Memòria personal

Memòria personal

Livres
184 pages

Description

Ce livre, résultat d'une collaboration entre universités des deux versants des Pyrénées, voudrait être un lieu de dialogue entre chercheurs venus d'horizons géographiques et disciplinaires différents qu'ils soient historiens, philologues ou encore historiens du droit. C'est là une caractéristique principale de ce travail dont les perspectives sont importantes. De prestigieux spécialistes y participent, apportant, chacun, sa manière d'aborder ces textes. Au-delà des coïncidences ou des divergences dans la définition terminologique, même dans les aspects les plus conceptuels qui sont débattus, il y a par dessus tout une volonté de créer un cadre commun de recherche. Écrit dans plusieurs langues, ce livre offre, d'une part, un regard, nouveau et pluriel, sur une source écrite à la première personne, subjective et complémentaire de « l'histoire officiele », et d'autre part la mise en avant de problématiques transversales comme le sont, par exemple, l'étude de la langue ou l'approche anthropologique.


Sujets

Informations

Publié par
Ajouté le 06 avril 2017
Nombre de lectures 1
EAN13 9788490961483
Licence : Tous droits réservés
Langue Catalan
Signaler un abus
Memòria personal Construcció i projecció en primera persona a l'època moderna
Oscar Jané et Patrice Poujade (dir.)
Éditeur : Casa de Velázquez Année d'édition : 2015 Date de mise en ligne : 6 avril 2017 Collection : Collection de la Casa de Velázquez ISBN électronique : 9788490961483
http://books.openedition.org
Édition imprimée ISBN : 9788490960004 Nombre de pages : 184
Référence électronique JANÉ, Oscar (dir.) ; POUJADE, Patrice (dir.).Memòria personal : Construcció i projecció en primera persona a l'època moderna.Nouvelle édition [en ligne]. Madrid : Casa de Velázquez, 2015 (généré le 11 juillet 2017). Disponible sur Internet : . ISBN : 9788490961483.
Ce document a été généré automatiquement le 11 juillet 2017.
© Casa de Velázquez, 2015 Conditions d’utilisation : http://www.openedition.org/6540
Ce livre, résultat d'une collaboration entre universités des deux versants des Pyrénées, voudrait être un lieu de dialogue entre chercheurs venus d'horizons géographiques et disciplinaires différents qu'ils soient historiens, philologues ou encore historiens du droit. C'est là une caractéristique principale de ce travail dont les perspectives sont importantes. De prestigieux spécialistes y participent, apportant, chacun, sa manière d'aborder ces textes. Au-delà des coïncidences ou des divergences dans la définition terminologique, même dans les aspects les plus conceptuels qui sont débattus, il y a par dessus tout une volonté de créer un cadre commun de recherche.
Écrit dans plusieurs langues, ce livre offre, d'une part, un regard, nouveau et pluriel, sur une source écrite à la première personne, subjective et complémentaire de « l'histoire officiele », et d'autre part la mise en avant de problématiques transversales comme le sont, par exemple, l'étude de la langue ou l'approche anthropologique.
NOTE DE L’ÉDITEUR
En couverture :Michel Parets (1610-1660),De molts sucsesos que han sucseyt dins Barselona y en molts altros llochs de Catalunya, dignes de memòria, en los dies y anys han sucseyt(1660) © CRAI Biblioteca de Reserva. Universitat de Barcelona, ms 224, f° 2.
SOMMAIRE
Construcció i projeccióde la memòria personal a l’època moderna Oscar Jané
I. — El món dels escrits personals
Memòries i diaris personals de la Catalunya moderna Del no res a la plètora Antoni Simon i Tarrés EL GÈNERE DE LES MEMÒRIES I DIARIS PERSONALS A CATALUNYA. DE LA DESCOBERTA A LA COLONITZACIÓ EL PERQUÈ D’UNA «CULTURA AUTOBIOGRÀFICA» CRONOLOGIES. GUERRES I L’EMERGÈNCIA D’UNA CULTURA DE CLASSES MITJANES
Los escritos delfor privé Un concepto y su internacionalización François-Joseph Ruggiu LA NOCIÓN DE ESCRITOS DELFOR PRIVÉ LOS DIFERENTES CONCEPTOS EUROPEOS LA DIFÍCIL INTERNACIONALIZACIÓN DE LOSÉCRITS DU FOR PRIVÉ
El alfabeto y el calendario Libros de cuentas y libros de memorias en el Siglo de Oro Antonio Castillo Gómez FORMAS AUTOBIOGRÁFICAS Y ESPACIOS DE LA ESCRITURA PERSONAL ABECEDARIOS, FECHAS Y RÓTULOS ÓRDENES DE LA MEMORIA
Pourquoi laisser trace de sa vie ordinaire ? e e France-catalogne (xv -xix siècle) Sylvie Mouysset L’INDIVIDU DANS SON ENVIRONNEMENT PROCHE : POURQUOI ÉCRIRE SA VIE ? L’INDIVIDU COMME SUJET : SOI, SE PENSER, SE FIGURER, SE DIRE POUR QUI, POURQUOI ÉCRIRE ? LES MOTEURS COLLECTIFS DE L’ACTION INDIVIDUELLE
