Viure Sant Boi Viure Sant Boi

Description

El proper diumenge 14 de març celebrarem unes noves elec- cions a les Corts Generals. Vull posar émfasi en la importàcia que té per a Sant Boi, i també per ...

Sujets

• Convergence démocratique de Catalogne
• Catalogne
• Autonomisme
• Convergence et Union
• Internationale libérale
• Catalanisme
• Centrism
• Libéralisme
• Jordi Pujol
• Artur Mas

Informations

• Publié par: Voxpopuli
• Nombre de lectures: 42
• Langue: Catalan

Extrait

| Nucli antic | Eleccions | Cultura | Telefonia | Tallers juvenils | Atur |

ViureSantBoi Publicació mensual gratuïta editada per l’Ajuntament de Sant Boi. Edició digital: www.stboi.es

Eleccions generals

El proper diumenge 14 de març celebrarem unes noves elec- cions a les Corts Generals. Vull posar émfasi en la importàcia que té per a Sant Boi, i també per a Catalunya, el programa de govern i el tarannà dels dirigents que governin Espanya durant els propers quatre anys. Del govern central depenen moltes decisions i moltes de- mandes pendents de resoldre sobre necessitats bàsiques que la nostra ciutat ve reclamant des de fa anys. Per posar un exemple, us cito els continus col·lapses de trànsit que s’originen diàriament a la rotonda de la Parellada i que fa molt temps que haurien d’haver-se solucionat. És imprescindible que el Ministeri de Foment cons- trueixi amb urgència el perllonga- ment de l’autovia del Llobregat per solucionar, d’una vegada, els greus problemes d’entrada i sortida que pateix Sant Boi. Cal augmentar les pensions de la nostra gent gran; no es pot consentir que la majoria de les vídues estiguin sobrevivint amb una pensió indigna i que, a més a més, el govern posi impedi- ments a l’esforç que fan les autonomies per millorar-les. La seguretat ciutadana ha de començar a la nostra ciutat per cobrir més de la meitat de les places de policies nacionals que ara estan vacants. Cal controlar els contingents migratoris per garantir unes condicions de treball i una qualitat de vida dignes per als nouvinguts. Cal millorar el finançament dels ajuntaments perquè puguem atendre les demandes dels ciutadans com a administració més propera a les seves neces- sitats. I així, un llarg etcètera de qüestions que haurem de valorar en els programes electorals.

Montserrat Gibert i Llopart Alcaldessa

Març 2004

Carles Dalmau és el nou Defensor del Ciutadà

L’alcaldessa elogia el tarannà conciliador de Dalmau, advocat i president de l’Oreig, Grup d’Acció Cultural

És l’hora de l’escola pública

1

pàg. 3

Sumari

5

6

9

Web municipal Prop de 100.000 visites en el darrer any

Carretera C-245 Tall provisional del trànsit cap a Viladecans

8 de març Dia Internacional de la Dona Treballadora

11 Biblioteques Moltes activitats per animar a la lectura

15 Carxofada El 28 de març, festa popular

21 L’entrevista Juan J. Casado, secretari general de la UGT del Baix

Viure Sant Boi

Març 2004

El tema

El Ple municipal elegeix Carles Dalmau com a nou Defensor del Ciutadà

L’alcaldessa destaca el caràcter conciliador de la seva trajectòria

Carles Dalmau i Ausas és el nou Defensor del Ciutadà de Sant Boi. El Ple municipal el va escollir a mitjan febrer, en substitució de Santiago Vidal, que deixa el càrrec després d'haver-lo ocupat des que es va crear el setembre de l'any 2000. Com el seu antecessor, Dalmau és llicenciat en Dret. El seu perfil de persona independent i de tarannà dialogant ha afavorit el suport majoritari dels grups municipals de l’Ajuntament de Sant Boi.

C arles Dalmau, de 44 anys, treballa en un despatx d'advocats a Sant Boi i presideix l'Oreig, Grup d'Acció Cultural, una de les entitats més dinàmiques de la ciutat. La seva candidatura va comptar amb el suport dels grups municipals del PSC, ICV i ERC. CiU es va abs- tenir, mentre que els regidors del PP van votar-hi en contra. El nomena-ment és per als pròxims cinc anys i resulta incompatible amb l'exercici de qualsevol altre càrrec polític o administratiu, per preservar la seva autonomia.

Un acord majoritari La Junta de Portaveus de l’Ajunta- ment ha estat l’òrgan municipal encarregat de buscar un candidat amb el màxim suport possible. L'alcaldessa, Montserrat Gibert, ha valorat molt positivament l'esforç fet “per arribar a un acord molt majoritari”, malgrat que “no era fàcil”. A més a més, ha elogiat "la trajectòria professional i humana de Carles Dalmau, centrada en la concilia-ció", i li ha agraït que hagi acceptat l’exercici d’aquesta responsabilitat pública.

