Ramon Camp

Description

Núm. 68 q setembre del 2000. Info rr mm aa tt ii uu full Entrevistes a Pere Mayor, Pere Sampol i Llorens Planes. Ramon Camp. Portaveu de CiU al Parlament ...

Sujets

• Convergence démocratique de Catalogne
• Catalogne
• Autonomisme
• Convergence et Union
• Internationale libérale
• Catalanisme
• Centrism
• Libéralisme
• Jordi Pujol
• Artur Mas

Informations

• Publié par: Voxpopuli
• Nombre de lectures: 54
• Langue: Catalan

Extrait

Núm. 68 

set

Entrevista a Ramon Camp Portaveu de CiU al Parlament

5a Trobada Nacionalista

re Mayor, Pere Sampol

s

e n t r e v i s t a

Els nostres Parlament: La Força del

T r o b a d a N a c i o n a l i s t a

Entrevista a Pere Mayor, president del Bloc Nacional

Entrevista a Pere Sampol, la comissió executiva i port institucional del PSM-EN

Entrevista a Llorens Planes president d‘Unitat Catalan

4

ll. z.

Cap a l’11è Congrés de Conver h

e

RAMON CAMP, PORTAVEU DE CIU AL PARLAMENT DE CATALUNYA

“Convergència i Unió és la força del catalanisme polític sobre el qual s’articula una política de recuperació nacional” om definiries la feina del Grup c Parlamentari de CiU al Parla- ment de Catalunya? De vegades no se sap prou, però al Parlament es fan moltes coses. I el Grup Parlamentari de Convergència i Unió, en concret, en fa moltes. La posició política central de CiU és de tal importància que no es poden articular majories - o es fa molt difícil políticament articular-les - sense nosal-   tres. En aquest període de sessions, durant aquests cinc mesos de legislatura, s'han tra- mitat en el Parlament més de tres mil inicia- tives parlamentàries i s'hauran produït cinc- centes cinquanta votacions en les quals nosaltres no hem tingut problemes, no hem patit políticament, les hem superades. Per tant, ja es veu que aquí hi ha una feina molt intensa per part nostra. En resum, tot el que s’esdevé al Parla- ment hi intervé el Grup de CiU, i allò que no vol el Grup de CiU, en situacions normals no té viabilitat.  Què vol dir ser el grup parlamen- tari que dóna suport al Govern? Com són les relacions amb els altres grups parlamentaris? Això vol dir d'entrada que el primer objectiu del nostre Grup és que el Govern tingui una majoria parlamentària suficient per poder governar. Com no ho podem garantir nosaltres sols, sobre cada tema hem d'articular una majoria suficient. Això

diats per rebre directament el vot a favor, o bé presentar esmenes que facin digerible el tema en qüestió des del punt de vista dels nostres interessos o des del nostre punt de vista, o articular una majoria de rebuig, una majoria contrària. I en aquests diversos supòsits la posició de CiU és sempre cen- tral. L'objectiu, repeteixo, és garantir aques- ta majoria per tal que el Govern pugui governar. I això és molt difícil fer-ho si perd votacions al Parlament cada dos per tres.  Tu has estat portaveu en l’ante- rior legislatura i en aquesta. L’esce- nari polític és el mateix, majoria relativa. Creus necessari un acord estable al Parlament amb ERC o el PP? Nosaltres, tant en l'anterior legislatura com en aquesta hem tingut la mateixa acti- tud oberta, de diàleg, amb tots els grups. No només en la situació actual, sinó també quan teníem majoria absoluta. Però ara s'ha accentuat encara més. Practiquem una acció parlamentària basada en el diàleg i en la negociació permanent amb tots els grups parlamentaris. I la prova d'això és la gran quantitat d'acords que són producte d'iniciatives parlamentàries d'altres grups però que, les esmenes fetes pel grup de CiU han fet possible que rebessin, finalment, un suport conjunt. Aquesta és la nostra acti- tud i ens dóna un bon resultat. No obstant això, també s’ha de dir que

