Maquetación 1 - Convergència Democràtica de Catalunya

Sujets

• Convergence démocratique de Catalogne
• Catalogne
• Autonomisme
• Convergence et Union
• Internationale libérale
• Catalanisme
• Centrism
• Libéralisme
• Jordi Pujol
• Artur Mas

Informations

• Publié par: Voxpopuli
• Nombre de lectures: 24
• Langue: Catalan
• Poids de l'ouvrage: 1 Mo

Extrait

Sarrià-Sant Gervasi

Novembre de 2009

Aquest darrer any de legislatura ha de

servir per consolidar la idea del canvi, la

necessitat d'entrar en una nova etapa per

Catalunya i iniciar una recuperació del país,

tant a nivell econòmic i social com pel que fa a

l’autoestima dels catalans. Estem en un

moment molt important de la nostra història,

amb una crisi econòmica especialment cruen-

ta i amb una crisi política arran de la sentència

de l'Estatut. El Tripartit no està sabent ni vol

afrontar cap d’aquestes dues crisis, més preo-

cupat per les properes eleccions i la seva

supervivència que no pas per

d’altres qüestions. És aquí on

CiU ha de jugar un paper pro-

tagonista, ha de ser la força

responsable que, lluny d’elec-

toralismes,

aconsegueixi

impulsar mesures que ajudin

a iniciar aquesta recuperació

catalana, aquesta nova etapa

que el país demana a crits.

En moments de crisi

cal fer un esforç conjunt per

buscar solucions. Fins ara el Govern espanyol

ha estat incapaç d’actuar amb coherència i

adoptar mesures que permetin accelerar el

procés de recuperació econòmica i mitigar els

efectes socials de la crisi. Parlo del Govern

espanyol perquè el català ha estat desapare-

gut i s’ha limitat a beneir i aplaudir les mesures

del PSOE malgrat que algunes, com el cas de

la pujada d’impostos, hagin estat rebutjades

públicament per membres del Tripartit.

Mai un govern no havia tingut tants

instruments per donar respostes als catalans

com ara però el Tripartit no vol arriscar a bus-

car respostes. Nosaltres sí que ho farem. Ja

ho hem fet. Artur Mas va oferir un full de ruta

conjunt per fer front a la crisi que hauria de

passar per evitar la pujada d’impostos; un pla

d’austeritat; liderar des de Catalunya les grans

reformes (laboral, energètica...); discutir al

Parlament el Pla d’Infraestructures perquè

sigui útil i no parteixi d’hipoteques; pla de liqui-

ditat per a empreses, etc.

Aquests seran els eixos de les

nostres polítiques al Parlament.

Finalment, cal recu-

perar l’autoestima del país.

Davant els maltractaments con-

tinuats del Govern espanyol,

Catalunya s’ha de mostrar

ferma i fer-se respectar. El

Tripartit no entén l’autogovern

com un dels pilars del Govern

català. Acata decisions de

l’Estat malgrat tenir competències exclusives -

com en el cas d’Educació o en el cas de la Llei

de Dependència-

i permet menyspreus conti-

nuats a l’Estatut. És un Govern sense orgull i

això ha traspassat fins a la ciutadania. Des de

CiU intentarem acabar amb aquesta feblesa,

amb aquesta submissió, i iniciar una nova

etapa en la qual, des d'una altíssima autoexi-

gència, recuperem l’autoestima dels catalans.

Responsabilitat per damunt

d’electoralisme

qüestió de país

Oriol Pujol,

Portaveu de CiU al Parlament

“El Tripartit

no entén l’au-

togovern com

un dels pilars

del Govern

català.”

el mos

per Eduard Maynés Tolosa

Farà un bon sol...

