La lecture en ligne est gratuite
Le téléchargement nécessite un accès à la bibliothèque YouScribe
Tout savoir sur nos offres
Télécharger Lire

El futur en marxa

De
24 pages

TARDOR 2009 www.convergencia.cat. 02. El futur en marxa. CONVERGÈNCIA EN MARXA /. FINANÇAMENT / CRISI ECONÒMICA /. ESTATUT / TVC / ORIOL ...

Publié par :
Ajouté le : 17 avril 2012
Lecture(s) : 0
Signaler un abus
OCREVNCNÈGEAIRXANMAANÇA/FIN/CEMTNEOCIRIS/CAMINÒTTUTAES/CVT/UPLOIROEPICLAIDOJL/SEIPNOVAADA/GROCERREDLL/SÍUOSRDIAON/CRSCUBE/UOW/NIVAN
www.convergencia.cat
El futur en marxa
02
VEGUERIES / DECLIVI DEL SOCIALISME / NI UN PAS ENRERA! / FERMÍ PUIG
TARDOR 2009
SUMARI
Existeix l’opció de construir una Catalunya millor. Des de Convergència estem preparats per posar aquest futur en marxa.
és una publicació de Convergència Democràtica de Catalunya. Aquesta publicació respecta la llibertat d’expressió dels seus collaboradors.
2
3EDITORIAL 4EN PORTADA 6PROJECTE, ESTUDIS I PROGRAMES 8 9PARLAMENT 10ENTREVISTA 12ESPECIAL 14SLAIROTCES 15 16ENTREVISTA 17IUCMAICNOÓC 18MILITÀNCIA 20POLÍTICA MUNICIPAL 21HISTÒRIA D’ACTUALITAT 22ERNTCINAILANO 23JNC 24DE PORTES ENFORA
Edita Direcció Coordinació Equip redactor Han col∙laborat en aquest número Correcció Maquetació i grafisme Impressió
Felip Puig: Convergència en marxa Nou acord de finançament: gat per llebre Cal una resposta efectiva a la crisi econòmica Amb el tripartit s’aplica l’Estatut que volia el PSOE La governamentalització de TVC Oriol Pujol: “Hem de saber liderar la nova etapa que el país està demanant a crits” La diada de l’Onze de setembre Lluitem contra la crisi. Si sumem, podem! Grip nova: estem preparats? Lluís Recoder: “Els ajuntaments som claus en el nostre projecte nacional” En marxa amb la participació 1r Concurs Rosa Divina: ja tenim guanyadors Crònica d’un desgavell anunciat Generalitat de Catalunya: 650 anys El declivi del socialisme a Europa? El jovent nacionalista ho tenim clar: ni un pas enrera! Entrevista aFermí Puig, cuiner
Convergència Democràtica de Catalunya Còrsega, 331 / 08037 Barcelona Tel. 93 236 3100 / Fax 93 236 3118 www.convergencia.cat cdc@convergencia.cat David Madí Jordi Cuminal Jordi Baiget, Joan Ramon Casals, Cesca Domènech, Maite Fandos, Ima Mis, Roc Fernàndez, Sílvia Cànovas, Rosa Maria Mestres, Ricard Font, i Jordi Moreso. Francesc Homs, Lluís Corominas, Carles Llorens, Carles Del Pozo, Joaquim Colominas, Jordi Romeu, Francesc Sancho, i Josep Lluís Cleries. Lourdes Nonell baula.cat Gràfiques APR
02
EDITORIAL
Convergència en marxa Avui al nostre país hi ha molta gent que ens preguntem : Què ens està passant com a país? De què han servit els darrers anys si estem pitjor que estàvem?