Carles Dalmau treballa com a advocat i és el president de l’Oreig, Grup d’Acció Cultural

Montserrat Gibert també ha dedicat paraules de reconeixe- ment a la tasca feta per Santiago Vidal, de qui ha dit que “ha definit el paper de l’oficina del Defensor del Ciutadà, ha posat sobre la taula temes que l’Ajuntament ha de treballar més a fons (com ara la Carta dels Drets Humans a la Ciutat) i ha detectat problemes de funcionament que gràcies a la seva actuació s’han pogut re- soldre”.

Una figura pionera Una vintena de localitats catalanes compten amb un Defensor del

Ciutadà o Síndic de Greuges. Sant Boi és, però, l'única del Baix Llobregat. L'Ajuntament va crear aquesta figura institucional com a instrument per donar una solució ràpida, independent i eficaç a problemes que la maquinària municipal no resol correctament pels canals habituals. Els ciutadans tenen oberta aques- ta via per formular queixes rao- nades respecte a la seva relació amb l'administració local. El Defensor del Ciutadà decideix si cal fer una investigació i, en cas necessari, recomana al departa- ment municipal que correspongui les mesures adients per rectificar i resoldre el problema.

Les queixes més habituals Les queixes més habituals formu- lades al Defensor del Ciutadà de Sant Boi tenen a veure fins ara amb la seguretat ciutadana (sorolls, multes, vandalisme...) i amb els serveis municipals (nete- ja, guals, llicències d'obra...). L’alcaldessa ha afirmat que “fins ara, l’experiència ens diu que, majoritàriament, quan algú s’adre- ça al Defensor del Ciutadà, ho fa perquè té raó”.

3

‘Parlem-ne’

“Exercir el càrrec de Defen- sor del Ciutadà és per a mi un honor, un compromís i una oportunitat de desenvo- lupar la meva vocació de servei. Quan me’l van oferir no ho vaig dubtar, perquè no és un càrrec polític, sinó una funció social. Crec en el diàleg. Les coses s’han de parlar i tornar a par- lar mentre calgui, s’han de crear dinàmiques participati- ves i fugir del conflicte i l’en- frontament sistemàtic. Afor- tunadament, a Catalunya s’està avançant molt pel camí de la mediació i la resolució alternativa de conflictes. Estem per servir de la millor manera que sapiguem. Així doncs, parlem-ne.»

Març 2004

La ciutat

Viure Sant Boi

La Generalitat informa a favor de la reordenació del nucli antic

El disseny del futur urbanístic del nucli històric de Sant Boi ha quedat configurat. La Generalitatde Catalunya va informar favorablement aquest febrer sobre la modificació del Pla General Metropolità dissenyada per l’Ajuntament. El document adapta el planejament urbanístic de la zona a les necessitats actuals (habitatges, zones verdes, equipaments públics, alçades permeses...).També serà important el paper dels promotors privats. L’Ajuntament ha començat a signar amb ells els convenis que faranpossibleconsolidar el paper del nucli antic com a aglutinant de la vida cultural, social i comercial de la ciutat.

L’Ajuntament ha previst que els jardins neoclàssics de Villa Rosita es converteixin en una gran zona verda

S ‘ha completat pràcticament, doncs, el planejament urbanístic del nucli històric (i de part del pri- mer eixample de la ciutat), pendent només del vistiplau definitiu del Consell Executiu de la Generalitat. S’hi descriuen vuit unitats d’actua- ció: Can Castellet, Sant Pere més Baix, Villa Rosita i Canal de la Dreta, perllongament dels carrers Cerdanya i Mallorca, carrers Pi i Margall, Miquel i Canalies Amat.

Equipaments i zones verdes L’Ajuntament hi ha prioritzat gua- nyar nous espais de zona verda 2 (20.000 m addicionals, en total,

respecte al planejament anterior) i equipaments públics per a la ciutat (a Villa Rosita i la masia de Can Julià, per exemple). Un cop completada la planificació, arriba el moment de gestionar i portar a la pràctica els projectes urbanístics que faran realitat aquests equipaments i aquestes zones verdes, així com l’obertura de nous carrers, la construcció i la rehabilitació d’habitatges (una part dels quals seran de promoció pública), la creació de nous espais per a aparcament i la configuració de noves àrees de comerç i restauració.

63.848 electores de Sant Boi, convocados a las urnas el 14-M E l próximo 14 de marzo se celebrarán las elecciones a las Cortes Generales. En nuestra ciudad, más de 63.800 personas tendrán el derecho a elegir mediante el voto a sus representantes en el Congreso y el Senado. Al cierre de los colegios electorales, el Ayuntamiento ofre- cerá los resultados que se vayan registrando durante el es- crutinio de las 114 mesas distribuidas por los seis distritos electorales de Sant Boi. Será a través de Ràdio Sant Boi (89.4 FM), la página web municipal (www.stboi.es) y los paneles de información electrónica existentes en diversas calles de la población.

Los resultados de hace cuatro años En las anteriores elecciones, celebradas el 12 de marzo de 2000, el PSC fue la formación que obtuvo mayor respaldo en la ciudad, con el 47.1% de los votos. La segunda fuerza más votada fue el PP (23.5%), seguida por CiU (15.3%), ICV (5.3%), EUiA (3.4%) y ERC (2.7%).

