CONVERGÈNCIA PER LA IGUALTAT, L'ÒRGAN DE REFERÈNCIA ...

Hector

Description

CONVERGÈNCIA PER LA IGUALTAT,. L'ÒRGAN DE REFERÈNCIA EN POLÍTIQUES D'IGUALTAT DE CDC. Secretaria de Gent Gran l novembre de 2004, i en ...

Sujets

• Convergence démocratique de Catalogne
• Catalogne
• Autonomisme
• Convergence et Union
• Internationale libérale
• Catalanisme
• Centrism
• Libéralisme
• Jordi Pujol
• Artur Mas

Informations

• Publié par: Voxpopuli
• Nombre de lectures: 52
• Langue: Catalan

Extrait

Secretaria de Gent Gran

Maig 2005 · Núm. 136

CONVERGÈNCIA PER LA IGUALTAT, L'ÒRGAN DE REFERÈNCIA EN POLÍTIQUES D'IGUALTAT DE CDC l novembre de 2004, i en Un partit modern, un partit actual ha d'aplicar les E compliment als estatuts polítiques d'igualtat en tots els sectors socials. sorgits del 13è Congrés Per això, a fi d'activar el pols del debat sobre de Convergència Democràtica temes de màxima actualitat i d'interès per al país, de Catalunya, naixia Convergència per la Igualtat ha fixat, d'entrada, Convergència per la Igualtat, quatre grans eixos de treball: conciliació i com a òrgan de referència en dependència, violència domèstica, participació polítiques d'igualtat en el si del partit. Aquest nou política i representació de les dones, i exclusió òrgan ha començat a caminar amb uns objectius social i pobresa. El passat 8 de març, Dia clarament definits i amb el convenciment que Internacional de la Dona, Convergència per la tots, homes i dones de CDC, col∙laborarem Igualtat va voler posar l'accent del seu missatge perquè aquests objectius arribin a la seva nor en les dones grans. Per això, en col∙laboració malització. I és que el nou projecte vol, en primer amb la Secretaria Sectorial de Política Social i el lloc, dinamitzar el partit en polítiques d'igualtat. Consell de la Gent Gran, es va organitzar un acte Perquè, fins ara, l'acció de Govern, a través de per informar sobre la futura compatibilitat de la l'Institut Català de la Dona, marcava les línies pensió de viduïtat i el SOVI. Des que el Govern de d'actuació de CDC en aquest àmbit però, actual Madrid va decretar la seva incompatibilitat l'any ment, cal activar el discurs i dissenyar l'ideari 1992, CiU ha treballat durant tota una generació elaborant l'argumentari. perquè fos restablert aquest dret. Finalment, ens hem de congratular d’haverho aconseguit, de la Convergència Democràtica de Catalunya vol fer mateixa manera que ens hem de felicitar per l'èx una aposta decidida per consolidar la igualtat real. it de la convocatòria de l'acte del 8 de març, que En aquest sentit, el secretari general, Artur Mas, ens va permetre celebrar, tots plegats, la conse ha expressat públicament el seu compromís per cució d'una qüestió de justícia social. Perquè no sonal i de tot el partit amb el projecte de hem d'oblidar que la pobresa té massa sovint Convergència per la Igualtat. Des d'aquest òrgan, cara de dona. El propi progrés social de l'anome treballarem per promoure la presència sostingu nat Estat del Benestar ha anat produint noves da de dones en les llistes electorals i en els llocs bosses de marginació centrades en grups molt de presa de decisions i les polítiques d'igualtat en determinats, definits com els nous pobres, i tots els àmbits. Les nostres actuacions no poden entre els quals hi ha un latent predomini de les quedar només circumscrites de portes endins, dones. sinó que un altre dels objectius de Convergència per la Igualtat és la interactuació amb d’altres Un dels principals problemes de l'agenda actual entitats de dones, per fer arribar el nostre mis és la feminització de la pobresa, ja sigui entre satge al teixit social del país. dones grans, dones joves, dones amb discapaci tats, dones immigrants, ... Les dones grans