Au commencement était (parfois) l’écriture e e Pratiques sociales de l’écrit du for privé (suisse, xvii -début xix siècle) Danièle Tosato-Rigo HABITUS OU CONQUÊTE DE L’ÉCRIT DU FOR PRIVÉ PAROLES DE MAGISTRATS ET « FONCTIONNAIRES » LOCAUX « AUTREMENT ON SERAIT PEU EN ÉTAT DE RENDRE COMPTE DE SON ADMINISTRATION… » NOUVELLES ATTENTES
II. — Política i recepcions
Política i faccionalisme als llibres de família de la catalunya rural (segles XVI-XVIII Xavier Torres Sans TIPOLOGIES I (A) FRONTERES LA INFORMACIÓ A PAGÈS LA POLÍTICA ALS LLIBRES DE FAMÍLIA CAUTELES LLIBRES INCOMPLETS
Per sobre de la llei i les autoritats Els autobiògrafs alonso de contreras i diego duque de estrada Henry Ettinghausen
Imatges sagrades: la memòria religiosa i la política local El cas de la parròquia d’algemesì (segles xvi-xviii) Vicent Josep Escartí A MANERA DE PÒRTIC: LA MEMÒRIA DE LES IMATGES VENERADES LAVERDADERA HISTORIA…:DE LA COL · LECCIÓ DE DADES A L’APROFITAMENT DE LA MEMÒRIA MEMÒRIA RELIGIOSA I MEMÒRIA LOCAL: LA INTENCIÓ IDEOLÒGICA
III. — Llengua, text i tipologia dels escrits
Le occorrenze dell’io Michela Rusi
Les sources et la langue de la « mémorialistique » L’exemple catalan Joan Peytaví Deixona LES RAISONS DE L’EXISTENCE DES FONDS : UNEDIETARÍSTICACATALANE LA NÉCESSITÉ D’UNIFICATION DES CRITÈRES LA LANGUE D’UN POINT DE VUE PHILOLOGIQUE
IV. — Conclusions
Postface sur la construction et la projection de la « mémoire personnelle » Patrice Poujade
Fonts
Bibliografia
Construcció i projecció de la memòria personal a l’època moderna
Oscar Jané
Quan el novembre de 2011 es van reunir a Barcelona representants de part dels grups de recerca europeus sobre autobiografia, memòria perso nal,for privé, dietarística o memorialística –vet aquí una manera d’obrir tot evo cant algunes de les denominacions que s’han consolidat més o menys, i que encara troben u n difícil encaix entre les diferents tradicions historiogràfiques i, fins i tot, segons els temes i les matèries–, tothom era conscient de la seva importància, però també dels límits encara existents1. Uns límits que vénen marcats per les dificultats terminològiques, idiomàtiques i disciplinars. Si un àmbit s’erigeix com eminentment transdisciplinar, sense e xagerar-ne l’ús per la moda, aquest és precisament el de l’estudi dels escrits personals, i més en l’època moderna. Historiadors, filòlegs, lingüistes i antropòlegs, entre altres, h an hagut de compartir, ser generosos, aprendre uns dels altres i fer propostes contínues. I és que tot i conèixer-ne la seva existència, aquest tipus de documentació no ha gaud it sempre de bona fama. Es pot dir que, a nivell europeu, i per tant aquí hi trobaríem una primera coincidència, la «recuperació», l’anàlisi i l’ús dels documents en primera persona es fa sobretot a partir de la dècada dels vuitanta del segle XX. Els orígens dels estudis autobiogràfics o escrits e n primera persona depenen de cada territori-espai historiogràfic o d’una escola filol ògica. Tanmateix, queda clar que l’interès renovat per aquesta documentació respon a la posada en valor dels sentiments personals, subjectius, únics, que durant molt de temps havien estat infravalorats o menystinguts, precisament per aquestes mateixes raons. La històri a política i oficial no s’havia pogut permetre el luxe de reconèixer «altres» veus, les d e persones anònimes, i fins i tot, les de personatges no tan anònims però que feien nosa alho ra de construir un discurs oficial. És així com part de la recerca sobre els escrits personals s’havia basat més en l’ús del document com un instrument, gairebé a escala local, que no pas al revés: l’instrument esdevé objecte de recerca per ell mateix i, a banda d’oferir també informació històrica o lingüística, a partir de les referències i les explicacions locals que es poden trobar en el text autobiogràfic, el lector actual és capaç de fer-ne una lectura universal, am b projeccions a un o altre país o espai social. I diem això perquè, precisament, a voltes n o es tracta tant d’una evocació política i territorial, sinó de qui escriu i de l’ambient on e scriu: ¿un petit comerciant, un pagès, un artesà tenen els mateixos problemes professionals t ant en un lloc com un altre? ¿Quina implicació poden arribar a tenir en la vida quotidi ana que els envolta? Totes aquestes qüestions, fins ara recurrents, comencen a ser cont raposades des de fa pocs anys a escala europea, fins i tot mundial. No obstant això, calen unes lògiques professionals en la recerca, i es pot comparar tot allò que sigui comparable, i la resta és simple juxtapos ició. Per això, l’estudi en comú dels casos
