Les Humanitats i el món professional. Crònica de les taules rodones (Las Humanidades y el mundo profesional. Crónica de las mesas redondas) (The Humanities and the professional world. Report on the round tables)
5 pages
Español

Découvre YouScribe en t'inscrivant gratuitement

Je m'inscris

Les Humanitats i el món professional. Crònica de les taules rodones (Las Humanidades y el mundo profesional. Crónica de las mesas redondas) (The Humanities and the professional world. Report on the round tables)

-

Découvre YouScribe en t'inscrivant gratuitement

Je m'inscris
Obtenez un accès à la bibliothèque pour le consulter en ligne
En savoir plus
5 pages
Español
Obtenez un accès à la bibliothèque pour le consulter en ligne
En savoir plus

Description

Resum
La I Jornada sobre les Professions de les Humanitats en la Societat del Coneixement, organitzada pels Estudis d'Humanitats i Filologia de la UOC, que va tenir lloc el passat 1 d?octubre de 2003, va constar de tres taules rodones: "Les Humanitats en el segle xxi", ?Expectatives i sortides professionals dels llicenciats i llicenciades? i "Les Humanitats vistes des del món laboral i professional". En aquest document, elaborat per estudiants de la titulació d?Humanitats de la UOC, es recullen en forma de crònica els aspectes que els autors han considerat més rellevants de les aportacions que van fer els ponents de la segona i la tercera taules rodones, ambdues centrades en la relació entre els estudis d?Humanitats i el món laboral.
Resumen
La I Jornada sobre las Profesiones de las Humanidades en la Sociedad del Conocimiento, organizada por los Estudios de Humanidades y Filología de la UOC, que se celebró el pasado 1 de octubre de 2003, constó de tres mesas redondas: "Las Humanidades en el siglo xxi", "Expectativas y salidas profesionales de los licenciados y licenciadas" y "Las Humanidades vistas desde el mundo laboral y profesional". En este documento, elaborado por estudiantes de la propia titulación de Humanidades de la UOC, se reúnen en forma de crónica los aspectos que los autores han considerado más relevantes de las aportaciones que hicieron los ponentes de la segunda y la tercera de las mesas redondas, ambas centradas en la relación entre los estudios de Humanidades y el mundo laboral.
Abstract
The 1st Conference on Humanities Professions in the Knowledge Society, organised by the UOC?s Humanities and Philology department, took place on October 1st 2003 and was made up of three round tables: ?The Humanities in the 21st century?, ?Professional openings and expectations for graduates? and ?The humanities seen from a professional and employment perspective?. This document, produced by students of the UOC?s Humanities degree, compiles in a report the aspects that the authors believe to be most important from the contributions made by the speakers at the second and third round tables, which both focused on the relations between the study of the Humanities and the world of employment.

