El Butlletí de les comarques GironinesEl Butlletí de les comarques
Description
El Butlletí de les comarques GironinesEl Butlletí de les comarques Gironines. Butlletí núm. 23 - Maig de 2003. Plaça Catalunya, 22, 1r 1a. - 17002 GIRONA ...
Sujets
Informations
| Publié par | Voxpopuli |
| Nombre de lectures | 39 |
| Langue | Catalan |
Extrait
E
l
B
u
t
l
l
e
t
í
d
e
l
e
s
c
o
m
a
r
q
u
e
s
G
i
r
o
n
i
n
e
s
E
l
B
u
t
l
l
e
t
í
d
e
l
e
s
c
o
m
a
r
q
u
e
s
G
i
r
o
n
i
n
e
s
Butlletí núm. 23 - Maig de 2003
Plaça Catalunya, 22, 1r 1a. - 17002 GIRONA
Telèfon 972 21 42 60. Fax 972 21 42 62
girona@convergencia.org
EDITORIAL
Benvolguts companys,
Ara que ens ens trobem a menys d’un mes de les elec-
cions municipals que han de tenir lloc el 25 de maig
d’enguany, i que disposem de candidatures a la majoria
de municipis gironins –hem presentat 212 llistes al total
de 222 municipis de comarques gironines–
és el
moment de sortir al carrer i posar tots els actius en
marxa que ens han de permetre fer un gran resultat
municipal. Tot això ha estat possible gràcies a la correc-
ta aplicació del protocol de la Federació de CiU per a l’e-
laboració de llistes electorals. Comentar que a banda
d’algun cas molt concret, el global del procés s’ha
desenvolupat seguint les pautes que el protocol esta-
bleix.
Aixó ha permès demostrar una vegada més que
Convergència i Unió és la primera força municipalista
del país, i per suposat de les nostres comarques.
També fent referència a la nostra bona representació
territorial voldria comentar-vos que hi ha altres forma-
cions polítiques (PSC i PP) que es veuen forçats a ama-
gar les sigles sota el nom d’independents o que presen-
ten llistes a municipis on ni tan sols el cap de llista és
de la població.
Per la seva banda, en canvi, Convergència i Unió ha
demostrat que ha estat capaç de fer una renovació polí-
tica, amb més d’un terç de les llistes presentades amb
persones que per primer cop afronten una responsabili-
SUMARI
• Editorial
• Eleccions municipals
Els nostres candidats
Comparatives:
per eleccions
per partits
• Oficina Parlamentària
Opinió Parlamentària
Convergència Democràtica de Catalunya
Josep Micaló i Felip Puig en el darrer
Consell de Federació al Novotel
tat municipal. També comentar que hi ha
més presència que mai de dones i joves a
les nostres candidatures.
Hem de ser capaços d’explicar a tothom
que un cop més Convergència i Unió és la
força política que millor garanteix els inte-
ressos dels nostres municipis, de
Catalunya, i que millor representa la gent
del país.
Teniu tot el suport des del partit i des de la
federació, però el resultat de cadascun dels
municipis depèn de vosaltres. Cal que feu
feina, que sigueu capaços d’implicar la
gent, que definiu el vostre projecte de muni-
cipi, que sigueu capaços de comunicar i
transmetre aquest projecte, que continueu
portant a terme aquells actes que us han
d’apropar a les persones dels vostres muni-
cipis... en definitiva, tot allò que ens perme-
ti aconseguir una adminitració municipal
propera a la ciutadania.
Endavant!!
Josep Micaló i Aliu
President de CDC a comarques gironines
2
E
l
B
u
t
l
l
e
t
í
d
e
l
e
s
c
o
m
a
r
q
u
e
s
G
i
r
o
n
i
n
e
s
ELECCIONS MUNICIPALS 2003
La comarca s’ha mantingut en número de llistes
igual que la darrera comtessa electoral.