Els catalans avui estem immersos en una triple crisi global i alhora local: a)Crisi econòmica i social, d'abast global i local que està posant en perill el nostre sistema productiu. Hi ha molta gent que ho està passant malament i el nostre sistema d'estat del benestar està resultant ineficaç per fer front a tots els efectes socials de la crisi econòmica-; b)Crisi institucional, de la nostra relació amb l'Estat. No s'està complint el pacte que significa l'Estatut ni pel que fa al traspàs de competències ni pel que fa al finançament-; c)Crisi política, de fracàs de la gestió del govern tripartit. Desencís en la política i pèrdua del prestigi de país.Tres crisis que evidencien la incapacitat dels socialistes, aquí i allà, per donar resposta als problemes del país. I davant d'aquest moment tan delicat que vivim, la perspectiva és un any que pot esdevenir una esperança. Durant el 2010 viurem un nou moment decisiu -de cruïlla-en la història de Catalunya, perquè les crisis actuals condicionaran com serà el futur per bé o per mal. Dependrà de com es gestioni la sortida de l'atzucac on som immersos.
Aquest any cal que tots ens posem en marxa per mobilitzar el partit
Les eleccions catalanes del proper any determinaran quin govern haurà de pilotar el país. El país haurà de decidir quin projecte i quin lideratge s'encarrega de traçar la represa i la recuperació, i quina força política assumeix la defensa de les nostres ambicions nacionals. Un futur ple d'oportunitats per Catalunya dependrà de les polítiques, les actituds i la gestió que avui posem en marxa. I això val per als tres fronts que configuren els reptes del país: econòmic (i social), institucional (Catalunya-Espanya), i polític (govern tripartit). Jo, com tu i tots els militants de Convergència estic convençut que Convergència pot aportar les solucions que el país necessita. Tu saps que tenim les idees, la capacitat de treball i la voluntat de servei per fer front als reptes del país, però aquest any cal que tots ens posem en marxa per mobilitzar el partit i explicar als ciutadans de Catalunya que davant de la situació que vivim necessitem un lideratge clar per afrontar el futur i que el lideratge només pot arribar de la mà de CiU personalitzat en la figura de l'Artur Mas.
02
Sabem que el camí que ens espera serà llarg i no planer. Primer per mobilitzar el país el proper any a favor d'una altra manera de fer les coses. I després per fer front als reptes econòmics socials i polítics. Però hem de recordar que siguin quins siguin els obstacles que ens trobem res no podrà resistir la força i la voluntat majoritària del catalans. Estem preparats i sabem que un partit mobilitzat i en marxa és imparable. La nostra victòria com a opció política el proper any serà només el primer pas per la veritable victòria que anhelem i perseguim, la de solucionar els problemes dels catalans i donar solució als reptes que té Catalunya. Fem-ho possible junts. El canvi que el país necessita no serà possible sense tu, sense nosaltres, sense Convergència. Felip Puig i Godes Secretari general adjunt
3
EN PORTADA
Nou acord de finançament: gat per llebre
Cal tenir present que l'Estatut ja determina un nou model de finançament i dóna uns criteris de negociació, model i criteris qu e cal aplicar i desenvolupar.