Farà un bon sol el dia que arribem a comprendre

per què tenim les idees que tenim i per què les defensem

amb tanta convicció; i també farà un bon sol el dia que

comprenguem quin paper juguem en els diferents mons

que habitem. Però mentre feliçment no traguem l’entrellat

d’aquesta qüestió, proposo d’esbossar quatre idees sobre

el catalanisme, i que a partir d’aquestes intentem veure si

això ens aporta dades sobre nosaltres mateixos. Dos fets

animen a fer-ho. Un és l’extens corpus escrit que acumu-

la el catalanisme. L’altre és que, especialment en els

darrers temps, han aparegut noves visions del catalanis-

me, com a mínim en tres àmbits, dos dels quals són la his-

toriografia i el periodisme. A cavall d’ambdós s’ha produït

un fenomen molt interessant,

que és que han aparegut

alguns treballs que ens apro-

pen a la història –alguns, fins i

tot cap al futur d’aquesta–,

transportant-s’hi, transportant-

nos-hi. Si no podem parlar

d’història asèpticament –avui

dia sabem que això és impos-

sible–, fem-ho assumint la dis-

tància, intentem reduir-la a

zero, i fins i tot assagem d’arri-

bar a distàncies negatives!

L’interès d’aquests treballs,

com ara el d’Enric Vila sobre el

president Companys o el de

Patrícia Gabancho sobre la

independència, és que fomen-

ten, més que una mirada dis-

tant i complaguda del lector o

lectora, llur esperit crític, i l’in-

terpel·len. El millor de la histò-

ria, deia Goethe, són els entusiasmes que promou.

Benvinguda sigui, doncs, la història crítica del nostre país,

perquè només pot contribuir a projectar-nos millor vers el

futur.

En tot això m’ha fet pensar la relectura del llibre

Per una

Casa Gran del catalanisme

, d’Artur Mas (Editorial

Base, juliol del 2008). L’admirat Agustí Colomines diu, al

pròleg, que

La nacionalitat catalana

de Prat de la Riba,

màxima expressió programàtica del catalanisme d’ara fa

cent anys, ja no és vigent, que el temps d’aquella formu-

lació política ja ha passat. Endinsant-nos en el llibre, ente-

nem per què les propostes i la visió de Prat de la Riba

s’han vist superades: precisament perquè s’han assolit les

aspiracions que contenia aquell programa. El catalanisme

ha estat «una història d’èxit». Aquesta és una afirmació

senzillament impressionant, sobretot tenint en compte el

que hem hagut de patir durant els darrers cents anys!, i és

també d’una colpidora i radical veritat, fins al punt que ens

ha calgut refundar-lo, renovar-lo, perquè pugui continuar

existint com a referent, i continuar donant fruits al llarg del

camí, com ho féu en el passat. Per això és necessari i

engrescador treballar-hi.

Els valors polítics fonamentals que expressa Prat

de la Riba a

La nacionalitat catalana

, la pervivència de la

nació, la modernització, la regeneració d’Espanya, la

democràcia i l’autogovern, són ara reformulats en termes

de plenitud de la nació, país

capdavanter, Catalunya glo-

bal, i, el més crucial i innova-

dor: el dret de decidir, situat

ara al centre del programa del

catalanisme polític. Rellegint

aquests conceptes, fem-nos

un cop més la pregunta: calia

o no calia refundar el catala-

nisme? No puc evitar de som-

riure. I continuo somrient

quan observo que els nostres

adversaris no només s’afan-

yen a criticar-ho sinó que s’a-

fanyen a crear, ells també,

una Casa Gran, i a reivindicar

el dret democràtic més pulcre

i elemental, el dret de decidir.

Si ens reconeixem en

aquesta renovada formulació

del catalanisme potser s’apro-

pa l’hora de començar a pen-

sar com volem omplir de contingut aquest dret. Potser cal

que mesurem les nostres forces, que siguem agosarats i

veiem que allò que ens priva d’una major llibertat no és ni

inamovible ni tan fort com vol semblar; que recordem, jus-

tament, que el nostre futur no l’ha de decidir ningú més

que nosaltres mateixos. I, tot fent-ho, donem sentit a allò

que heretàrem d’anteriors generacions, que no és res

d’intangible sinó l’expressió d’una cultura mil·lenària que

trobem a cada passa, a cada paraula. Potser per això

se’ns fa difícil explicar per què la sentim tan nostra i la

defensem amb tanta convicció; potser perquè sabem que,

la dignitat personal, allò tan irrenunciable, no l’assolirem

mai del tot si abans no assolim la dignitat col·lectiva.

