Viure Sant Boi Viure Sant Boi - Convergència Democràtica de ...
24 pages
Catalan

Viure Sant Boi Viure Sant Boi - Convergència Democràtica de ...

Le téléchargement nécessite un accès à la bibliothèque YouScribe
Tout savoir sur nos offres
24 pages
Catalan
Le téléchargement nécessite un accès à la bibliothèque YouScribe
Tout savoir sur nos offres

Description

Viure Sant Boi Setembre 2006. Viure Sant Boi. Viure Sant Boi. Publicació mensual gratuïta editada per l'Ajuntament de Sant Boi. Edició digital: www.santboi.cat ...

Sujets

Informations

Publié par
Nombre de lectures 99
Langue Catalan

Extrait

tVie urtnaSioB lbuPcaciensuió mratual gdetitï aep rda ataunAjle  dntmeioB tnaSóicidE . :ww.wasd gitilatSetembrntboi.ca sosoH |002esoM6ou Nur citsp |al n |g areGtn s |nt R| Sasme CiviainasetrA | nomaA« ltnac sereuqexias dntmudastnos ela sem una!»nyereT50iveló sigidilStat an saparedJ roideLcat Santron08MerC naedlagíloC noràui palcos trnscre  rapufutEs lmber06Bo TDTl deanac         nu rànaiostgecoi Boal teatretLa saled leR1i 1bOer suaiga ny Claa opieB lobsnaS oB ts!Elpionb de Clu aeva l C9madn0a      i enrtsu  on led scifide uplicaranran i exsxeopasmanaac » d17see nsfil  anerr ,staCa oT n
‘La Marta’ El Ple va decidir que la nova es-cola bressol municipal porti el nom de ‘La Marta’, en homenatge i en record de la pedagoga Marta Mata, mestra de mestres i repre-sentant importantíssima del mo-viment de renovació pedagògica. La Marta (aquest era el tracte col·loquial que a ella li agradava) ens va deixar per sempre el pas-sat mes de juny, però el seu lle-gat quedarà entre nosaltres. Com a fundadora de l’escola de mes-tres Rosa Sensat, la seva contri-bució va ser essencial per conèixer i retrobar les línies pe-dagògiques de la República. El seu objectiu va ser clar durant tota la vida: treballar a favor d’una es-cola pública, democràtica i cata-lana. Fruit de la seva brillant tra-jectòria professional i política són els seus llibres, contes i articles de pedagogia i de política educa-tiva. És, doncs, tot un exemple de defensa dels valors democràtics des del món de l’ensenyament. L’any passat vam tenir l’honor que participés a l’acte d’homenatge a les mestres, infermeres i llevado-res jubilades. La seva presència serena, l’experiència de tants anys i la seva energia van ser una lliçó de vida inoblidable. Com a alcaldessa vull expressar-vos la meva satisfacció perquè el primer equipament municipal adreçat a l’educació dels infants més menuts porti el nom d’una personalitat que ha dedicat la seva vida a treballar per millorar les nostres institucions pedagògi-ques i la formació dels i de les mestres.