A l’actualita Convergència i Unió governa en 50
dels municipis, en 47 d’ells amb majoria absolu-
ta. En conjunt hi han 293 regidors de la
Federació de CiU a la comarca de l’Alt Empordà.
A la comarca de l’Alt Empordà Convergència i
Unió ha presentat candidatura a 62 dels 68
municipis.
La Federació de CiU ha renovat cap de llista en
22 dels municipis on es presenta: Avinyonet de
Puigventós (Maria Terradas), Biure (Antoni
Vallet), Boadella d’Empordà (David Serra),
Borrassà (Ferran Roqué), Cabanes (Jordi
Sànchez), Castelló d’Empúries (Xavier Sanllehí),
Cistella (Ramon Casellas), Figueres (Antoni
Calvó), Garriguella (Manel Serra), Lladó (Carles
Ramonet), Llançà (Pere Vila), Maçanet de
Cabrenys (Lluís Carbó), Pont de Molins (Josep
Fuentes), Portbou (Manuel Flores), Rabós (Rosa
Maria Moret), Sant Llorens de la Muga (Joan
Serrat), Sant Mori (Carles Tarrades), Selva de
Mar (Joan Maria Roig), Vilabertran (Josep Lluís
Gázquez), Viladamat (Rafel Guillot), Vilajuïga
(Gaspar Casadevall) i Vilamalla (Carles Alvarez).
La Federació de CiU ja té 6 alcaldes a l’Alt
Empordà: en Josep Maria Molas a Cantallops,
en Joan Masoliver a Garrigàs, en Carles
Ramonet a Lladó, en Joaquim Torrent a Sant
Climent Sescebes, en Joan Maria Roig a la Selva
de Mar, l’Alfons Vila a Vilamaniscle i la M.
Carme Barceló a Vila-sacra.
ELS NOSTRES CANDIDATS
A Figueres encapçala Antoni Calvó.
Agullana - Rosa Maria Santeugini
Albanyà - Rosa Gifré
Armentera - Miquel Isern
Avinyonet de Puigventós - Maria Tarrades
Bàscara - Lluís Lloret
Biure - Antoni Vallet
Boadella d’Empordà - David Serra
Borrassà - Ferran Roqué
Cabanelles - Francesc Arbusà
Cabanes - Jordi Sanchez
Cadaqués - Àngel Baro
Cantallops - Josep Maria Molas
Capmany - Jesus Figa
Castelló d’Empúries - Xavier M. Sanllehí
Cistella - Ramon Casellas
Colera - Miquel Carrés
Darnius - Joan Quintana
Escala - Josep Maria Guinart
Espolla - Jaume Coderch
Figueres - Antoni Calvó
ALT EMPORDÀ
Garrigàs - Josep Masoliver
Garriguella - Manel Serra
La Jonquera - Jordi Cabezas
Lladó - Carles Ramonet
Llançà - Pere Vila
Llers - Carles Fortiana
Maçanet de Cabrenys - Lluís Carbó
Masarac - Agustí Jorda
Mollet de Perelada - Claudi Puig
Navata - Jaume Homs
Ordis - Joan Santalo i Camps
Palau de Santa Eulàlia - Lluís Camps
Palau-Savardera - Narcís Deusedas
Pau - Josep Blanch
Pedret i Marza - Antoni Nadal
Pont de Molins
- Josep Fuentes
Pontós - Narcís Algams
Port de la Selva - Genís Pinart
Portbou - Manuel Flores
Rabós - Rosa Maria Moret
Riumors - Josep Colls
Roses - Carles Paramo
Sant Climent S. - Joaquim Torrent
Sant Llorens de la Muga - Joan Serrat
Sant Mori - Carles Terrades
Sant Pere Pescador - Florenci Bosch
Santa Llogaia d’Alguema - Pere Palol
Saus-Camallera - Jaume Juscafresa
Selva de Mar - Joan Maria Roig
Siurana - Joan Heras
Terrades -
Isidre Felip
La Vajol - Miquel Coll
Ventalló - Francesc Palomera
Vila-sacra - Carme Barceló
Vilabertran - Josep Lluís Vazquez
Viladamat - Rafel Guillot
Vilafant - Paulí Fernández
Vilajuiga - Gaspar Casadevall
Vilamalla - Carles Alvarez
Vilamaniscle - Alfons Vila
Vilanant - Esteve Puignau
Vilaür - Joan Ferreró
3
E
l
B
u
t
l
l
e
t
í
d
e
l
e
s
c
o
m
a
r
q
u
e
s
G
i
r
o
n
i
n
e
s
La Bisbal d’Empordà. Encapçala Xevi Dilmé.