4

Obert el concurs per escollir el soci privat de la Ciutat del Cinema

El projecte Ciutat del Cine- ma ha fet un nou pas enda- vant. La Comissió de Govern de l’Ajuntament ha aprovat el plec de condicions que servi- rà per escollir el soci privat que participarà en el desen- volupament del projecte. L’Ajuntament impulsa aques- ta iniciativa i la tirarà endavant mitjançant una societat mix- ta, participada al 50% per capital públic i per l’empresa que compleixi millor les con- dicions exigides, especial- ment pel que fa a la solvència econòmica, l’experiència en el sector i la capacitat per definir el projecte.

Sales de cinema L’objectiu principal és fer que Sant Boi tingui sales de pro- jecció. Per fer-les viables, es pretén configurar al seu vol- tant una mena de parc temà- tic vinculat al món del cine- ma. Així mateix, es podria oferir a la indústria cinemato- gràfica espais per a produc- tores, localització d’exteriors, organització de congressos empreses de doblatge, pla- tós, agències de càsting... En qualsevol cas, els termes exactes del projecte s’hau- ran de definir a partir del moment que se’n constitueixi la societat gestora.

Una sensibilitat El tinent d’alcalde de Dis- seny i Promoció de la Ciutat, Jaume Bosch, considera que “més que un lloc per al lleure i per a activitats vincu- lades al món del cinema, volem que aquest sigui un projecte principalment de sensibilitat, que faci de Sant Boi una ciutat receptiva amb qualsevol idea vinculada a la promoció del cinema, des d’organitzar festivals, per exemple, fins a acollir rodat- ges”. Jaume Bosch assegu- ra que és un projecte “origi- nal, que actualment no està cobert per ningú en el nostre entorn.”

Viure Sant Boi

Sant Boi posa en marxa un pla per

Març 2004

La ciutat

determinar les seves necessitats culturals

El Pla de Cultura serà un procés participatiu i obert a la ciutadania

Sant Boi fa un pas endavant per aconseguir que la cultura sigui un element vertebrador de la ciutadania. Al llarg dels propers mesos es posarà en marxa el Pla de Cul- tura que analitzarà la realitat cultural de la ciutat, definirà els trets bàsics de la política cultural i posarà en marxa un pla de propostes culturals a desenvolupar. El Pla està impulsat des del si del Consell de Cultura i comptarà amb la participació d’entitats, creadors, experts i ciutadans.

El Pla de Cultura s’elaborarà mitjançant un procés participatiu D Aquest procés de «reflexió» sobre ’ara endavant ens queda una agenda ben atapeïda. De moment, l’estat de la cultura té un doble entre el març i l’abril es duran a propòsit: d’una banda, vol definir la terme entrevistes amb persones realitat cultural de la ciutat detec- significatives de la ciutat en tant-ne les necessitats existents matèria de cultura i es faran taules per fer-ne un diagnòstic de la de debat per diagnosticar la situació; i d’altra, vol elaborar unes situació actual. Entre maig i juny propostes o línies d’actuació que es faran taules de debat per diag- permitin augmentar i consolidar les nosticar la stiuació actual. iniciatives que es desenvolupen en

7

aquest àmbit. Les taules de treball giraran al voltant de cinc eixos que estaran oberts a la participació dels ciutadans. Els temes són els següents: ‘Cultura i persona’, ‘Cul- tura i territori’, ‘Cultura i societat’, ‘Cultura i memòria’ i per últim, ‘Cul- tura i creació’. Cada taula es trobarà com a mínim en dues ocasions i serà dirigida per una per- sona del teixit cultural de Sant Boi, per un expert municipal i un expert nomenat per la Diputació de Bar- celona.

Taules de treball Per desenvolupar la segona fase del Pla, la de les propostes, també es formaran taules de treball obertes a la participació dels ciutadans. La proposta de treball del Pla de Cultura està coordina- da pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació, que aha portat a terme la gestió d’altres Plans de Cultura a l’àrea de Barcelona.

Març 2004

Viure Sant Boi

Pàgina verda

Una comisión especial consensuará el futuro

de la telefonía móvil en Sant Boi

Las antenas deben someterse a un proceso de regularización administrativa

El futuro de las antenas de telefonía móvil en Sant Boi será fruto del consenso. Hoy por hoy, los informes oficiales de los expertos no permiten afirmar que las ondas de telefonía resulten perjudiciales para la salud. Sin embargo, el Ayuntamiento, sensible a la inquietud generada por el tema entre algunos ciudadanos, tomará todas las medidas en su mano para, a la vez que garantiza el uso del teléfono móvil en la ciudad, controlar al máximo las instalaciones presentes y futuras.

L os grupos políticos del Ayuntamiento, los representantes vecinales y las empresas operado- ras de telefonía forman parte ya de una comisión especial cuyo come- tido consiste en proporcionar a los vecinos la máxima información sobre el tema y en estudiar las localizaciones idóneas para las antenas que pudieran instalarse en el futuro. Dicha comisión consen-

Los móviles se han convertido en un objeto de uso común

suará, en el seno del Consell Municipal de Medi Ambient, un plan urbanístico para el despliegue de las antenas.