Montserrat Gibert i Llopart Alcaldessa
DFel 7n aa lv 10 de setembre,12 au ariada’
eretbmasPlraoruqai lsea dactes del Castixpse itroiDsueh rilabarit5Èà1seneral ste itates pplomremier prepaP« slaS ed svetiorspEl043/s0
e urntSaVibmer2 00B ioeSet6atnujAled 4tnemdeg ai m600 2iVsites escolarsa 
Sergi Yeray Torres CaguaSamuel Díaz González Mireia González Caparrós 1 nov. 2005Aleix López García29 junyClaudia Liberal Chillerón 2 abr. 2006Helga López Marín Iker García del Barrio 7 maigRafael Sánchez Cáceres Noa Ruiz López 30 maigSergi Yeray Torres Cagua Foulap Afailal Marwan 1 junyÁlvaro Salinas Rifaterra Molina López Andrés 7 junyLola Modelo Gómez30 junyEmma Moreno Alcaraz Samuel Díaz González1 juliolCarla Hernández Bonet 8 junyTarik El Boudali Montserrat3 juliolCarla Calero Tinoco 10 juny Delgado RíosLuz María Romero Ruiz Elsa 12 juny Diéguez CarvajalTarik Chantouf El Harrati Xavi 14 junyAnna Mingacho Salmerón4 juliolSalif Diabate Traore 15 junyIker Rentero Veloso5 juliolLeyre Pueyo Rodríguez Mireia González Caparrós Joan Barcenilla d’Onghia 17 junyDonovan Luna Rosas Victoria Durán Aranda David Bono Luna Blanco6 juliolPaula Hernández González Diego Rodrigo Rodríguez7 juliolHenar Rosique Ortiz 18 juny Bujalance González SaraAlba Cruz Millán Mario González Soriano Pau Villanueva Villalonga Andrea Moreno Cano Laia Palomo Martínez 19 junyHugo Macizo Moreno Giorgia Rosa Beorlegui Antonio Marqués Martínez8 juliolNoelia Carrasco Víchez Mario Vázquez Gutiérrez Raúl Moreno Lejido Antonio López Llorente9 juliolHéctor Pérez Merideño 20 junyGael Catalán Hernández10 juliolÁngela del Cid Ramos 21 juny Requena Mota BielMar Gordón Bernet 22 junyAbril Gallofré Buzón12 juliolCristian Rocis Albin Nerea Cobal Rodríguez Reda Chergui Charafi Loubna Dinar Karboub Raúl Migueredo Sánchez 23 junyCarlos Sánchez Rubio14 juliolAstrid Sirvente Puga Izan Garrido Prado16 juliolIrene del Carmen Ardila Algaba 24 junyRicard López Márquez17 juliolIzan Rodríguez Gutiérrez Paula Ruiz Díaz Pau Guzmán Armario Daniel Laguna Fedina18 juliolLaura Sobrino Lizaso 26 junyAriadna García Tinajo19 juliolEsther Segarra Pombo Aina Bubi Martínez Izan Ros Palomo 27 junyFerran Padró Ramos Álex Hernández Guerrero Iker Martínez Espín22 juliolJon del Portillo Górriz 29 junyDavid Guzmán Segura Nuria Romero Gracia
CEIP Rafael Casanova
CEIP Parellada (3r A) 11 de maig de 2006
CEIP Parellada (3r B) 25 de maig de 2006
Els + petits de Sant Boi Infants nascuts darrerament
Telèfons d’interès Ajuntament 93 635 12 00 Oficina Municipal d’Atenció al Públic (OMAP) 93 635 12 12 Informació metropolitana 010 Policia Municipal 092 / 936 40 01 23 Policia Nacional 091 Bombers 085 Casal de Barri Cooperativa i Molí Nou 93 654 48 54 Casal de Barri Camps Blancs 93 652 53 99 Casal de Barri Casablanca 93 654 03 02 Casal de Barri Marianao 93 654 08 00 Cal Ninyo 93 635 12 07 L’Olivera 93 652 98 40 Can Massallera 93 654 89 50 Coressa 93 652 98 30 Ràdio Sant Boi 93 654 16 00 Síndic Municipal de Greuges 90 635 12 20 Emergències mèdiques 061 Sanitat Respon 902 111 444 Hospital de Sant Boi 93 661 52 08 Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer 93 630 97 60 Biblioteca Maria Aurèlia Ràdio Taxi Sant Boi 93 630 00 00 Ràdio Taxi Baix Llobregat 93 630 30 30 Servei Local de Català 93 652 95 85 Oficina d’Informació de Residus 900 21 2005 Associació de Defensa Forestal 93 654 03 01 El Punt, Servei d’Informació Juvenil 93 652 98 43 Oficina Municipal d’Informació al Consumidor 93 635 12 14 Telèfon contra la Violència Domèstica 900 72 74 76 2
ViureSant Boi Edició:Ajuntament de Sant BoiCorrecció lingüística:Servei Local de Català PonenCtadpemPraesniy9n3c ia:José Manuel González Labra6d3o0r Impressió:Rotocayfo Queb6e4cor, SA Cap de Comunicació:Santiago TorresPublicitat:Joan Ferrer (629 77 12 52) Redacció:Vicente Aparicio, Mercè Sas i Núria SerraDistribcuói:Tesiprat (Fundació Rubricatus) Fotografia:BaixImágenes.es, Cristina Diestro,Tiratge:33.500 exemplars, en paper reciclat Xavier Renau, Esther Coscojuela, Miguel ÁngelDipòsit legal:9-91-927B Cuartero i Juan Miguel Morales / Enderrock Fotografia aèria:ovtie cA Aquesta revista es distribueix de manera gratuïta cada mes a tots els domicilis de Sant Boi. Si hi detecteu cap anomalia, ens la podeu comunicar trucant al telèfon 93 635 12 16.
