Untitled - Convergència Democràtica de Catalunya

Description

2 seninori. G seuqra moc sel ed ítelltu. B l. E. SÍ A UN BON ESTATUT. CiU ha fet més de 70 actes per explicar per què Catalunya necessita un bon Estatut ...

Sujets

• Convergence démocratique de Catalogne
• Catalogne
• Autonomisme
• Convergence et Union
• Internationale libérale
• Catalanisme
• Centrism
• Libéralisme
• Jordi Pujol
• Artur Mas

Informations

• Publié par: Voxpopuli
• Nombre de lectures: 33
• Langue: Catalan
• Poids de l'ouvrage: 2 Mo

Extrait

2

SÍ A UN BON ESTATUT

CIU EXPLICA EL SEU PROJECTE ARREU DEL TERRITORI

CiU ha fet més de 70 actes per explicar per què Catalunya necessita un bon Estatut

Convergència i Unió surt al carrer per explicar quina és la seva postura en les negociacions pel Nou Estatut i per escoltar quin és el parer dels catalans i catalanes en aquest afer de tanta transcendència pel país. I per fer-ho represen- tants de CiU han portat arreu del territori la con- ferència “Sí a un bon Estatut”, davant tot tipus d’auditoris. Entre els polítics de la federació que hi han participat s’hi compten Felip Puig, Núria de Gispert, Lluís Corominas, David Madí, Quico Homs, Carles Campuzano, Dolors Batalla, Ramon Camp o Pere Macias.

QUÈ HEM ACONSEGUIT?

Durant la tercera setmana de setembre es va fer el gruix de les conferències, amb més d’una setantena d’actes a ciutats grans i mitjanes de Catalunya. A les comarques gironines vam tenir Felip Puig a Girona, David Madí a Santa Coloma de Farners, Carles Campuzano a Roses i Palafrugell, Josep Rull a Figueres i Palamós, Ramon Camp a Sant Feliu de Guíxols i Ripoll, Elena Ribera a Sarrià de Ter, Irene Rigau a l’Escala i Banyoles, Pere Macias a Olot i Jordi Vilajoana a Sant Antoni de Calonge.

La Federació de CiU de les comarques gironines ha organitzat 15 actes arreu del territori gironí per tal d’explicar el seu posicionament. A l’esquerra, David Madí i Antoni Solà a Santa Coloma de Farners. A la dreta, Felip Puig va reunir prop de 200 persones a Girona.

Amb el suport del 90% dels diputats al Parlament de Catalunya s’ha aprovat un bon Estatut.

Des del primer moment, CiU ha defensat que el nou Estatut havia de ser un text ambiciós i que determinés l’horitzó nacional de Catalunya per als propers anys. Gràcies a la posició de

al darrer instant de la negociació, l’Estatut que ha aprovat el Parlament és un molt bon Estatut. És un text que té l’empremta indiscutible de CiU, ja que tots els punts que la Federació va consi-

Catalunya és una nació mació retòrica, sinó que té unes conseqüències polítiques i jurídiques: relació bilateral amb

Competències. El nou Estatut preveu un incre- ment de les competències de la Generalitat i el seu blindatge –a través dels drets històrics– per evitar la intromissió de l’Estat en aquelles matè- ries que no li són pròpies. Així el govern de Catalunya podrà gestionar els ports, els aero- ports catalans i la xarxa viària, tindrà la potestat

la determinació del contingent d’immigrants que vingui a Catalunya.

Finançament just. Catalunya recaptarà i gestio- narà tots els impostos que paguen els catalans, a través d’una agència tributària pròpia amb

capacitat normativa sobre tots els tributs. La Generalitat aportarà una quantitat a l’Estat en concepte de serveis prestats i de solidaritat amb les comunitats autònomes més pobres.

Bilateralitat i plurinacionalitat. Una comissió bila- teral paritària Generalitat-Estat serà el marc per- manent de relació entre Catalunya i Espanya. La Generalitat participarà en la designació dels membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial. El govern català participarà directament en totes les dele- gacions espanyoles davant de la UE que tractin

podrà presidir-les.

Llengua i símbols com la llengua pròpia i comuna de Catalunya, així com d’ús preferent de totes les administra- cions públiques i dels mitjans de comunicació públics. Totes les persones tenen el dret i el deure de conèixer el català, cosa que l’iguala per primera vegada al castellà. També es preveu la possibilitat de crear seleccions esportives nacio- nals separades de les espanyoles.

Règim institucional. Els municipis passen a for- mar part del sistema institucional de la Generalitat. L’Estatut garanteix als municipis un nucli de competències pròpies que han d’exercir amb plena autonomia. Les comarques són ens supramunicipals que formen part de la Generalitat.

TREBALLEM LES MUNICIPALS

Quan falten menys de dos anys per a la celebració de les properes municipals, al maig de 2007, la

la nostra condició de primera força política municipal a Catalunya. Des de l’estructura nacional s’ha posat al servei del territori un equip assessor que està estudiant la

estratègia municipal ajustada a les necessitats de cada població. Seguint el protocol que es va establir en la Conferència Nacional de CiU, s’està treballant especial- ment per garantir que totes les propostes dels caps de llista surtin del territori, i es fa una aposta clara per afavorir el consens. Abans de l’estiu es van constituir les executives comarcals de la Federació de Convergència i Unió, que en tots els casos han quedat copresidides pels respectius pre- sidents de CDC i UDC a la comarca. Tots ells han coincidit en la necessitat de fer política consensua- da per tal d’aconseguir les millors llistes electorals en les properes municipals i han destacat la intenció d’augmentar la distància amb la resta de forces polítiques i així consolidar-se, amb diferèn- cia, com a primera força política de les comarques gironines. Seguint el compromís adquirit a la Conferència Nacional de CiU, s’estan acabant de constituir les

les poblacions de més de 5.000 habitants; procés que a les nostres comarques ja s’ha iniciat en les capitals de comarca del Pla de l’Estany, l’Alt Empordà i la Garrotxa, per posar uns exemples.

