Biografia de Jordi Pujol
6 pages
Catalan
Le téléchargement nécessite un accès à la bibliothèque YouScribe
Tout savoir sur nos offres
6 pages
Catalan
Le téléchargement nécessite un accès à la bibliothèque YouScribe
Tout savoir sur nos offres

Description

Jordi Pujol és president de la Generalitat de Catalunya, càrrec per al qual fou elegit l'any 1980 i reelegit els anys 1984, 1988, 1992 i 1995. ("Generalitat" és el ...

Sujets

Informations

Publié par
Nombre de lectures 38
Langue Catalan

Extrait

Jordi Pujol és
president de la Generalitat
de Catalunya, càrrec per al qual fou
elegit l'any
1980
i reelegit els anys
1984, 1988, 1992 i 1995
. ("Generalitat" és el
nom que reben les institucions del govern autònom català). En el primer any
CiU, la coalició que ell presideix, guanyà les eleccions al Parlament per majoria
relativa, i en el segon, el tercer i el quart anys, per majoria absoluta.
En les primeres eleccions legislatives convocades a l'Estat espanyol després
del restabliment de la democràcia (
1977
), obtingué acta de
diputat al Congrés
de Madrid, on treballà al capdavant del seu grup parlamentari en el període
constituent. Fou
reelegit
per a aquest càrrec l'any
1979
, però
dimití el 1980
, a
fi de poder-se
presentar a les
eleccions al Parlament de Catalunya
com a
candidat a la Presidència de la Generalitat.
Nascut a Barcelona l'any 1930
,
des de 1946 Jordi Pujol actuà en la
resistència contra el règim del General Franco
en un doble aspecte: el de la
defensa de la democràcia i el de la defensa de la llengua i la cultura i, en
general, la identitat catalana durament perseguida per la dictadura. D'altra
banda, ja durant els
anys 50 va esdevenir europeista actiu
en un moment en
què aquesta actitud era molt poc freqüent a l'Estat espanyol. Va dur a terme
totes aquestes activitats en un doble aspecte cultural i polític.
A conseqüència d'aquestes activitats, el
maig de 1960 fou detingut i acusat
d'organitzar campanyes democràtiques i catalanistes
. Condemnat, va estar
a la
presó fins a la fi de 1962
i, després, va viure
un any confinat a Girona
.
Durant la
dècada dels seixanta dedicà grans esforços a la creació d'obres
d'infraestructura cultural, econòmica i social
que el país necessitava i que
les institucions oficials de l'època no duien a terme. D'aquesta actuació, a
Catalunya se n'ha dit "fer país", és a dir, la creació dels elements no
estrictament polítics que un país necessita per poder funcionar. Aquesta acció
va anar des de la
constitució d'un banc
fins a una completa enciclopèdia
general de llengua i l'orientació catalanes, passant per
nombroses iniciatives
pedagògiques, editorials, cooperatives, etc.
Durant els anys setanta, en
sintonia amb el canvi polític que havia de canviar l'Estat espanyol, clogué
l'etapa de "fer país" i inicià la de "fer política" amb la
creació, l'any 1974, de
Convergència Democràtica de Catalunya
, partit del qual va ser
Secretari
General fins l'any 1989, any en què fou elegit president
.
Al llarg de tres legislatures, la tasca de govern de Jordi Pujol ha estat decisiva
per vertebrar l'autonomia catalana. En el primer període (
1980-1984),
el seu
equip es dedicà especialment a
crear una infraestructura de govern que feia
més de quaranta anys que no existia
, i a
rebre, instrumentar i exercir les
competències que l'Estatut de Catalunya reconeix al Govern de
Catalunya
. En el segon període, de
1984 a 1988
, ja amb les bases inicials
indispensables, el seu mandat ha pogut ser més creatiu i el president Pujol l'ha
dirigit sota el lema
d'instal·lar Catalunya en la modernitat, tant en el terreny
de l'ensenyament
