"Ets el meu fetge i el meu cor". Una anàlisi comparada de l?expressió metafòrica de l?amor en català i en xinès en el marc de la semàntica cognitiva ("Eres mi hígado y mi corazón". Un análisis comparado de la expresión metafórica del amor en catalán y en chino en el marco de la semántica cognitiva) ("You?re my heart and liver". A comparative analysis of the metaphorical expression of love in Catalan and Chinese in terms of cognitive semantics)

Mònica-Marta Moyano

Description

Resum
L?objectiu principal d?aquest article és respondre a una doble pregunta: com expressen lingüísticament l?amor els xinesos? I els catalans? Hi ha gaires diferències entre les dues visions del mateix sentiment? Per a aconseguir-ho l?autora fa una anàlisi comparada de l?expressió metafòrica en el marc de la teoria cognitiva del llenguatge.
Resumen
El principal objetivo de este artículo es responder a una doble pregunta: ¿cómo expresan lingüísticamente el amor los chinos? ¿Y los catalanes? ¿Hay muchas diferencias entre las dos visiones del mismo sentimiento? Para conseguirlo la autora hace un análisis comparado de la expresión metafórica en el marco de la teoría cognitiva del lenguaje.
Abstract
The main aim of this article is to respond to a twofold question: how do the Chinese express their love? And the Catalans? Are there many differences in their views on this same feeling? To find out the author carries out comparative analysis of metaphoric expression in terms of cognitive theory of language.

Sujets

• Lingüística cognitiva
• Metáfora
• Conceptos
• Chino
• Cognitive semantics
• Cognitive linguistics
• Metaphor
• Chinese

Informations

• Publié par: erevistas
• Publié le: 01 janvier 2005
• Nombre de lectures: 20
• Langue: Catalan
• Poids de l'ouvrage: 1 Mo