Maig 2005 · Núm. 136

Secretaria de Gent Gran

CONVERGÈNCIA PER LA IGUALTAT, L'ÒRGAN DE REFERÈNCIA EN POLÍTIQUES D'IGUALTAT DE CDC

sovint han de sobreviure amb unes pensions que no permeten la mínima dignitat. Les dones joves, ja sigui a causa de l'atur, els sous baixos o l'impagament de pensions en el cas de dones separades, pateixen situacions que les aboquen a una clara mar ginació. Si ens centrem en les dones amb discapacit ats, aquestes representen entre l'atur femení el grup amb l'índex més elevat, amb l'afegit que, segons els estudis més recents, un 40%

de les dones amb discapacitats són víctimes, directament o indi recta, de la violència de gènere. I si parlem de les dones immi grants, elles són, en molts casos, dependents dels marits per a la reagrupació i, en d'altres, víctimes de xarxes de prostitució.

Per tant, cal una intervenció políti ca urgent per resoldre aquest llast del segle XXI, una intervenció política ferma i decidida per donar sortida a aquestes situacions de

pobresa. Per ferho, cal una bona diagnosi de la situació actual, efectuada en base a una radi ografia real de la societat. Només així, serem capaços de dissenyar polítiques públiques dirigides a donar respostes als problemes d'exclusió social i pobresa del moment i a preveure els que poden anar sorgint en el futur immediat. Mercè Pigem i Altés Presidenta de Convergència per la Igualtat

CiU qualifica de "frau a la ciutadania", que el Govern no adjudiqui les places lliures per a gent gran existents

Cleries agraeix al Síndic de Greuges que actuï en la polèmica i recorda que CiU el passat 8 d'abril va demanar la seva inter venció per preservar els drets de la gent gran

Josep Lluís Cleries ha reclamat al Govern tripartit que "posi remei a la situació de frau a la ciutadania que suposa que el Govern no adjudiqui les places lliures per a gent gran, que existeixen arreu del país".

El diputat nacionalista ha denun ciat el "desgavell del Govern", ja que "existeix una llista d'espera de més de vuit mesos per a accedir a una plaça, però existeixen places lliures, tal com ha confir mat el Síndic de Greuges".

A més, Cleries defensava valorar els expedients de sol∙licitud de plaça residencial pública per a persones grans que té pendents (entre 2000 i 3000) l'ICASS i afe girlos a la llista d'espera esmen

tada; i "cobrir de forma urgent les 1.600 places col∙laboradores acreditades de residència assisti da que es troben buides en cen tres privats".

Cleries ha defensat aprovar un acord de Govern per "donar com pliment al compromís de crear, l'any 2005, 1.500 noves places d'atenció residencial, tal com contempla la Resolució 102/VII del Parlament de Catalunya, sobre l' orientació política general del Govern" i promoure la modifi cació de la regulació del Programa d' Acolliment Residencial, centre de dia i habi tatge tutelat per a persones grans del Departament de Benestar i Família, per a la propera convo catòria. "Aquesta modificació dels requisits establerts hauria de per metre  segons Cleries  l'accés a aquests serveis a tot el segment de famílies que va des de les ren des més baixes fins a les rendes mitjanes.

El diputat de Convergència pro posa que la resolució de les sol∙licituds del Programa d'Acolliment Residencial, centre de dia i habitatge tutelat per a persones grans del Departament de Benestar i Família es faci en el termini màxim de dos mesos. Els expedients que afectin casos urgents es resoldran en el termi ni màxim d'un mes.

Josep Lluís Cleries ha lamentat la "manca de sensibilitat cap a les necessitats de la gent gran, demostrada pel tripartit". El dipu tat nacionalista ha denunciat també la "demagògia" del tripartit, que "s'escuda en afirmar que han augmentat les inversions d'obres destinades a l'atenció a la gent gran, quan les obres esmentades van ser adjudicades l'any 2002, per l'anterior Govern de CiU".

