La tasca del traductor davant la uniformitat literària

Carolina

Description

Resum
La tasca del traductor en molts casos és determinant i pot tenir conseqüències en la sort literària de l’obra. La teoria literària i la literatura comparada intenten analitzar-les i sistematitzar-les, aprofundint així en l’estudi de la rellevància de la traducció en el sistema literari. Aquest article reflexiona sobre els equilibris i els desequilibris que es produeixen en un context cultural i literari i que són provocats per decisions que justifiquen una eventual traducció, tot analitzant les relacions entre els camps escandinau i català.

Informations

• Publié par: erevistas
• Publié le: 01 janvier 2012
• Nombre de lectures: 10
• Langue: Catalan

Extrait

#07
LA TASCA DEL
TRADUCTOR
DAVANT LA
UNIFORMITAT
1LITERÀRIA
Carolina Moreno Tena
Universitat de Barcelona
[e-mail]
Cita recomanada || MORENO TENA, Carolina (2012): “La tasca del traductor davant la uniformitat literària” [article en línia], 452ºF. Revista electrò-
nica de teoria de la literatura i literatura comparada, 7, 14-23, [Data de consulta: dd/mm/aa], < http://www.452f.com/pdf/numero07/07_452f-mono-
carolina-moreno-tena-orgnl.pdf>
Il·lustració || Gabriel Barbabianca
Article || Encarregat | Publicat: 07/2012 14
Llicència || Llicencia Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 de Creative Commons. 452ºF
Resum || La tasca del traductor en molts casos és determinant i pot tenir conseqüències en la sort
literària de l’obra. La teoria literària i la literatura comparada intenten analitzar-les i sistematitzar-
les, aprofundint així en l’estudi de la rellevància de la traducció en el sistema literari. Aquest
article refexiona sobre els equilibris i els desequilibris que es produeixen en un context cultural
i literari i que són provocats per decisions que justifquen una eventual traducció, tot analitzant
les relacions entre els camps escandinau i català.
Paraules clau || Traducció | Tasca del traductor | Literatura escandinava | Weltliteratur.
Abstract || The role of the translator can in many cases be determinant to and have consequences
in the literary fame of a certain work. Literary theory and comparative literature try to analyse
and systematise these, emphasizing the importance of the study of the relevance of translation
for a literary system. This article deals with the balances and imbalances that take place in a
cultural and literary context, caused by decisions that justify the need for a certain translation, by
analysing the relations between the Scandinavian and Catalan felds.
Keywords || Translation | Role of the translator | Scandinavian literature | Weltliteratur.
150. Introducció
NOTES
Tant si és per vocació, com per afnitat estilística, com per diners o 1 | Aquest article es la
traducció catalana de l’article professió, la traducció exigeix un posicionament previ respecte l’obra
publicat a les Actes del 28è a traduir i la tasca del traductor que en molts casos és determinant i
Congrès de la International
pot tenir conseqüències en la sort literària de l’obra. La Teoria Literària Association of Scandinavian
Studies, <http://nile.lub.lu.se/i la Literatura Comparada intenten analitzar-les i sistematitzar-les,
ojs/index.php/IASS2010>.
aprofundint així en l’estudi de la rellevància de la traducció en el
sistema literari. Aquest article refexiona sobre els equilibris i els 2 | La traducció sueca d’
Inferno va sortir el novembre desequilibris que es produeixen en un context cultural i literari i que
de 1897 i la versió original en
són provocats per decisions que justifquen una eventual traducció. francès el juliol de 1898.
El disset d’agost de 1894, August Strindberg arribava a París amb
un feix d’articles escrits en francès sota el braç, amb la idea de
publicar-los a la premsa parisenca. Amb quaranta-cinc anys fets
i incapaç de mantenir la seva família, va dipositar totes les seves
esperances en la gran ciutat de París. L’any anterior s’havia estrenat
Fröken Julie (La senyoreta Júlia) sota direcció d’André Antoine, al
Théâtre Libre i Fordringsägare (Creditors) al Théâtre de L’Œuvre.
Strindberg veia com se li obrien les portes de la capital de França,
sabent molt bé què signifcava la seva conquesta literària. Conquerir
París era conquerir Europa. Però quan va ser a la gran ciutat, només
va aconseguir publicar algun d’aquells articles que havien de fer