Extrait

QXP Artículo 11 26/05/05 11:23 Página 1
Les humanitats en l’era digital
www.uoc.edu/digithum
«Ets el meu fetge i el meu cor»
Una anàlisi comparada de l’expressió metafòrica de l’amor en català i en xinès
en el marc de la semàntica cognitiva
Mònica-Marta Moyano
Professora a la Universitat d’Estudis Internacionals de Pequín
[e-mail]
Data de presentació: abril de 2005
Data de publicació: maig de 2005
CITACIÓ RECOMANADA
MOYANO, Mònica-Marta (2005). «Ets el meu fetge i el meu cor». Digithum [article en línia]. Núm. 7. UOC. [Data de
consulta: dd/mm/aa].
<http://www.uoc.edu/digithum/7/dt/cat/moyano.pdf>
ISSN 1575-2275
Resum
L’objectiu principal d’aquest article és respondre a una doble pregunta: com expressen lingüísticament l’amor els xinesos? I
els catalans? Hi ha gaires diferències entre les dues visions del mateix sentiment? Per a aconseguir-ho l’autora fa una anàlisi
comparada de l’expressió metafòrica en el marc de la teoria cognitiva del llenguatge.
Paraules clau
semàntica cognitiva, lingüística cognitiva, metàfora, conceptes, xinès
Abstract
The main aim of this article is to respond to a twofold question: how do the Chinese express their love? And the Catalans?
Are there many differences in their views on this same feeling? To find out the author carries out comparative analysis of
metaphoric expression in terms of cognitive theory of language.
Keywords
cognitive semantics, cognitive linguistics, metaphor, concepts, Chinese
Núm. 7 | Maig de 2005 ISSN 1575-2275 Revista electrònica dels Estudis d'Humanitats i Filologia de la UOC
1
© Mònica-Marta Moyano Prieto, 2005
© d’aquesta edició: FUOC, 2005QXP Artículo 11 26/05/05 11:23 Página 2
Les humanitats en l’era digital
«Ets el meu fetge i el meu cor»www.uoc.edu/digithum
Eleanor Rosch va desenvolupar la teoria dels prototips: les enti-
Introducció tats esdevenen membres d’una categoria segons la similitud amb
el prototip, que es caracteritza per ser l’exemplar més conegut,
La semàntica cognitiva és una teoria lingüística que presenta un més representatiu i distintiu d’una categoria. Això implica l’e-
enfocament experiencial del significat: el pensament forma part xistència de diferents nivells d’organització categorial segons la sem-
dels organismes que pensen i, per tant, el sistema conceptual s’o- blança amb l’element prototípic. El nivell amb una major quanti-
rigina dins l’individu, en l’experiència corporal com a resultat de tat d’informació sobre la categoria s’anomena nivell bàsic. El
les característiques físiques, biològiques i psicològiques del seu nivell que s’allunya del nivell bàsic s’anomena perifèric.
propi cos. El terme experiència no tan sols es refereix a la natu- La importància de la categorització respecte a la metàfora rau
ralesa de l’individu, sinó també a les interaccions amb l’entorn en el fet que categoritzem segons l’experiència i la imaginació.
social. Llengua, cultura i pensament entren en relació en la cons- Lakoff entén per imaginació (1987, pàg. 8) «la percepció, activi-
trucció del significat. tat motora i cultura, d’una banda, i la metàfora, metonímia i imat-
Segons la visió experiencial de la semàntica cognitiva, el sig- ges mentals, de l’altra.» La metàfora assoleix un paper important
nificat és quelcom relatiu: un concepte es defineix en relació amb com a eina de coneixement.
algun coneixement o marc de coneixements. El significat està estre- Per a expressar els conceptes metafòrics ho fem en els termes
tament lligat a l’organisme pensant i a la manera en què es bellu- següents:
ga en el seu entorn (Lakoff, 1987, Prefaci XI). Hi té un paper essen-
cial l’experiència humana i la comprensió. X (domini meta) és Y (domini origen), on X són experiències
La visió tradicional, per contra, considera que el significat és poc definides i Y són experiències més concretes. Per exemple, si
abstracte i que existeix independentment de les persones. Dins diem «Els amants són animals», definim el concepte d’amants –més
aquesta visió, la metàfora, la metonímia i les imatges mentals només difícil d’explicar– en termes del concepte d’animals, més senzill.
tenen un valor perifèric. Ara bé, Lakoff i Johnson les consideren
essencials i asseguren que la metàfora és present no tan sols en
el llenguatge, sinó també en el pensament i l’acció: «El nostre sis- La metonímia i la seva relació amb la metàfora
tema conceptual ordinari, segons el qual pensem i actuem, és fona-
mentalment de naturalesa metafòrica» (Íd., pàg. 39). Això vol Igual que els conceptes metafòrics estructuren un domini en rela-
dir que el sistema conceptual comprèn i experimenta un tipus de ció amb un altre, els conceptes metonímics estructuren un domi-
cosa a partir d’una altra, de la mateixa manera que ho fa la ni en termes d’un dels seus elements (Holland i Quinn, 1987, pàg.
metàfora. 30): fem servir una entitat per a fer referència a una altra amb la
Com podem conèixer els sistemes metafòrics? Kövecses (1986, qual té relació. Per exemple, si diem «Vine a prendre un cafè»,
pàg. 2) ens en dóna la resposta: «És possible posar al descobert una ens referim a prendre una tassa plena de cafè: utilitzem la meto-
part del nostre sistema conceptual estudiant com parlem sobre nímia del contingut pel contenidor.
diferents aspectes del món». I ho fem emprant el llenguatge. Els conceptes metonímics tenen en comú amb les metàfores
que són sistemàtics, no apareixen aïllats. Com elles, codifiquen no
tan sols la llengua, sinó també els pensaments, les actituds i les
La metàfora com a eina cognitiva accions. Basant-se en la pròpia experiència, ens serveixen per a
conceptualitzar-la i no són només procediments poètics com es
La categorització creia tradicionalment (Lakoff i Johnson, 1986).
Però la metàfora i la metonímia són tipus de processos dife-
Quan parlem del món fem servir el llenguatge per a organit- rents. La funció principal de la metàfora és la comprensió: ente-
zar la informació que en rebem mitjançant la categorització, que nem una entitat a partir d’una altra; la metonímia, encara que també
consisteix a simplificar la infinitud del que ens envolta mit- ajuda a la comprensió, té principalment una funció referencial: fem
jançant dos procediments: la generalització o abstracció i la dis- servir una entitat per una altra.
criminació. Una darrera diferència: la base dels conceptes metonímics
Quan agrupem les entitats de la realitat segons les semblances és generalment més òbvia que en el cas dels conceptes metafò-
generalitzem; quan insistim en les diferències de dues o més enti- rics perquè acostumen a implicar associacions directes físiques
tats per tal de no confondre-les discriminem. El resultat de la cate- o causals.
gorització són les categories cognitives –conceptes mentals En resum, malgrat les diferències entre metàfora i metonímia,
emmagatzemats al cervell–, que són la base dels processos de la realitat és que moltes metàfores tenen una base metonímica que
comprensió i producció lingüístics (Cuenca i Hilferty, 1999, pàg. proveeix els fonaments sobre els quals es construeix l’edifici
32-33). metafòric (Goatly, 1997, pàg. 57).
Núm. 7 | Maig de 2005 ISSN 1575-2275
2
© Mònica-Marta Moyano Prieto, 2005
© d’aquesta edició: FUOC, 2005QXP Artículo 11 26/05/05 11:23 Página 3
Les humanitats en l’era digital
«Ets el meu fetge i el meu cor»www.uoc.edu/digithum
servar l’escriptura tradicional com una forma d’oposició al nou
El concepte de l’amor govern. Actualment caràcters antics i moderns conviuen amb
naturalitat.
Emprant les metàfores recollides en xinès i en català, definirem el
concepte d’amor en una llengua i en l’altra esperant trobar un model
La definició del caràcter xinès ai ( ), «amor»
cognitiu prototípic.
Després de consultar el diccionari més modern de la llengua xine-
sa, el Xian Dai Han Yu Da Ci Dian, he seleccionat les següents
Definició de l’amor en català definicions per al caràcter ai ( ), «amor»:
El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Cata- 1. Dai ren huo wu de shen hou zhen zhi gan qing
lans defineix l’amor així: «Afecció tendra i apassionada per ( ): «Sentiment sincer i profund
una persona; passió sexual.» D’altra banda, el Diccionari de la d’una persona envers altres persones o coses».
ll