A Puigcerdà encapçala Jordi Armengol.
Albons
- Julià Giró
Begur - Carles Arnau
Bisbal d’Empordà - Xevi Dilmé
Calonge - Jordi Soler
Castell- Platja d’Aro - Joan Giraut
Corçà - Carles Pongiluppi
Cruïlles - Jordi Casañes
Foixà - Antoni Brancós
Fontanilles - Salvador Coll
Forallac - Josep Sala
Garrigoles - Joan Cos
Gualta - Jaume Fontdevila
Jafre - Josep Grau
La Pera - Benjamí Artigas
Mont-Ras - Manel Montalban
Palafrugell - Frederic Suñer
Palamós - Jordi Palli
Palau- Sator - Pere Frigola
Pals - Alex Creixell
Parlavà - Isidre Jordi
Regencós - Josep Rubau
Sant Feliu de Guíxols - Joan Alfons Albo
Santa Cristina d’Aro - Pilar Blasco
Serra de Daró - Josep Puig
Torrent - Josep Blanch
Torroella de Montgrí - Carles Negre
Ullastret - Josep Miquel Gatius
Ultramort - Maria Gràcia Serrats
Vall-llòbrega - Baldiri Arenas
Verges - Narcís Matas
Vilopriu - Joaquim Dellunder
Convergència i Unió ha presentat 31 llistes dels
36 municipis a la comarca del Baix Empordà, 2
menys que a les municipals del 1999, en les
quals es van aconseguir 27 alcaldies, 21 d’elles
amb majoria absoluta.
Dels 5 municipis que ja tenen alcalde 4 són de
Convergència i Unió: en Carles Pongillupi de
Corçà, l’Antoni Brancós de Foixà, l’Isidre Jordi a
Parlavà i en Benjamí Artigas a La Pera.
Tenim nou candidat a Albons (Julià Giró), La
Bisbal (Xevi Dilmé), Calonge (Jordi Soler),
Cruïlles (Jordi Casañes), Garrigoles (Joan Cos),
Pals (Alex Creixell), Ullastret (Josep Miquel
Gatius), Vall-llòbrega (Baldiri Arenas) i a Vilopriu
(Joaquim Dellunder).
Destaca Joan Llombart, que al ser llista única ja
es pot considerar alcalde de Bolvir.
És important la renovació que s’ha fet a munici-
pis com Alp amb Josep Tajà, Bolvir (Joan
Llombart), Das (Jordi Tarrats), Fontanals de
Cerdanya (Isisdre Forga), Guils de Cerdanya
(Josep Mendo) i Puigcerdà (Jordi Armengol).
A la comarca de la Cerdanya Convergència i Unió
fa llista a 16 dels 17 municipis, mantenint el
número de candidatures que es van presentar
en les eleccions municipals del 1999. Aquell cop
s’aconseguiren 10 alcaldies de les 16 llistes
presentades.