tremolar la intel•lectualitat francesa. Amb tot, aquest era tan sols
l’inici de la seva marxa triomfal: la tardor d’aquell mateix any, l’editor
Albert Languen publicava Le plaidoyer d’un fou, escrit directament
en francès, i el gran triomf arribaria amb l’estrena de Fadren (El pare)
al Théâtre de L’Œuvre el desembre del mateix any.
Malgrat tot, però, aquí es va acabar la gesta heroica i s’iniciava el
que es va anomenar la «crisi d’Inferno», la qual cristal•litzaria amb
la publicació d’una novel•la amb el mateix títol tres anys més tard.
Strindberg va escriure Inferno directament en francès, també, malgrat
2que la traducció sueca va sortir abans . No obstant això, el fet que
Strindberg escrivís Inferno a Lund en lloc de fer-ho a París i que ho
fes en francès, no és un detall insignifcant. Sabem que l’escriptor
suec tenia la intenció d’escriure una obra en francès i després
traduir-la al suec, és a dir, era conscient que si volia que la seva
obra literària tingués visibilitat a Europa, l’havia d’escriure en una
«llengua dominant», en termes de Pascale Casanova (2002: 7-20), i
aquesta només podia ser el francès. Això l’havia d’ajudar en la lluita
global per la consagració que defneix l’espai literari internacional de
Casanova. El francès com a llengua literària d’una literatura universal
havia de proporcionar a l’obra de Strindberg la posició universal que
anhelava per després guanyar la batalla dins les fronteres nacionals
sueques, és a dir, aconseguir la consagració a casa. En aquest sentit,
fer-se traduir al francès o escriure directament en francès havia de
16
La tasca del traductor davant la uniformitat literària - Carolina Moreno Tena
452ºF. #07 (2012) 14-23.donar visibilitat a un escriptor perifèric en l’espai literari internacional
i concedir l’estatut literari a la seva obra.
1. El cas d’Inferno, de Strindberg
Inferno és un bon exemple d’aquest procés: Strindberg no només va
concebre la mateixa novel•la en dues llengües diferents, sinó que
alhora estava convençut que les dues versions havien de seguir
estratègies narratives diferenciades ja que anaven destinades a dos
públics lectors diferents, es a dir, a dos camps de recepció diferents,
concretament els contextos literaris suec i francès. Segons les
teories de Pierre Bourdieu a «Les conditions sociales de la circulation
international des idées» (2002: 8), Strindberg seria conscient de la
funció determinant que té el camp de recepció en la transmissió de
la literatura i el pensament. La lectura d’una obra estrangera en un
determinat camp de recepció no és espontani sinó intencionada
i interessada, pot conduir al malentès o a lectures tergiversades,
sobretot quan la circulació es produeix sense el context del camp
d’origen o de producció. I encara més, també és causa de tensions
internes en el camp de recepció entre les formes nacionals, que
intenten preservar el poder que tenen sobre la situació literària
vigent, i les formes estrangeres, que intenten penetrar-hi gràcies
a una tasca de traducció determinant que miren de dur a terme
escriptors, editors, crítics i traductors en actitud subversiva.
Quan Strindberg escriu Inferno en francès i encarrega la traducció
al suec, sap que, en realitat, es tracta de dues novel•les diferents,
escrites en dues llengües literàries diferents que pretenien arribar
a dos públics lectors diferents, els quals al seu torn pertanyien a
dues tradicions literàries diferents també. Inferno seria presentada
com una novel•la ocultista a França i en canvi com una conversió
religiosa a Suècia. També es distingien per la disposició interna de
la novel•la. Però cal no oblidar que la pretensió no era únicament
aconseguir com més lectors millor. De fet, la vertadera batalla es
lliurava a Suècia. L’objectiu de Strindberg, des de la publicació de
Röda rummet (El saló vermell, 1879) ençà, era crear una llengua
sueca literària nova, trobar noves formes i reformar els gèneres
també a partir de models estrangers, sobretot la prosa francesa de
Balzac i Flaubert. Aquí tenim un exemple de les tensions internes,
exposades per Bourdieu, entre el propi i l’aliè que possibiliten la
transformació de la narrativa nacional. I és perquè en va reeixir,
perquè va refundar la llengua literària sueca en la narrativa i el teatre
que Strindberg ha esdevingut un autor consagrat sobretot a dins,
però també a fora d’Escandinàvia. És en aquest punt que es pot
començar a parlar de la internacionalització de Strin