Demaneu la carpeta del col·leccionable «Racons històrics de Sant Boi» Una vegada s’han lliurat tots els capítols del col·leccionable «Racons històrics de Sant Boi», que s’han repartit conjuntament amb el butlletí mu-nicipalViure Sant Boidels darrers mesos, ja se’n poden demanar les cobertes. La sol·licitud s’ha de fer a l’Oficina Municipal d’Atenció al Públic, l’OMAP, a l’Ajuntament. Més informació: 93 635 12 00
Viure Sant Boi Setembre 2006 El tema La hissada de la senyera obrirà l’ofrena floral a la tomba de Rafael Casanova La Diada Nacional de Catalunya aplegarà institucions i entitats a Sant Boi L’Onze de SetembreLa commemoració de la Diada Nacional de Catalunya a Sant Boi ltoersngalréàs iaa  sdeer  Slaesntc eBnaaldiiricomençarà a les 10 hores, als jar-rdins de Can Torrents, amb la tra-de l’ofrena floral a ladicional recepció de l’Ajuntament tomba de Rafaela autoritats i entitats. A continua-Casanova. A l’acte s’hi hació, per segon any consecutiu, da-convidat un importantvant l’església s’hissarà una ban-nombre d’autoritats, entredera catalana i les corals sant-uals des u lboianes, acompanyades per la les q taq en ecoral Capella Musical Burés de pGreensiedrealnitt adt,e  PlaasqualCastellbell i el Vilar, interpretaran Maragall el ministreelCant de la Senyera. Tot seguit ;es procedirà a fer l’ofrena floral Josep Montilla; elprotocolària a la tomba on va ser president del Parlament,enterrat qui fou conseller en cap Ernest Benach; elde la Generalitat l’any 1714, Ra-president de la Diputaciófael Casanova. Hi participaran re-de Barcelona, Celestinopresentants d’institucions i Corbacho, i el presidentd’entitats. Després que els caste-de la Mancomunitat dellers de Sant Boi i Castelldefels aixequin dos pilars, l’acte finalit-BMaurnciecilpoinsa i,  aJlocaalnd eC ldoes.zarà amb l’interpretació delCant dels Segadorsper part de tots elsLa hissada de la senyera es va fer per primera vegada l’any passat assistents. Els «Papers de Salamanca» s’exposaran a Can Torrents Sant Boi serà la primera seu queValor simbòlic i científices tracta d’una part essencial de la acollirà l’exposició itinerant «El re- La gran importància dels docu- memòria històrica de les instituci-torn dels documents confiscats a ments és fruit del seu valor sim- ons i les persones de Catalunya. Catalunya», promoguda per l’Arxiu bòlic i científic, ja que el contingut La mostra, que inclou un audiovi-Nacional de Catalunya. El dia 6 de recupera una part fonamental del sual, explica el procés de confis-setembre, a les 20 hores, el con- patrimoni històric català de la Gue- cació, la finalitat informativa i re-seller de Cultura de la Generalitat, rra Civil i del període immediata- pressiva de la requisa, la història Ferran Mascarell, i l’alcaldessa, ment anterior. L’arribada de la de- de la reivindicació i quina documen-Montserrat Gibert, inauguraran mocràcia va suposar la progres- tació retorna i a qui pertany. l’exposició, que es podrà visitar fins siva recuperació de la propietat A Sant Boi, l’exposició es comple-al 17 de setembre. La mostra aple- documental catalana, fragmenta- mentarà amb una xerrada a càrrec garà bona part dels lligalls dels da per la guerra, l’exili i la repres- del portaveu i membre del secreta-anomenats «Papers de Salaman- sió. Tot i així, el trasllat dels es- riat de la Comissió de la Dignitat, ca», retornats el passat gener i crits confiscats que l’Arxiu Gene- Josep Cruanyes. L’acte tindrà lloc que, fins ara, només s’han pogut ral de la Guerra Civil a Salaman- el dia 8 de setembre, a les 19.30 