Alp - Josep Tajà
Bolvir -
Joan Llombart
Das - Jordi Tarrats
Fontanals de Cerdanya - Isidre Forga
Ger -
Carles Bertran
Guils de Cerdanya - Josep Mendo
Isóbol -Pere Oliu
Llívia - Josep Pous
Meranges - Esteve Avellanet
Puigcerdà -
Jordi Armengol
Urús - Jordi Cruilles
ELECCIONS MUNICIPALS 2003
BAIX EMPORDÀ
CERDANYA
4
E
l
B
u
t
l
l
e
t
í
d
e
l
e
s
c
o
m
a
r
q
u
e
s
G
i
r
o
n
i
n
e
s
Argelaguer - Josep Dorca
Besalú - Lluís Guinó
Beuda -
Assumpta Fort
Castellfollit de la Roca - Moisès Coromina
Maià de Montcal -
Josep M. Alsina
Mieres - Miquel Noguer
Montagut - Joan Molins
Olot - Eudald Morera
Les Planes d’Hostoles - Ferran Pedro
Les Preses - Josep Pujol
Riudaura - Josep Girona
Sant Aniol - Francesc Oliveras
Sant Feliu de Pallerols - Joan Casas
Sant Ferriol - Josep Masmitja
Sant Jaume de Llierca - Conrad Vila
Sant Joan - Joan Espona
Santa Pau - Joan Masoliver
Tortellà - Víctor Gay
Vall d’en Bas - Miquel Calm
Vall de Bianya- Albert Busquets
Olot. Encapçala Eudald Morera.
Girona. Encapçala Zoila Riera.
A la comarca de la Garrotxa ens presentarem a
tots els municipis excepte a Sales de Llierca.
Destaquen amb nous caps de llista Argelaguer
(Josep Dorca), Montagut (Joan Molins), Olot
(Eudald Morera), Les Preses (Josep Pujol),
Riudaura (Josep Girona), Sant Aniol de Finestres
(Francesc Oliveras), Santa Pau (Joan Masoliver),
Tortellà (Víctor Gay), i La Vall de Bianya (Albert
Busquets).
A més, ja tenim dos alcaldes garrotxins (el muni-
cipi on es presenten hi ha llista única): Besalú i
les Planes d’Hostoles.
Aiguaviva - Ramon Martinez
Bescanó - Xavier Soy
Bordils - Albert Serrats
Campllong - Lluís Freixas
Canet d’Adri - Jaume Frigole
Cassà de la Selva - Antoni Baulida
Celrà - Joan Ferrer
Cervià de Ter - Àngel Rodriguez
Flaçà - Vicenç Cara
Fornells de la Selva - Gabriel Casas
Girona - Zoila Riera
Juià - Josep Vidal
Llagostera - Pilar Sancho
Llambilles - Josep Serra
Madremanya - Narcís Marqués
Quart - Esteve Puig i Planella
Salt - Jaime Torramadé
Sant Andreu de Salou - Josep Garriga
Sant Gregori - Jordi Noguer
Sant Joan de Mollet - Ramon Vidal
Sant Jordi Desvalls - Narcís Barcelo
Sant Julià de Ramis - Sebastià Corominas
Sant Martí de Llémena - Josep Teixidor
Sant Martí Vell - Jordi Garcia
Sarriá de Ter - Lluís Aymerich
Vilablareix - Josep Simon
Viladasens - Alfons Soler
Convergència i Unió ha presentat llista als 27
municipis de la comarca.
Cal destacar que en 7 d’aquests municipis reno-
vem el cap de llista; és el cas de Cassà de la
Selva (Antoni Baulida), Flaçà (Vicens Cara),
Llagostera (Pilar Sancho), Madremanya (Narcís
Marqués), Sant Gregori (Jordi Noguer); Sarrià de
Ter (Lluís Aymerich) i Sant Julià de Ramis
(Sebastià Corominas).
A les anteriors eleccions municipals,
Convergència i Unió va aconseguir 18 alcaldies,
la intenció de la Federació és millorar el resultat.
