail]



HISPANIA NOVA. Revista de Historia Contemporánea. Número 7 (2007) http://hispanianova.rediris.es

HISPANIA NOVA
http://hispanianova.rediris.es/


Antoni Sánchez i Carcelén: La resistència liberal de Lleida davant la invasió
dels Cent Mil Fills de Sant Lluís


RESUMEN
Ante el fracaso de la contrarrevolución interior efectuada por los realistas a partir
prácticamente del inicio del sistema constitucional inaugurado por la revolución de Riego los
elementos más absolutistas organizaron mediante la celebración del Congreso de Verona la
invasión del territorio español por las tropas francesas (los Cien Mil Hijos de San Luis). La
reacción de las instituciones locales leridanas, sobretodo de la Paeria (ayuntamiento) no se
hizo esperar. Rápidamente rechazo fervientemente la imposición extranjera y organizaron la
resistencia en el interior de la ciudad. Aunque esta topó con la penuria económica de la
hacienda municipal, motivo por el cual, tuvieron que realizar una guerra defensiva. Esta
tuvo éxito ya que resistieron a la invasión hasta el último día de octubre del año 1823,
convirtiéndose juntamente con ciudades como Barcelona o Tarragona, en los baluartes del
liberalismo.

Palabras clave: Milicia Nacional, Trienio Liberal, Lleida, absolutismo y Cien Mil Hijos de
San Luis.

ABSTRACT
Before the failure of the inner contrarevolución conducted by the realists to practically start
off of the beginning of the constitutional system inaugurated by the revolution of Riego the
absolutists elements they organized by means of the celebration of the congress of Verona
the invasion of the Spanish territory by the French troops (One hundred Thousand Children
of San Luis). The reaction of the Lleida’s local institutions, coverall of the Paeria (city
council) was not made hope. Quickly they rejected fervent the foreigner imposition and they
organized the inner resistance of the city. Although this hit the economic shortage of the
municipal property, reason by which, they had to make a defensive warfare. This tactics
were successful since they resisted to the invasion until the last day of the month of October
of year 1823, to turned itself together with cities like Barcelona or Tarragona, in the bastions
of liberalism.

Key words: National Militia, Liberal Triennium, Lleida, absolutism, and One hundred
Thousand Children of San Luis.

HISPANIA NOVA. Revista de Historia Contemporánea. Número 7 (2007) http://hispanianova.rediris.es
RESUM:
Davant el fracàs de la contrarevolució interior efectuada pels reialistes a partir,
pràcticament, de l’inici del sistema constitucional inaugurat per la revolució de Riego de
l’any 1820, els elements més absolutistes van organitzar mitjançant la celebració del
Congrés de Verona la invasió del territori espanyol portada a terme per les tropes franceses
(els Cent Mil Fills de Sant Lluís). La reacció de les institucions locals lleidatanes, sobretot de
la Paeria (ajuntament), no es va fer esperar. Ràpidament va refusar fervorosament la
imposició estrangera i van planejar la resistència a l’interior de la ciutat. Encara que aquesta
va topar amb la penúria econòmica de l’hisenda municipal, motiu pel qual, van tenir que
realitzar una guerra defensiva. Aquesta va tenir èxit ja que van resistir a la invasió forana
fins al darrer dia del mes d’octubre de l’any 1823, convertint-se juntament amb ciutats com
Barcelona o Tarragona, en els baluards del liberalisme.

Paraules claus: Milícia Nacional, Trienni Liberal, Lleida, absolutisme y Cent Mil Fills de
Sant Lluís.

HISPANIA NOVA. Revista de Historia Contemporánea. Número 7 (2007) http://hispanianova.rediris.es
La resistència liberal de Lleida davant la invasió dels
Cent Mil Fills de Sant Lluís






Antoni Sánchez i Carcelén

Universitat de Lleida
[e-mail]








1. LA PLANIFICACIÓ DE LA INTERVENCIÓ ESTRANGERA PER DERROTAR EL
RÈGIM CONSTITUCIONAL: EL CONGRÉS DE VERONA
El dia 20 d’octubre de 1822 es va inaugurar un congrés de la Santa Aliança a
Verona. Aquest va reunir els representants de les potències europees per tractar l’afer de la
revolució espanyola. Anglaterra hi va enviar lord Wellington, amb la missió de defensar
postures no intervencionistes a Espanya. França hi va destinar Montmorency, en principi
amb la idea que presentés una posició moderada envers les ànsies intervencionistes de
Prússia, però Chateaubriand va estar present i va adquirir un paper protagonista. Ferran VII
va designar emissari el comte d’Espanya, tot plegat amb l’objectiu que d’aquest congrés en
sortís un acord d’intervenció a Espanya. Després de diverses reunions les potències
europees van decidir condemnar públicament la revolució espanyola al·legant que el sistema
constitucional era incompatible amb el monàrquic, ja que el principi de la sobirania del poble
era oposada al dret diví. Així doncs, van decidir retornar Espanya a l’absolutisme anterior a
la revolució gaditana. Primer de tot, a través de negociacions diplomàtiques, però si
aquestes fracassaven es va subscriure un acord secret per a què França donés suport
material en cas d’una guerra contra el sistema liberal espanyol. França va adduir com raó
1principal el perill que suposava la possible expansió de la revolució al seu país.


1 Ulrike SCHMIEDER, Prusia y el Congreso de Verona. Estudio acerca de la política de la Santa
Alianza en la cuestión española. Madrid, Ediciones del Orto, 1998, pp. 84-148; i Ramon GONZÁLEZ
FLÓREZ, “Chateaubriand y la guerra de España de 1823”, Aportes, nº 13 (1990), pp. 75-94.
HISPANIA NOVA. Revista de Historia Contemporánea. Número 7 (2007) http://hispanianova.rediris.es
2. LA RESPOSTA DEL PODER CENTRAL LIBERAL
A finals de desembre de 1822, els ambaixadors de França, Àustria, Prússia i Rússia
van presentar al govern espanyol les seves queixes i un ultimàtum si no es feia cas a les
seves propostes, ja que segons ells, la revolució espanyola era la causa última de la
flamarada liberal europea. La resposta del govern espanyol no es va fer esperar i, el 9 de
gener de 1823, Evaristo San Miguel contestava als ambaixadors que “la España está regida
por una Constitución promulgada, aceptada y jurada en el año de 1812, y reconocida por las
Potencias que se reunieron en el Congreso de Verona”. Afegia que el govern espanyol no
pensava modificar la Constitució. Ràpidament les Corts van donar suport al govern. A
continuació, el govern anglès, a través del seu ambaixador, va intentar pressionar al govern
espanyol per a què fes concessions. Però, ni el govern ni les Corts estaven en aquells
2moments per fer cap tipus d’atorgament.

3. LA REACCIÓ DEL PODER LOCAL LIBERAL LLEIDATÀ
L’ajuntament i la diputació de Lleida van acordar que havien de felicitar al govern i a
les Corts per la decisió pressa i ho van celebrar públicament, alhora que demanaven al Rei
que es definís. Però, la resposta massiva de la Catalunya constitucional no va aturar
l’ofensiva francesa i, el 28 de gener de 1823, Lluís XVIII anunciava oficialment a l’Assemblea
francesa que “cent mil francesos comandats per un príncep de la meva família, als quals el
meu cor es complau d’anomenar fills meus, estan a punt de marxar invocant el Déu de Sant
Lluís, per conservar al tron d’Espanya un descendent d’Enric IV, preservar aquest bon
3reialme de la ruïna i reconc