Convergència i Unió va ser part molt activa i decisiva a l'hora de tirar endavant l'Estatut. Precisament una de les millores més substancials que incorporava aquest nou Estatut era el canvi del model de finançament. Un nou model que posava límits a la solidaritat de Catalunya amb la resta de l'Estat i que havia de servir per reduir el nostre dèficit fiscal que s'acosta al 10% del nostre PIB. Arribar a materialitzar el pacte de finançament de l'Estatut va costar molts esforços. Va suposar una negociació molt complexa, amb un cost important i amb la necessitat d'acceptar cessions, que vàrem reconèixer. Ara bé, una vegada acabada aquesta negociació, amb l'Estatut aprovat per les Corts Generals i ratificat per la ciutadania de Catalunya, per a Convergència i Unió només hi ha un camí: el compliment estricte de l'Estatu. Retallar un text ja negociat i aprovat pel poble de Catalunya és inacceptable i negatiu per al país. Cal tenir present que l'Estatut ja determina un nou model de finançament i dóna uns criteris de negociació, model i criteris que cal aplicar i desenvolupar. Respecte al model recollit a l'Estatut, Convergència i Unió considera que haurien d'haver vingut a Catalunya uns ingressos addicionals de 5.630 milions d'euros a l'any 2011(el tercer any d'aplicació del nou model) que és l'equivalent al rendiment íntegre de la cistella d'impostos negociada durant l'aprovació de l'Estatut. Amb aquesta intenció l'actitud de CiU ha estat en tot moment la de posar-se al costat del govern per intentar aconseguir un compliment total de
4
l'Estatut en matèria de finançament. Ho vam fer quan el govern central va incomplir el dia 8 d'agost de 2008 el termini fixat per l'Estatut. També ho vàrem fer al Parlament quan el 2 d'octubre de 2008 s'aprovava una resolució amb el tripartit en la qual es fixaven els objectius de com s'havia de materialitzar el nou finançament. CiU, juntament amb ERC i ICV, va votar en contra dels pressupostos de l'estat pel fet de no incorporar el finançament. Per contra, va ser el PSC-PSOE qui va trencar la unitat d'acció catalana votant al costat de Zapatero en lloc de posar-se al costat de Catalunya. L'actitud de CiU de suport al govern català si aquest defensa el compliment estricte de l'Estatut no ha canviat en cap moment, en canvi, el que sí que va canviar a partir del mes de gener de 2009 va ser l'actitud del govern de la Generalitat, més preocupada en preparar el camí per a l'acord que no pas en defensar l'Estatut. Finalment, el 15 de juliol, el tripartit per tal d'evitar un nou incompliment de data per a en Zapatero, a causa de la delicada situació de les finances de la Generalitat, molt afectades per la seva mala gestió i per assegurar la continuïtat mateixa del tripartit, van donar el vot favorable en el si del Consejo de Política Fiscal y Financiera a un acord de finançament que incompleix l'estatut. El nostre objectiu i el nostre compromís per quan CiU estigui en una posició de govern és el compliment íntegre de l'Estatut en matèria de finançament i en conseqüència assolir un guany addicional equivalent a uns 5.000 milions d'euros. Per això treballarem en el futur.
02
Sabieu que... .... els 2.151 M d’euros addicionals que diuen que a l'any 2009 comportarà l'acord de finançament no compensen ni la meitat del dèficit de la Generalitat de l'any 2008 (4.862 M¤d’euros)? ... per complir el principi d'ordinalitat, Catalunya hauria de rebre uns recursos per càpita un 17% superior a la mitjana i amb aquest acord diuen que en rebrà com a màxim un 5% més? ... l'acord de l'any 2001 al tercer any d'aplicació va suposar 3.700 M¤d’euros de més i amb aquest acord del tripartit al tercer any d'aplicació donarà un màxim de 3.013 M¤d’euros? ... el tripartit, per elevar el resultat de l'acord de finançament incorpora com a guanys del model l'augment que el mes de juny l'Estat va fer sobre els impostos de les benzines i del tabac? ... l'acord computa com a població de Catalunya a 7.291.992 persones quan segons el padró n'hi ha 7.467.423 i a l'1 de gener de 2009 hi havia 7.611.711 targes sanitàries? ... amb el nou acord diuen que Catalunya rebrà l'any 2009 1.434 euros per habitant per finançar els serveis bàsics d'educació, sanitat i serveis socials quan segons el pressupost català ja en gastem, per aquests mateixos conceptes, 2.292 euros? ... amb els guanys del finançament no s'arriba a pagar els sous dels més de 81.000 nous funcionaris, alts càrrecs i personal de confiança que el tripartit ha contractat des que és al govern? ... al mes de juliol la ministra Salgado va dir que el model de finançament era el mateix que el del senyor Solbes?
