Un tros de paper - Two Volumes

Various

Informations

• Publié par: enkio
• Publié le: 08 décembre 2010
• Nombre de lectures: 51
• Langue: Catalan

Extrait

The Project Gutenberg EBook of Un tros de paper, by Various This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included with this eBook or online at www.gutenberg.org Title: Un tros de paper Two Volumes Author: Various Release Date: August 10, 2007 [EBook #22296] Language: Catalan *** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK UN TROS DE PAPER *** [NOTA DE LA TRANSCRIPCIÓ. Aquests dos volums són un recull de textos publicats al setmanari UN TROS DE PAPER entre 1865 i 1866 i triats per Carles Riba. El pròleg de Conrad Roure explica prou bé la història d'aquesta publicació, pionera de la premsa a Catalunya.] UN TROS DE PAPER VOLUM PRIMER INDEX PRÒLEG EXPLICATIU LES QUATRE RAMBLES EL PASSEIG DE GRÀCIA EL TEATRE PRINCIPAL BARCELONA AVUI EN DIA LA CAMPANA BALLS CONVERSES MENUDÈNCIES D'ALLÓ MATEIX L'ANY VINENT CORRESPONDÈNCIA DEL TEMPS SI QUE ESTEM FRESCOS MISÈRIA HUMANA TEDÈUM VAL MÉS UN PUNT QUE MIL LLIURES UN QUE NEDA BÉ L'HONOR NACIONAL L'HOME DE BARRI ELS VIUDOS LA TERRAIRE L'AMO DE CASA L'AMERICANO ELS FORASTERS UN HOME DE SA CASA L'HEREU MODES EL DIUMENGE… A FORA! PRÒLEG EXPLICATIU Fins l'any 69 del segle passat, Barcelona estava voltada de muralles, amb els portals tancats de les deu de la nit fins a la matinada. Solament el portal de mar es tancava alguna hora més tard, en consideració als habitants de la Barceloneta que assistien als teatres públics de l'enclòs urbà. Els barcelonins, impossibilitats a les nits d'anar als llocs d'esplai de fora muralles (Criadero, Font de Jesús, Campos Eliseos, Tívoli o Jardins de la Ninfa), es reunien en cases particulars, on generalment es feien «Sombres» o funcions en teatrets de «ninos», representant-se sainets; de manera que els actors, o més ben dit llegidors, sabíem de cor les obres de més acceptació, com eren En Saldoni i la Margarida, El Memorialista, L'aprenent de Sabater, Les nous espantadores i altres per l'estil, que si bé literàriament no són de mèrit recomanable, era l'únic que vèiem en nostre propi idioma, tan abandonat en aquells temps. Durant la Quaresma omplia els teatres públics el drama La Passió i Mort de Nostre Senyor Jesucrist. En l859 vingué la restauració dels Jocs Florals, i cinc anys després començà en l'Odeon, amb la secció de La Gata, el modern Teatre Català. Mes com encara persistien les muralles, persistien en la major part dels barris aquelles reunions casolanes de «sombres» i teatrets. Al poc temps dinaugurar-se el Teatre Català, l'Albert Llanas tingué la bona idea de publicar UN TROS DE PAPER, ajuntant-se-litot seguit per portar-la a cap En Robert Robert (X.), En Frederic Soler (Pitarra), N'Eduard Vidal i Valenciano (Blay Màrfegas), N'Eduard Aulès (Bonaventura Gatell), i el sotascrit remembraire (Pau Bunyegas), essent l'il·lustrador el cèlebre caricaturista Tomàs Padró. I no tardaren a col·laborar-hi En Torres (Sarraceno), En Pons (L'Inglès), l'Angelon (Orfaneta de Menargues) i En Feliu i Codina (Josep Serra). En Llanas firmava Robert Sanall; i En Vidal i Valenciano i Conrad Roure, junts, Dos gats dels frares. De tots ells porta dol, a l'ensems que es complau a guardar-ne ferma recordança, el vell narraire a qui l'EDITORIAL CATALANA ha volgut honrar confiant-li la presentació d'aquest volum, sense altre mèrit, de part meva, si de mèrit mereix el nom, que ésser l'únic supervivent d'aquella colla d'humoristes