Sujets

Informations

Publié par
Publié le 01 janvier 2004
Nombre de lectures 12
Langue Español

Extrait

Digit·HVM. Revista Digital d’Humanitats
Maig de 2004 ISSN: 1575-2275 Núm. 6
www.uoc.edu/digithum
Crònica
Dossier Les professions de les Humanitats
en la societat del coneixement
Les Humanitats i el món
professional. Crònica
de les taules rodones
http://www.uoc.edu/humfil/articles/cat/taules-rodonesBC0304/
taules-rodonesBC0304.pdf
Dolors Castro Castro
Teia Costa Gatius
David Escribano Zamorano
Carles Hernández i Borregón
Sebastià Montalt Matas
Adoración Peregrin Pascual
Jordi Quera Garcia
Elisabet Surís GranellDigit·HVM. Revista Digital d’Humanitats
Maig de 2004 ISSN: 1575-2275 Núm. 6
Crònica
Dossier Les professions de les Humanitats en la societat del coneixement
Les Humanitats i el món professional.
*Crònica de les taules rodones
http://www.uoc.edu/humfil/articles/cat/taules-rodonesBC0304/taules-rodonesBC0304.pdf
Dolors Castro Castro (mcastroc@uoc.edu)
Teia Costa Gatius (mcostaga@uoc.edu)
David Escribano Zamorano (describano@uoc.edu)
Carles Hernández i Borregón (chernandezb@uoc.edu)
Sebastià Montalt Matas (smontalt@uoc.edu)
Adoración Peregrin Pascual (aperegrin@uoc.edu)
Jordi Quera Garcia (jquera@uoc.edu)
Elisabet Surís Granell (esurisg@uoc.edu)
Resum
La I Jornada sobre les Professions de les Humanitats en la Societat del Coneixement, organitzada pels Estudis d’Hu-
manitats i Filologia de la UOC, que va tenir lloc el passat 1 d’octubre de 2003, va constar de tres taules rodones: «Les
Humanitats en el segle XXI», «Expectatives i sortides professionals dels llicenciats i llicenciades» i «Les Humanitats vis-
tes des del món laboral i professional». En aquest document, elaborat per estudiants de la titulació d’Humanitats de
la UOC, es recullen en forma de crònica els aspectes que els autors han considerat més rellevants de les aportacions
que van fer els ponents de la segona i la tercera taules rodones, ambdues centrades en la relació entre els estudis d’Hu-
manitats i el món laboral.
Paraules clau
Humanitats, llicenciats, inserció laboral, societat del coneixement
En el marc de la I Jornada sobre les Professions de les Humani- van participar quatre professionals de reconegut prestigi. En els
tats en la Societat del Coneixement, van tenir lloc dues taules rodo- dos casos, l’objectiu general era recollir l’experiència i les valora-
nes centrades específicament en la relació entre els estudis d’Hu- cions dels participants pel que fa a la relació entre la formació en
manitats i el món laboral. En la primera, moderada per Francesc Humanitats i la inserció laboral dels llicenciats.
Núñez, professor dels Estudis d’Humanitats i Filologia de la UOC, Els membres de la primera taula rodona van ser els llicenciats
els ponents van ser quatre joves llicenciats en Humanitats de la de la UPF Eduard Serra i Laura Rochera i els llicenciats de la UOC
Universitat Pompeu Fabra i la UOC, mentre que en la segona, pre- Àngel Miró i Begoña Iñurria. En línies generals, cadascun dels par-
sentada per Miquel Strubell, director de la titulació a la UOC, hi ticipants va fer cinc cèntims de la seva trajectòria, de com van acce-
* Aquest text forma part del dossier elaborat a partir de la I Jornada sobre les Professions de les Humanitats en la Societat del Coneixement, organitzada pels
Estudis d’Humanitats i Filologia de la UOC, que va tenir lloc a Barcelona l’1 d’octubre de 2003. Els autors d’aquesta crònica són estudiants d’Humanitats de
la UOC.
© D. Castro, T. Costa, D. Escribano, C. Hernández, S. Montalt, A. Peregrin, J. Quera i E. Surís, 2004 1
© d’aquesta edició: FUOC, 2004Digit·HVM. Revista Digital d’Humanitats Maig de 2004 Núm. 6
Les Humanitats i el món professional. Crònica de les taules rodones
dir als estudis, de les seves aspiracions o de com han pogut apli- lisi i de síntesi i també la de resolució de problemes en els entorns
car els seus coneixements, tant els d’Humanitats com els previs, professionals. En el seu cas concret, segons va explicar, l’ampli-
en el desenvolupament de la seva carrera professional. tud de coneixements que proporcionen els estudis d’Humanitats
El professor Francesc Núñez, com a moderador, va introduir li ha servit per a poder-se adaptar fàcilment a qualsevol situació
el tema tot presentant les dades estadístiques de què es disposa en la seva feina. És a dir, destaca de la formació que ofereix