Informes oficiales Comités de expertos de todo el mundo concluyen que, hoy por hoy, no está demostrado un efecto nocivo de las ondas de telefonía móvil sobre la salud. Así se des- prende de los informes encarga- dos por, entre otros, las Naciones Unidas, el Ministerio de Sanidad y el Parlament de Catalunya. Pese a todo, el Ayuntamiento ha encargado al Centre de Teleco- municacions la Generalitat, a petición de los vecinos, que realice

mediciones en una muestra de antenas del municipio para comprobar el cumplimiento de los requisitos de distancia y potencia exigidos por la legalidad vigente.

Manifiesto El pasado mes de febrero, los cinco grupos municipales del Ayuntamiento (PSC, ICV, PP, ERC y CiU) hicieron público un manifiesto en el que afirmaban la necesidad de hacer compatibles tres objetivos: aplicar el principio de precaución para garantizar la salud de la ciudadanía, controlar las instalaciones de antenas actuales y futuras y garantizar el uso de los teléfonos móviles en Sant Boi.

MIGUEL ÁNGEL MERINO Regidor de Llicències de medi ambient i d’obres

‘Principio de precaución’

«Una empresa operadora de telefonía móvil tiene que cum- plir una serie de requisitos legales si quiere obtener la licencia ambiental para una antena. Pueden resumirse en dos: una distancia de seguri- dad y un límite de potencia. A eso nos referimos cuando hablamos de principio de pre- caución para la salud. Hasta el año pasado, tener una licencia ambiental no era obligatorio. Pero ahora los operadores han de regularizar administrativamente sus instalaciones de antenas. Tienen de tiempo hasta fina- les de este mismo año para hacerlo.”

Si conduces, no hace falta que contamines tanto L realicen diariamente el mismo a población mundial crece. primera necesidad. ¡Qué le vamos Es posible que ya hayamos trayecto que nosotros. Pero el parque de automóviles a hacer! Quizás no sea mucho, comprado un coche equipado con crece mucho más deprisa. Es el pero algo podemos hacer. todos los defectos ecológicos. Mantener el coche progreso, imparable, pero el Podemos seguir haciendo cosas. Y no olvidemos el mantenimiento. progreso contamina.Comprar coche Seremos más ecológicos si nos Los automóviles son, por encima Por ejemplo, no es lo mismo com-Usar mejor el coche preocupamos por un motor bien de todo, uno de los principales prar un coche que otro. Algunos Por ejemplo, podemos habituar- regulado, si cambiamos los fil- agentes emisores de dióxido de consumen mucho menos com- nos a usar nuestro vehículo de un tros, el aceite y las bujías cuando carbono a la atmósfera. Toda bustible. Optar por ellos no solo modo energéticamente más ren- toca y si mantenemos los neumá- combustión libera dióxido de nos hará ahorrar bastante dinero, table. ¿Cómo? Por encima de ticos con la presión correcta y carbono, y el dióxido de carbono sino que causará menos moles- todo, moderando la velocidad. bien alineados. es uno de los causantes del tias a nuestro maltrecho entorno. Eligiendo gasolina sin plomo y Si todos los coches de Estados célebre ‘efecto invernadero’. Podemos hacer más cosas. Qui- evitando en la medida de lo posible Unidos circularan con neumáti- Los automóviles también provo- zás el aire acondicionado, un trayectos cortos en ciudad y cos más eficaces, se ahorrarían can lluvia ácida de nitrógeno y auténtico desastre ecológico, no excesos de carga. (Una baca 400.000 barriles de petróleo al día. liberan hidrocarburos que matan sea imprescindible para todo el cargada de trastos, por ejemplo, Parece una barbaridad, pero solo nuestros bosques y perjudican mundo. Y conformarse sin trans- puede aumentar el consumo de estamos hablando de los neu- nuestros pulmones. misión automática, o sin dirección gasolina un 35%.) máticos. Y los neumáticos no son Pero el coche, ya se sabe, se ha asistida, también ayudará mucho También podríamos compartir el ni lo único ni lo más importante. convertido en un producto de a reducir el esfuerzo energético. coche con otras personas que

8

Març 2004

Les persones

Viure Sant Boi

Les biblioteques de la ciutat organitzen activitats per animar a la lectura Les guies de lectura i les tertúlies literàries són ben acollides pels usuaris

Les biblioteques de la ciutat organitzen cada mes tot un seguit d’activitats que pretenen animar els usuaris a la lectura i volen captar-ne de nous. Amb aquest objectiu desenvolupen, a banda de la ja tradicional Hora del conte, altres maneres de fomentar el gust per llegir, com posar a l’abast guies de lectura per a joves i adults i promoure una tertúlia literària mensual. Serveixi com a exemple de l’èxit d’aquestes iniciatives que el servei de prèstec a la Biblioteca Can Castells es va incrementar en 5.000 usuaris el 2003.

El nombre d’usuaris de les biblioteques ha crescut molt, darrerament

A banda de llibres i material fonogràfic i videogràfic, les biblio- teques ofereixen el servei de con- sulta a Internet des de fa temps, amb la possibilitat d’accedir a tot un seguit de bases de dades de manera gratuïta. A més, aviat disposaran de la seva pròpia pàgina web. Tot això, complementat amb la preparació de guies de lectura sobre autors, tradicions o qualsevol apartat cultural d’interès.