veure fins ara a Barcelona i a la ca ha conservat durant anys ha hores, als jardins de Can Torrents resta de capitals catalanes.Cartell de l’exposicióestat llargament reivindicat ja que(veure pàgina 4). Itinerari per l’època del conseller en cap Rafael Casanova Amb motiu de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, el Museu de Sant Boi ha organitzat, per als matins dels diumenges 10 i 17 de setembre, una sortida comentada que traslladarà els participants als anys del segle XVIII en què Rafael Casanova va viure a la ciutat, després de la desfeta de Barcelona l’Onze de Setembre de 1714. La passejada alternarà comentaris sobre aquesta personalitat de la his-tòria de Catalunya i sobre els fets succeïts a Sant Boi. La visita recorrerà diferents espais de l’antic Barri del Reial, on van tenir lloc la majoria dels fets relacionats amb Rafael Casanova, per acabar a l’església de Sant Baldiri, que el conseller en cap va veure construir i on va ser enterrat. Per participar en aquesta activitat gratuïta cal inscripció prèvia. Es pot reservar plaça al 93 635 12 50. 3
Setembre 2006 Viure Sant Boi L’entrevista «Els Papers de Salamanca deixen constància del patiment de moltes persones» L’advocat i historiador Josep Cruanyes, impulsor del retorn dels documents, pronunciarà una conferència el 8 de setembre, a les 19.30 hores a Can Torrents cuments, sinó també molts llibres El 31 de gener de 2006ba, de Rarles RiedVdrgasuñilo ,s mél per)ueno, rat tefsedC ed( van arribar a l’Arxiue Nacional de Catalunya,escrits en català.» des del Ministeri deHi ha més «papers», que no i Cultura, 500 lligalls deguin a Salamanca? s -documents que el« franquisme va confiscarSee-la G de rostEpstad asirisomlCdea ecotlibib aL .etbud sn a Catalunya durant latat, er és en una , Guerra Civil. Els famo-D le sofsnd ersitat a Madrid.uevinpxe elempraline sos «Papers deCambó hi ha documentats quatre Salamanca» (una part,sacs i no en tenim gairebé res. si més no) tornaven aDels de Rovira i Virgili passa una casa. Bona part de laJosep Cruanyes és el portaveu de la Comissió de la Dignitatcosa semblant. Potser són enca-‘culpa’ d’aquest retornra en algun lloc. Potser a la Fun-és del protagonistadació Francisco Franco, la qual d’aquesta entrevista, cosa estat important demostrar que seria ben sorprenent, des- Harequisar tota la documentació Josep Cruanyes, de tants anys. I els arxius de elspossible i saber, diguem-ne, de prés «papers» no només eren de la portaveu i membre del Brigada Políticosocial, que se- la sinó de tot el poble ca- Generalitat,quin peu calçava cadascú.» secretariat de en mans de l’Estat, en-talà, perquè parlaven de particu- gueixen l’anomenada ComissióQuina informació va cridar-lilars, sindicats, partits polítics i al- cara no s’han obert.» més l’atenció? de la Dignitat. El 8 detres organismes del país. Que te-El princip valor dels docu- l setembre farà una«Vaig veure que tot plegat era una nien una intenció de persecucióa operació gens improvisada, molt conferència a Sant Boi I que la intenció no era política.meditada i treballada amb tots elsments de Salamanca és sim-sobre la feina feta per ja que només se preservar-los,mitjans humans i materials, per talbòlic o documental? identificar els «papers» i «Tenen un indubtable paper sim- n’ha conservat a l’entorn del 10%.d’eliminar les idees de l’ene-mic. lopevreahciicó urleepressivades neto0 ,6entrmucod al ;repap nya talue CaDma bri ,ostrav naracne ,rat euq ree  dicióucitstle sóid  scoadyna, i-danarac reptsnicutisnoia i sia-atona s s lel po-eno  ndania