requereixen assegurar una majoria i en aquests casos hi ha grups que són més pro- pensos que d’altres a facilitar-la. Per exem- ple, els pressupostos de cada any. En el supòsit que el diàleg no sigui suficient per articular una majoria parlamentària necessària, s’ha de buscar el grup que facili- ti un major enteniment. I és evident que hi ha grups amb els que és més fàcil d’arribar a acords que amb d’altres. La nostra actitud de diàleg permanent amb grups ha estat vàlida en l'anterior legis- latura. Durant quatre anys no hem tingut problemes seriosos, ni tampoc en aquesta legislatura de la qual ja portem un període de sessions complert. Això demostra que la força política que té Convergència i Unió és prou important per garantir una posició política central que permet mantenir una dinàmica parlamentària favorable al Govern. En aquests moments no és impres- cindible cap acord estable perquè la nostra força és suficient i amb alta capacitat de dià- leg amb tots els grups per poder articular majories diverses. Això és factible, tot i que hi ha excepcions en què cal la voluntat polí- tica d'algun grup que en moments determi- nats sigui més propens a col·laborar.  Relacionat amb el que dius, això és el que passa al Parlament. Però del Parlament enfora, la imatge als mitjans de comunicació pot inter- pretar-se sovint com: "una altra vegada els han tornat a salvar els

" P r a c t i q u e m u n a

a c c i ó p a r l a m e n t à r i a

b a s a d a e n e l d i à l e g

i en la negociació permanent

amb tots els grups parlamen-

taris " .

e

6

 La diferència de número de dipu- tats entre CiU i PSC-Ciutadans pel Canvi s’ha reduït en aquesta legis- latura. Heu notat diferència en la forma de fer oposició per part del grup socialista i pel seu nou porta- veu, Pasqual Maragall?


En aquesta legislatura alguns diputats, en ser nomenats per a un càrrec públic a l’Administració, han renunciat al seu escó de diputats. Això es pot interpretar com una via per a separar l’acció política del Grup Parlamentari i la del Govern?

 La majoria absoluta del PP al Congrés dels Diputats ha influït, en certa manera, en les relacions del vostre grup parlamentari amb el PP a Catalunya?

 El proper mes de novembre cele- brarem l’11è Congrés del partit. Quina importància atribueixes a aquest Congrés i què n’esperes?

 Com defineixes la teva trajectò-

 , mirar que la seva gent pugui tenir aquesta

"És evident que el Grup Popular també té un interès: q u e e l s s o c i a l i s t e s n o g o v e r n i n a C a t a l u n y a . "

  S u s a g n a C a s e r a s

g

l     cions: el Parlament, la Pre- sidència de la Generalitat i el Consell Executiu o Govern. Els 135 diputats i diputades que componen el Parlament són els repre- sentants de tot el poble de Catalunya i no solament de l’electorat que els ha votat. Això la converteix en la institució més important del país, de la qual nei- xen totes les altres, una cambra inde- pendent i inviolable. El Parlament és l’expressió de la sobirania del poble de Catalunya. Els diputats i diputades que constitueixen el Parlament són elegits per sufragi uni- versal, lliure, igual, directe i secret, per un sistema electoral proporcional, que reparteix els escons entre les llistes elec- torals en proporció als vots que obté cadascuna i que assegura l’adequada representació de totes les zones del territori de Catalunya. El Grup Parlamentari de Con- vergència i Unió és la traducció parla- mentària de la coalició de Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya i té la funció de convertir el seu programa electoral en programa de govern. El formen 56 diputats i diputades, dels quals 40 per- tanyen a Convergència: Joaquima Alemany i Roca

ELS NOSTRES DIPUTATS AL PARLAMENT

    M. Eugènia Cuenca i Valero Marià Curto i Forés Salvador Esteve i Figueras Jaume Farguell i Sitges Antoni Fernàndez i Teixidó Joaquim Ferrer i Roca Rafael Hinojosa i Lucena Isidre Gavín i Valls Frederic Gené i Ripoll Josep Grau i Serís Francesc Iglesias i Sala Pere Lladó i Isabal Ramon Llumà i Guitart Pere Macias i Arau Artur Mas i Gavarró Josep Micaló i Aliu Joan Miquel Nadal i Malé Trinitat Neras i Plaja Esteve Orriols i Sendra Carles Pellicer i Punyed Joan M. Pujals i Vallvé Jordi Pujol i Soley Lluís Recoder i Miralles Marcel Riera i Bou Eduard Rius i Pey Joan M. Roig i Grau Josep Rull i Andreu Joan M. Sabanza i March Josep M. Salvatella i Suñer Flora Sanabra i Villarroya Joan Horaci Simó i Burgués Xavier Soy i Soler Vicenç Villatoro i Lamolla El Grup Parlamentari de Con- vergència i Unió és el grup amb més pes específic al Parlament, en ser el grup