Parlament de Catalunya 21 d'abril de 2005

Secretaria de Gent Gran

Maig 2005 · Núm. 136

CiU ACONSEGUEIX LA REBAIXA DE L'IVA PER A LES RESIDÈNCIES DE LA GENT GRAN Malgrat l'oposició centres residencials, així com col∙lectius que precisen una M socialista i del Tripartit també als hotels i balnearis. atenció social especial. La nos Català, CiU guanya al "Evidentment, ha insistit el tra Federació nacionalista és Senat un tracte fiscal favorable senador Carles Gasòliba les realment sensible a aquestes als sectors socials que activitats que realitzen aquests necessitats i ens sorprèn que mereixen més atenció centres són ben diferenciades formacions polítiques que es i, per tant, el tipus d'IVA que diuen de progrés estiguin en El ple del Senat ha aprovat, s'hi ha d'aplicar no pot ser contra de recolzar i millorar les amb els vots en contra de homogeni i s'ha d'ajustar a condicions de vida dels sec socialistes i de l'Entesa cada cas corresponent". tors més vulnerables de la Catalana de Progrés, una nostra societat". Proposició de Llei de CiU que "Així doncs, amb aquesta estableix una reducció de l'IVA mesura ha assenyalat Per aquest motiu, Gasòliba ha del 7% al 4% per a les presta Gasòliba pretenem donar una mostrat la seva satisfacció per cions de serveis d'assistència cobertura fiscal més adequada l'aprovació, per part de la social que realitzen els centres a les activitats i serveis que Cambra Alta, d'aquesta residencials. Aquesta mesura realitzen els centres residen Proposició de Llei i ha de beneficiarà, sobretot, perso cials que donen atenció a la manat al Govern socialista que nes grans i persones amb dis gent gran". "És totalment injust sigui coherent amb les seves capacitat. ha afegit el senador, que tin decisions respecte a aquest guin el mateix tracte fiscal que tema per tal que aquesta Recordem que la Llei de 28 de un hotel o un balneari. mesura fiscal sigui, ben aviat, desembre de 1992 de l'Impost Nosaltres ens hem de fer càr una realitat. sobre el Valor Afegit (IVA) rec de garantir la màxima aten regula, en el seu article 91, ció i de cobrir les necessitats, que s'aplicarà el tipus del 7% a cada vegada més creixents, de les prestacions de serveis als la gent gran i també de tots els

COMPETICIÓ DE DOMINO Es un projecte de la Secretaria de Gent Gran que ha convocat el Campionat de Domino per a competir entre els afeccionats de les Entitats de Persones Grans i els guanyadors d'aquestes competir amb els de les altres entitats fins a obtenir una parella guanyadora a Barcelona.

Es concedirà trofeu als guanyadors i medalles als participants.

S'estan iniciant les partides en les Entitats inscrites i a la tardor se celebraran les partides entre els guanyadors de les Entitats participants.

Si esteu interessats en la informació sobre aquesta competició, truqueu per favor a la Secretaria 93 236 31 00, extensió 3267.

Maig 2005 · Núm. 136

Secretaria de Gent Gran

LA REFORMA DE L'IRPF QUE S'ATANÇA egons les opinions que circulen arreu de l'Estat des del programa electoral, dintre de l'àmbit fiscal, S ens pot afectar la reforma als que vivim d'una pensió perquè sembla tenir dos objectius: a)El retorn al sistema de bonificacions de la quota com feien els socialistes en el seu anterior període de govern, revocant la modalitat de bonificar sobre la base tributable que feren els populars.

b)La lluita contra l'especulació fiscal en les aportacions als plans de pensions.

Com es fàcil de comprendre, en ambdós temes poden haverhi problemes seriosos, perquè hi ha divergèn cia entre ells, i també per la suposada neutralitat de la reforma i la recaptació total de l'impost, que té una importància vital pel que fa a la recaptació autonòmica, especialment per a la Generalitat de Catalunya.