es póic-atneeEuq erfu ql anquisbmòel sabia qeul  6a e»s.av que n.forma de mantenir-se era impo-sar l’oblit mitjançant el terror. La ble de Catalunya. Tenen també un Per què ha costat trenta anysqurea ferdesgnificavpare sissi aedp a,ori,s lh aar rertsrapaexièa?s-ne a aataCynul seró va int mésaLp ucicreesol r navgarperqal, mentdocutlom mevresnocèusacoa oc p i tantes dificultats recuperar d’aquella època. Per exemple,controlar molta informació. Van «Aquí el franquisme no només aquests «papers»? havia de lluitar contra les idees lli- fins ara no teníem cap documen-confeccionar tres milions de fitxes «Perquè la transició no ha estat amb dades de tota mena.» bertàries, sinó contra la idea d’un tació del període de la guerra, de capaç de tancar l’etapa del fran- país amb una llengua, una cultura la CNT, del PSUC o d’ERC.» quisme amb una condemna claraCom ha viscut aquesta darrerai unes institucions pròpies. Hi ha-i explícita. Això ha generat situa-etapa?via més motius per a la destruc-Què trobaran els visitants a cions atípiques, com el no retorn «Com una etapa apassionant en ció. L’organisme que he esmentatl’exposició dels «Papers» que d’uns documents que es van re- què els nostres esforços han abans va destinar a Catalunya elara arriba a Sant Boi? quisar amb finalitats repressives.» aconseguit influir sobre el debat doble de persones que a altres «Veuran d’una manera tangible, polític en relació a aquest tema. llocs i no només van requisar do- materialitzada en cartes i altres Què el va moure personalmentdocuments, com s’exercia aques-a anar a Salamanca?ta operació repressiva. Recordo «Com a historiador, el fet que no que a Barcelona, després de hi hagués cap mena d’estudi so- veure l’exposició, un jove va dir bre aquells documents ni sobre que l’havia impressionat que fins perquè no eren aquí, sinó allà. Vo- ara ens haguessin amagat tot el lia treure’n l’entrellat i pensava que acabava de veure. La història que qualsevol estudi podia ajudar parla sovint de coses abstractes a desencallar la situació.» que, amb el temps, es desdi-buixen. L’exposició és una opor-Va trobar allò que esperava?tunitat per veure i tocar les pro-«Per sort, sí. Vaig trobar un arxiu ves del terror que allò represen-intacte i complet de l’anomenada tava per a molta gent. A mi, men-Delegación del Estado para latre treballava amb els ‘papers’, se’m uisa de documents tenia una finalitat repressivaposava la pell de gallina i pensava: sRehcauvipae rcraeciaótne nDpolceunam egnutearlerra puq ,eLa reqQuant patiment hi ha aquí.» 4
Viure Sant BoiSetembre 2006
La ciutat Sant Boi i altres sis ajuntaments acorden gestionar un canal de la TDT Serà una televisió pròxima al territori, amb programes de producció pròpia Amb llicència concedida per la Comissió de Govern de Els ajuntaments deGeneralitat el 4 d’abril de 2006,Política Institucional de la Sant Boi, El Prat, Gavà,el nou canal emetrà un mínim de quatre hores diàries de Viladecans, Begues,producció pròpia amb informatius i programes que tractin Castelldefels i Santtemàtiques d’interès per a tothom. També es col·laborarà Climent de Llobregatamb la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya. constituiran un consorciLa gestió del consorci s’organitzarà en cinc delegacions per promoure un serveiinterconnectades amb fibra òptica i amb un equip directiu públic de televisiól tdeis, ióisevrtnec leorp ed eió pduccipalrincra àe tsal- aiVue Gavà t. Com qocjnnue dudstspdienossnac aj iV iedal digital terrestre (TDT).e La finalitat és posar endanec(qs  iuelonc