       enfocar-los des del punt de vista dels interessos del Govern i del compliment del seu programa polític. En aquest període de sessions que comprèn els 5 mesos de legislatura que han transcorregut fins avui, s’han trami- tat més de tres mil iniciatives parla- mentàries i s’han produït cinc-centes cinquanta votacions que el Grup Parla- mentari de CiU ha superat positiva- ment. El fet que en aquesta legislatura, com en l’anterior, Convergència i Unió no compti amb majoria aritmètica a la Cambra, implica una important feina de diàleg amb tots els grups parlamentaris i en aquest diàleg la postura de CiU sempre és central i multidireccional. I quan parlem de multidireccionalitat volem insistir en què CiU dialoga amb tots i cada un dels grups representats al Parlament de Catalunya, buscant sem- pre el màxim d’acord possible. En canvi, alguns mitjans de comu- nicació volen ressaltar cert grau de con- flictivitat política que és contraria a la realitat habitual de normalitat i acord que es viu al Parlament. Perquè el Grup Parlamentari de Convergència i Unió no té com objectiu aconseguir una majoria suficient per aprovar o rebutjar les ini- ciatives, sinó buscar la unanimitat cons- tant al Parlament. Aquesta és la filoso- fia del Grup Parlamentari de Con- vergència i Unió, i aquesta és la realitat política que es viu al Parlament, tal com

Per unanimitat -

1 1

2 1

 16 19

3 1 Total Propostes de proposicions de llei  6 a presentar al Congrés de Diputats  Per unanimitat  6 0 Iniciatives aprovades

 

  

39

50 100 150 200 Iniciatives rebutjades o retirades

   

250

,

 

  

 

g

Josep Micaló i Aliu (Vicepresident) Isidre Gavín i Valls Francesc Iglesias i Sala Ramon Llumà i Guitart Carles Pellicer i Punyed Joan M. Roig i Grau Joan M. Sabanza i March Xavier Soy i Soler  Comissió de Política Territorial , que comprèn les obres públiques, els transports i les comunicacions, l’urbanisme i l’habitatge, els recursos naturals i el medi ambient. Salvador Esteve i Figueras (Secretari) Eudald Casadesús i Barceló Marià Curtó i Forés Isidre Gavín i Valls Francesc Iglesias i Sala

 u r u r r Xavier Soy i Soler  Comissió de Política Cultural , que comprèn l’ensenyament i la recerca, la cultu- ra, la joventut, els esports i la informació en totes les seves dimensions. Joaquim Ferrer i Roca (President) Rosa Bruguera i Bellmunt Jaume Farguell i Sitges Frederic Gené i Ripoll Pere Lladó i Isàbal Josep Rull i Andreu Flora Sanabra i Villarroya (Coordinadora) Josep M. Salvatella i Suñer Vicenç Villatoro i Lamolla  Comissió de política Social, que les obres públiques, els transports ncacions, l’urbanisme i l’habitat- ursos naturals i el medi ambient. ima Alemany i Roca ell Borràs i Solè osa Bruguera i Bellmunt oaquim Ferrer i Roca Rafael Hinojosa i Lucena (Coordinador) Trinitat Neras i Plaja

Aquestes comissions pre- paren la discussió per al Ple dels projectes i les proposicions de llei que els corresponen per raó de la matèria; els membres del Govern de la Generalitat o con- sellers s’hi adrecen per informar- les de la tasca i la feina que por- ten a terme; poden aprovar reso- lucions i cridar els consellers res- pectius per fiscalitzar-ne la labor. Hi ha establertes tres comissions permanents no legislati-

Comissió de Reglament , que dictamina Proposta de Reglament i les reformes que  facin a aquest. Els membres de la Mesa són: Ramon Camp i Batalla Jaume Camps i Rovira Carles Pellicer i Punyed Marcel Riera i Bou Josep Rull i Andreu  Comissió de l’Estatut dels Diputats , que estudia tots els afers que afecten els diputats i les diputades.  Comissió de Govern Interior , que fixa els criteris, per al govern del Parlament, en els aspectes pressupostaris, econòmics i organitzatius, que seran executats per la Mesa. Isidre Gavín i Valls Esteve Orriols i Sendra Marcel Riera i Bou El Ple del Parlament pot crear comissions de legislatura , que duren tant com dura una legislatura, per atendre problemes de relleu especial. En aquesta legislatura s’han creat les següents:  Permanent de Legislatura sobre la Unió Europea i d’actuacions exteriors, cooperació i solidaritat