sobre el perfil dels estudiants d’Humanitats i la inserció laboral d’a- Humanitats la capacitat d’adaptació en el món laboral que pro-
quests nous llicenciats. Atesos l’interès i el grau de detall d’aquest porcionen un conjunt ampli i no fragmentari de coneixements, uns
estudi no el resumirem aquí; el podeu llegir en forma d’article en coneixements que prevenen contra el perill de deixar-se encoti-
aquest mateix dossier. A continuació el que presentarem és un extrac- llar en una sola dimensió.
te de les principals aportacions dels llicenciats participants en la Pel que fa a suggeriments de millora, Rochera recomana d’in-
taula rodona. cloure en la llicenciatura més idiomes obligatoris i també assignatures
Àngel Miró ja era llicenciat en Empresarials quan va conèixer de Biblioteconomia i documentació. També creu que, amb l’ob-
la UOC i la seva llicenciatura d’Humanitats, en la qual es va matri- jectiu d’ajudar més en la tasca de marcar un camí, una ruta que
cular pel fet que poder estudiar virtualment li permetia aprofitar puguin seguir els alumnes, fóra bo que alguns dels professors de
al màxim el seu temps disponible. De les Humanitats l’atreien els la llicenciatura fossin, ells mateixos, antics alumnes d’Humanitats.
continguts i especialment la intuïció que es tractaven d’un bon com- Un punt de coincidència dels quatre participants que és inte-
plement per a la seva formació prèvia. Des de l’òptica que li han ressant de destacar com a darrer punt és el següent: els llicenciats
donat els estudis i la titulació, Miró va expressar el seu convenci- en Humanitats solen tenir una certa tendència a no donar a la seva
ment que les Humanitats li han aportat una visió del món més trans- titulació i a les capacitats que atorga la importància que merei-
versal i interdisciplinària, i que això li ha permès veure i valorar d’una xen, i això impedeix als llicenciats de «vendre’s» de manera con-
altra manera els matisos de la seva feina. La frase que resumeix vincent en el mercat laboral.
millor la seva intervenció és la següent: «La llicenciatura en Huma- En la segona taula rodona, que tenia per títol «Les Humani-
nitats t’ofereix una concepció diferent de la vida». tats vistes des del món laboral i professional», Miquel Strubell va
Els inicis professionals de la llicenciada Begoña Iñurria van estar introduir els ponents tot apuntant que calia no perdre de vista que
vinculats en primer lloc a la dansa clàssica i més tard al teatre musi- la llicenciatura d’Humanitats és una llicenciatura jove, tant a la UOC
cal, encara que sempre s’ha sentit atreta pel que anomena «hibri- com a la resta d’universitats.
dacions de coneixement». Va explicar com la història de la filo-
sofia, per exemple, sempre li havia agradat perquè li aportava un
model de coneixement racional. L’anàlisi de la seva trajectòria i del
pòsit que li ha deixat la formació humanística aportada pels estu-
dis –«molt intensa i completa», segons la seva opinió– la van por-
tar a concloure que és la maduresa vital el que ajuda a entendre
i analitzar des d’un vessant més profitós tot el que representen i
aporten les Humanitats a l’ésser humà. «Ser humanista», va dir,
«de fet és no ser res en concret, ni tampoc no hi ha un nínxol labo-
ral i específic per als humanistes; el seu gran valor consisteix en
què el ventall de possibilitats que se t’obre és molt ampli».
Eduard Serra va fer una anàlisi més explícita de quins són els
Jaume Casalselements que fan que els llicenciats en Humanitats siguin més com-
petitius que els seus possibles rivals des del punt de vista laboral.
Aquests factors són, segons el seu parer, la multidisciplinarietat, Jaume Casals, director de l’Institut d’Humanitats del CCCB, del
la capacitat d’anàlisi i síntesi, i l’excel·lència en la producció de texts. qual fou creador a les acaballes dels anys setanta, catedràtic de Filo-
Va remarcar especialment la confluència de les dues primeres sofia des de fa vuit anys a la Universitat Pompeu Fabra i vicerector
capacitats en la tercera, ja que un cop immers en el món profes- de Tercer Cicle i Formació Contínua d’aquesta universitat, va expli-
sional es va adonar de la gran importància que hi té «saber llegir car que dels 99 llicenciats de la UPF el curs passat, 47 treballen en
i escriure bé». temes relacionats amb la carrera. Per a ell, aque

  • Univers Univers
  • Ebooks Ebooks
  • Livres audio Livres audio
  • Presse Presse
  • Podcasts Podcasts
  • BD BD
  • Documents Documents