El que fixa l’estatut Una cistella d'impostos cedits (50% IRPF, 50% IVA i 58% Impostos especials). ∙ Uns criteris per a la negociació bilateral entre Catalunya i l'Estat que tenen en compte les particularitats de Catalunya com ara, l'aplicació de criteris d'ajust de la població basats en la immigració i els costos diferencials i l'aplicació de criteris d'equitat en les competències socials bàsiques (sanitat, educació i serveis socials) sempre que es faci un esforç fiscal similar. ∙ El principi d'ordinalitat que esdevé una clàusula de garantia de limita l'aplicació d'una solidaritat excessiva. ∙ La possibilitat de crear un consorci tributari únic que gestioni la totalitat de tributs que paguem els catalans.
Per què rebutgem l’acord de finançament del tripartit? www.ciu.cat/incomplimentestatut
20
EN PORTADA
L’acord de finançament del tripartit Incompleix el 50% dels articles de l'Estatut que regulen el finançament de Catalunya. ∙ No respecta la cistella pactada a l'estatut. L'acord ens obliga a posar el 75% de la cistella en un fons comú de totes les comunitats autònomes que es repartirà sense tenir en compte que la vida a Catalunya és més cara. ∙ És possible que no representi ni un euro de guany per a Catalunya. Dels diners que l'acord diu que hem de rebre, n'haurem de retornar més de la meitat a l'Estat. La resta és conseqüència d'una pujada d'impostos. ∙ Obvia la relació de bilateralitat entre la Generalitat i l'Estat que estableix l'Estatut a l'hora de fer les revisions del sistema i ho vincula tot a un acord en el si del Consejo de Política Fiscal y Financiera amb la resta de CC AA. ∙ No contempla la creació del Consorci tributari present a l'Estatut.
L'actitud de CiU ha estat en tot moment la de posar-se al costat del govern per intentar aconseguir un compliment total de l'Estatut.
5
PROJECTE, ESTUDIS I PROGRAMES
Cal una resposta efectiva a la crisi econòmica
Catalunya es troba enmig d'una de les crisis econòmiques més intenses que hem patit en els darrers cinquanta anys. És una crisi que té uns efectes directes i negatius per moltes famílies i persones degut al creixement molt intens de l'atur. En el darrer a ny més de 360.000 catalans han vist com es perdia el seu lloc de treball i la taxa d'atur, en aquest mateix període, s'ha més que dupl icat arribant al 15,9% de la població activa.
També és un moment molt difícil per a les empreses, de tot els tipus, però especialment, les mitjanes i les petites. Les dificultats per trobar finançament i la caiguda intensa del consum i de la inversió han portat moltes empreses al seu tancament o a passar per dificultats serioses. Davant d'aquest panorama des dels governs espanyol i català s'han afanyat a assenyalar que el pitjor de la crisi ja ha passat i que ja s'està veient l'aparició de brots verds a la nostra economia que permetran sortir aviat de la crisi. És cert que a països com els Estats Units, Alemanya i França s'observen símptomes de recuperació, però a Catalunya i a l'Estat els indicadors econòmics són molt negatius i res fa preveure que millorin en els propers mesos. La diferència de comportament entre els principals països europeus i nosaltres és que ells tenen uns governs responsables que han pres les mesures adequades en els moments oportuns mentre que aquí tenim uns governs que van estar mesos enganyant la població en negar l'existència de la crisi, que actuen de manera irresponsable amb mesures que abusen de la despesa pública i són governs que estan totalment desorientats, sense cap solució creïble per sortir de la crisi, com la recent polèmica a l'entorn dels complements de l'atur a les persones sense feina que han acabat la seva prestació o l'augment dels impostos.
6
Ni a Catalunya ni a l'Estat els governs socialistes ha sabut aplicar un pla de xoc per sortir de la crisi. De possibilitats n'hi ha moltes. Des de Convergència i Unió hem presentat desenes de propostes per fer arribar la liquiditat a famílies i empreses, per recol∙locar ràpidament els aturats, per facilitar l'accés a l'habitatge, per reduir la morositat de les administracions públiques, per reduir la fiscalitat d'una manera selectiva, per afavorir les inversions,...en definitiva propostes per reactivar la nostra economia. Els governs català i espanyol també podien aplicar les mesures que han adoptat els principals governs europeus que han demostrat ser efectives. Res d'això no han fet, han preferit anunciar mesures buides de contingut que generen bons titulars a reformes efectives. I així ens va. Serem els darrers d'Europa en sortir d'aquesta crisi.