10

La tertúlia dels dimecres Una de les activitats que ha despertat major interès en els darrers mesos és la tertúlia que organitza cada primer dimecres de mes la Biblioteca Can Castells. Nascuda el novembre de 2002, cada mes convoca una vintena de persones fidels a la cita de comentar un llibre. Aquest mes de març, per exemple, els comentaris han estat al voltant

7

deL’últim tren, de l’escriptora de Portbou (Girona) Maria Mercè Ro- ca.

Concurs infantil Per Sant Jordi, les biblioteques organitzen un concurs infantil d’il·lustracions per fer un punt de llibre. El certamen està adreçat a nens i nenes de 6 a 12 anys i els treballs s’han de presentar abans del 6 d’abril.

Viure Sant Boi

Cassià Just treballa per integrar persones discapacitades

Treballadors de l’entitat gestionen el bar de l’ermita

La Fundació Cassià Just continua treballant per a la inserció sociolaboral de persones amb disminució psíquica i transtorn mental des que es va fundar, ara fa 11 anys. Aquest Centre Especial de Treball que actualment compta amb més de 65 treballadors, enfoca el seu treball en tres sectors: una empresa de catering (Cat- Catering), una altra de jardins (Cat-Jardins) i la gestió de l’ermita de Sant Ramon i el servei de bar-restaurant. Cat- Catering és el sector que té més treballadors, uns 50.

Treballadors de Cassià Just al bar de l’Ermita de Sant Ramon

A Sant Boi, els menús de Cat-Catering es poden degustar a diverses escoles i a més preparan el menjar que es dona al Servei Municipal de Menjador de la Gent Gran, que es va posar en marxa al gener i està ubicat a Can Massallera.Cat-Jardins.La fundació va signar un conveni amb l’Ajuntament de Sant Boi perquè alguns dels seus treballadors portessin a terme feines als jardins públics de la ciutat. També realitzen feines a entitats i jardins privats.Ermita de Sant Ramon.Els treballadors s’encarreguen del servei de restauració, de les tasques de manteniment i consergeria de l’ermita i neteja dels espais interiors i exteriors prop de l’ermita.

Sant Boi Wi Fi trabaja por una red ciudadana sin cables

E n un futuro no demasiado lejano, la informática prescindirá de los cables. En nuestra ciudad, el proyecto Sant Boi Wi Fi (Wireless Fidelity), ha comenzado a andar los primeros pasos por ese camino. Su objetivo consiste en crear una red inalámbrica gratuita que interconecte a diferentes usuarios para transferir datos a alta velocidad. Una alternativa a Internet (compatible con él), de acceso gratuito para usuarios controlados y con un uso libre del ‘software’. La conexión solo precisa de una antena para cada 60 ordenadores y un ‘point access’, el aparato receptor de la señal.

Usuarios interconectados Cuantas más antenas, más usuarios interconectados, teniendo en cuenta que el radio de

11

Cada antena permite interconectar a 60 usuarios

acción de la señal alcanza a un máximo de 400 metros de distancia. A finales de enero, representantes de diferentes redes ciudadanas de diversas poblaciones del área me- tropolitana se reunieron para unir

esfuerzos para constituir a medio plazo una gran red inalámbrica provincial. Sant Boi Wi Fi planea instalar en breve su primera antena en nuestra ciudad. Más información: www.santboiwifi.tk.

17

Març 2004

Tothom

Concentració per la pau, un any després El passat 15 de febrer Sant Boi es va afegir a les concentracions que sota el lema «No oblidem» es van fer a tot Catalunya per recordar les manifestacions d’ara fa un any contra la guerra a l’Iraq. Durant la jornada es van fer múltiples activitats a la plaça de l’Ajuntament com una con- centració, lectura d’un mani- fest, una cantada de corals, interpretacions de cantautors i un debat obert.

Premiat un estudi sobre el barri de Camps Blancs La Diputació de Barcelona ha atorgat el segon Premi Josep M. Rueda a l’estudi «Una alternativa socio-educativa del desenvolupament comunitari» que va encarregar el Pla de Desenvolupament Comunitari de Camps Blancs a un equip de recerca de la Universitat Ramon Llull perquè realitzés un diagnòstic sobre el barri. L’estudi, que es va encarregar l’any 2000 mostra un treball de camp sobre la realitat del barri.

Persones amb discapacitat La Fundació La Caixa ha se- leccionat dos projectes pre- sentats per entitats de Sant Boi dedicades a la normalització de persones amb discapacitat. Els projectes, que rebran un ajut global de 29.000 euros, són l’adequació d’un centre d’educació especial (Institució Balmes) i la millora dels ser- veis d’un hospital de dia per a adolescents amb psicopato- logies (Fundació Orienta).

