La lecture en ligne est gratuite
Le téléchargement nécessite un accès à la bibliothèque YouScribe
Tout savoir sur nos offres
Télécharger Lire

Catalunya-Espanya: divorci per l'euro? Ja ha començat

De
1 page

21 Des. 2011 – El Partit Nacionalista Escocès d'Alex Salmond, amb majoria abo- sulta al parlament d'Edimburg, ha dit que si Escòcia esdevé independent ...

Publié par :
Ajouté le : 17 avril 2012
Lecture(s) : 26
Signaler un abus
E
l Partit Nacionalista Escocès
d’Alex Salmond, amb majoria abo-
sulta al parlament d’Edimburg, ha
dit que si Escòcia esdevé independent
voldria canviar la lliura per l’euro. I que
si Anglaterra vol fer passos enrere a la
UE, Escòcia aspira a estar a la primera
línia de la unió fiscal que emprenguin
els països de la zona euro.
Espanya va aconseguir entrar a l’euro
el 1999 gràcies al fet que l’economia
catalana ja s’havia integrat força en el
cicle econòmic i industrial europeu. Els
anys 90 Catalunya va saber impulsar,
dins l’estat, polítiques a favor de l’econo-
mia productiva i de la internacionalització,
però la influència en la política econòmica
i autonòmica dels catalans a Madrid s’ha
esvaït al segle XXI amb els pactes tàcits
PP+PSOE (centralisme en infrastructures,
monopoli en la gestió d’impostos...).
La moneda única ha permès a l’eco-
nomia catalana, en només deu anys,
d’exportar més als mercats europeus
que no al mercat espanyol. En aquest
sentit, el corredor mediterrani europeït-
zarà definitivament la nostra economia
i, per tant, la desespanyolitzarà encara
més. Així, a Catalunya només creixen
des del 2009 les exportacions i totes
les activitats lligades a la UE, el nord
de la qual ha gaudit de divuit mesos de
molt notable recuperació econòmica.
Ara la millora de la política mone-
tària de l’euro exigeix d’eliminar les
ineficiències seculars de la política
fiscal espanyola: morositat immoral del
sector públic (principal causant de la
desocupació), discrecionalitat en les
inversions en infrastructures, mercats
laborals ineficients, rígids i discrimina-
toris amb els joves i els desocupats...
Els futurs “Estats Units de l’Euro” es
disposen a “interferir en el pressupost
espanyol” (Schäuble
dixit
). Per als cata-
lans és molt millor dependre de Berlín
que no pas de Madrid, i l’euro ha estat
el gran gol marcat des de la Catalunya
industrial i exportadora al secular cen-
tralisme regulatori i ineficaç dels alts
funcionaris de l’estat espanyol.
L’any 2012 serà encara pitjor per a
Espanya, i a Madrid les temptacions
de sortir de l’euro per tal de no cedir
sobirania fiscal a la UE seran creixents
(s’hi preveuen anys llargs d’estanca-
ment). Si això és així, als catalans ens
interessa romandre a l’euro més que a
ningú. La separació vindrà de bracet de
la moneda única?
L
a transició nacional ja ha comen-
çat. Des de la promulgació de la
sentència negativa sobre l’Estatut
de Catalunya, l’empenta sobiranista va
prenent força políticament. O almenys
això sembla, si fem cas de les decla-
racions dels principals partits nacio-
nalistes (o sobiranistes, si és que així
hi ha qui es queda més tranquil). Que
el president Artur Mas no es traslla-
dés a Madrid per a assistir a l’acte
commemoratiu del 33è aniversari de
la Constitució potser no és una gran
novetat, ja que l’ex-president Pasqual
Maragall no va assistir-hi en cap ocasió
i l’última vegada que va anar-hi l’ex-
president Jordi Pujol va ser el 1988. El
fet més rellevant és, si de cas, com va
argumentar-ho el nou president. Va dir
que no hi anava perquè no se sentia
“cridat a celebrar una cosa que ha
estat interpretada clarament en contra
de les aspiracions del poble català” i
també “de les seves aspiracions nacio-
nals”. Davant les crítiques que va rebre
per haver pres aquesta decisió, el pre-
sident Mas va argumentar que, “davant
d’unes condicions com aquestes [de
recentralització], és millor posar-hi dis-
tància”. És així com comencen tots els
canvis polítics, posant distància amb
aquells que volen ofegar-te.
Això vol dir que CiU es desentendrà
de la política a Madrid? De cap manera.
Però és segur que l’actitud serà una
altra. O si més no així hauria de ser. I
així ho hauria d’entendre el cap de files
a Madrid de la federació nacionalista.
Una gran majoria dels ciutadans de
Catalunya recelen d’Espanya. Això vol dir
que tots són directament sobiranistes?
No. És clar que no. Però el sobiranisme
ja ha guanyat una primera batalla d’ide-
es: pràcticament tothom té assumit
que l’espoliació fiscal ens ha empobrit
i que així no es pot continuar. De fet,
l’assistència massiva a la manifestació
del 10J del 2010 va tenir força a veure
amb la penetració social d’aquesta con-
vicció. L’“Espanya ens roba” no és una
consigna que sigui tan sols patrimoni de
quatre gats. És ja un clam generalitzat.
La centralitat política s’ha desplaçat
cap al sobiranisme sense complexos.
Llevat del PPC i el PSC –i, també, és
clar, C’s–, els altres partits han seguit el
corrent sobiranista. Més ben dit, n’han
estat el motor. Fins i tot ERC, malgrat
haver fet l’aposta per pactar amb un PSC
immobilista, hi ha contribuït. El fracàs
del tripartit, com el fracàs de la reforma
estatutària, han ajudat, per bé que sem-
bli una paradoxa, al decantament final,
fins al punt que la política catalana s’ha
accelerat ràpidament. El repte d’aquest
nou sobiranisme és saber mantenir les
conviccions sense caure en la mera
proclama. Caldrà molta política per a
afrontar la transició nacional que ens
proposa el president Mas.
27 DE DESEMBRE DEL 2011
EL TEMPS
13
Ramon
Tremosa
Economista (Universitat de Barcelona)
Agustí
Colomines
Professor a la UB
i director de la Fundació CatDem
Catalunya-Espanya: divorci per l’euro?
Ja ha començat
1437ET013-FET.indd 1
1437ET013-FET.indd 1
21/12/11 17:40:32
21/12/11 17:40:32
Un pour Un
Permettre à tous d'accéder à la lecture
Pour chaque accès à la bibliothèque, YouScribe donne un accès à une personne dans le besoin