àrud algeleóica de Sant Climent ) iaGàvcaloilàrnuces ertnec nu el dlab am (ridaugse eeBóid geca). marxa un canal deTindran delegacions pròpies Sant Boi, Castelldefels i El televisió pròxim alsPrat. La presidència del consorci serà rotativa. Els ajunta-veïns i veïnes Gavà, El Prat, Sant Boi i Vilade- lldefels,ments de Cast e d’aquests municipiscadascun de cin que suposi una nova representants en elcans disposaran, , c Ple del consorci, mentre que Begues i Sant Climent tin-eina d’informació, dran un representant cadascun. participació ciutadana iEl tinent d’alcalde responsable de Comunicació a cohesió territorial.Sant Boi, José Manuel González, ha ex-l’Ajuntament de L’Ajuntament de Santplicat que «la TDT permet molts més serveis i formes de Boi va aprovar en elrebre la informació que la televisió analògica». És per això Ple de juliol la creacióoportunitats per a la producció de contin-que «obre noves  d’alcalde José Manuel González, tEl tin d’aquest consorci.de permetre la participació de la ciuta-s amb opcions en en la roda a ster gduatnia». Segons José Manuel González, «és en aquest en-a  leacrporemsde peuelq laP oi r torn on l’àmbit local pot fer un paper destacat».va aprovar ció del consorci
5
Setembre 2006 Viure Sant Boi
La ciutat Acord sobre el futur parc de bombers S’ubicarà al polígon industrial Can Calderon, juntament amb la seu d’Emergències de la Regió Metropolitana Sud En una parcel·la alA la resta. L’execució Ramon,mbdós edificis s’aixecaran en l’Ajuntament, a prop del complex espor-carrer Mare de Déu deun terreny de 4.500 m2 tiu treballs començarà, segons delssituat polí- Pau Gasol (sector Camí del Núria, s’hi construiran, Llor). previsions, durant el segon El Ple municipal també va lesgon industrial Can Calderon.  Aquesta ubicació s’ha escollit per semestre de l’any vinent, amb aprovar, provisionalment, aquest puanr cal  dceo sbtoatm dbee rlsa ldtree, el de que la Generalitat de canvi d’ús. rbanísticla seva proximitat al sistema de ca- l’objectiu Sant Boi i la seuoe-d adnotnaSolapl· leian auroracps etlfna u n reai cdjeenm uCalutaaEa lln py ngupu, la qualalz no aofertslarteres rea i d’Emergències de la proposa construir-hi 44 ha- Ramon durant l’any 2009 tant el namentcosa facilitarà la capacitat de re-acció i l’eficàcia del servei. servei local com el servei metro-Regió Metropolitana bitatges ‘dotacionals’. Seran pisospolità, la qual cosa suposarà una Sud, que donarà serveiEls bombers de Sant Boi lloguer, a preus assequibles, de desensible millora del sistema de a la meitat del territori i extinció d’incendis a la petita superfície (amb un màxim prevencióEl parc de bombers de Sant Boi tin-de l’àrea metropolitana.drà planta baixa i un pis d’alçada, ciutat de Sant Boi i l’entorn. de dues habitacions) que compar-Per fer possible elamb un total de 900 m2 alguns serveis comuns, a la tirande superfí-projecte, Generalitat icie construïda. La seu metropoli-Habitatges protegitsplanta baixa, on també hi haurà Ajuntament han signat L’operació urbanística del parc detana tindrà planta baixa més dos locals per a entitats. Els destina-un conveni avalat pelpisos, amb 1.500 m2 bombers porta aparellada un canvide sostre. dels habitatges seran perso- taris suport unànim del PleEl pressupost de les obres s’ha grans i joves. Les obres po- nes entre la parcel·la esmen- d’usos municipal.xifrat en 4,3 milions d’euros. La tada i un altre terreny de propietat drien estar enllestides en un ter-Generalitat en pagarà el 67% i municipal situat a la ronda de Sant mini aproximat de dos anys.
