Presentació del dossier "TIC i patrimoni" (Presentación del dossier "TIC y patrimonio") (Presentation of dossier "ICT and Heritage")

-

Documents
3 pages
Obtenez un accès à la bibliothèque pour le consulter en ligne
En savoir plus

Description

Resum
Ja fa uns quants anys que les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) formen part de la nostra vida, i per aquest motiu han anat perdent l?apel·latiu de noves tecnologies per a convertir-se senzillament en TIC. A poc a poc aquestes tecnologies s?han incorporat amb més o menys fortuna als diversos àmbits professionals i, en general, de la nostra vida. Per això, ja hem superat una primera etapa d?ignorància absoluta, s?ha pogut constatar allò que les tecnologies actuals ens permeten millorar de les nostres tasques presents i allò que voldríem que fessin però que encara no fan.
Resumen
Ya hace unos cuantos años que las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) forman parte de nuestra vida, por lo que han ido perdiendo el apelativo de nuevas tecnologías para convertirse sencillamente en TIC. Poco a poco estas tecnologías se han ido incorporado con más o menos fortuna a los diversos ámbitos profesionales y, en general, de nuestra vida. Por este motivo, ya hemos superado una primera etapa de ignorancia absoluta, hemos podido constatar que las tecnologías actuales nos permiten mejorar nuestras tareas presentes y también sabemos lo que querríamos que hicieran pero que todavía no hacen.
Abstract
For some years now, information and communication technologies (ICT) have formed part of our lives, and, for this reason, the ?new technologies? tag has fallen out of use to be replaced by ICT. These technologies have slowly been introduced, with greater or lesser success, into a range of professional fields and our lives in general. Thus, now that we have overcome the first stage of complete ignorance, we can see how these technologies allow us to improve the tasks being carried out, whilst also highlighting those tasks we would like them to do in the future.

Sujets

Informations

Publié par
Publié le 01 janvier 2005
Nombre de visites sur la page 17
Langue Catalan
Signaler un problème

Portada cat. 26/05/05 10:40 Página I
Les humanitats en l’era digital
Núm. 7 | Maig de 2005 DOSSIER
TIC i patrimoni
SUMARI
1Dossier «TIC i patrimoni». Presentació
Cèsar Carreras
3Desafiaments en les aplicacions de les TIC/TCU en el patrimoni cultural
Kim H. Veltman
L’ús dels webs per a afavorir l’accés i l’increment de públic als museus:
24experiències dels museus nacionals britànics
Margarida Loran
Difusió selectiva de portals virtuals culturals: els casos del Jardí Botànic
31de Barcelona i la vall de Boí
Cèsar Carreras
Núm. 7 | Maig de 2005 ISSN 1575-2275 Revista electrònica dels Estudis d'Humanitats i Filologia de la UOCQXP Artículo 03 26/05/05 10:41 Página 1
Les humanitats en l’era digital
www.uoc.edu/digithum
DOSSIER «TIC i patrimoni»
Presentació
Cèsar Carreras
Professor dels Estudis d’Humanitats i Filologia de la UOC
ccarreras@uoc.edu
CITACIÓ RECOMANADA
CARRERAS, Cèsar (2005). “Presentació”. A: CARRERAS, Cèsar (coord.). “TIC i patrimoni” [dossier en línia]. Digithum.
Núm. 7. UOC. [Data de consulta: dd/mm/aa].
<http://www.uoc.edu/digithum/7/dt/cat/carreras01.pdf>
ISSN 1575-2275
«Tots som molt ignorants. El que passa és que
no tots ignorem les mateixes coses.»
Albert Einstein
Ja fa uns quants anys que les tecnologies de la informació i la alguns casos, pel que fa a la comunicació amb el públic o la ges-
comunicació (TIC) formen part de la nostra vida, i per aquest tió de continguts.
motiu han anat perdent l’apel·latiu de noves tecnologies per a Al nostre país l’evolució ha estat més lenta i encara som a l’e-
convertir-se senzillament en TIC. A poc a poc aquestes tecno- tapa dels primers passos, sense que els gestors d’institucions
logies s’han incorporat amb més o menys fortuna als diversos culturals hagin decidit emprar activament les tecnologies de la
àmbits professionals i, en general, de la nostra vida. Per això, ja informació i la comunicació. Perquè us en feu una idea, actual-
hem superat una primera etapa d’ignorància absoluta, s’ha ment només un 40% dels nostres museus disposen d’un espai
pogut constatar allò que les tecnologies actuals ens permeten web, i la majoria no pas per iniciativa pròpia, sinó gràcies a les
millorar de les nostres tasques presents i allò que voldríem que administracions o les empreses a què pertanyen. L’informe pre-
fessin però que encara no fan. liminar Situació de les tecnologies de la informació a les insti-
[www1]Aquests primers passos de les TIC s’han esdevingut en dife- tucions de la memòria a Catalunya, portat a terme pel
rents camps professionals amb més o menys intensitat, i també grup Òliba el desembre de 2004, mostra l’estadi actual de les apli-
en l’àmbit de la cultura i de les seves institucions. Ja fa una dèca- cacions tecnològiques a casa nostra.
da que s’hi apliquen i que avaluen un gran nombre d’aplicacions A fi de superar un possible desconeixement del tema es va pen-
tecnològiques en el món de les institucions de la memòria sar de fer un monogràfic dedicat a «TIC i patrimoni» dins la revis-
(museus, biblioteques i arxius), amb resultats espectaculars, en ta DIGITHUM. En aquest monogràfic incorporem una contribució de
[www1]: http://oliba.uoc.edu/oliba/reports/museus_tic_catalunya_2004.pdf
Núm. 7 | Maig de 2005 ISSN 1575-2275 Revista electrònica dels Estudis d'Humanitats i Filologia de la UOC
1
© Cèsar Carreras, 2005
© d’aquesta edició: FUOC, 2005QXP Artículo 03 26/05/05 10:41 Página 2
Les humanitats en l’era digital
Presentaciówww.uoc.edu/digithum
Kim H. Veltman, director científic del McLuhan Institute de la Uni- mitjà de la comparació amb les polítiques culturals d’altres països
versitat de Maastricht i una de les figures europees més destacades europeus, es pugui entendre millor el potencial d’aquestes tecnologies
en les xarxes de patrimoni cultural digital. El seu article mostra tot de la informació.
el que les TIC proporcionen actualment a les institucions culturals, Finalment, una darrera contribució de Cèsar Carreras vol
però, a més, suggereix quines poden ser les línies prioritàries del futur, mostrar, mitjançant dos estudis de cas, com evolucionen els por-
les quals segurament requeriran canvis en els models culturals. tals culturals d’institucions de petites dimensions que no tenen una
Com que les aplicacions de les TIC en el món de la cultura ja marca reconeguda com els museus nacionals ni una comunitat vir-
tenen una certa trajectòria en altres països propers, l’article de Mar- tual vinculada. Es tracta d’entendre com Internet proporciona
garida Loran mostra quina ha estat l’experiència de posar con- visibilitat a activitats i continguts culturals difícilment accessibles
tinguts en línia als museus nacionals britànics. És possible que, per per altres mitjans de comunicació.