-objectiu preferent del seu govern
- com en el de la
indústria i l'agricultura, con en el de l'obertura de la societat catalana als
corrents internacionals més innovadors
. El tercer període, de
1988 a 1992
,
s'ha caracteritzat per quatre punts bàsics:
la identitat, la competitivitat, el
benestar social i la projecció internacional de Catalunya
.
Jordi Pujol, en la seva qualitat de president de Catalunya, s'ha destacat per una
intensa activitat a l'estranger
. Aquesta activitat, que ha comptat sempre amb
la col·laboració del Ministeri Espanyol d'Afers Estrangers, ha estat política i
cultural, però ha tingut també un fort component econòmic que ha contribuït
molt a l'alt grau d'internacionalització de què gaudeix actualment l'economia
catalana.
En aquest terreny, cal esmentar especialment l'activitat de Jordi Pujol en l'àmbit
europeu. Ja
des de 1980
, el
Govern autònom català es preocupà de
preparar la societat catalana per a la integració europea
, mitjançant la
creació
d'un instrument d'informació, sensibilització i estudi,
el Patronat Català
Pro
Europa
.
Més
recentment
ha
creat
l'Institut
Català
d'Estudis
Mediterranis
, dedicat a la problemàtica economia, política i demogràfica del
Mediterrani occidental i, especialment, del Magrib. Jordi Pujol és, a més,
membre del Comitè d'Acció per Europa
, continuador de l'antic Comitè Jean
Monnet.
L'europeisme de Jordi Pujol ha tingut sempre un fort contingut regionalista, que
ha anat des de la
creació de l'euroregió
amb les regions veïnes de Catalunya
(Midi Pyrinées , Languedoc-Roussillon i Catalunya
) fins a la
col·laboració
especial amb
regions de tota Europa
. Però, en aquest sentit, la contribució
més important de Jordi Pujol fou, ja des de
1985
, la
col·laboració amb el
president Edgar Faure en el Consell de les Regions d'Europa, que després
es convertí en l'Assemblea de les Regions d'Europa (ARE)
, de la qual ha
estat
vicepresident des de novembre del 1988 fins al juliol del 1992
. A
l'Assemblea General celebrada a Santiago de Compostela el mes de juliol
del 1992, en fou nomenat president
per un mandat de dos anys. Fou
reelegit
per un segon mandat el mes de
desembre de 1994 a Estrasburg
i -d'acord
amb els Estatuts que limiten la presidència a dos mandats-
deixà el càrrec en
l'Assemblea General celebrada a Basilea el dia 4 de desembre de 1996
.
Continua, però, sent
membre del Buró en la seva qualitat de President que
surt
.
Naturalment, l'acció internacional de Jordi Pujol com a president de Catalunya
no s'ha limitat a la temàtica regional, sinó que s'ha orientat també a connectar
amb les més altes instàncies polítiques mundials, des del
president Bush
fins
a
l'emperador del Japó
, des del
President Ieltsin
fins
al secretari general de
les Nacions Unides
. Amb aquesta acció, durant aquests anys Catalunya ha
intentat trobar un equilibri entre la consolidació de la pròpia identitat, el
reforçament de la seva influència i del seu pes en el conjunt de l'Estat espanyol
mitjançant propostes i actuacions de signe reformista i modernitzador, i la seva
posició i acceptació en l'àmbit internacional.
Tota aquesta actuació ha tingut, naturalment, un component polític, però també
intel·lectual. D'aquí ve que Jordi Pujol hagi escrit diversos llibres. En té de molt
centrats en la problemàtica catalana, com ara, entre altres, "Fer poble, fer
Catalunya", publicat clandestinament l'any 1965, "Des dels turons a l'altra
banda del riu" (escrits de presó), publicat l'any 1978, "Construir Catalunya"
(1979), "Als joves de Catalunya" (1988), "La força serena i constructiva de
Catalunya" (1991). D'altres, fan referència a la problemàtica espanyola general,