És cert que hi ha països que comencena presentar símptomes de recuperació, però a Catalunya i a l’Estat les coses són diferents
Els nostres governants han actuat amb irresponsabilitat, amb enganys, abusant de la despesa pública i amb una total desorientació
02
La situació econòmica a Catalunya Creixement econòmic En % del PIB (2n trimestre’09) -4,5% Evolució exportacions (1r trimestre’09) -24,2% Evolució importacions (1r trimestre’09) -25,4% Població ocupada (2n trimestre’09) -360.100 persones Afiliats a la Seguretat Social (2n trimestre’09) -7,0% Inflació (juny’09) -0,5% Vendes comerç detall (2n trimestre’09) -4,6% Matriculacions turismes (2n trimestre’09) -32,0% Habitatges iniciats (2n trimestre’09) -70,0% Taxa d’atur En % població activa 15,9% Dèficit públic Generalitat (2008) 4.862 M euros
axatóiculovEblpo%nrEtuad+9,15,7+3,1+9,3noauEorsEapynamanyaFrançaEEUUZmirtrtse90eelA)ióacctaaivn(2%9,0+6+9,3%7,4%%17,10,4%7,8%4,7%3,9%4,53%8,7%7,2%,4-%7,4-%9,3-%6,-29%5,-%En%variació%30-3,-%,0%11-1,ensasealnuzaittnirtresemilartnyaFlemaaEEUrançAa0,3%0,uEanoZUynapsEor,EIEDCSoFtn:NIetresimtrn(2r)90
PROJECTE, ESTUDIS I PROGRAMES
Catalunya
Zona Euro Espanya
naBiTAapsE'dct:onaFnyID,NEITiSEACdE'aBcnya
-4,5% Catalunya --
span
Les solucions per a la crisi econòmica adoptades als principals països desenvolupats...
Portugal ∙ Reducció del tipus d'IVA del 21% al 20%. ∙ Reducció dels tipus de l'impost de societats. ∙ Reducció dels pagaments a compte de l'impost de societats per a les PIMES. ∙ Reducció de l'IVA per les factures impagades fins a un màxim de 8.000 euros. Reduir les cotitzacions a la Seguretat Social. Estats Units ∙ Reduccions impositives per a la classe mitjana. ∙ Ampliació de l'assegurança per atur. ∙ Programa públic d'inversió en infraestructures mediambientals. ∙ Reformes en l'assegurança contra la malaltia.
Alemanya ∙ Ajuts de 2.500 euros per la renovació de vehicles de més de 9 anys. ∙ Amortització accelerada per inversions fetes els anys 2009 i 2010. ∙ Reducció temporal de les cotitzacions socials en mig punt fins a l'any 2010. ∙ Línies de crèdit específiques per a les petites i mitjanes empreses. França ∙ Subvencions de fins a 5.000 euros nets per la compra de vehicles. ∙ Reducció dels tipus de l'impost de societats per a les microempreses. ∙ Congelació per al 2009 dels tipus vigents al 2008 de l'IRPF. ∙ Accelerar les devolucions fiscals vinculades a inversions en R+D+i i en medi ambient.
Evolució del Producte Interior Brut En % variació anual (2n trimestre’09) Alemanya França EEUU
Catalunya 15,9% 7,6% +8,3
Des de Convergència i Unió hem fet desenes de propostes orientades a reactivar la nostra economia
... i les propo CiU per supe la a Cataluny ∙ Restablir la liqu l'activitat producti famílies mitjança sistema d'avals. ∙ Reduir la morositat. administracions pag un màxim de 30 dies. ∙ Impuls d'un Pla de Rescat per als autònoms. ∙ Incentius per als contractes indefinits i supressió progressiva dels contractes temporals. ∙ Pla d'austeritat de les administracions públiques. Reduir la despesa pública no productiva. ∙ Compromís de no augmentar la pressió fiscal. Reducció selectiva de determinats impostos per estimular la inversió i el consum. ∙ Potenciar la millora de l'activitat com a millor fórmula per reduir l'atur.