d’àmbit especialment hispànic (català, valencià o c astellà) i també europeu (italià i francès) té molta raó de ser. La llengua no és un dels fets fonamentals, sinó que també hi trobem raons de tradició escrita, jurídica, familiar, religiosa, econòmica, etc. que en el detall poden fer emergir diferències intangibles a primera vista. I, al contrari, l’anàlisi en la comparativa, com es pot observar perfectament en les aportacions d’aquest llibre, afavoreix els punts comuns, el coneixement de casos similars temàticame nt i cronològicament, que altrament haguessin quedat encoberts. Si fem una mirada en el temps llarg, o elterme long era de moda dir fa uns anys, els com temes que apareixen en els textos escrits en primer a persona són molt variats. I tot i les coincidències en els orígens de casos com a llibres de comptes o de corporacions o de cases, en uns llocs com en d’altres, sí que és cert que es poden catalogar «lliurement» alguns temes majors, mirant de mantenir un equilibri entre les d iferents disciplines que s’hi han aproximat. Hi ha, en primer lloc, els elements soci als i personals, que van de l’íntim a l’entorn més proper, i que inclou elements de creac ió interior al voltant de la identitat personal (llengua, societat, religió, parentalitat, etc.). En segon lloc, es troba la visió del món, un món que pot ser tant l’entorn immediat com fins i tot territoris imaginats o mai visitats, transformats en les pàgines de l’escriptor gràcies a un prisma propi i intransferible. Un tercer àmbit temàtic inclou la categoria econòmica i social de l’autor, perfilant-se així l’interès sobre qui escriu, on i per què. Per últim –i segurament podríem apuntar uns quants apartats més–, destaca la qüestió del doble gènere –tant pel que fa al sexe de l’autor/a com pel que fa a l’estil de l’escrit i a qui va adreçat . I si mirem bé, amb la projecció en el temps d’aquests estudis, ens adonem que existeix una gran interacció entre el tema o temes mateixos evocats dins els escrits –tot sovint sense cap voluntat o consciència d’estar-ho fent– i els temes que l’estudiós (historiador, antr opòleg…) veu que sobresurt en el text. La mirada de l’observador de l’època, que és qui trans criu i plasma les vivències pròpies i personals –de vegades, collectives– sembla quedar s ota la voluntat de la mirada de l’observador actual. I és en aquest debat entre el conscient i l’inconscient de l’escriptor, i la voluntat de fer parlar més o menys els documents, o fer-los dir allò pel que possiblement no havien estat escrits, on rau l’interès dels plantejaments que trobem en aquesta obra. Les aportacions es mouen entre una teoria autocrítica i, alhora, una d’optimista, pel que fa a les recerques i la seva classificació, sobre els seus continguts qualitatius i quantitatius, sobre la seva heterogeneïtat, avisant-se de l’ús real que se’n fa ens els diversos espais investigadors europeus. En l’àmbit dels historiadors, la lectura política dels dietaris es contraposa amb una visió, segurament més realista, d’una evocació pura ment i simplement personal, individual, que d’entrada no té res a veure amb la política. Si mplement, la necessitat de saber amb certesa quin era el grau de coneixement de fets pol ítics i raons de revoltes a l’època moderna, ha dut bona part dels historiadors, sobret ot catalans, a voler extreure’n una informació que, tot i que efectivament existeix en part, no havia estat pas escrita amb aquesta voluntat. Així doncs, s’erigeix un dilema e ntre els objectius dels escrits i l’objectiu mateix de les recerques. Això no vol dir que existe ixi una contraposició ni cap antagonisme sinó que, a poc a poc, els investigadors són més co nscients de la complexitat d’uns diaris, dietaris o escrits personals que, durant anys, han estat presentats com peces de gran simplicitat lingüística, cognitiva o literària. I és que tots els escrits personals tenen una raó de ser, fins i tot aquells que segueixen una tradic ió familiar, o bé, aquells iniciats per una necessitat econòmica. Ara bé, les causes de l’escri ptura poden ser –interiorment– més o menys fortes, i les vivències de les conseqüències d’una guerra, d’una pesta o d’una violació