Començaré analitzant la situació de les bonificacions sobre la base liquidable que actualment ens afecten. Són les següents:

1.El mínim personal, que és de 3.400 euros anuals per persona, 2.La reducció per edat que és de 800 euros als 65 anys i 1.000 als 75. 3.La reducció per "rendes de treball" que afecta als salaris i pensions, que varia en sentit contrari al seu import, entre 3.500 euros per als 8.200 euros anyals i 2.400 euros per als 13.000 euros o més. Aquests dos topalls seran els que faré servir en els exemples següents:

a)Amb 8.200 euros d'ingrés anyal, una persona té una deducció total de 7.700 euros als 65 anys i 7.900 als 75, de manera que la seva base es de 500 i 300 euros respectivament, que al 15% representen unes quotes de 75 i 45 euros. Si son dues les persones que declaren quedaran totalment excloses de tributació ja que les deduccions serien d'11.900 euros als 65 anys i 12.300 als 75, i

b)Si la pensió és de 13.000 euros, les deduccions totals són de 6.600 euros als 65 anys i 6.800 als 75 i les bases liquidables de 6.400 i 6.200 euros, que segons la tarifa donarien lloc a unes quotes de 1.176 i 1.128 euros, respectivament. Si les persones són dues, les deduc cions totals serien 10.800 euros als 65 anys i 11.200 als 75, resultant unes bases liquidables de 2.200 i 1.800 euros que al 15% donarien unes quotes de 330 i 270 euros. Ho resumiré en un quadre, que presenta la pressió fiscal sobre la pensió, o coeficient quotapensió

PENSIÓ 8.200 8.200 8.200 8.200 13.000 13.000 13.000 13.000

PERS.

1 1 2 2 1 1 2 2

EDAT

65 75 65 75 65 75 65 75

DEDUCCIONS

7.700 7.700 11.900 12.300 6.600 6.800 10.800 11.200

BASE LIQ.

500 300 - - 6.400 6.200 2.200 1.800

QUOTA

75 45 - - 1.176 1.128 330 270

QUOTA/PENSIÓ

0,9% 0,5% - - 9,0% 8,6% 2,6% 2,1%

Secretaria de Gent Gran

LA REFORMA DE L'IRPF QUE S'ATANÇA

Maig 2005 · Núm. 136

Es pot observar la progressivitat de la tarifa quan augmenta la pensió i es redueix la quantitat de persones. De totes maneres, els rumors parlen d'un "mínim exempt", que forçosament s'ha de produir segons el volum d'ingressos, o sigui, la base, com sembla que es mantindrà també la bonificació per aportacions a plans de pensions.

Aquesta progressivitat té i pot seguir tenint un aspecte negatiu, perquè com més s'augmenta la bonificació d'acord amb la quantitat de persones, més perjudicats resulten els sobrevivents en els casos de defunció, de manera que les persones soles, com és el cas de moltes vídues, suporten una major pressió fiscal. Es parla de rebaixar la quantitat dels tipus de la tarifa i fins i tot s'estableix un sol tipus amb diferents bonifica cions segons les persones i el nivell d'ingressos. Allò que esperem és que les modificacions legals aug mentin la qualitat de vida.

Pel que fa a la lluita contra l'especulació fiscal en els fons de pensions, crec que una recent afirmació d'un dirigent d'Hisenda de que hi ha qui les aprofita per a pagar només el 15% em sembla exagerada, ja que requeriria que la base liquidable no superés els 4.000 euros, situació que només es pot donar amb pocs ingressos o moltes persones, que de fet limita les aportacions als fons de pensions. De totes maneres, li mitar el volum de les aportacions i reduir la pressió fiscal per als salaris petits, potser farà augmentar el nom bre de socis dels fons de pensions, com pretén la globalització neoliberal.