Març 2004

Opinió

Viure Sant Boi

Cartes al director

Pugem a Sant Ramon! Fa uns quants diumenges uns amics i jo vàrem tenir la brillant idea de pujar caminant fins a l’ermita de Sant Ramon. S’ha de dir que tots els meus amics i jo mateixa ja passem de la trentena i feia molt de temps que ens havíem oblidat de la nostra estimada “muntanya”. Durant tot el camí de pujada vam poder gaudir de la vegetació i flora, vam anar descobrint indrets que recordàvem de quan érem petits, i Sant Ramon havia estat molt visitat per tots nosaltres: sortides amb l’escola, amb els pares, el dia de la truita... A l’arribar a dalt de l’esplanada de l’ermita de Sant Ramon, vam veure una sorprenent panorà- mica de la ciutat de Barcelona i el Delta del Llobregat, veient com el tram final del riu desemboca al mar. Vàrem entrar a l’ermita, era tal i com la recordàvem; com a novetat una zona de pícnic, un Centre d’Informació de Natura i un petit bar-restaurant on vam degustar unes bones torrades i l’especia- litat de la casa, “la cassola de Sant Ramon”, i per al Joan que és el més llaminer, uns fadrins de Sant Boi. Ja es feia tard i els meus amics i jo vàrem decidir fer una crida i animar tots els santboians a pujar a l’ermita de Sant Ramon. Yolanda González Rodríguez

L’estratègia de la ‘R’ El pressupost de l’Ajuntament recull una partida per a una «Campanya de sensibilització envers els residus», en concret per la recollida selectiva d’enva- sos. Cal remarcar l’esforç que ha fet el nostre Ajuntament en aquest tema, però cal passar a un altre escenari, el de demanar a les indústries, els magatzems, els comerços i les botigues en general que assumeixin la seva responsabilitat. Molt sovint ens trobem que els responsables i els treballadors d’aquests esta- bliments no compleixen la normativa, malgrat estar obligats a fer-ho. Caminant per qualsevol polígon industrial de l’àrea metropolitana

es pot veure en els contenidors de la brossa municipal aboca- ments de tot tipus (olis, plàstics, pvc, ferros i metalls, porexpan, bateries, pots de pintura i dissol- vents, esprais, pneumàtics, pales, mobiliari, etc.). Un cas semblant és el de les botigues i els magatzems i les construc- cions d’obra de l’interior de la vila. En aquest nou mandat cal que l’equip de govern faci complir la normativa, ja que molts establi- ments incívics basen part de la seva competitivitat a traslladar el seu problema a la comunitat. Així doncs, cal fer arribar a tots els ciutadans l’estratègia de la «R», que diu que tot ecoconsu-midor conscient de la creixent abundància de deixalles procu- rarà posar en pràctica cinc verbs que comencen per R: Reduir, Reutilitzar, Reciclar, Retornar, Reparar. Jordi Agustí (Grup Benviure)

Catalunya (20/02/04) Catalunya está siendo asediada por las fuerzas conservadoras del país. Dichas fuerzas no han digerido el pacto de izquierdas, un ejemplo pernicioso para los intereses de quienes dominan los grandes negocios. Estáis equivocados. Los socialis- tas no somos vuestros enemi- gos. Puesto que trabajamos porque el sol salga para todos, ¿por qué nos combatís con tanta fiereza? Queremos que la luna inspire a todos los poetas. Catalunya es un pueblo exqui- sito, inteligente, sabio. Dejad que alumbre sus caminos, que ande sin prisa los senderos, haga su vino, trabaje los manzanos... ¿Por qué tantas injerencias? Tantas zancadillas infames, ¿por qué? Tenéis envidia porque Cata- lunya es un pueblo orgulloso, esencialmente honesto y laborio- so. Respetad la libre voluntad de sus ciudadanos. Tenéis miedo. Tembláis por perder el poder, convencidos de haber nacido para ejercerlo. Mientras quede una gota de san- gre, os combatiremos con osadía, justicia, verdad. Más pronto o más tarde, ganaremos. Juan Sánchez

18

Sala de plens

Calidad de vida para nuestros mayores

Etelvina Partido Regidora de Tercera Edat PSC E l programa de la Gent Gran es uno de los ejemplos de la línea de atención a las políticas sociales en las que está trabajando el Ayuntamiento de Sant Boi. Queremos dar respuestas a las necesidades de las personas mayores del municipio , tanto a nivel individual i/ o familiar , como a nivel grupal o comunitario con una serie de recursos que ya están funcionando, así como a traves de otras actividades más puntuales que se organizan a lo largo del año. Con este objetivo se han puesto en marcha unos servicios que contribuirán a hacer más fácil la vida de nuestros mayores. Un ejemplo es el comedor ubicado en Can Massallera, experiencia piloto extrapolable a otros barrios si existiera esta demanda. El actual comedor, dispone de 30 plazas y está previsto una ampliación si es necesario. Otro ejemplo es la puesta en marcha del aula multimedia de Can Massallera, que da respuesta a los usuarios que tienen interés en aceder a las nuevas tecnologías. Este proyecto consiste en la ejecución de un plan de acción para la promoción y potenciación al uso de nuevas tecnologiías entre la ‘gent gran’ de Sant Boi como elemento de mejora de la calidad de vida individual, asociativa y de la dinamización social y cultural, a través de la red. El Servicio de Ayuda a Domicilio (SAD) forma parte de los servicios de las UBASP (Unidades Básicas de Atención Social Primaria) como una actuación de los Servicios Sociales para toda la población, para mantener a la persona en su entorno y en su propio domicilio prestándole atención asistencial preventiva el mayor tiempo posible. Todo, unido a la Teleasistencia Domiciliaria, hace que nuestros mayores se sientan mas protegidos, con unos recursos a su alcance que faciliten esa calidad de vida de la que son merecedores y que desde el Ayuntamiento queremos seguir impulsando.