ELECCIONS MUNICIPALS 2003
GARROTXA
GIRONÈS
5
E
l
B
u
t
l
l
e
t
í
d
e
l
e
s
c
o
m
a
r
q
u
e
s
G
i
r
o
n
i
n
e
s
Camós - Joan Estanyol
Cornellà de Terri - Jaume Figueras
Crespià - Francesc Xavier Quer
Esponellà - Enric Murio
Fontcoberta - Jaume Roura
Palol de Revardit - Jordi Xargay
Porqueres - Teresa Serra
Sant Miquel de Campmajor - Isidre Batlle
Serinyà - Josep Coll
Vilademuls-Olives - Dolors Rovirola
Campdevànol - Joaquim Serrador
Campelles - Manel Palau
Camprodon - Jaume Vilarrassa
Gombren - Eudald Picas
Llanars - Francesc Soler
Les Lloses - Josep Maria Pujals
Molló - Lluís Pairó
Ogassa - Xavier Aulines
Pardines - Eudald Puig
Planoles - Lluís Rodríguez
Queralbs - Manel Foz
Ribes de Fresser - Efren Carbonell
Ripoll - Eudald Casadesus
Sant Joan de les Abadesses - Raimon Traver
Sant Pau de Segúries - Bartomeu Sau
Setcases - El més votat
Toses - Francesc Rosell
Vallfogona del Ripollès - Pere Mallarach
Vilallonga de Ter - Paquita Pastoret
Cornellà del Terri. Encapçala Jaume Figueres.
Ripoll. Encapçala Eudald Casadessús.
Campmajor (Isidre Batlle), Serinyà (Josep Coll) i
Vilademuls (Dolors Rovirola).
L’Enric Murio, d’Esponellà, ja és alcalde, ja que
CiU ha estat la única candidatura que s’ha pre-
sentat.
Convergència i Unió ha presentat 10 llistes dels
11 municpis de la comarca, on s’ha produït una
renovació important.
Tenim nous caps de llista a Cornellà del Terri
(Jaume Figueras), Esponellà (Enric Murio),
Porqueres (Teresa Serra), Sant Miquel de
A la comarca ja tenim tres alcaldies: Francesc
Soler a Llanars, Lluís Rodríguez a Planoles, i
Lluís Pairó a Molló.
A les anteriors municipals, Convergència i Unió
va aconseguir 16 de les 19 alcaldies a les quals
es va presentar, i un total de 100 regidors, 5
més dels que tenia en les darreres municipals
(1995).
A la comarca del Ripollès la Federació de
Convergència i Unió ha presentat candidatures a
tots els municipis, igual que en les eleccions
municipals de 1999.
Tenim nous caps de llista a Campdevànol
(Joaquim Serrador), Molló (lluís Pairó), Queralbs
(Manel Foz) i a Sant Joan de les Abadesses
(Raimon Traver).
ELECCIONS MUNICIPALS 2003
PLA DE L’ESTANY
RIPOLLÈS
6
E
l
B
u
t
l
l
e
t
í
d
e
l
e
s
c
o
m
a
r
q
u
e
s
G
i
r
o
n
i
n
e
s
Santa Coloma de Farners. Encapçala Antoni Solà.
Blanes. Encapçala Ramon Ramos.
Amer - Pere Clermont
Anglès - Josep Manel Bassols
Arbúcies - Joan Canaleta
Breda - Jordi Iglesias
Brunyola - Anna Maria Mascort
Caldes de Malavella - Miquel Casas
La Cellera de Ter - Josep Donaire
Fogars de la Selva - Guillem Celma
Hostalric - Eugeni Medina
Maçanet de la Selva - Antoni Guinó
Massanes - Joan Oliveras
Osor - Isidre Font i Corominas
Riells i Viabrea - Josep Ferrer
Riudarenes - Salvador Gelma
Riudellots de la S. - Montserrat Roura
Sant Feliu de B. - Vicenç Domenech
Sant Hilari Sacalm - Robert Fauria
Sant Julià -Bonmatí - Salvador Gazquez
Santa Coloma de F. - Antoni Sola
Sils - Joaquim Rovira
Susqueda - Jesús Jordà
Vidreres - Àngel Teixidor
Vilobí d’Onyar - Joan Busquets
A la Selva Interior hem presentat llista a tots els
municipis de la comarca.