Josep Roig i Miró Delegat de la Secretaria de Gent Gran a la Federació de Tarragona

LA UNIÓ DE GENT GRAN  UDC i SECRETARIA DE GENT GRAN DE CDC redactaren el següent comunicat que fou distribuït als mitjans adequats

TEXT DEL COMUNICAT

14 d'abril del 2005

"Davant el creixent increment de la inflació a Catalunya, per sobre de la resta de l'Estat, expressem la nostra preocupació.

Tots els sectors econòmics i socials de Catalunya també estan preocupats.

Això afecta de manera ben forta al col∙lectiu de la gent gran.

Les petites millores en pensions i ajuts complementaris aconseguides amb molt esforç, temps i coincidència de pressió de moltes entitats son absorbides en gran manera per aquest procés inflacionista.

I això afecta, cada dia, a tots els ciutadans i especialment a les persones grans amb pensions més baixes i insuficients per a poder viure dignament.

Un cop més reclamem als governs de Catalunya i de l'Estat mesures compensatòries que absorbeixin el diferencial entre la inflació estatal i la de Catalunya".

Maig 2005 · Núm. 136

Gent Gran Quin significat més impactant entrar en el món de la Gent Gran!.

L'any que ve em jubilo, t'ho explicaré. Aquesta és la il∙lusió de les persones que arriben als 64 anys. Projectes, viatges, sortides, dinar o algun soparet, així un mon de projectes, un món d'il∙lusions, que tal vegada no es puguin dur a terme, simplement il∙lusions!.

Jubilats pagesos 400€ i escaig, més 2 pagues dobles. Ull! a les nostres terres això representa menys del sou que entra a les cases, per què?

Simplement perquè d’ençà la meva joventut posàrem un reflex. Mireu, a la casa dels meus pares 3 fills eren jornalers junt amb el pare. Ell cap de colla de la gent que treballava a les terres del Delta, i la meva mare algun dia també anava al camp.

En aquelles èpoques els pagesos teníem unes cartilles anomenades SOVI. I cada mes enganxàvem un cupó de 3 pessetes, 5 pessetes, 8 pessetes de les antigues, sols per poder pagar i reunir 40 pessetes al mes. Amb l'escudella de la cuina no en teníem prou per al SOVI, i obtàrem per donar de baixa el paga ment de la meva mare. Això és un reflex del que passava a moltísimes cases i en jubilarnos molts companys no han pogut ni fer cap viatge ni cap soparet, il∙lusió perduda.

Fe d'errades

Secretaria de Gent Gran

Abans un cafè valia 80 pessetes, avui val 1,10€ i el nivell de vida sols ens munta un 3,5%. Això es veu bé que es un 50% més.

En aquestes èpoques actuals els pagesos s'ho passen molt malament. Cítrics 20 pessetes el quilo, olivers molts jornals i no tots el anys hi ha collita. La maquinària i gasoils pels núvols i aquest exemple també perju dica a les comarques de Terra Alta i Ribera d'Ebre.

I el refrany que deia antigament el meu pare "Si tens vinyes i oliveres ben segur que a les teves filles casaràs".

Però ara avui tinc un altre refrany "Si un pagès té cítrics i oliveres ben segur que cap gendre les terres no les conrearà".

Què necessitem avui els jubilats? En primer lloc salut, temps i pressupost per viatjar, temps d'oci, reunions amb els companys i fer més ús de les nos tres llars de jubilats. Per què? Pensem que avui la memòria no la tenim com abans, es perd, hem de ferla treballar. Tenim un enemic anomenat Alzheimer, simplement fent xerrades amb els amics i sobre tot podem pel matí conrear un rato les terres i, com no? disfrutar en companyia d'algun company, fent una caminada. Simplement, amb això que us explico haurem guanyat molt en salut i, també, com no? els diu

menges fer algun ball. Mireu, jo des de l'any 1999 sóc delegat de "Caixa Catalunya" i porto la tasca de la gent gran o sigui el Club de Jubilats Sant Jordi d'Amposta. Som 1395 socis i sempre lluito per la gent gran, (ball de saló, sardanes, i les activitats del club). Soc fill de Masdenverge i la meva residència és a Masdenverge, just a 4 quilòmetres d'Amposta.

