COMUNICAT DEL GRUP MUNICIPAL ACORD PER SARRAL ...

Jordir

Sujets

• Convergence démocratique de Catalogne
• Catalogne
• Autonomisme
• Convergence et Union
• Internationale libérale
• Catalanisme
• Centrism
• Libéralisme
• Jordi Pujol
• Artur Mas

Informations

• Publié par: Voxpopuli
• Nombre de lectures: 31
• Langue: Catalan

Extrait

COMUNICAT DEL GRUP MUNICIPAL ACORD PER SARRAL-CONVERGÈNCIA i UNIÓ. Març de 2009

Benvolguts/des sarralencs/ques,

Us adrecem aquest full informatiu per fer-vos arribar una resumida explicació del caire que estan agafant

algunes actuacions de l’Ajuntament, al nostre entendre perjudicials per a la futura estabilitat econòmica del

municipi i totalment al marge de l’opinió de les persones que viuen i, per tant, paguen impostos a Sarral.

Sabeu que, malgrat la victòria electoral del nostre grup, un pacte acordat molt temps abans ens va deixar fora

de l’equip de govern. La nostra filosofia ha estat, és i serà sempre vocació de govern i il·lusió per a servir a tots

i a cadascun dels vilatans, filosofia sempre allunyada de destruir o, fins i tot, d’entorpir l’acció dels altres. Molts

sarralencs que han seguit de prop la política municipal saben que, malgrat tots els entrebancs, hem mirat de

col·laborar i, en la mesura de les nostres possibilitats, hem mirat d’influir en les decisions importants que es

prenen en el si del Consistori. Creiem francament que, en major o menor grau, ho hem aconseguit: gràcies a la

nostra pressió, per exemple, la conflictiva ubicació de la depuradora d’aigües, a menys de 500 metres del nucli

habitat, s’ha posposat momentàniament i es busca un indret més allunyat; l’augment de l’impost de la

contribució no serà tan alarmant com ho fou el de l’any passat, moment en què es va assolir, de cinc anys

ençà, un increment acumulat que ronda el 300%; també ha estat gràcies al nostre grup que finalment l’alcalde

ha vist la necessitat d’ampliar la Casa Consistorial on és ara i abandonar momentàniament la idea d’ubicar

l’Ajuntament al solar de l’actual escola i, conseqüentment, traslladar aquest servei bàsic a l’altra banda del riu,

a gairebé dos quilòmetres del nucli urbà...

Hem fet, certament, però encara no hem fet prou; o més ben dit, no hem pogut fer gran cosa més. La causa és

que l’actual Comissió de Govern acaba d’aprovar un pressupost, al nostre entendre absolutament temerari (en

segona votació, ja que en la primera un membre de l’equip de govern no es va presentar i un altre es va

abstenir), un pressupost que, en el millor dels casos, pot significar un endeutament total per al poble de gairebé

dos milions i mig d’euros (més de 400 milions de les antigues pessetes) i, conseqüentment, una previsió

d’amortització de capital i d’interessos a, per exemple, 12 anys suportant una quota anual que pot voltar els

250.000 euros (més de 40 milions de pessetes). Cal que sapigueu, a més, que el finançament contemplat en

aquest darrer pressupost parteix d’algunes subvencions previstes per a anys posteriors i que, per tant, és del

tot irreal, una enganyifa per definir-ho suaument.

Aquest endeutament de proporcions desmesurades obeeix a un encaparrament, per part de l’alcalde i dels

quatre regidors que li donen suport, que només pot ser qualificat de tossuderia irresponsable. El nostre grup ha

presentat plànols i xifres que demostren que la rehabilitació de la piscina i l’ampliació de l’escola són

actuacions urbanístiques perfectament viables en el terreny on hi havia, abans de l’arribada al poder d’aquests

dos grups, un camp d’esports municipal; tanmateix, la Comissió de Govern, seguint la tònica dels darrers cinc

anys, sense consultar res a ningú i fent ús d’un ja habitual autoritarisme, ubicarà la piscina municipal una mica

Dos exemples de valor cadastral (VC) de 35.1000 i de 10.000

euros. Les dues cases mostren que l’augment del rebut de la

contribució, en els darrers cinc anys, s’atansa ja a un 300%.

EUROS

ANYS

més enllà de l’actual camp de futbol, a 1,5 quilòmetres del centre del poble, amb un cost mínim pressupostat

d’1.160.000 euros, tot i que, originàriament, el pressupost pujava a 560.000 euros.