Gran Bretanya ∙ Reducció del tipus de l'Impost de societats. Reducció temporal de l'IVA fins al 15% en els anys 2008 i 2009. ∙ Increment del tipus de l'IRPF per a rendes anuals superiors a 200.000 euros. ∙ Línies de crèdit garantides per a petites i mitjanes empreses. ∙ Subvencions a empreses que contractin i formin aturats.
027
PROJECTE, ESTUDIS I PROGRAMES
Amb el tripartit s'aplica l'Estatut que volia el PSOE El diputat al Parlament de Catalunya Francesc Homs, explica en el seu llibre “Catalunya a judici” que durant el procés de negoc iació de l'Estatut Convergència i Unió va establir un full de ruta per anar valorant-ne el desenvolupament.
Aquest document fixava 5 paràmetres: reconeixement nacional, competències, finançament, sistema institucional i oportunitat política. Aquesta valoració permet veure clarament el comportament dels partits i les seves posicions en diferents moments, per exemple durant el pacte del Tinell, l'Estatut del 30 de setembre, les esmenes socialistes o l'aprovació definitiva de l'Estatut. Si aprofitem el mateix mètode de mesura per fer balanç de l'aplicació de l'Estatut a setembre de 2009, podem afirmar que amb el tripartit s'està aplicant l'estatut que volia el PSOE. SE'NS AMAGA SISTEMÀTICAMENT: 1. Que el PSC vota a Madrid lleis que van contra l'Estatut. El Consell Consultiu de la Generalitat ho ha evidenciat en diverses ocasions: llei de l'atenció a la dependència, llei de desenvolupament rural o llei sobre les caixes (FROB). 2. Que dels 18 traspassos anunciats, només 5 s'han complert d'acord amb el que estableix l'Estatut. 3. Que un document oficial de l'Institut d'Estudis Autonòmics identifica que el nou Estatut atorga fins a 250 noves competències o funcions a la Generalitat. 700 600 PACTE DEL TINELL 500 400 300 200 125 100 0 2003 17/12/03
8
Valor 17/12/03 30/9/05 1/1/06 18/6/06 Setembre Paràmetre màximPacte del Estatut del EsmenesVALORACIÓ2009 Tinell Parlament socialistesDEFINITIVA Estatut aprovat Reconeixement nacional 100 70 84 25 69 10 Competències 100 92 80 25 63 10 Finançament 200 20 173 18 117 10 iSnissttietumciaonal501440254030 pOoplíotritcuanitat50-40-39-TOTAL 500 196 417 93 328* 60 *respecte la proposta del Parlament, l'Estatut aprovat representa un grau de satisfacció del 78%. 4. Que el “Fondo Estatal de Inversión Local” a institucions governades pels socialistes. (el pla Zapatero) li corresponia gestionar-lo a la Generalitat, i així hauríem estalviat, 8. Que el contingut de les al∙legacions de entre altres, els cartells a tots els pobles i l'advocat de l'Estat en “defensa” de ciutats amb l’E d'Espanya. l'Estatut són una veritable “castració química” de l'autogovern de Catalunya. 5. Que el Consell de Garanties Estatutàries, que ha de vetllar pel compliment i 9. Que ERC va rebutjar plantejar el concert desenvolupament de l'Estatut, ha estat econòmic durant la tramitació de l'Estatut pactat entre el PSC i el PP. (29 de juliol de 2005), amb l'argument de la via federal”. 6. Que el Defensor del Pueblo, socialista i votat pel PSC, és qui ha presentat el pitjor 10. Que l'Estatut estableix i empara la via recurs contra l'Estatut català davant del dels drets històrics per incrementar Tribunal Constitucional. l'autogovern i trencar el “cafè per a tothom”. 7. Que dels 7 recursos contra l'Estatut davant el Tribunal Constitucional, 3 corresponen
ESTATUT DELESTATUT PARLAMENTAPROVAT ESMENES SOCIALISTES
30/9/05 1/1/06 18/6/06
02
Setembre 2009
PARLAMENT
La governamentalització de TVC Basant-nos amb les dades que publica trimestralment el CAC, podem afirmar que des de l'any 2003 els informatius de Televisió de Catalunya han patit una forta governamentalització.