La consellera d’Interior, Montserrat Tura, presenta el projecte de la comissaria dels Mossos d’Esquadra
Inauguració de la seu de la Policia Local Imatge virtual de l’edifici que s’ha dissenyat per a la comissaria dels Mossos d’Esquadra Durant l’acte d’inauguració de la reforma de  Tura comissaria dels Mossos començarà a edi- Lava recordar que el 2007 serà l’any del la comissaria de la Policia Local, la consellera ficar-se abans de mig any, amb un pressupost desplegament dels Mossos a Sant Boi, tot i d’Interior, Montserrat Tura, va presentar el dis- de més de 3 milions d’euros. Ocuparà 2.250 que no va especificar el nombre d’efectius que seny de la futura seu dels Mossos d’Esquadra, m2 d’una s’hi parcel·la cedida per l’Ajuntament a destinaran. «El desplegament», segons la que sustituirà les actuals dependències de la la Generalitat, situada al costat del nou edifici consellera, «tindrà efectes molt interessants Policia Nacional. L’alcaldessa, Montserrat Gi- dels Jutjats, al carrer Joan Baptista Milà i Re- sobre la qualitat de la seguretat» d’una ciutat bert, va dir que les millores «facilitaran la co- bull. Serà moderna i funcional, amb una ar- amb indicadors de delinqüència «molt baixos ordinació entre els dos cossos polcials”. quitectura integrada en l’entorn. Montserrat respecte a la mitjana de l’entorn metropolità».
La ministra de Foment, Magdalena Álvarez, signa un conveni sobre la nova pasarel·la entre Sant Boi i Cornellà L del’ens públic Administrador d’Infraestructures riu, garanteix la seguretat de la circulació Ferroviàries (ADIF), els ajuntaments de Cor- ferroviària. La passarel·la té 487 metres de lon-nellà i Sant Boi i el Consell Comarcal del Baix gitud i una amplada útil de 3,46 m. Els ajunta-Llobregat van signar, el 12 de juliol, un conve- ments es faran càrrec del manteniment. ni que possibilita l’obertura al públic de la passarel·la per a vianants feta per salvar, en-Nova connexió entre Sant Boi i Cornellà tre altres infraestructures, el ramal de merca- L’acte de signatura va estar presidit per la mi-deries que ADIF construeix entre Castellbis- nistra de Foment, Magdalena Álvarez, i els al-La signatura del conveni, dalt la passarel·lat ra-bGit erAni inotlaB .nómin.sE  lon uap,sbal ie dClaacn Tu xtuolts deues es dutea ,qseirc tpustt rmeeM  fneol de vianants i ciclistes entre tots dos marges 6
  • Univers Univers
  • Ebooks Ebooks
  • Livres audio Livres audio
  • Presse Presse
  • Podcasts Podcasts
  • BD BD
  • Documents Documents