Creiem sincerament que ja n’hi ha prou d’aquest color, com també creiem que ja n’hi ha prou de gestionar

malament determinades infraestructures de la Vila que han costat molts diners al poble, com per exemple el

pavelló poliesportiu. Cal que us expliquem que la gestió d’aquest equipament, cedida des de fa més d’un any a

una empresa externa, és titllada per moltes persones de Sarral d’autèntic fracàs, tant social com econòmic:

social, perquè compta amb una participació ciutadana irrisòria, i econòmic, perquè tot apunta que els números

finals, si és que nosaltres en podem treure l’entrellat, seran del tot deficitaris.

El cúmul, doncs, de greuges i despropòsits d’aquest Ajuntament és tan gran que bé val la pena que us en fem

cinc cèntims. No és la crítica fàcil, ni molt menys l’interès per moure brega, allò que ens porta a actuar; és,

senzillament, aquella voluntat de treball i d’il·lusió per servir el poble que us dèiem al començament d’aquestes

ratlles allò que ens ha portat a fer-vos arribar aquest full informatiu. Us preguem que el llegiu amb atenció i que,

si teniu algun dubte, us poseu en contacte amb nosaltres. Nosaltres sí que volem parlar, sí que volem

consultar, sí que volem que les persones de Sarral participin de les decisions que ens afecten a tots.

Cordialment,

Grup Municipal Acord per Sarral-Convergència i Unió (Josep Amill, Antoni Marsal, Montse Fontanals i Ramon Sabidó)

UN IMPOST DE BÉNS IMMOBLES PELS NÚVOLS

Només la pressió exercida pel nostre grup ha pogut “maquillar” la brutal apujada d’impostos que ha promogut

l’actual Comissió de Govern a l’Ajuntament, un increment que, vist en perspectiva, des que a Sarral és alcalde

Ramon Gabarró o Antoni Mateu, s’aproxima ja a la contundent xifra d’un 300%; dit d’altra manera: una família

que fa sis anys pagava 100 euros de contribució per la seva casa, ara amb 400 gairebé no en té prou.

Expliquem aquest tema amb una mica més de detall:

la revisió cadastral comporta un augment del valor de

la finca urbana; el que paguem, aleshores, és el valor

cadastral antic més una dècima part cada any de la

diferència

entre

ambdós

valors,

més

un

2%

d’augment del cost de la vida i tot plegat multiplicat

pel tipus impositiu que estableix l’Ajuntament. Doncs

bé, la proposta de la Comissió de Govern era que

aquest increment continués igual que l’any passat,

moment en què es va passar d’un 0,52 a un 0,70%,

és a dir un 35% més. Si hagués quedat aquest

0,70%, l’augment per enguany hauria estat

d’entre un 20 i un 25% més. Només la nostra

pressió va poder moderar aquesta autèntica aberració impositiva i, finalment, es va acordar abaixar el tipus

0

100

200

300

400

500

600

700

2004 2005 2006 2007 2008

VC 35.100

VC 10.000

impositiu a un 0,63%, tot i que la nostra proposta era abaixar-lo fins a un 0,61%, la qual cosa no hauria

representat cap augment per a les butxaques dels sarralencs (ara encara pagarem un 6% més).

UN PRESSUPOST DESORBITAT I UNA INVERSIÓ ERRÒNIA

El Ple de l’Ajuntament que es va celebrar el gener per aprovar el pressupost 2009 va acabar amb certes dosis

d’espectacle ridícul: la no compareixença d’un regidor de la Comissió de Govern (J.R. Bacardí) i l’abstenció

d’un altre (R. Gabarró) va propiciar que l’alcalde, per primera vegada en molts anys, hagués de retirar el

projecte de pressupost. Al cap d’uns dies, un dimarts a un quart de dues del migdia, els cinc membres de la

Comissió, ara sí, van aprovar un pressupost que contempla invertir més d’1,5 milions d’euros (1.160.000 per a

una nova piscina a 1,5 quilòmetres del poble i 460.000 per a una llar d’avis sense ubicació coneguda, sense

pressupost i sense memòria valorada). El fort endeutament que tot plegat suposarà, una xifra consolidada

superior als dos milions d’euros, i la nul·la previsió urbanística d’aquest Ajuntament ens va fer decidir a votar en

contra. És més, mesos endarrere, nosaltres vam presentar a l’Ajuntament una colla d’avantatges a l’hora de

mantenir l’actual ubicació de la piscina. Aquest és un resum d’allò que els vam dir i que ells no van escoltar:

L’ampliació de l’escola existent, el manteniment de la ubicació de la piscina municipal i la construcció d’una llar

d’avis al costat de l’actual consultori mèdic és quelcom viable i, a més, aconsellable des de tots els punts de

vista, especialment l’urbanístic, el social i l’econòmic. Tal i com apareix en el plànol que adjuntem, el fet de

comptar amb més de 10.000 m2 a la zona compresa entre el pati de l’actual escola i el nord del carrer Patufet