En qualsevol sistema democràtic, a banda de les múltiples combinacions que es puguin fer a l'hora de formar els governs, hi ha una composició elemental que es basa en l'existència de dos blocs: el govern i l'oposició. Per filar més prim, podem dir el govern, i els partits que donen suport al govern i l'oposició, i els partits de l'oposició. En democràcia també és fonamental que els ciutadans puguin estar informats del que passa i conèixer les accions, els punts de vista i les opinions que s'emeten tant des del govern com des de l'oposició. Per això, ens hem dotat d'entitats que vetllen per la pluralitat de la informació. Al nostre país qui té aquesta responsabilitat és el Consell de l'Audiovisual de Catalunya
L'altra cara de la mateixa moneda a la Corporació Catalana de mitjans audiovisuals El diputat socialista Joan Ferran, que encarna tan bé el paper del malvat Gargamel al món dels barrufets nacionalistes que s'hi comença a assemblar físicament, fa un temps va llançar a la llum la seva proposta estratègica: arrancar la crosta nacionalista de TV3 i de Catalunya Radio. Creient, equivocadament, que així podria acabar de cop amb una manera d'entendre el món i de viure-hi molt estesa a Catalunya des de fa molts anys. Toni Clapés, Soler i Sabaté, Jordi Basté, Antoni Bassas i ara Xavier Solà són exemples de com el talent ha estat perseguit a la ràdio. Per la tele potser creuen que surt més a compte eliminar directament la presència de l'oposició.
(CAC), que pel que fa a pluralisme als mitjans públics estableix que “l'aparició de les forces polítiques als mitjans ha de ser proporcional al pes de les formacions” . Basant-nos amb les dades que publica trimestralment el CAC, podem afirmar que des de l'any 2003 els informatius de Televisió de Catalunya han patit una forta governamentalització ja que l'equilibri entre el temps de paraula dels informatius destinat al govern i a l'oposició ha passat d'un comprensible 60 a 40 a un preocupant 80 a 20. Un estranya manera de viure el pluralisme i entendre la democràcia de la senyora Rosa Marqueta, directora dels serveis informatius de TVC.
02
L'equilibri entre el temps de paraula del govern i de l'oposició ha passat d'un comprensible 60 a 40 a un preocupant 80 a 20.
9
ENTREVISTA: ORIOL PUJOL
“Hem de saber liderar la nova etapa que el país està demanant a crits”
Només puc dir que els temps són diferents però que comparteixo totalment la visió del President quan, ara fa poques setmanes, escrivia que el vestit que ens havíem articulat amb Espanya s'havia esguerrat.