que qualsevol dells seria més apte que jo per a prologar un llibre. UN TROS DE PAPER fou, en son gènere, el primer periòdic publicat en català, i el públic el rebé tan de bon grat, que el mateixos escriptors contemplàvem amb estranyesa com cada dissabte en poques hores sesgotava lediciò, que no era pas curta, essent el dun ral el preu de cada número. Cal dir, però, que leditor Innoscent López era una àliga per a la propanganda de les publicacions, i que en aquesta hi posà els seus cinc sentits. Lestranyesa nostra de lacceptació extraordinària del setmanari es fonamentava principalment en la manera com cada u de nosaltres escrivia diferentment el català, i ens semblava que això no podia deixar complaguts a molts llegidors. Allò era un mosaic ortogràfic. No sens doni pas, en bona part, la culpa daquesta diversitat. No teníem cap diccionari de què ens poguéssim fiar, perquè estaven farcits de castellanades, ni cap obra de les publicades aleshores ens podia servir de norma. Així, cada escriptor escrivia com bé li semblava, i en la impremta, on tampoc hi havia cap corrector que sapigués un borrall del nostre idioma, el qual feia un sens fi danys que no era conreat, estampaven cada original al peu de la lletra de les quartilles, i els números de la publicació sortien… com havien de sortir. L'èxit dUN TROS DE PAPER, tenia per a mi una altra explicació. La massa popular, en la qual els literats no shi troben encabits en nombre abundós, llegia els articles, les composicions en vers, els epigrames i els solts; li era agradós el to humorístic de cada escrit, ho entenia tot, tant si deia Hermenegild, com Hermenegildo, com Armengol; travall, com treball, com traball, i passava estones divertides, ja a casa seva, ja a la taula del cafè, ja en els intermedis de les sombres, i esperava ansiós la sortida. I així és que els venedors ambulants i les llibreries despatxaven els números en un tres i no res. Referent a aquest recull, cal una advertència. S'hi troba en ell algun article firmat amb altre nom dels que he consignat en el paràgraf anterior, en el qual anomeno els redactors i col·laboradors del setmanari. És que en la redacció rebíem per correu escrits amb pseudònim, i els que ens plaïen es publicaven, ignorant qui era l'autor. Ficar-me ara jo en la crítica del contingut del volum, no em pertany; vindria a ésser jutge i part en l'assumpte, i la meva opinió fóra recusable. Crec, i això puc dir-ho sense cap escrúpol, que el periòdic complia amb el seu propòsit d'ésser humorístic i llegit per tothom, sense temença de trobar-hi el llegidor més pulcre un mot ofensiu en cap concepte. I exposat breument l'historial d'UN TROS DE PAPER, deixo enllestida la meva tasca. CONRAD ROURE LES QUATRE RAMBLES Hi ha afició, a Barcelona, a partir les coses en quatre. Jo no sé si això procedeix de les quatre barres de sang; però tenim els quatre cantons del Call, els quatre cantons de Bellafila, les quatre Rambles, l'olla amb les quatre carns… Parlem ara de les quatre Rambles, i comencem per dir que ja sabem que en rigor no són quatre, sinó una sola; però, així i tot, convenim que cada una de les seves denominacions té un caràcter peculiar que la diferencia completament de les altres. El tros anomenat Rambla dels Capellans, se distingeix per la falta de moviment de joventut, d'apariència magra. La paret de Betlem ocupa un bon tros de l'acera dreta i ja li dóna quelcom d'aspecte clerical; els estudiants que per allí transiten, educats entre mossèn Fulano i mossèn Menguano, sembla com si