és un argument de pes. Creiem –n’estem segurs– que

l’ampliació de l’escola a dues línies (si és que realment

convé, ja que per a dues línies calen més de 225

alumnes i actualment el total ronda els 150), la possible

ampliació de la guarderia i, finalment, la ubicació de la

llar d’avis a la zona enjardinada al nord del carrer Patufet

(on hi ha les oliveres mortes) és perfectament viable. El

canvi d’ubicació de la piscina, si és que realment

convingués, s’hauria d’estudiar molt bé: la nostra

proposta és ampliar-la en l’actual indret. D’aquesta

proposta en deduïm una colla d’avantatges: la ubicació

és central, al mig del poble; la integració de l’escola i de

la guarderia és un benefici per als vilatans; també és un

benefici l’amortització dels espais esportius de l’ampliació

de l’escola (convenen espais de joc diari dins del nucli

urbà); la zona ja està urbanitzada i, per tant, el cost de

l’obra és molt menor; la proximitat entre piscina i pavelló

és un altre benefici incontestable... En contra també

se’ns acuden una colla d’arguments: la llunyania; la

perillositat per als nens de travessar el riu; la dispersió de

les infraestructures (pavelló i guarderia al centre; camp i piscina a l’altra banda del riu Vallverd); la zona de la

possible ubicació de la piscina és, a més d’allunyada, freda per a la pràctica de la natació, etc.

UNA GESTIÓ DEL PAVELLÓ I DE LES ACTIVITATS ESPORTIVES NEFASTA

Que existeix un divorci entre l’empresa que gestiona el pavelló i la ciutadania sarralenca és un fet avui acceptat

objectivament per tothom. Molt pocs vilatans participen de les activitats que promouen al pavelló, els preus són

abusius i els pals que es posen a les rodes de les persones o entitats que, malgrat tot, volen organitzat esports

per als joves, són cada vegada més grossos. La colla de greuges que s’han viscut a Sarral, des de per

exemple la fi de contracte de la persona llicenciada en INEF fins a l’actual penosa situació de l’Escola de

Bàsquet de Sarral, són ben coneguts; com també és sabut que la directora del pavelló és també regidora

d’esports. També és de domini públic la nul·la voluntat de l’Ajuntament a l’hora de potenciar l’esport infantil i

juvenil. La nostra proposta, en canvi, sempre ha estat crear un Patronat d’Esports amb el suport de les entitats

esportives, rescindir el contracte amb l’empresa que gestiona el pavelló i potenciar de debò els equipaments

esportius de la Vila (pavelló, pistes i camp de futbol) com a llocs naturals per als joves. L’Ajuntament, ben al

contrari, pretén enganyar-nos fent-nos creure que el pavelló funciona i vol jugar-se el futur dels nostres fills a

una sola carta: un local social per als joves i que facin el que vulguin, barra lliure. S’equivoquen. Nosaltres, per

la nostra banda, ens preguntem: no seria millor que els joves a les tardes i als vespres poguessin fer esport al

pavelló?

I EL DESGAVELL CONTINUA...

S’equivoquen de mig a mig. S’equivoquen quan, ara, amb els diners que ha concedit el govern central per

pal·liar l’atur, pretenen modificar el disseny del Passeig del VIII Centenari sense quedar-se a pensar que,

abans, caldria arranjar el clavegueram de tota aquesta zona i valorar, a més, l’oportunitat d’eliminar una font

que per a més de la meitat de la població és la Font del Passeig... Es van equivocar també, per exemple, quan

van pintar els carrers i van omplir de senyals el poble sense ordre ni concert... D’exemples n’hi ha a carretades

i l’espai que aquí tenim és limitat. Al capdavall, allò que convé que tots plegats sapiguem és que els deutes

pugen i pugen i, al final, d’aquí a vint, trenta o quaranta anys, si no hi posem remei de seguida, encara

pagarem la mala gestió de tot aquest temps.

Nosaltres afirmem que el que cal és previsió, organització, mà esquerra, determinació;

però també el que convé és humilitat, cal parlar amb les persones, amb les entitats, cal

preguntar, cal consultar, cal fer participar... Es tracta, en definitiva, de manar menys i de

governar més, pel bé de Sarral i de tots plegats.

ELS DINERS QUE DEVEM ELS SARRALENCS I ELS QUE DEUREM BEN AVIAT

DEUTE ACTUAL

DEUTE PREVIST SEGONS PRESSUPOST

791.000 €

Crèdit PA1

(amortitzable pels veïns de la urbanització)

364.000 €

Crèdit per tancar l’any 2008

230.000 €

Crèdit per fer una piscina i una llar d’avis

804.000 €

Adquisició d’una casa per ampliar l’Ajuntament

230.000 €

TOTAL DEUTE PREVIST

1.628.000 €

DEUTE ACTUAL + DEUTE PREVIST= 2.419.000 €