La decadència de França

User1

Description

2 Febr. 2012 – La recent retirada de les tres A a. França per part d'una de les tres grans agències de qualificació creditícia és un petit però significatiu ...

Sujets

• Artur Mas
• Jordi Pujol
• Libéralisme
• Centrism
• Catalanisme
• Internationale libérale
• Convergence et Union
• Autonomisme
• Catalogne
• Convergence démocratique de Catalogne

Informations

• Publié par: Voxpopuli
• Publié le: 17 avril 2012
• Nombre de lectures: 29
• Licence : En savoir +
  Paternité, pas d'utilisation commerciale, pas de modification
• Langue: Catalan

Extrait

L

a recent retirada de les tres A a

França per part d’una de les tres

grans agències de qualificació

creditícia és un petit però significatiu

símptoma de la crisi francesa. “França

necessita Alemanya per a dissimular

la seva feblesa i Alemanya necessita

França per a dissimular la seva forta-

lesa”, es diu a Brussel·les. Alemanya i

els seus veïns del nord s’han recuperat

molt bé de la crisi econòmica, creixent

amb exportacions industrials d’alt valor

afegit. França, en canvi, amb l’econo-

mia més regulada i intervinguda d’Eu-

ropa, no pot seguir el mateix ritme de

competitivitat econòmica i de flexibilitat

dels mercats que fa d’Alemanya la gran

potència econòmica europea.

A la tertúlia de cap d’any vaig coin-

cidir amb un diplomàtic que viu a

París i amb un executiu que treballa

a Barcelona per a una multinacional

francesa. Aquest darrer va explicar que

a la seu central de París hi ha la sensa-

ció que l’empresa és massa francesa

i per això havien convidat executius

de filials d’uns altres països a treba-

llar uns quants anys a París; aquesta

invitació va quedar deserta per l’obli-

gatorietat de treballar-hi en francès,

tal com manen els cànons de la casa.

Alguna cosa falla quan París no atreu

joves europeus tal com fa Londres o

Frankfurt.

L’amic diplomàtic, al seu torn, va

dir que l’estudi de la llengua francesa

és abandonada per les noves gene-

racions d’europeus en favor de l’an-

glès. “França és tan gran al món com

Eslovènia a la UE: un 1% de la pobla-

ció.” Grans multinacionals franceses

perden concursos empresarials arreu

del món i l’energia nuclear, aposta

energètica secular del país, és qüestio-

nada a llarg termini arran del desastre

nuclear del Japó.

Al Parlament Europeu l’eix franco-ale-

many ja és un miratge del passat. En

una reunió de qualsevol tema la prolife-

ració de representats nòrdics, bàltics i

de països de l’est, al voltant dels quals

un alemany es troba molt còmode i

sobretot central, fan sentir desplaçats

i incòmodes els francesos, no sempre

seguits per italians o espanyols (un

servidor, en tant que català, se sent

més proper als nòrdics que no pas als

francesos en moltes qüestions). Per

això es diu també a la UE que “quan un

francès demana més Europa en el fons

demana més França”, perquè França

encara manté un pes més que propor-

cional en les institucions comunitàries.

Ara, fins quan?

La decadència de França

Ramon

Tremosa

Economista (Universitat de Barcelona)

1443ET013_fet.indd 1

1443ET013_fet.indd 1

02/02/2012 12:58:38

02/02/2012 12:58:38