Un dels socis em diu: com podem fer viatges amb 430 € el que més cobra?.

Jo com a Delegat de la Secretaria de Gent Gran de les Terres de l'Ebre, amb 4 comarques, junt amb la pro posta que he fet al Secretari General Artur Mas us prometo que lluitarem per millorar les nostres pensions junt amb moltes altres coses més. El Sr. Felip Puig i el Sr. Josep Lluís Cleries portaveus de CiU al Parlament han entregat 2 propostes a la Mesa del Parlament per millorar el que jo estic exigint: que l'ajut sigui igual al salari mínim interprofesional. Crec que no demanem cap impossible. La força l'hem de fer no sols els nostres parla mentaris sinó tots plegats i veure la manera perquè Convergència pugui guanyar les properes eleccions.

Àngel Carles i Gonel Delegat de la Secretaria a les Terres de l'Ebre

En referència a l'article publicat en aquest butlletí núm. 135, titulat "On és la política del tripartit? Hi ha un error en el programa "Viure en família". L'ajut mensual és de 240€ al mes enlloc dels 40.

També en l'article del butlletí núm. 136, titulat "Els ous i la gallina" en el punt Tothom sap ... hi ha un punt i seguit que diu "Ara Catalunya ..." ha de dir "Ara Catalunya té una correlació de forces diferent, amb una clara majoria nacionalista."

Secretaria de Gent Gran

Cançons de la Guerra Civil

NO PASSAREUés una composició literària d'Apel∙les Mestres, amb música d'Antoni Pérez Moya, per als voluntaris catalans que lluitaren a la Primera Guerra Mundial (19141918) al c o s t a t d e l s f r a n c e s o s a m b l'es perança que, en reconeixement, els aliats premiessin la gesta amb el suport al separatisme català.

La realitat però, fou que amb la vic tòria ni tan sols se'ls va permetre des filar amb les tropes aliades amb la senyera desplegada.

Un escriptor rossellonès ha novel∙lat la frustració amb el títol de "La guerra dels cornuts".

Durant la guerra civil (19361939) les tropes de muntanya varen recuperar la cançó que va passar a formar part del repertori líric dels soldats de la república.

Acompanyem la referència amb una imatge de la desfilada de la columna de muntanyencs i esquiadors volun taris que marxaren cap al front i acabaren constituint el Batalló de Muntanya.

La seva decisió, com palesa el fet de cobrirse amb una barretina, a més de pintoresca, denotava una esperança de victòria per a Catalunya. No calgué esperar gaire perquè aquests volun taris experimentessin, també, una decepció.

El text de la Isabel Ordi i Mercadal.

cançó ens l'ha facilitat la fotografia Margarida

LA CANÇÓ DELS ENVAÏTS

No passareu i si passeu, serà damunt d'un clap de cendres, les nostres vides les prendreu, nostre esperit no l'heu de prendre.

Més no serà, més no serà per més que feu, per més que féu, no passareu.

No passareu i si passeu, quan tots haureu deixat de viure, sabreu de sobres a quin preu, s'abat un poble digne i lliure.

Més no serà, més no serà per més que feu, per més que feu, no passareu.

Maig 2005 · Núm. 136

No passareu, i si passeu, decidirà més tard la història, entre el saió que no clava en creu, i el just que hi mor, de qui és la glòria.

Més no serà, més no serà per més que feu. per més que feu no passareu. A sang i foc avançareu, de fortalesa en fortalesa, però què hi fa si queda en peu, quelcom més fort, nostra fermesa.

Més no serà, més no serà per més que feu.

Per això cantem, no passareu.

Maig 2005 · Núm. 136

Excursió del Ruc Català

Excursió del Ruc Català

Sortida dia 11 de maig a les 8.00 h.