com ara "Los desequilibrios territoriales en España" (1978) o "Estado y
Sociedad" (1987). D'altres encara, teneen com a tema i objectiu Europa i,
sovint, també les regions europees: "Afirmación catalana de europeísmo"
(1985), "Apport et rôle des régions dans la construction européenne" (1985)
"The regions of Europe in the perspective of 1992" (1989), "El papel de la
Europa mediterránea" (1990), "Pensar Europa" (1993), etc.
DADES PERSONALS
Naixement: 9 de juny de 1930, a Barcelona.
Família:
Casat amb Marta Ferrusola (1956)
. Té set fills.
Estudis: Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.
Títol: Doctor en Medicina.
Llengúes: Català, castellà, francès, anglès, alemany i italià.
CÀRRECS PÚBLICS
-
Conseller de la Generalitat provisional (1977-1980).
-
Diputat al Congrés de Madrid (1977 i 1980).
-
Cap del Grup Parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats (1977-
1980).
-
Vicepresident de la Comissió de Defensa del Congrés.
(1977-1979).
-
Diputat al Parlament de Catalunya (des de 1980).
-
President de la Generalitat de Catalunya (des de 1980).
-
Vicepresident de l'Assemblea de les Regions d'Europa (1988-1992).
-
President de l'Assemblea de les Regions d'Europa (1992-1996).
DISTINCIONS ATORGADES PER GOVERNS I ENTITATS
Diplomes
-
Diploma Für Verdiesen
(Medalla al Mèrit)
Land Baden Württemberg.
-
Diploma de Fill Il·lustre de Macul (Xile).
-
Diploma de l'Ordre de la Boisson.
-
Diploma de la medalla atorgada per "The Catholic University of America".
-
Pergamí de la Rotary Foundation of Rotary International.
-
Diploma nomenament de Grau de Gran Cruz. President de la República de
Bolívia.
-
Diploma de concessió de
l'Ordre Nacional del Govern del Quebec.
-
Diploma de concessió de la Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona atorgat
per l'Excm. Sr. Pasqual Maragall. Alcalde de Barcelona.
-
Diploma de concessió de la Creu de la República Portuguesa.
-
Diploma de concessió del títol d'Il·lustre Visitante de la Municipalidad de
Guatemala.
-
Diploma de concessió del títol de "Maestro Emérito" del Colegio de Jalisco
(Mèxic).
-
Diploma de concessió de la condecoració al Mèrit en el grau de Gran Creu.
Govern de la República Argentina.
-
Diploma de concessió de Gran Creu de la Casa Reial Britànica.
Medalles d'Or
-
Medalla d'Or de la UNESCO.
-
Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona.
-
Medalla d'Or de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa.
-
Medalla d'Or de la Universitat Bocconi.
Condecoracions
-
Medalla de l'Ordre Qetzal. Govern de Guatemala.
-
Condecoració Honneur et Patrie. Legió d'Honor Govern de la República
Francesa.
-
Condecoració al Mèrit. Land Baden-Württemberg.
-
Gran Creu de Plata. Govern de la República de Mèxic.
-
Gran Creu del Govern de la República Portuguesa.
-
Medalla d'Or màxima condecoració de turisme atorgat pel Govern de la
República Argentina.
-
Gran Creu de la Casa Reial de Bèlgica.
-
Ordre Nacional del Govern de Quebec.
-
Condecoració al mèrit constitucional. Govern de l'Estat espanyol.
Títols
-
Títol de membre de l'Orden del Mérito Constitucional. Govern de l'Estat
espanyol.
-
Distinció de Doctor Honoris Causa de la Universitat de Rosario (Argentina).
-
Distinció de Doctor Honoris Causa de la Universitat de Toulouse.
-
Distinció de Doctor Honoris Causa de la Universitat Catòlica de Brussel·les.
-
Premi Emperador Maximilà, concedit pel Govern del Tirol.
-
Gran Creu de Cavaller, concedida pel Govern de Thailàndia.
  • Univers Univers
  • Ebooks Ebooks
  • Livres audio Livres audio
  • Presse Presse
  • Podcasts Podcasts
  • BD BD
  • Documents Documents