Barcelona

breument

Ja fa un parell de mesos que al Grup Municipal de

CiU a l’Ajuntament de Barcelona hem iniciat un nou curs

polític. I des d’aleshores no em canso de repetir que el

mes de setembre no va poder començar més malament

per l’alcalde Hereu. Des d’aleshores, més que mai, s’ha

posat en evidència la sensació que aquest govern munici-

pal no fa la feina, no funciona. Tot això lligat amb la imat-

ge d’un alcalde incapaç, que no lidera i que no soluciona

els problemes d’inseguretat i d’incivisme que hi ha en

alguns carrers i places de la ciutat.

És que ja fa molts mesos que molta gent em para

i es queixa de la situació decadent en què es troben algu-

nes zones de Barcelona. A ningú li agrada veure les imat-

ges que aquests dies hem vist sobre Barcelona,

imatges

que degraden i no ajuden a millorar el sentiment d’orgull

que tots tenim de la nostra ciutat. És el moment de recu-

perar la Barcelona del dia a dia, la Barcelona per al qui hi

viu. Sense cap dubte, la nostra ciutat gaudeix d’un impor-

tant valor de marca arreu del món, però al mateix temps,

cada dia es critica més la deficient gestió que desenvolu-

pa l’actual govern municipal.

A inicis del 2006 va entrar en vigor la nova orde-

nança que havia de regular la convivència en la via públi-

ca, la coneguda ordenança del civisme. Aquest ha estat el

quart estiu d’aplicació de l’ordenança i la situació no ha

millorat. Evidentment, l’ordenança no és la panacea de

tots els mals, però pretenia convertir-se en una eina eficaç

i concreta en la seva aplicació. Malauradament, això no

passa, el problema és que no s’aplica. Durant aquest

estiu s’ha pogut comprovar que Hereu no manifesta cap

tipus de voluntat d’aplicar-la.

És qüestió de creure-s’ho, de liderar una solució

amb convicció, tenint les coses clares des del principi.

Amb el tema de la prostitució, no és admissible que l’al-

calde de Barcelona acabi declarant que ell es veu incapaç

de solucionar aquest problema. O, per altra banda, que

ICV, el seu soci de govern, aposti per la necessitat d’esta-

blir zones de tolerància per a l’exercici de la prostitució.

En aquest aspecte, cal una resposta clara i contundent

que afronti aquesta xacra social. L’Ajuntament també té

eines al seu abast per solucionar aquest problema.

Un altre debat, però, és legalitzar o no la prostitu-

ció. N’hem de parlar. Personalment aposto per l’abolició.

És inadmissible que en ple segle XXI hi hagi persones

sotmeses a un autèntic esclavatge per xarxes mafioses.

Cal combatre amb contundència aquestes pràctiques, així

com també cal tenir present quines accions socials

fomentem per donar resposta a les persones que es tro-

ben en situacions difícils. Ja us anuncio que en pocs dies

iniciarem en el si del partit un grup de treball sobre la pros-

titució. T’animo també a participar-hi, aportar els teus

punts de vista per poder liderar, tant a Barcelona com a tot

el nostre país, accions i iniciatives polítiques que serveixin

per donar respostes a aquest problema social.

Artur Mas visita el districte per par-

lar amb comerciants i amb escoles.

Fidel a la política d’estar al costat de

la gent, Mas ha recorregut el mercat

de Galvany i la zona comercial que

l’envolta, conversant amb els boti-

guers. També s’ha reunit amb una

vintena de directors d’escola del dis-

tricte per explicar el paper de CiU en

l’elaboració de la LAU, i el criteri que

seguirà per aplicar l’esmentada llei.

CiU demana la supressió de la pilo-

na del carrer Santjoanistes.