Com a portaveu de CiU al Parlament, què creu que ens espera en aquest últim any de legislatura? Aquest darrer any de legislatura servirà per a consolidar la idea del canvi, la necessitat d'entrar en una nova etapa per Catalunya. Estem en un moment molt important de la nostra història, amb una crisi econòmica especialment cruenta al nostre país i amb una crisi política arran de la sentència de l'Estatut. El Tripartit no n'està sabent afrontar cap de les dues. La crisi torna a demanar fer política amb majúscules i això no és el “Si tu no vas ellos vuelven!” dels socialistes. El país demana a crits obrir una nova etapa i nosaltres l'hem de saber de liderar. En què consisteix aquesta nova etapa? La nova etapa s'ha de recolzar sobre dos pilars sòlids: la MAJORIA INTERIOR (tenir prou musculatura entre tots aquells que defensen el mateix projecte de País) i l'ASTÚCIA (perquè la força i contundència amb que actua Espanya no dóna massa opcions de victòria per ser el combat molt i molt desigual). La nova etapa ha de perseguir, des d'una altíssima autoexigència, la capacitat de recuperar l'autoestima i l'orgull de país. I quin paper hi juga Convergència? Fa anys que a Convergència la política s'ha entès com la capacitat d'aglutinar gent al voltant d'un mateix projecte de País. És, per tant, una tasca no individual, sinó col∙lectiva. No hi ha altra manera d'entendre la política. Artur Mas encarna, de llarg, el lideratge més preparat per dirigir la nova etapa que Catalunya necessita. El seu lideratge incorpora la intel∙ligència de no saber-se amb les espatlles prou fortes per fer-ho tot sol, i aquí es on pren lloc l'equip de dones i homes més ben preparat que hi ha avui a Catalunya. Aquest és un concepte que en els anys d'oposició ha
10
arrelat amb força i ha pres forma a Convergència. O sigui que veu coses positives al fet d'estar a l'oposició. A nivell de balanç podem dir que els anys de tripartit ens hauran servit per enfortir-nos internament, amb un fortíssim component col∙lectiu, i perquè la gent del País hagi tastat com governa i com gestiona el tripartit. Per què es va rebutjar el nou finançament? L'espina dorsal de l'Estatut són els diners dels catalans, el nou sistema de finançament. Si ens vam creure l'Estatut el més normal és que rebutgem un finançament que l'incompleix, que és insuficient per als catalans i que només té com a objectiu la supervivència del Tripartit. Podem entendre que el Govern tripartit, que pateix una asfixia financera brutal, en part causada per la seva maldestre gestió i per haver "engreixat" l'administració enormement de manera clientelar, accepti qualsevol cosa que se li posi sobre la taula, però de la mateixa manera es deu poder entendre que hi hagi un grup com CiU que aspiri a què es compleixi allò que en matèria de finançament es va acordar en l'Estatut. Doncs s'han quedat sols en el rebuig. En altres moments de la història també ens hem quedat sols: no hi havia gaire gent reaccionant davant les LOAPAs però és el que havíem de fer. Ara passa el mateix i el temps ens donarà la raó. De moment, ja sabem per la ministra Salgado (i CiU ja ho va denunciar) que d'entrada ens tocarà retornar cèntims a l'Estat. Això és un ridícul enorme!!!! Diuen que el NO allunya Convergència de la centralitat política que tenia amb
20
el president Pujol i que vostè és un dels culpables d'haver radicalitzat el partit. Em bategen com a "sobiranista", "radicalitzat", com a algú enfollit que ha perdut el nord...Francament m'és bastant igual, crec estar en sintonia amb una molt però que molt àmplia majoria del País. I si es volen fer comparacions amb l'època del President Pujol només puc dir que els temps són diferents però que comparteixo totalment la visió del President quan, ara fa poques setmanes, escrivia que el vestit amb que ens havíem articulat amb Espanya s'havia "ESGARRAT", que ja no era útil, i que no tenia fàcil solució ni remeï. Un "ESGUERRO" és quelcom que espatlla el patronatge del vestit, que el fa inservible. S'ha de realitzar una manifestació abans de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut? La mobilització més important ha de produir-se si hi ha una castració química de l'Estatut, que és la pitjor de totes perquè no te n’adones. És ridícul que algú que ha acceptat el sistema proposat pels socialistes ara proposi manifestacions preventives. Això sí que és un autogol en tota regla, doncs són els propis President i Vicepresident del govern català els que han acceptat la retallada financera. Xavier Jordà
02
ENTREVISTA: ORIOL PUJOL
El país demana a crits obrir una nova etapa i nosaltres l’hem de saber liderar
Cal recuperar l’autoestima i l’orgull de país
11
Un pour Un
Permettre à tous d'accéder à la lecture
Pour chaque accès à la bibliothèque, YouScribe donne un accès à une personne dans le besoin