Destaquen les noves incorporacions a Amer
(Pere Clermont), Arbúcies (Joan Canaleta),
Brunyola (Anna Maria Mascort), Fogars de la
Selva (Guillem Celma), Hostalric (Eugeni
Medina), Riudellots de la Selva (Montse Roura),
Vidreres (Àngel Teixidor) i Vilobí d’Onyar (Joan
Busquets).
Podeu consultar la nostra pàgina web o enviar-nos un correu a
www.cdc-girona.org
girona@convergencia.org
Blanes - Ramon Ramos
Lloret de Mar - Xavier Crespo
Tossa de Mar - Rosa Maria Monrabà
A la Selva Marítima repetim cap de llista a
Blanes amb Ramon Ramos, i a Tossa de Mar
amb Rosa Monrabà.
Per contra Xavier Crespo de Lloret de Mar és el
primer cop que opta a l’alcaldia.
ELECCIONS MUNICIPALS 2003
SELVA INTERIOR
SELVA MARÍTIMA
7
E
l
B
u
t
l
l
e
t
í
d
e
l
e
s
c
o
m
a
r
q
u
e
s
G
i
r
o
n
i
n
e
s
Una vegada més Convergència i Unió ha estat la
força política que més candidatures ha presentat
tant a les comarques gironines com a la resta
del territori català.
A les nostres comarques gairebé doblem les llis-
tes presentades pel PSC (que és la segona força
en quant a candidatures presentades), i demos-
trem la nostra forta implantació arreu del
territori.
Pel que fa a les comarques observem que s’aug-
menta el número de candidatures de CiU a la
Garrotxa (aquest cop hem presentat candidatura
a les Preses) i a la Selva Interior (CiU presenta
llista a Fogars de la Selva, Santa Coloma de
Farners i a Vidreres).
També volem destacar que d’aquests 226 caps
de llista de Convergència i Unió, 19 ja són alcal-
des, pel fet de que són les úniques candidatures
que s’han presentat en els seus municipis.
Globalment també cal esmentar la intensa reno-
vació que ha sofert el partit (un 35% dels candi-
dats de CiU arreu de Catalunya s’impliquen en
responsabiliats municipals per primera vegada),
cosa que garanteix la presència futura de la
Federació de Convergència i Unió al nostre
territori.
Gràfica comparativa de les llistes presentades
per comarques (1999-2003).
Gràfica comparativa de les llistes presentades per
partits a la demarcació.
Gràfica comparativa de les llistes presentades per comarques i per partits polítics al 2003.
ELECCIONS MUNICIPALS 2003
COMPARATIVES TERRITORIALS
I PER PARTITS
8
E
l
B
u
t
l
l
e
t
í
d
e
l
e
s
c
o
m
a
r
q
u
e
s
G
i
r
o
n
i
n
e
s
Dip. Leg. 57/1996
OPINIÓ PARLAMENTÀRIA
Josep López de Lerma
Diputat al Congrés per Girona
Vicepresident 4t del Congrés dels Diputats
emprat per l’Aznar i alguns dels seus ministres
i/o dirigents del PP ha esdevingut òbvia negligèn-
cia democràtica, per dir-ho suaument.
Veurem què succeeix el 25 M. Però hom espera
que l’electorat, més assenyat que el llogater de
la Moncloa, gestioni el vot a favor de l’entesa i
no pas de la confrontació, i que aquest missatge
de tall cívic i de contingut raonable en termes
democràtics serveixi per posar rigor en una polí-
tica, l’espanyola, excessivament verbalista, poc
imaginativa i conceptualment envellida.