La pilona del carrer Santjoanistes,

cantonada amb Saragossa, una de

les tres que hi ha al barri del Farró, la

fan baixar els veïns per entrar als pàr-

quings d'aquesta via, però al carrer

Santjoanistes hi ha gairebé dos mil

places d'aparcament i el fet que hi

hagi tanta gent que acciona el meca-

nisme fa que estigui espatllat sovint.

A més, des que el piló es va instal·lar,

el passat mes de novembre de 2007,

els veïns es troben que quan hi ha

més d'un vehicle que vol accedir al

pàrquing es formen grans embussos

a la cruïlla dels dos carrers i la pilona

no compleix la funció de pacificar el

trànsit. Per això el grup municipal de

CiU va adreçar un prec al govern de

districte perquè la treguin o la canviin

de lloc, però aquest només ha res-

post que ho estudiarà.

Xavier Trias,

President del Grup Municipal de

CiU a l’Ajuntament de Barcelona

Civisme: qüestió de creure-s’ho!

Estem a la vostra disposició. Podeu posar-vos en contacte

amb nosaltres quan vulgueu, per correu electrònic a:

[e-mail]

I a la nostra pàgina web:

www.convergencia.org/sarriasantgervasi

a peu de carrer

L9, com no s’han de fer les coses

En primer lloc convé deixar ben clara la importàn-

cia de la línia 9 del metro per a la mobilitat de Barcelona i

de tota l’àrea metropolitana. La L9, començada pel darrer

govern de Convergència i Unió, significarà un salt qualita-

tiu de primer ordre en el transport públic metropolità.

Dit això, cal però denunciar la pèssima execució

que porta a terme l’actual govern

tripartit de l’obra. D’una banda,

s’ha gairebé doblat el pressupost

inicial, a causa d’una execució

feta d’improvisacions i canvis

constants. Cal afegir-hi les nom-

broses avaries de les màquines

tuneladores, cosa que ha provo-

cat l’allargament del termini de

construcció, fins el 2014.

Però cal també evidenciar

i denunciar la pèssima política de

comunicació portada a terme.

A Sarrià-Sant Gervasi han començat les obres de

les estacions de Putxet i Mandri. En ambdós casos, hi ha

hagut afectacions importants del trànsit: s’han fet canvis

de sentit de carrers, s’han suprimit àrees d’aparcament,

s’ha limitat la circulació, sense que el Districte n’hagi infor-

mat ni veïns ni comerciants. Aquests s’han assabentat

dels canvis per algun treballador de

l’obra a qui han interpel·lat.

Heus aquí un exemple més de

com no s’han de fer les coses. De

com l’administració, imbuïda d’una

aurèola de despotisme il·lustrat, tira

pel dret prescindint de la ciutadania.

Un mal estil de gestionar la cosa

pública, que el nou alcalde de

Barcelona, en Xavier Trias,

i el nou

president de la Generalitat, Artur

Mas, canviaran de ben segur de

manera radical.

tu opines

Antoni Jimenez.

comerciant.

Agnès Pijoan.

Veïna de Mandri

La nova línea 9 del metro, és un

gran avantatge per el nostre

barri doncs facilitarà i millorarà

de forma ostensible les comuni-

cacions amb la resta de la ciutat.

Però no tot són flors i violes; crec

que l'Ajuntament hauria d'haver

informat a veïns i comerciants,

tant de la duració de les obres,

com de les molèsties i perjudicis

que aquestes causaran, a fi i

efecte de que entre tots hagués-

sim pogut aportar altres opcions

i solucions.

La línia 9 és un esplendid projec-

te però la falta d'informació i l’o-

pacitat del desenvolupament de

les

obres

per

part

de

l'Ajuntament envers els veïns és

del tot lamentable. 0 informació.

O transparència. Els qui hi vivim

ens mereixem més respecte,

més informació. No pot ser que

l’Ajuntament es posi en contacte

amb nosaltres quan ja fa més de

tres mesos que ens van plantifi-

car les tanques i van canviar els

sentits d’alguns carrers.

Ignasi Genovès,

President de l’Agrupació de Sarrià-St. Gervasi.