La cortina de fum

Miguel Ángel Merino Regidor de Llicències d’Obres i Llicències de Medi Ambient  ICV P robablement la intenció de Carod era bona, però es va convertir en ingènua i inoportuna per la seva condició de conseller en cap del Govern de la Generalitat de Catalunya que va posar en un compromís el tripartit, en- cara que l’assumpció de responsabili- tats que la seva acció imprudent va comportar l’honora. També seria ingenu pensar que el PP no aprofitaria aquesta errada d’ERC per

tornar a crispar la situació i arrossegar-

nos a desviar el debat dels problemes

reals de la ciutadania com ara la preca-

rietat laboral, la sinistralitat laboral, el salari mínim interprofessional, les pen- sions dignes o l’habitatge per a tothom. Ara que ja hem aconseguit deixar enrera elpujolismeque podem i continuar el camí iniciat i deixar enrera l’aznarisme, hem de salvar aquesta cortina de fum que han provocat i que ens impediria veure la legislatura de la Guerra de l’Iraq, la catàstrofe ambiental del Prestige, la involució en matèria autonòmica, les concepcions conservadores, la dominació dels mitjans de comunicació i la confrontació com a pràctica habitual. Podem començar una nova etapa per canviar les coses i apostar per un model de sostenibilitat ambiental i social, i un compromís a favor de la pau. Aquests reptes signifiquen una aposta per les energies renovables, una nova cultura de l’aigua per aturar el Pla Hidrològic, impulsar el transport públic, reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, la integració de totes les persones sense exclusions, l’increment de recursos per a les prestacions sanitàries, educatives i de serveis socials, entre d’altres. Un any després desprès de les manifestacions en contra de la Guerra de l’Iraq per la intransigència i ceguesa del govern del PP i la seva submissió a la política dels Estats Units, aquesta continua per contra d’allò que ens volen fer veure. No oblidem: la guerra continua

Juntos vamos a más

Rafael Cañedo Torrubiano Portaveu del Grup municipal PP E n 1996 el Partido Socialista dejó una España de paro, corrupción, endeuda- miento, déficit, elevados impuestos y desánimo entre los españoles. Hoy, des- pués de 8 años de trabajo el gobierno del Partido Popular ha conseguido ma- yores niveles de crecimiento económi- co, de convergencia con Europa y mejo- rar nuestra cohesión social. Cuando el Partido Popular llegó al Go- bierno, la Seguridad Social tenía un défi- cit de 3.000 millones de euros y había 7,3 millones de pensionistas preocupa- dos por su pensión. Hoy, contamos con un superávit y un fondo de reserva dota- do con 12.000 millones de euros que asegura a 8,3 millones de pensionistas su pensión. Nuestra renta familiar disponible es hoy mayor porque Hacienda nos retiene menos. Las reformas fiscales aproba- das por el PP han permitido eliminar el IAE a todos los autónomos y mejorar sus prestaciones sociales; incrementar el apoyo a la familia mediante la asigna- ción de una paga de 100 euros mensua- les a las madres que trabajan fuera del hogar y tienen hijos menores de tres años y, establecer las ayudas para favo- recer a las personas mayores y los discapacitados. En 1996 se invertía en infraestructuras 3.388 millones de euros mientras que hoy se invierten 13.516 millones de euros. De estas inversiones, Sant Boi se beneficia de la depuradora, las mejoras en la Ronda Litoral, la ampliación del puerto y el aeropuerto, el AVE y el Plan Hidrológico Nacional. En educación, el gasto ha aumentado un 26,9% en estos años mientras que el alumnado se ha reducido en un 10,7% por razones demográficas. En 1996 existía una tasa de paro del 23%. Hoy, tras crear más de 4.300.000 em- pleos, la tasa de paro es del 9,5% y, en el caso de los jóvenes ha pasado del 42% al 22%. En 1996 el sistema nacional de salud tenía problemas de financiación; hoy, el presupuesto y el gasto sanitario por per- sona ha pasado de 533 euros en 1995 a los 914 euros. En materia de terrorismo, las modifica- ciones legales, el endurecimiento de las penas y el trabajo de las Fuerzas y Cuer- pos de Seguridad del Estado permiten que ETA esté en la peor situación de su historia y que el terrorismo callejero no sea protagonista en todos los teledia- rios del fin de semana como antes ocu- rría. Todo esto y más, cuando hoy las Comu- nidades Autónomas y los Ayuntamien- tos disponen de un 53% del gasto públi- co total, más que el Estado. El 14 de marzo, el Partido Popular re- nueva su compromiso para continuar avanzando juntos en el desarrollo de nuestro estado del bienestar y mantener la estabilidad política, institucional y eco- nómica alcanzada en España. Para más información, www.ppsantboi.com.