A partir de març de l’any 2004, és altament pro-
bable que ens toqui de nou, a CiU, la missió
d’arbitrar i substituir l’insult i la desqualificació
per la feina. Aleshores en parlarem. Parlarem del
què i del com. Però també de amb qui i sota la
premissa de llum verda per a un nou Estatut per
a Catalunya. La circumstancialitat s’esvaeix amb
el pas del temps i sempre allò substantiu el ver-
tebra. Així ho predica encertadament el conseller
Mas.
Per a Catalunya, aquesta no ha estat ni de bon
tros una legislatura positiva. Excepció feta de la
millora en el finançament de la Generalitat, el PP
s’ha pronunciat a favor d’una inacceptable res-
tricció autonòmica per la via legislativa. La feble-
sa parlamentària de CiU, derivada de la majoria
absoluta del PP i de conegudes col·laboracions
dels socialistes amb els populars, no ha pogut
fer, aquesta vegada, de mur de contenció ni
menys de pont per avançar en l’aprofundiment
de l’autogovern.
És bo saber, i fer-ho saber, que del resultat de
les eleccions catalanes de la propera tardor,
complementades per les espanyoles de 2004,
se’n poden derivar o no guanys tangibles per a
Catalunya i la seva gent, els catalans. Garantir
una Generalitat encapçalada per CiU i disposar a
Madrid de la clau de governabilitat és sinònim
d’indiscutible avenç; en cas contrari, la reculada
pot arribar a ser enorme. Cal, repeteixo, interio-
ritzar-ho i explicar-ho.
Tot fa dir que aquesta és una legislatura tècnica-
ment acabada i una legislatura, a més a més,
esgotadora per aquells que l’han administrat des
de la majoria absoluta, el PP de l’Aznar.
És ben cert que resten encara alguns mesos per
arribar a la dissolució de les Corts Generals
(Congrés dels Diputats i Senat) i l’automàtica
convocatòria electoral, però és igualment cert
que el gruix de la legislatura ja ha passat i que
allò inacabat abans de l’estiu proper –projectes
de llei excepció feta dels pressupostos per a
l’any 2004– és altament possible que resti així.
El calendari, amb eleccions locals aquest maig
que s’estenen fins al juliol pel que fa referència
al tancament definitiu del procediment, i amb
eleccions catalanes i andaluses (i potser, bas-
ques) a la tardor, no ajuda a un desenvolupa-
ment acceptable, en termes parlamentaris, del
segon semestre d’enguany. Per això dic que la
legislatura 2000-2004 es troba des d’ara mateix
tècnicament exhaurida.
L’hegemonia dels populars ha estat la nota més
destacada. També les seves maneres i les
seves formes de fer política, sovint allunyades
de la serenor necessària per a un país que, en
termes econòmics, ha anat a més i que no viu
altra crispació que l’observada en la confronta-
ció política. I, finalment, per la tremenda capaci-
tat de l’Aznar per sembrar vents i recollir tem-
pestats. En l’Espanya democràtica, mai cap par-
tit de dretes havia disposat de tanta presència
institucional i havia posat tant en evidència quel-
com que vaig predir en campanya electoral: no
se’ls pot deixar sols!
Perquè la majoria absoluta del PP no ha estat
bona ni pel país ni per a la gent. L’aritmètica pot
ajudar o pot torpedinejar l’acció de govern. Però
si alguna cosa queda absolutament evidenciada
és que l’hegemonia del PP ni ha millorat l’eficà-
cia de l’executiu ni ha servit perquè la ciutada-
nia se sentís millor governada. Tot el contrari. La
pobresa en continguts i en qualitat d’aquesta
legislatura és ben notable i apreciable. I el to
UNA LEGISLATURA TÈCNICAMENT EXHAURIDA
© 2010-2024 YouScribe