Amb visita al nucli zoològic Fuives, sent aquesta la major reserva de rucs catalans de tot el món, es troba en la comarca del Bergadà, dins el terme municipal d'Olvan.

Informació i inscripcions:

Àngel Alsina, tel. [phone] o Rosa Arranz, tel. [phone]

Estada de cinc dies a Vielha (Vall d'Aran)

Amb visites a Bossòst, Parc Nacional d'Aigüestortes Bagnères de Luchon i Sant Bertran de Cominges

de l'1 al 5 de juny.

Informació i inscripcions:

Àngel Alsina, tel. [phone] o Rosa Arranz, tel. [phone]

Secretaria de Gent Gran

Secretaria de Gent Gran

SANT JORDI 2.005

Maig 2005 · Núm. 136

OBSEQUI ALS SOCIS I SÒCIES DE LES ENTITATS DE GENT GRAN DURANT LA SETMANA DE SANT JORDI

L’Agrupació de CDC de Gràcia ha penjat aquesta nota comentant la participació de la Secretaria de Gent Gran del districte en la celebració de la Diada en els Casals dels barris de Gràcia.

Des de l’Agrupació de Gràcia es va iniciar, fa uns anys, la visita a les entitats de Gent Gran per la Festa de Sant Jordi, una activitat projectada per la Federació de Barcelona – Ciutat i executada pel Consell de les Persones Grans, que en anys successius es va anar estenent a totes les Agrupacions de la Federació.

Aquest semàfor ens dóna peu per a glossar un xic l’acció des de la perspectiva històrica realitzada en els barris de Gràcia amb el buf de l’incombustible Josep Inglès i la participació de les companyes Maria Bataller, Angelina Faura, Teresa Gil, Antonia Mosquera i M.Rosa Viladoms.

D’ença d’aleshores, cada any es repeteix l’acció, que hem anat estenent a les comarques de l’entorn barceloní.

Semàfor verd personificat en el Joan Anton Oliva, el nostre Responsable del Consell de la Gent Gran, però que seria extensible a la resta de gent del Consell de les Persones Grans de CDC Gràcia i al grup de col∙laboradors que han tingut per, entre tots, fer possible que 700 avis de Gràcia hagin rebut la visita de CiU de Gràcia a les seves respectives residències i se’ls hagi felicitat Sant Jordi amb una rosa per cadascun.

Enguany podrem presentar aquesta informació a l’Assemblea de la Secretaria de Gent Gran que se celebrarà el proper dia 7 de maig a “La Farga,”deL’Hopitalet,enelmarc de la Primera Jornada Territorial Sectorial :

S´han visitat, amb motiu de la Diada de Sant Jordi, 95 Entitats de Gent Gran activa. S’han entre gat 9.365 roses i el mateix nom bre de punts de lectura a les senyores. Als homes se’ls ha entregat el punt de lectura, amb la imatge del Sant, uns versos del poeta Salvador Espriu i el segell de CiU, impresos. L’impacte total és de 12.000 per sones a les quals se’ls hi ha lliu rat l’obsequi d’ un a un pels nos tres companys.

L’acció ha estat possible per la participació dels militants de les Agrupacions, com s’expressa en

el “semàfor” de Gràcia, coordi nats per en Francesc Bragulat, responsable de la Secretaria a la Federació,i la Cesca Doménech, que ha tingut cura del subminis trament del material repartit i ha obtingut les millors roses i el mil lor preu aconseguit fins ara.

Ademés dels Presidents de les Agrupacions i quadres de la Secretaria, hem comptat amb el suport personal, en alguns Casals, d’Artur Mas, Jaume Ciurana, Maite Fandos, Joan Puigdollers, Josep Lluis Cleries i Carme Laura Gil que han grande jat l’acte al que han assistit..

Es possible que en l’agraïment que els volem manifestar hi manqui alguna referència per sonal que se’ns pot haver passat i que expresarem personalment quan ens n’adonem.