Novembre 2002

Violència contra les dones: un problema d’estat

Josep Maria Cervelló Regidor del Grup municipal ERC E n una reunió local de dones d’ERC, preparant el 8 de març, Dia Internacional de la Dona, sorgia l’inter- rogant de per què la violència de gènere (domèstica o no) no tenia la considera- ció de problema polític. Després de la immoral rendibilització electoralista del terrorisme i de l’intent de linxament po- lític d’ERC i del govern de la Generalitat que hem viscut aquests darrers temps, cal concloure que la consideració de les víctimes de la violència de gènere és menor perquè no són rendibles políticament. La Isabel, que representa ERC al Con- sell Municipal de la Dona, es feia més preguntes: les dones assassinades, 70 durant l’any 2003; les 1.500 que estan sota mesures de protecció amenaça- des pels seus marits o parelles, no me- reixen ser una prioritat absoluta per a un govern? Els partits polítics no tenen interès a fer un pacte contra el “terro- risme de gènere”? Per què de les 500 places de policia especialitzada que s’havien de crear l’any 2003 a hores d’ara només se n’han cobert 94? Per què elObservatorio contra la violència doméstica per no tenir no té ni una pàgina web on consultar dades? Per què a casa nostra grups que atenen dones en situació de risc han vist durant l’any 2003 com l’administració els ha retallat els seus ajuts, com ha passat, per exemple, amb el grup Tamaia? Perquè la nova llei d’educació no recull de cap manera la coeducació en aquest sistema educatiu?... Les associacions feministes i els grups de dones fa anys que han enumerat les necessitats i mesures que calen per combatre aquesta xacra social, les han situat en àmbits socials molt diversos i orientades des de la prevenció fins a la penalització. El que ha mancat és la voluntat política per impulsar-les adequadament. Avui l’única actitud vàlida contra la violència de gènere pas- sa per prioritzar el tema com un greu problema d’estat i demostrar-ho amb una inversió real en recursos hu- mans i materials precisos per a erradicar-la.

Amb sentit comú. Clar i català

Agustí Torrents i Barrachina Portaveu del Grup municipal CiU E n les properes eleccions del 14 de març els catalans hauran de triar entre aquests dos models: el model de CiU, de convivència, del progrés, del benestar, el model de reforçar la identitat sense trencar la cohesió i que ha estat exemplar a la resta de l’Estat i a Europa i al món o el model que proposa ERC i que ens proposen els que l’acompanyen, els socialistes i el PP, la línia de la confrontació que històricament no ha portat enlloc. Catalunya mai havia patit una desestabilització, un desprestigi i una espanyolització de la seva política tan evident i preocupant com la que s’ha produït aquestes darreres setmanes, de qui és la culpa? Uns diuen que els altres i aquests que són els uns, però el cert és que en poc temps s’han produït una sèrie de crisis internes i de pèrdua d’imatge i de prestigi exterior. Tanmateix sembla que més que un govern tripartit-en realitat son set- tinguem un trigovern partit on cadascú defen- sa la seva barraqueta i les seves idees i si no són coincidents tant se val, Catalunya que es foti!. A Madrid, l’actitud del PP i el seu govern ha estat clarament electo- ralista, mancada d’ètica i amb una voluntat clara de crispació, a CiU ja sabem què significa patir la pressió de Madrid, però mai no hem cedit a aquesta pressió i si la resposta ha de ser la temeritat, l’arrogància i la ignorància, això pot ser un còctel explosiu, que a certs sectors pot agradar però que al cap i a la fi, com deia abans, no porta enlloc. Rauxa?, potser ens en cal un xic mes, però amb el seny i el sentit comú necessaris perquè Catalunya tingui a partir del dia 14 la força política per defensar un nou estatut, un finançament just, més inversions de l’Estat, més integració, mes llibertat...

19

Opinió

Xarx@: fòrum

L APREGUNTADE FEBRER

Considera que les dones i els homes gaudim en la pràctica dels mateixos drets?

Educación

“No. Existen muchas diferencias aún, por ejemplo en las labores domésticas, en el trabajo no ganamos lo mismo y nos cuesta más llegar a puestos de responsabilidad. Desde pequeños nos tendrían que educar a todos haciendo hincapié en la igualdad”.

Pepi Chávez, 34 años, Marianao

Trabajo

“La mujer está luchando por conseguirlos pero no hay igualdad. Se tendrían que ayudar más a las mujeres que quieran incorporarse al mundo laboral y tengan dificultades porque tienen hijos y no pueden pagar una guardería, por ejemplo”.

Mercedes García, 33 años, Ciutat Cooperativa

Terreno ganado “Todavía no son los mismos. La mujer ha ganado mucho terreno y, merecidamente. Creo que igual que nos educaron de una manera hace años, ahora nos podemos educar en la igualdad si estamos realmente concienciados”.

Daniel Valdés,30 años, Marianao