NOUS ENCAPÇALAMENTS A BANYOLES, FIGUERES I OLOT

La federació nacionalista va iniciar la presentació de caps de llista per a les properes municipals del 2007 en la persona de Francesc Escoda, que optarà a l’alcaldia de Banyoles. Van assistir a la presentació del candidat els delegats locals de CDC i UDC, Lluís Costabella i Lurdes Coll, així com Eudald Casadesús, Xevi Dilmé, Lluís Corominas i Josep Maria Pelegrí, entre d’altres.

Banyoles: Francesc Escoda

Figueres: Santi Vila

Olot: Josep M. Corominas

Francesc Escoda es va mostrar il·lusionat i disposat a tre-

a comfortable, activa, convivencial i acollidora. Segons el recent proclamat cap de llista, “Banyoles es mereix un govern millor, per i amb els ciutadans, que sàpiga interpre- tar i portar a terme les seves necessitats amb projecció i model de futur”.

A Figueres, CiU ha presentat l’actual portaveu nacionalista a l’Ajuntament, Santi Vila, com a futur alcaldable de CiU a la capital empordanesa. En l’acte de presentació va mani- festar la seva voluntat de reballar per un model de ciutat dinàmic i participatiu i va assegurar que un dels seus prin- cipals objectius és el de promocionar econòmicament la ciutat perquè es puguin generar més llocs de treball.

A la capital de la Garrotxa, l’aposta de CiU per recuperar l’alcaldia d’Olot la lidera el metge Josep Maria Corominas, que s’ha mostrat il·lusionat amb el projecte de la Federació. Corominas considera prioritari mobilitzar els olo- tins i presentar propostes engrescadores capaces de gene-

Podeu consultar la nostra pàgina web o enviar-nos un correu

www.cdc-girona.org [e-mail]

3

4

PRESÈNCIA AL TERRITORI

11 DE SETEMBRE

La Federació nacionalista ha celebrat la Diada de l’11 de setembre arreu de les comarques gironines. Destaquen l’Ofrena Floral al monolit de Carles Rahola

Fontanella a Olot, l’Ofrena Floral a la tomba del Comte Guifré a Ripoll, l’Ofrena Floral al Monument de Francesc Moragues de Sant Hilari i l’Ofrena Floral a la tomba del president Irla de Sant Feliu de Guíxols, entre d’altres.

CONSELL DE FEDERACIÓ

La reunió del Consell de Federació de CDC de les comarques gironines, que aplega més d’un centenar d’alcaldes, caps de llista i representants locals del par- tit a les nostres comarques, va ser presidida pel porta- veu de CiU al Parlament de Catalunya, Felip Puig.

En el seu discurs, Puig va fer referència al bon servei que la coalició nacionalista fa al país, tant des de l’òp- tica municipal com nacional, i en aquest sentit va des- tacar que en un moment en què el Govern del tripartit no és capaç de resoldre els problemes del país, CiU ha estat capaç de fer un relleu generacional consoli-

fet una oposició constructiva i renovar les ambicions del catalanisme polític aconseguint una proposta d’Estatut bona per a Catalunya i la seva gent. Felip Puig va demanar als assistents “autoestima i

que “CiU, amb el seu estil que no és ni destructiu ni incendiari, és capaç de projectar la força d’un partit que durant més de 20 anys ha estat referent del cata- lanisme polític a Espanya i Europa”

LÍDERS A LES COMARQUES Els dirigents de CDC han participat en diferents activi- tats que han estat organitzades per les agrupacions locals i comarcals de les comarques gironines. El secretari general de CDC i president de Convergència i Unió, Artur Mas, s’ha reunit amb el seus companys parlamentaris en una reunió de treball a Lloret de Mar. També ha assistit a la travessa nedant de l’estany de Banyoles que se celebra cada any durant el mes de setembre, acompanyat de la diputada Irene Rigau, entre d’altres representants locals i comarcals. El portaveu de CiU al Parlament de Catalunya i vicese- cretari de Relacions Institucionals de CDC, Felip Puig, també ha visitat repetidament les nostres comarques per reunir-se amb diferents sectors, socials i empresa- rials per tal de copsar les preocupacions reals de la gent del territori. També ha visitat la 24a edició de la

El president de CDC, Jordi Pujol, ha assistit a diversos actes al territori gironí. Entre d’altres, ha visitat el municipi de Darnius; s’ha reunit amb la Fundació Altem de Figueres, on ha signat en el llibre més gran del Món, i ha visitat les noves instal·lacions de l’em- presa Garcia Casademont de Figueres.

Zoila Rera, Elena Ribera, Esteve Vilanova i Rosa Núria Aleixandre a l’Ofrena Floral de l’11 de setembre a Girona.

de Santa Coloma de Farners.

Artur Mas, amb Irene Rigau, a la travessa de l’Estany de Banyoles.

Jordi Pujol va signar al llibre més gran del món de la Fundació Altem.