Joan M. Pujals i Vallvé (President) Joaquima Alemany i Roca Rosa Bruguera i Bellmunt Jaume Camps i Rovira (Coordinador) Jaume Farguell i Sitges  Permanent de Legislatura sobre el pro- cés d’equiparació dona-home Joaquima Alemany i Roca (Presidenta) Meritxell Borràs i Solé Rosa Bruguera i Bellmunt

Rafael Hinojosa i Lucena Pere Lladó i Isàbal Trinitat Neras i Plaja Vicenç Villatoro i Lamolla  Permanent de Legislatura per a la societat de la informació Carles Pellicer i Punyed (Vicepresident) Joaquima Alemany i Roca Rosa Bruguera i Bellmunt Antoni Fernàndez i Teixidó Lluís M. Recoder i Miralles Marcel Riera i Bou Josep Rull i Andreu Xavier Soy i Soler Vicenç Villatoro i Lamolla El Parlament pot crear comissions d’en- questa o d’estudi sobre qualsevol assumpte que afecti directament la societat catalana.Aquestessónlesúniquescomissions que poden ésser formades no solament per diputats i diputades, sinó també per especia- listes en la matèria objecte d’estudi.  Comissió d’estudi sobre la Política d’Immigració a Catalunya Rafael Hinojosa i Lucena (President) Rosa Bruguera i Bellmunt Josep Rull i Andreu Vicenç Villatoro i Lamolla  Comissió d’estudi sobre la situació de la joventut a Catalunya Meritxell Borràs i Solé (Vicepresidenta) Josep Rull i Andreu  Comissió d’estudi sobre la SIDA Meritxell Borràs i Solé (Secretària)  Comissió d’estudi sobre el millorament de la prevenció i l’extinció d’incendis

Xavier Soy i Soler (Vicepresident) Francesc Iglesias i Sala Ramon Llumà i Guitart  Comissió d’estudi sobre la problemàti- ca del món rural a Catalunya Francesc Iglesias i Sala  Comissió d’estudi sobre la situació de la pesca a Catalunya Josep M. Salvatella i Suñer (Vicepresident) Esteve Orriols i Sendra Joan M. Roig i Grau Finalment, les lleis del Parlament poden crear comissions plenàries amb funcions específiques. Normalment aquestes comis- sions són de coordinació o de control res- pecte a un ens establert per la mateixa llei que crea la comissió. Actualment hi ha tres comissions creades per llei que són:  Comissió del Síndic de Greuges Rosa Bruguera i Bellmunt (Vicepresidenta) Joaquima Alemnay i Roca Jaume Farguell i Sitges Joaquim Ferrer i Roca Frederic Gené i Ripoll Pere Lladó i Isàbal (Coordinador) Carles Pellicer i Punyed Josep Rull i Andreu Josep M. Salvatella i Suñer Xavier Soy i Soler  Comissió de la Sindicatura de Comp- tes Joan M. Sabanza i March Eudald Casadesús i Bedós Marià Curtó i Forés (Coordinador) Jaume Farguell i Sitges Pere Lladó i Isàbal Joan M. Nadal i Malé Joan H. Simó i Burgués

 Comissió de Control Parlamentari de l’Actuació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i de les Empreses Filials Meritxell Borràs i Solé Joaquim Ferrer i Roca Lluís Recoder i Miralles (Coordinador) Pere Lladó i Isàbal Trinitat Neras i Plaja Esteve Orriols i Sendra Flora Sanabra i Villarroya Quan el Ple no es pot reunir, en els períodes entre sessions o quan el Parlament es dissol, les seves funcions són complertes per la Diputació Permanent, que es com- pon de vint-i-tres membres, designats pels grups parlamentaris en proporció al seu nombre de components. Està presidida pel president del Parlament, i ha de donar comprte al Ple de totes les seves actuacions. Els membres de Convergència a la Diputació Permanent són: Ramon Camp i Batalla Jaume Camps i Rovira Joaquim Ferrer i Roca Isidre Gavín i Valls Rafael Hinojosa i Lucena Josep Micaló i Aliu Esteve Orriols i Sendra A nivell intern, el Grup Parlamentari Con- vergència i Unió ha creat un grup de treball per tractar en profunditat el tema de l’Auto- govern, format pels membres de Con- vergència: Rosa Bruguera i Bellmunt Ramon Camp i Batalla Jaume Camps i Rovira M. Eugènia Cuenca i Valero Josep Rull i Andreu Joan M. Sabanza i March

11